BesiSahar

Dia 7: 29-9-2013: de Kathmandú a Besi Sahar i Bhulbule: 5 fotus

Avui diumenge, a quarts de 7 ja sóc a l’estació de busus de Katmandú per pillar l’autobús que em portarà a BesiSahar. Està una plaça no asfaltada entre 2 carrers a diferent alçada, tot un batibull de gent, autobusos i pidolaires.

Bus no turista directe. Les regles a dins són senzilles.

 

 

Va ple de gent. A davant hi ha 3 xinesos, la resta són tot nepalesos i nepaleses.

Parem a posar vent a  les rodes.

Quan hem passat els controls posen uns tamborets al passadís i puja més gent.

  

 

 

I jo estava tant preocupada pel menjar que he fet entrepans per 1 setm.

Hi ha kioscos per tot arreu i fem vàries parades.

Mentre estem parant veig passar més de 10 autobusos turístics grans plens de trekkers mutxillerus.

Arribo a BesiSahar que són més de les dues.

És un llarg carrer ple de botigues. Tothom m’indica que m’he de registrar. Doncs m’inscric al registre de la TIM, jo hi una pila de trekkers que van arribant.
Em demano uns momos, 100 rúpies, boníssims.
M’entero que hi ha un bus que se’n va cap a Bhubhule. Decideixo agafar-lo.
Els busos es paguen sempre quan ja fa un rato que ets a dalt. El noi no sap gaire anglès i s’entrebanca varies vegades “twohandre perperson”.
L’autobús va ple de gent, de sacs de bidons. Baixa gent i puja encara més gent. Va molt a poc a poc, el camí és una pista  plena de sots. Triguem milenis, més d’una hora per fer els 9 km que hi ha fins a Bhubhule
Si a l’altre autobús anava feta un 4, en aquest vaig feta un 7. Tic feta caldu.
Són quasi les 4 quan l’autobús hi arriba. Abans de baixar del bus varies persones locals ja han mirat de pillar-me cap a la seva guesthouse.
Decideixo que demà ja caminaré. M’apalancu a la segona guesthouse que trobo, dutxa, demano garlic soup i a dormir.

 

 

 

 

 

 

Aquests són els blocs que m’he basat per organitzar el viatge:

 

- Info Nepal

- Info trekking Annapurnes:

- MundoNòmada
- Quete vas a dónde?
- 14 Consejos básicos para hacer trekking en el Annapurna
- viajablog
- Consejos prácticos para realizar el trekking al circuito del Annapurna
- Caminante no hay camino
- waslala
- Foro de viajes viajerosolidario
- Mendiak

Consells que cal afegir-hi:

- no cal comprar cap mapa, amb els 2 tríptics que et donen quan vas a fer la TIM en tens de sobres
- no cal cap mena de sac de dormir, amb els llençols de seda del Decatlon vas sobrat. Els edredons de Yak es converteixen en una manta tèrmica quan fa una estona que els tens a sobre.

 

 

Trekking dels Annapurnes 2013:

Dia 1 (30-9-2013) : Bhulbhule (840m) – Ngadi (890m) – Bahundanda (1310m) – Ghermu (1130m). Distància: 13km. Desnivell acumulat 660m

Dia 2 (1-10-2013): Ghermu (1130m) – Tal (1700m). Distància: 12km. Desnivell acumulat 570m.
Dia 3 (2-10-2013): Tal (1700m) – Timang (2630m). Distància: 14,5km. Desnivell acumulat 930m.
Dia 4 (3-10-2013): Timang (2630m) – Dhukur Pokhari (3240m). Distància: 20,5km. Desnivell acumulat 610m.
Dia 5 (4-10-2013): Dhukur Pokhari (3240m) – Manang (3540m). Distància: 21km. Desnivell acumulat 300m.
Dia 6  (5-10-2013): Aclimitació a Manang (3540m)
Dia 7  (6-10-2013): Manang (3540m) – Yak Kharka (4050m). Distància: 9km. Desnivell acumulat 510m.
Dia 8  (7-10-2013): Yak Kharka (4050m) – High Camp (4850m) . Distància: 8km. Desnivell acumulat 800m.
Dia 9 (8-10-2013): High Camp (4850m) – Thorung Pass (5416m)– Muktinath (3800) . Distància: 14km. Desnivell acumulat 2182m.
Dia 10  (9-10-2013): Muktinath (3800) – Jhong – Kagbeni (2800m) . Distància: 12km. Desnivell acumulat 1000m.
Dia 11  (10-10-2013): Kagbeni (2800m) – Jomson (2720m) – Marpha (2670m) . Distància: 15km. Desnivell acumulat 130m:

 

 

Marpha (2670m) – Tatopani (1200) Desnivell: 1470m i 37 km

 

Total caminant: 10 dies, des de Bhulbhule (840m) fins a Marpha (2670m), 137 km i un desnivell acumunat de 7322m.

 

 

 

 

 

 

Katmandú

27-9-2013: Boudhnath, Pashupatinath i Swayambhunath

Boudhnath: brutal
És un lloc molt important de peregrinació budista. Hi ha un lama que beneeix les banderetes i llavors les fas penjar per a que onegin.
També pots comprar una benedicció per a poder travessar les muntanyes amb èxit.

Pashupatinath: És ell lloc con els nepalès fan la cremació dels seus morts, com a Varanasi. 

Swayambhunath: Hi ha una gran vista de la ciutat

Bé, després d'haver vist les altres Durbar Square (places reials) de Patan i de Bhaktapur, doncs la plaça Durbar de Katmandú queda fluixa.
M'he cansat de seguir la Lonelyplanet i vaig a buscar una botiga d’homeopatia
finalment la trobo, el botiguer es vanta de tenir una oferta inclús millor que a la Índia, consulto el seu catàleg, i decididament el té millor que Espanya, jo la homeopatia pel mal d'altura e l’he hagut de fer portar d’Anglaterra i ell la té. Molt bé. Li compro algun llibre.

Dutxa,

faig la ruta Thamel-Plaça Durbar que proposa la Lonely, em perdo algun cop i torno enrere algun altre, sobretot després de llegir lo que posa la Lonely.
Que l'Annapurna és la deesa de l’abundància, doncs caldrà fer-li una ofrena més gran.

És curiós el contrast, la mescla de la gent. Tota la vall és plena d'estupes, chaityes, temples, que la gent fan servir com a botiga, per estar-hi, passar l'estona, descansar, treballar, ...

Es fa molt curiosa aquesta mescla, no distinció entre sagrat i profà

i quin luxe per a ells tenir tants edificis bonics.
a les 21h les botigues ja tanquen, quasi no hi ha llum, aquí es fa fosc a les 6 de la tarda. I hi ha restriccions de llum.
Torno cap a Thamel sense haver arribat a la Plaça Durbar i havent-me perdut 2 cops.
Aquí la gent es molt amable,
bé, els venedors es fan pesats i els conductors de riksaw també

Sopo al Yak.

Momos i arròs amb Búfal i Everest
después d'haver begut la Gorkha, l'Everest queda fluixa
però els 650cl fan efecte.

Tornant cap l'hostal i buscant un altre lloc internet que vaig descobrir, deuria ser ahir, o abans d’ahir, veig aquest: cap dins i a posar-se al dia.

Ara són les 12:30
i ja no tinc les cames gens inflades: bien!

no em cobren res per les 2h que m'he tirat a internet,

m'explica que es un servei complementari.
Complementari de què, si ni estic en aquest hotel, ni hi he sopat, ni menjat, ni tan sols he consumit un te.
Res, que no em cobren res.
Son les 12 tocades, tinc l'hostal a 2 carrers, quasi no hi ha ningú als carrers, algun taxi que m’il·lumina el carrer perquè no hi ha gens de llum pública.
Està tan fosc que em costa trobar el carreró del meu hostal.
Estic super contenta, deu ser l'alegria innata dels nepalesos que s'encomana




28-9-2013: Durbar i Godavari

Em llevo ben d'hora i me'n vaig a Durvar Square.

Les parades de fruita ja hi són, estan escombrant els carrers, hi ha molta brutícia.
Els temples estan nets d'ofrenes. La gent ja n'ha començat a fer-les, de fet alguns temples hi ha molta cua, el de Bairab hi ha molta gent, i un altre també.
La gent posa una espelma en ofrena, o menjar, o arròs, o una garlanda de flors carbasses i/o diners.
Ahir al vespre els temples estaven molt bonics amb totes les ofrenes del dia.

No m'hi estic gaire, cap a Godavari, un parc natural amb moltes floretes i plantetes.

Està lluny, uns 30-50km al sud, pujant per les muntanyes. No fa gaire sol.
Avui és dissabte i no hi ha guia local. Llàstima
Al poc d'arribar es posa ploure, porto impermeable, però aviat quedo xopa.
Em refugio en una glorieta i després al restaurant. Demano arròs amb pollastre
també porta pebrot, cilantre i és molt picant.
Mirant-me les cames em descobreixo una sangonera. Tinc la sal apunt.
Vaig al lavabo i en descobreixo 2 més.
Torno cap a Katmandú.

A Katmandú fa sol i molta calor,

però aviat es posa a ploure,
de fet encara plou.
Volia fer un últim tomb per la ciutat, però el temps no inspira gens
Demà autobús cap a BesiSahar i inici del trekking
ara toca anar a fer els bocates

Vall de Katmandú

dia 23-9-2013: arrivada a Katmandú

trobo i deixo els trastos a l'hostal que he reservat a la zona del Thamel

fer la TIM, la targeta que necessites per poder fer el trekking dels Annapurnes. M'entre estic omplint els formularis noto unes bestioletes que em corren pels peus, semblen aranyes.

visita Patan

sopo al restaurant de davant de l’Hostal

exploració de Thamel: a les 22h les botigues ja estan quasi totes xapades

cansada i a dormir

dia 24-9-2013

tinc les cames millor, ahir al vespre em vaig espantar al descobrimme les cames totes inflades, edematoses. Alguna vegada se m,ahbie ninflat 1 o 2 milimetes, pero això eren 2 o 3 cm.

Vaig assaltar la meva farmaciola homeopàtica i el resultat ha estat sorprenent, m’havia llevat quasi bé.

Visita Bhaktapur i Namobuda.


Namobuddha és una muntanya de peregrinació budista, aquí va morir Mahasattva, que va ser l’última encarnació de Buda. Era un príncep que va pujar a aquesta muntanya on va trobar una tigressa amb 5 cadells apunt de morir. El príncep en un acte de profunda compassió va decidir oferir la seva carn per a que la família tigre pogués sobreviure.

Tornant de Namobuddha, caminant vaig xerrant amb una parella que ha vingut a Namobuddha, no paren de riure, els nepalès son molt alegres, m’expliquen el significat fonètic de: beautiful,

- beu en nepalès sona com a flor,
- ti com a la beguda te
- i ful com a llavor,
llavors en nepalès bonic es com dir llavor de la flor de te.

Xerrant amb el conductor del cotxe m'explica moltes coses: ell parla 4 llengües: el nepalès, el newa la seva llengua mare, anglès i el tibetà. Jo li explico que també en parlo 4: el català mare, espanyol, l’anglès i l’italià.

Em parla dels xinesos, que son un rotllo ja que no parlen anglès i no pots tenir cap mena de conversa amb ells.
Recordo les meves estades a Xina: si, realment la conversa més profunda que hi vaig tenir va ser: - pu yao (no ho vull), - pu yao la, xèxe (sense picant gràcies)
Si, es veuen molts xinesos, La Xina, està molt a prop, i el tren Pekin-Tibet només dura 30h, així que pels xinesos és molt fàcil arribar al Nepal.

Dutxa, exploració de Thamel

Descobreixo la Pilgrim Book House i em poso les botes. Els pregunto per algun restaurant, me'n diu 3, escollo l'últim: el New Orleans.

Ara si que em sento a Thamel, ple de d'Europeus xerrant amigablement.

El menjar boníssim, faig cas al conductor i em demano una Gorkha.
Estic d’acord amb ell, la Gorkha és la millor que l’Everest.

Deu ser cosa dels gorkhas, els guerrers gràcies als quals Nepal mai ha estat conquerida, ni per Anglaterra ni per ningú.

Aquí tothom parla Anglès, i un bon Anglès, alguns fins i tot un altra llengua.
Una de les coses que més em sobta són els uniformes escolars: El contrast entre el vestit típic nepalès i l'uniforme manga és brutal

Troia

dia 1: 21-9-2013

problemes amb l'avió: no puc realitzar l'enllaç

no hi ha cap altre vol cap a Katmandú fins d’aquí 2 dies: puc escollir entre atraçar el viatge 2 dies, buscar-me un vol alternatiu des de Delhi, o passar 2 dies a Istambul.

No hi ha manera de trobar un vol Delhi-Katmandú a un preu raonable, total que escullo passar 2 dies a Istambul

i què faig jo 2 dies a Istambul, sense Lonely, sense reserves, sense res.

Arribo a les 22:30, a l’aeroport aconsegueixo el visat, canvio divisa i miro de trobar allotjament, però els preus son desorbitats, si per un bus al centre em demanen 40 eurus.

Trobo el metro i vaig fins on s'acaba la línia, allà baixo i a buscar hotel: al tercer intent en trobo un a un preu raonable. Els explico que vull anar a Troia i em diuen on he d'agafar l’autobús i per quina parada he demanar.

L’endemà doncs m 'aixeco d’hora, l’estació de bus només està a poques parades de metro, arribo allì just a temps per agafar el bus.

Quan ja porto un rato i se m'acudeix preguntar quan dura el trajecte, resulta que són 6h.

Troia es pot veure en 1h,

si que impressiona, tot i k me la imaginava més gran.

el primer autobús de tornada és a les 11 de la nit.

Arribo de matinada a Istambul,

la ciutat es desperta a poc a poc, visita a SultanAhmed i AyaSofya. Plagat de turistes.

Trobo un Hammam.

Bueno, he visitat allò que em va quedar pendent al viatge k vaig fer a Istambul ara farà 5 anys

Cap a l'Aeroport, per cert, molt modern, res a veure amb lo que recordava.

i cap a Katmandú,

90min abans de k surti el vol la gent ja esta fent cua a la porta d’embarcament. No sóc l'única k esta nerviosa: es veuen moltes motxilles i roba de trekking.

45min abans de l’hora prevista de sortir el vol la pantalla anuncia: last call,

Dia 1: 23-9-2013: Troia: 210 fotus

Dia 2: 24-9-2013: Istambul: 75 fotus

Dia 3: 25-9-2013:Patan: 204 fotus

Dia 4: 26-9-2013: Bhaktapur i Namobuddha: 193 fotus

Dia 5: 27-9-2013: Bodhnath, Pashupatinath i Swayambhunath: 378 fotus

Dia 6: 28-9-2013: Durbar i Godavari: 74 fotus

Dia 7: 29-9-2013: autobús fins a Besi Sahar i Bhulbule: 5 fotus
Dia 8: 30-9-2013: Bhulbhule – Ngadi – Bahundanda – Ghermu: 107 fotus
Dia 9: 1-10-2013: Ghermu –  Tal: 135 fotus
Dia 10: 2-10-2013: Tal – Timang: 361 fotus
Dia 11: 3-10-2013: Timang – Dhukur Pokhari: 284 fotus
Dia 12: 4-10-2013: Dhukur Pokhari – Manang: 152 fotus
Dia 13: 5-10-2013: Aclimitació a Manang: 70 fotus
Dia 14: 6-10-2013: Manang – Yak Kharka: 120 fotus
Dia 15: 7-10-2013: Yak Kharka– High Camp: 86 fotus
Dia 16: 8-10-2013: ThorungLa Pass: 81 fotus
Dia 17: 9-10-2013: Muktinath – Jhong – Kagbeni: 297 fotus
Dia 18: 10-10-2013: Kagbeni – Jomson – Marpha: 840 fotus
Dia 19: 11-10-2013: Tatopani: 382 fotus

Pel·lícules: tu pots

El Secret de la Vida Eterna

Del 17 de maig al 18 d’agost de 2013

Mòmia del sacerdot d'Ankhhor període. 650-625 aC

“Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna” explora els complexos rituals relacionats amb la mort i l’altra vida a l’antic Egipte, que durant segles han intrigat i fascinat estudiosos i viatgers. Aquesta exposició excepcional presenta els tresors del Rijksmuseum Van Oudheden de Leiden (Holanda), conegut arreu del món per les seves col·leccions d’egiptologia.


La idea de “morir per tornar a néixer” exigia conservar el cos del difunt i, per aquesta raó, al llarg dels segles els antics egipcis van anar perfeccionant l’art de la momificació. Aquest tema apassionant s’analitza i s’explica mitjançant objectes procedents de diferents cambres funeràries i períodes.

Les tecnologies modernes han permès que els científics i els arqueòlegs ampliïn els seus coneixements sobre les malalties, els hàbits alimentaris i les condicions de vida a l’antic Egipte. És per això que la mostra inclou imatges de tomografies computades i de plaques radiològiques que el museu ha realitzat a les mòmies incloses dins l’exposició.

Aquesta mostra permetrà ampliar els coneixements dels seus visitants sobre la creença en la vida després de la mort a l’antic Egipte i sobre la tasca que duen a terme arqueòlegs i científics per desentrellar el passat. Les mòmies esdevenen aquí testimonis cabdals del passat i ens revelen tots els seus secrets.

Exposició ideada pel Musée de la Civilisation del Quebec (Canadà), en col·laboració amb el Rijksmuseum van Oudheden de Leiden (Països Baixos) i produïda per l’Obra Social ”la Caixa”.



CONFERÈNCIA INAUGURAL
Dijous 16 de maig I 19.00 h
Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna
A càrrec de Christian Greco, comissari de l’exposició
La conferència serà impartida en llengua anglesa. Hi haurà servei d’interpretació al català. Cal presentar document identificador


Informació addicional

Horari: De dilluns a divendres, de 9.00 a 21.00 h
Dissabtes i festius, d’11.00 a 14.00 h i de 16.00 a 21.00 h

Nit dels Museus
Dissabte 18 de maig
Exposició oberta fins a les 24.00 h




.

Japonisme

La fascinació per l’art japonès
Del 14 de juny al 15 de setembre de 2013

Dona entre la pluja. Kusakabe Kimbei. c. 1870



El japonisme, una de les expressions artístiques més riques i polièdriques del segle XIX, és un moviment artístic molt conegut internacionalment. L’interès pel Japó es va estendre arreu d’Europa durant la segona meitat del segle XIX gràcies a iniciatives d’abast internacional tan influents com l’establiment i els productes art nouveau de Siegfried Bing, que va deixar la seva empremta en l’obra d’artistes de l’impressionisme, del postimpressionisme, del simbolisme i fins i tot de l’avantguarda.


El japonisme a Espanya va néixer cap a la dècada de 1870 i va tenir el seu període de més influència al tombant de segle i al voltant dels grans artistes del Modernisme, amb una gran riquesa de propostes estètiques i amb obres tan diverses com les de Marià Fortuny, Pablo Picasso o Joan Miró. En aquest sentit, Espanya, i especialment Catalunya, disposa d’un corpus d’obres japonistes molt abundant, però encara molt poc conegut.



CONFERÈNCIA INAUGURAL
Dijous 13 de juny 19.00 h
Japonisme. La fascinació per l’art japonès
A càrrec de Ricard Bru i Turull, comissari de l’exposició




Informació addicional:

Horari: De dilluns a divendres, de 10.00 a 20.00 h
Dissabtes, diumenges i festius, de 10.00 a 21.00 h
Preu: Preu entrada: 4 €
Visites comentades per al públic general
Dimarts, a les 18.00 h
Dissabtes, a les 19.00 h

CaixaForum Barcelona

Seduïts per l’art

Passat i present de la fotografia
Del 22 de febrer al 20 de maig de 2013

L’Obra Social ”la Caixa”, en col·laboració amb la National Gallery de Londres, presenta aquesta innovadora exposició sobre la relació entre els grans mestres de la història de l’art, la fotografia de mitjan segle xix i el fascinant treball de fotògrafs contemporanis desenvolupats en relació amb els seus antecessors.


“Seduïts per l’art. Passat i present de la fotografia” presenta, d’una banda, la història de l’art com a motor d’innovació de la fotografia del segle XIX i, de l’altra, els orígens de la fotografia com a catalitzadors del treball de fotògrafs contemporanis. Les pintures i les obres fotogràfiques, antigues i contemporànies, es presenten agrupades d’acord amb els gèneres tradicionals, com el retrat, la natura morta o el paisatge, per poder explorar les relacions que s’hi estableixen tant pel que fa a l’estil visual, com a l’experimentació tècnica o al mètode artístic.


L’exposició reuneix alguns dels fotògrafs britànics i francesos més importants, juntament amb les obres dels artistes contemporanis internacionals, entre les quals hi ha fotografies vídeos especialment creats per a l’exposició i que no s’han mostrat mai al públic. Així, obres excepcionals dels grans mestres com ara Gainsborough, Ingres, Vernet o Fantin-Latour dialoguen amb artistes contemporanis de la talla de Craigie Horsfield, Rineke Dijkstra, Thomas Struth, Richard Learoyd, Ori Gersht i Beate Gütschow, que a la vegada exploren el deute que tenen amb els seus predecessors del segle XIX, com Julia Margaret Cameron, Gustave Le Gray o Roger Fenton, també presents dins de la mostra.



Horari: De dilluns a divendres, de 10.00 a 20.00 h

Dissabtes, diumenges i festius, de 10.00 a 21.00 h
Preu: Preu entrada: 4 €
CaixaForum Barcelona

L'anticooperació

Comerç Just versus anticooperació

els cooperants


Hi ha multinacionals que compren la matèria prima a països subdesenvolupats a un preu excessivament baix i comercialitze les productes al Nord a preu d'or, omplint-se les butxaques. Això passa amb el cacao, el cafè però també passa amb les marques de roba que tenen fàbriques als països subdesenvolupats on la mà d'obra és més barata i on no hi ha tantes lleis que protegeixin els drets dels treballadors (explotació i infantil i menys sou per les dones)

Alguns exemples d'anticooperació:

La entrevista de CatRàdio a Gustau Nerín, l'autor del llibre "blanc bo busca negre pobre".

En aquest llibre, Nerín es basa en la seva experiència per explicar el perquè despres de tants anys de cooperació internacional i projectes per al desenvolupament les diferències Nord-Sud són cada dia més evidents. Fa critiques bastant dures a la cooperació, a algunes ONGs, als mitjans de comunicació i defensa la idea que, avui dia, la cooperació s'ha tornat un negoci d'especulació. Reconeix que algunes accions si que han resolt necessitats en moments puntuals però no pas han portat al desenvolupament de la població.
Diu una frase que fa pensar: "moltes vegades, necessitem més nosaltres la cooperació que no pas els africans". Sota quin punt de vista? economic? especulatiu? sentir-nos bé amb nosaltres mateixos?
Això crec que és una visió poc global, generalista i basada sobretot a la SEVA experiència a l'Àfrica, fruit d'anys de projectes mal plantejats o que eren portats a terme sense la necessitat de la població autòctona (anticooperacions), ja que potser eren projectes que des del nord semblaven una bona idea per al desenvolupament però després, al intentar portar-ho al terreny, no donava fruit, o bé, com diu ell, mai arribaven sobre el terreny.
Però si mai has viatjat de voluntari a llocs on han plantejat bé un projecte i l'estàn portant a terme i és ben acceptat per la població autòctona, això canvia vides! I els canvis a gran escala, sempre comencen per petits canvis.


¿Quieres ser cooperante?


ONGs que usan su financiación como fuente de ganancias, sobretodo en temporada de turismo, luego cesan sus actividades. La imagen de las ONG se puede ver afectada por actuaciones como estas en India. Las ONGs tienen la confianza de la gente como fundamento. Esta dona el dinero confiando que va a llegar a su destino y cumplir su finalidad para mejorar la vida de otros. Creo que la ONGs deben ser transparentes en todas sus acciones para que cualquiera que tenga alguna duda pueda consultar y comprobar por si misma. Un feedback es muy útil para que la persona vea lo que se ha conseguido con su aportación y una motivación a continuar ayudando a los que más lo necesitan.



la moda que consumim

FundRaising

El canvi climàtic. Els impactes del canvi climàtic no es produeixen nomes allà on més es contamina, per tant, el que més contamina no es necessàriament el més contaminat.

La major part de zones més pobres són especialment vulnerables, i tot i que no són les principals emissores, patiran de manera important els impactes d’aquest canvi climàtic, ja que tenen pocs recursos econòmics que dificultarà realitzar polítiques adequades per disminuir els impactes.


la pel•lícula-documental "La pesadilla de Darwin".
Cap als anys 60 es va introduir al llac Victòria una espècie de peix, la Perca del Nil, que va acabar amb moltes espècies autòctones i amb l'ecosistema del llac. Actualment aquest peix és molt abundant i molta població de la vora del llac es dedica a la pesca d'aquest. Però d'aquesta pesca se'n fan filets que són exportats principalment a la Unió Europea i altres països del Nord. Per la població autòctona és inviable la compra d'aquests, ja que és massa car per ells i s'alimenten de les sobres que no s'exporten (principalment els caps dels peixos). Per tant, seria un model d'anticooperació comercial.
A la vegada, també es dóna anticooperació militar, ja que molts avions que volen cap a Tanzània a buscar el peix per exportar-lo, porten armes que es queden a Àfrica.
En el documental es pot veure tots els efectes que ha desencadenat el comerç d'exportació d'aquest peix, la pobresa, la prostitució, nens sense casa, etc.



el bloqueig a Cuba, i un vídeo del canal de notícies internacionals per internet RT


el documental “Comerç tòxic” que va emetre el programa “30 minuts” de TV3.
Tots sabem que l’amiant que encara és comú trobar conegut com a Uralita, és un element cancerigen. Tot i estar prohibit als països desenvolupats per les demostrades greus malalties que pot comportar la seva inhalació, hi ha països desenvolupats com el Canadà que també el té prohibit dins del país, però en continua l’extracció i la seva producció per exportar-lo a l’Índia on es continua utilitzant com a sostre de les vivendes.

M’hauria agradat poder-vos posar l’enllaç del reportatge, però al no ser de producció catalana ja no es troba disponible. El que si que he trobat és un resum del reportatge. Aquí us adjunto el link:



En el ámbito de la anticooperación, comentaré lo que está pasando en la patagonia chilena con el proyecto "Hidroaysén". Este megaproyecto energético consiste en la construcción y operación por parte de Endesa (socia mayoritaria) de cinco centrales hidroeléctricas en uno de los últimos territorios vírgenes del planeta. Estamos hablando de 2.200 km de tendido eléctrico, 5000 hectáreas inundadas para represas, en total 24.000 hectareas destruidas. Pero Endesa lo presenta como "una contribución a la independencia energética de Chile al utilizar un recurso limpio, renovable y chileno, como es el agua". Lo que no dicen es que en realidad cuando se ponga en marcha este proyecto, el agua no será chilena, sino que española, ya que la empresa tiene el 51% de la participación del proyecto. Claramente un ejemplo de anticoperación ambiental y financiera.

Os dejo varios links, el primero la página oficial del proyecto, la versión de la contraparte, y por último un video explicativo. Así cada uno se forma su propia idea.




A l'Índia, aquest és un dels pocs països que autoritza obertament pagar mares de lloguer. Independenment de si estem d'acord o no en aquesta pràctica, crec que estem davant d'un important problema ja que les parelles que decideixen llogar l'úter a una dona de l'Índia, paguen uns preus força inferiors respecte a dones d'altres països, fet que ha fet incrementar el nombre de casos. Aquestes dones provenen de famílies molt pobres, les quals necessiten aquests diners per fer front a les despeses econòmiques familiars bàsicament. Aquesta pràctica està molt mal vista dins la seva cultura, per la qual cosa ho han de fer de forma clandestina. Estem davant d'un negoci com un altre.




Les mines explotades a Xile. Va ser notícia fa un parell d'anys quan 33 miners xilens van ser atrapats dins d'una mina al nord de Santiago de Xile. Però aquest no és l'únic cas, ja que hi ha més accidents com aquests degut a les males condicions laborals en les quals han de treballar, com a conseqüència de la manca de seguretat. Aquí és on intervenen les companyies multinacionals i els països explotadors d'aquestes mines, algunes de les quals prefereixen pagar petites multes abans que complir amb les lleis que haurien de garantir la seguretat als treballadors.




Monsanto, una companyia americana dedicada a fer pesticides i a vendre llavors genèticament modificades. Monsanto explica els grans beneficis d'això: no hi ha males herbes i gastes menys.
El resultat en canvi és augment de plagues, perill per la salut humana i, en el cas de la Índia, suicidi dels petits agricultors per no poder pagar els deutes generats per la compra de les llavors OGM.
En el vídeo de la Marie-Monique Robin, "El mundo según Monsanto" ens parla del cas de la Índia al minut 1h14min. També adjunto una contra de la Vanguardia on explica la toxicitat dels OGM: Dr. Guilles-Eric Séralini, expert de la Comisió Europea en transgénics: "Los transgénicos son tóxicos para la salud humana".




Caso del Complejo del Rio Madera; Conflicto social, economico y ambiental implicado por el desarrollo de las megainfraestructuras en America del Sur, en el marco de la iniciativa para la integracion de las Infraestructuras Regionales Sudamericanas. La investigacion nace de la preocupacion generada por los impactos que pueden tener la consturccion de Megarepresas en la Amazonia brasileña y boliviana, con la participacion del Banco Santander.
Perjuicios que considero importantes en las Poblaciones Indigenas de la Amazonia como consecuencia de este proyecto de "Anticooperacion":
-Inundacion de su territorio y consecuente desplazamiento de poblaciones locales.
- A consecuencia de la la explotacion de recursos naturales el consiguiente impacto ambiental sobre estos Pueblos.
-Perdida de fauna acuática y contaminación del agua.


Entenent anticooperació com a qualsevol acció realitzada des del nord i que té una repercusió negativa sobre el sud us parlaré de l'especulació alimentària. Aquest concepte fa referència a que degut a l'utilitat del blat per a poder fer biodièsel, els especuladors compraven totes les reserves de blat i l'emmagatzemaven fins que el mercat oferís un preu suficientment alt per a poder vendre'l i d'aquetsa manera genera més benefici. Amb aquestes mesures, moltes famílies del tercer món ja de per si en greus problemes han de fer un esforç encara més gran per accedir a l'alimentació bàsica.
Els productes d'inversió que moltes entitats finacers ofereixen estan relacionats en l'especulació alimentària.

sipae

Comercio justo a cualquier precio

Freqüència Musical

¿CUÁNDO NOS CAMBIARON LA FRECUENCIA DE 432Hz a 440Hz Y POR QUÉ?

Un ministro creó un decreto universal en 1939

por el cuál se instaba a todo el mundo a afinar el LA musical a 440 Hertzios, en lugar de a 432
Hz, frecuencia a la que se afinaba toda la música hasta el momento. Desde 1939 hasta hoy en
día se ha entonado a esa frecuencia.



Com fer la conversió de la música comercial de 440Hz a 432?

Mitjançant el programa Audacity

El Rapto de Higea

El Rapto de Higea

vacunació

lliga per la llibertat de vacunació


Videos de conferèncias sobre vacunació


80 metges


Vacunació. La veritat amagada

El 5% dels catalans no vacunen els seus fills

Vacuna contaminada: 30 millons d'estadounidencs en risc de tenir càncer

El virus SV40, present en molts càncers, estava en millons de vacunes

La Impactante Verdad Sobre las Vacunas

Vaccini e malattie invece di proteggere le causano

Any nou Xinès

Avui comença l’any de la Serp d'Aigua, 9 de Febrer del 2013 segons el Calendari Xinès.



És l’inici de l’any nou xinès, conegut també com el Festival de Primavera o Cap d’Any Lunar. Aquest període està ple de celebracions, visites familiars, aliments especials i focs artificials. És un dels festivals més importants de Xina i tothom el celebra, sobre tot durant els tres primers dies del festival.

Feliç 2013, any de la serp, HANBAN, al calendari xinès.

QUÈ PODEM ESPERAR D'AQUEST ANY?



Aquest any serà difícil de predir. L'any del drac en general, era bastant pròspera, any expansiu, però a mesura que va viatjar a la cua del drac, és a dir, el final de l'any, pertorbant les tendències cap a la possible recessió va començar a aixecar-se. Tant els dracs i les serps són tradicionalment considerats com a criatures serpentines el cos voltes i revoltes. Les serps són criatures molt ondulat, però em temo que no serà fins a finals de la primavera / principis d'estiu  abans de la serp comença a despertar de la lentitud de l'hivern.

A la primavera, les serps es tornen més romàntica, amb més energia, i per tant, espero que a mitjans de finals de la primavera a ser potser la part més optimista de l'any que ve. Crec que veurem canvis significatius cap amunt i avall durant tot l'any.

Bon Nadal!

Mesopotàmia 3500-2100 aC
Del 30 de novembre de 2012 al 24 de febrer de 2013

Fa uns cinc mil cinc-cents anys, a les maresmes del delta dels rius Tigris i Eufrates (al sud de l'Iraq) els pobles mesopotàmics que parlaven sumeri i accadi van crear les primeres ciutats. La primera organització territorial va sorgir, des de principis del quart mil·lenni abans de Crist, en un espai fèrtil i al mateix temps inhòspit.

Amb la primera ciutat, Uruk, es va crear la primera xarxa de comunicacions, amb vies, canals i postes, es van desenvolupar jerarquies socials i la divisió del treball, el capitalisme, un poder fort (monàrquic o imperial), l'escriptura, el càlcul, les unitats de mesura del temps, l'espai i el valor dels béns, el dret, manifestacions culturals a través de les quals l'ésser humà es va anar desmarcant de la naturalesa, al mateix temps que la dominava.

A través d'unes quatre-centes peces arqueològiques, procedents de grans col·leccions públiques internacionals, i diversos documents antics i contemporanis, "Abans del diluvi. Mesopotàmia, 3500-2100 aC" explora què li devem a aquesta primera cultura del Pròxim Orient antic, quina imatge del món van tenir els mesopotàmics del quart i tercer mil·lenni aC, que, en gran mesura, ens ha estat llegada a través de la Bíblia, l'Alcorà i diversos mites i textos grecs.


De dilluns a divendres, de 10 a 20 h. Dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 21 h
CaixaForum Barcelona. Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8. 08038 BARCELONA