ORGANISMES GENÈTICAMENT MODIFICATS
Mariano Pérez Álvarez, psicólogo clínco
"Inventan enfermedades para comercializar fármacos"
"A las multinacionales farmacéuticas les interesa mantener la sociedad medio enferma"
"Alerta sobre la presencia de tóxicos en el cuerpo"
Marie-Monique Robin, periodista
"El maíz transgénico está vetado en Francia"
Dr. Guilles-Eric Séralini, experto de la Comisión Europea en transgénicos
"Los transgénicos son tóxicos para la salud humana"
Pobreza made in Monsanto
arròs transgènic
vegeu el vídeo "El mundo según Monsanto" per Marie-Monique Robin
sóm el que sembrem
vegeu els vídeos:
Meatrix
Meatrix 2
Meatrix 2.5
Miguel Jara, periodista especializado en investigación de temas de salud y ecología
"La ciudadanía es víctima del marketing del miedo"
IMA SANCHÍS - 06/11/2009
.
.
diumenge 25 d’octubre de 2009
Elegància i minimalisme
Porcellana imperial xinesa de les Col·lecions Baur de Ginebra
1-10-2009 al 31-1-2010
Museu de Ceràmica de Barcelona
Palau Reial de Pedralbes
Av. Diagonal 686
08034 Barcelona
Metro Palau Reial
1-10-2009 al 31-1-2010
Museu de Ceràmica de Barcelona
Palau Reial de Pedralbes
Av. Diagonal 686
08034 Barcelona
Metro Palau Reial
I segreti della Città Proibita
Els secrets de la Ciutat Prohibida
del 24-9-2009 al 9-5-2020
Ca dei Carraresi
Via Palestro 33, Treviso, Itàlia
del 24-9-2009 al 9-5-2020
Ca dei Carraresi
Via Palestro 33, Treviso, Itàlia
dissabte 24 d’octubre de 2009
dijous 22 d’octubre de 2009
dimarts 15 de setembre de 2009
Muntanya Nevada de Jade
Muntanya Nevada de Jade
29/7/2009 18:34
bueno,
Pekin
hola penya,
29/7/2009 18:34
Hola a tots,
avui he anar a veure la muntanya nevada de jade. Molt a prop de Lijiang. De fet és la muntanya que es veu des de l'Estanc del Drac Negre. Sempre que el dia estigui despejat, es clar.
i el mateix em va passar ahir amb la Muntanya Nevada del Drac de Jade. Com que plovia no he vist gran cosa.
ara pagar, si que he pagat.
10 yuans per arribar-hi amb autobús
80 yuans d'entrada + 80 en concepte d'ajuda a la regió
150 yuans per desplaçament intern + 20 d'assegurança
10 minuts de transport en autocar, 1h d'espera per agafar el telescadira i 12 minuts de telecadira.
30 de lloguer de l'abric
60 de l'ampolla d'oxigen
20 de postal de record
20 de foto de record
i segur k em deixo alguna cosa
total 310 yuans + 130 en la majoria dels casos + menjar + records
m'he quedat al·lucinant del muntatge que tenen per buidar-te la butxaca. Bueno, per buidar-los-hi als xinets, pk tots eren xinets.
Total per veure un tros de muntanya boirosa mentre esbufegues amb taquicàrdia a causa de la desadaptació al mal d'altura.
.
.
Ja sóc al Yunnan
01/08/2009 18:28
.
M'ha tocat seure just a primera fila. Literalment darrera el vidre. He fet una muntanya de fotos. Llàstima que plovia i feia núvol, i tb k han quedat una mica mogudes. I el paisatge tampoc era un gran què.
Dali ha resultat una ciutat tb plena de botigues esperant els turistes. I tb plena d'excursions per a perdre el temps al llac mirant els ànecs.
Que se'n vagin al Llac de Garda, Itàlia. Allò si que és un llac.
El van fer servir de fondo a la guerra de les galàxies, on se'n anava la princesa Leia de vacances.
Total que després de visitar botiguetes al vespre, i una mica més al matí, autobús cap a Kunming. 4 horetes més.
Ara el paisatge ha estat més bonic, amb molt més verd.
També he segut a primera fila, però no just darrere el vidre.
He tingut de company de viatge un australià, amb barret del cocodril dandee inclòs.
hem quedat per l'endemà anar a veure Shilin, el bosc de pedra.
hi ha més d'una hora de camí amb autobús, per variar, durant el qual ha plogut. Però després ha fet sol i he pogut fer força fotus xules. I és que la llum solar millora molt el paisatge.
L'australià se n'ha anat a agafar un tren per anar al Vietnam, i jo m'he kedat un dia més a Kunming per descobrir-la. A la tarda he agafat un avió cap a Guilin. Destí inevitable a la Xina.
i demà investigaré la zona,
ja us ho explicaré
Longsheng
03/08/09 18:38
doncs bé,
03/08/09 18:38
doncs bé,
vaig arribar a Guilin sense allotjament reservat. He fet cas a l'australià, i m'he passat als hostals.
I tinc que dir, que el preu és irrisori en comparació, però allò més sorprenent és el servei. Les habitacions són molt millors que molts hotels, i he estat en hotels de tots tipus i nivells. Però la informació que et donen és infinita. Quan els hotels et fan mala cara, o no tenen ni idea de informacions turístiques bàsiques, com pot ser el nom de l'estació d'autobusos.
A part del nivell d'anglès. Ja van sabent anglès, però resulta incomprensible. A vegades t'hi entens més fent-los-hi escriure, ja que la seva pronunciació és horripilant. Xinglish en diuen.
Doncs als hostals, hi ha bon ambient de clientela, els que ho porten fins hi tot et gestionen compres de bitllets de tren o viatges organitzats, i tenen infinita informació de caire turístic.
Bueno, i allò millor és el preu que gasten. A part, que a costumen a estar molt ben situats.
Doncs bé, vaig arribar a Guilin sense reserva d'allotjament. I havia buscat per internet l'hostal que em va recomanar l'australià, però no el vaig trobar. En arribar al aeroport hi havia un servei de turisme on em van recomanar molts hotels, però me'n vaig ensortir de que m'escrivissin en xinès el nom de l'hostal aquest. Cap a Guilin en bus, i pillar taxi i k em porti a l'Hostal. Al taxista va haver de pregunar no sé quantes vegades on rediantre estava l'hostal aquest. Finalment hi arribo, estava ple.
Eren quasi les 9 del vespre.
Però, Algú havia fer una reserva del hostal i encara no s'havia presentat.
Reservo allotjament per l'hostal de Yangshou. Demà està ple, doncs passatdemà. Reservo una excursió fins a Longshen per demà, i una altra de creuer en riu fins a Yangshou per passatdemà.
Ha passat mitja hora i la noia em diu, que si m'espero mitja hora més i no arriba la persona aquesta, doncs em quedo jo amb l'habitació.
I efectivament, habitació per mi sola amb bany privat per 120 yuans la nit, uns 12 eurus.
Fantàstic.
L'endemà, doncs cap a Longsheng
la idea de la excursió era sortir a les 8:30, arrivar allà a quarts de dotze, dinar típic, passejar i tornar a les 15h.
Pel camí faig amistat amb una canadenca i uns francesos. Ells tenen planejat quedar-se a dormir allà per poder patejar-s'ho i tornar l'endemà.
mmmh
Faig trucar al guia al hostal i aconsegueixo que em posposin la travessia fins a yangshuo i l'allotjament.
I em kedo amb ells. A buscar allotjament per Longsheng. No ens costa gaire. Al tercer hotel trobem 3 habitacions, la meva per 70 yuans. I ens passem la tarda patejant.
Avui ens hem llevat a les 6 per patejar, de Longji fins al poble del costat, Jinquen. Ha estat fantàstic.
També esgotador, ja que em estat caminant ben bé fins les 15h, amb parades, això si.
Haig de destacar els plats típics que tenen. L'arròs cuit amb bambú està increïble. Pillen un tros de bambú, l'omplen d'arròs i el couen a la brasa. Quan esta al punt, el tallen per la meitat amb una falç, i a jalar.
I les vistes, fantàstiques
aqui us podeu fer una idea del percal
jo he fet millors fotos, feia un sol molt guapu
vejam, jo ho he pillat tot verd.
Els camps anegats d'aigua hi estan sempre. Però només es veuen a la primavera. Ara l'arròs està molt crescut i molt verd.
I a la tardor es torna groc, de madur.
I l'última foto, on es veu la senyora típica. Doncs si, encara van així, però t'intenten vendre de tot, des de roba típica, xals, arròs per menjar, vegudes, roba varia, fer-te de guia pels camins, portar-te la maleta, cobrar-te per ensernyarte el cabell.
Tenen una passada de cabell, negre, llarg fins la cintura, envolicat al cap en aquesta mena de monyo-turbant. I el tenen negre com l'azabatxe, tinguin l'edat que tinguin.
La minoria a la qual pertanyen es veu que es matriarcal, aqui manen les noies. Elles decideixen, i ells sempre diuen si.
Bueno penya, fins la proxima,
un altre cop a Canton
un altre cop a Canton
05/08/09 11:48
bueno,
i ara estic al loung de primera classe de l'aeroport de Guanzhou.
M'he llevat a quarts de 7 per pillar: passar-me el dia dalt d'avions i d'aeroports.
Feia varis dies que estava intentant quadrar horaris per anar a Huangshan, la muntanya groga, una de les muntanyes sagrades taoistes.
des de la wiki vaig veure aquest link amb molta informació sobre connexions de tren i autobús
però res, que des de Guilin m'havia de passar una pila d'hores viatjant. I amb avió no tantes, ja que no hi ha gaire connexió: Vaig buscar totes les combinacions possibles, peró l'única és la que em deia muchoviaje o el mateix aeroport.
des de Guilin surten una pila d'avions cada dia
però a Huangshan, és que només hi arriben 6 vols en tot el dia, molt trist.
doncs, això, avui em llevo d'hora, com cada dia.
Arrivo a l'aeroport, compro els dos bitllet per avui, i també per divendres anar a Pekin, aquest directe.
i que resulta que hi ha un tifon a Guangzhou. Fly delayed.
Amb lo que em va costar decidir-me per pillar el vol i va hi ha un tifon a Canton. Si a mi no se m'hi ha perdut res a Guangzhou.
I no hi ha més opcions per arribar a Huang shan, en un mínim de temps.
Paciència.
3h més tard hem volat.
Als aeroports hi ha wifi lliure en alguns cafes, pero no internet. Però després d'1h d'àrdues negocicions i pagar 100 yuans he pogut colar-me a primera classe, on si que tenen internet.
i aquí estic, esperant, per l'altre vol, que també està delayed.
fins aviat,
Pekin
09/08/09 17:45
hola penya,
ostres, quants dies fa que no escrivia.
dimecres al vespre al final vaig arribar amb una hora de retard a l'aeroport de Tunxi.
Havia reservat l'hostal, i m'havien enviat un email, i allà estaven, esperant-me per portar-me en taxi a l'hostal.
Sempre m'havia preguntat que tal seria veure el propi nom en un cartell en arribar a un aeroport.
I només per 20 yuans.
Vaig dormir a Tunxi, vaig deixar-hi tots els trastets, per l'endemà al mati anar cap la Muntanya Groga per tornar-ne al cap d'unes 30h.
Així que a les 7 de mati ja estava en marxa, una horeta per arribar a la muntanya. Autobús intern del parc, i començar a caminar pels esglaons orientals, per dormir a dalt i demà baixar pels occidentals.
Els francesos m'havien avisat que els hotels de la muntanya tenien uns preus prohibitius, i que els mapes no eren molt clars, ja que només t'ensenyaven una part petita, i no tenies perspectiva.
Vaig trigar unes 4h en fer els 6 km dels esglaons orientals. Un cop dalt vaig anar seguint camins i veient els preus dels diferents hotels. A partir de 100 eurus la nit, standart room. Arribant fins a 400 i 600, deluxe room.
En un hotel vaig trobar per 10 eurus habitació compartida (amb les rates). Després de 4 h patejant per dalt, veient els preus, i que s'estava fent fosc, vaig posar-me a analitzar la situació. Allí l'ambientillo era d'una muntanya de xinus, però cap amb aspecte pijo; els guiris es podien contar amb els dits d'una mà. Tot semblava d'aplec: grups escolars, grups d'escoltes, veïns de barri, o d'associació. Si tots anaven carregats de menjar i begudes amb les bosses de plàstic del super, ja que els preus a dalt la muntanya estaven molt pujats. Moltes noies anaven amb talons. Ningu portava sabates de patejar. Aquí fallava alguna cosa. Així que pregunto al primer guarda que trobo, on puc trobar allotjament BARATO. Allí darrere. Pregunto.
-Que què vull.
-Doncs habitacio single.
-Mil yuans.
-Res. BARATO.
-150 Yuans habitació amb dutxa.
-Primer ho vull veure.
i per 15 eurus tinc habitació compartida amb altres 9 xinetes. Primer em va semblar que un era un home. No, només una dona lletja.
Fantàstic.
M'en vaig a sopar, miro internet i cap a dormir. Són les 8 del vespre.
Els hi pregunto a les xinetes a quina hora pretenen alzar-se demà.
- a quarts de quatre.
Resulta que no era broma.
Aquí es veu k tothom té molta mania per veure sortir el sol des de dalt de les muntanyes. La posta ja no es va poder veure ja que es va posar a ploviscar.
I a quarts de quatre tothom en moviment, en plan camino. Igualet.
Al hall del hotel, ja tothom estava alzat.
Segeixo a uns que porten lots. Però al primer encreuament ja no saben el camí i tornen enrerre. M'espero i de seguida apareix un grup més nombros provinent de l'hotel del costat, aquests van amb guia i tenen més clar on van. Igualet que al camino. Només faltava la penya amb els frontals.
Al cap d'una hora de patejar arribem a una mena de plaça on hi ha un xiringuito obert. Sembla un aplec. Me n'adono que es just al costat de l'hotel on hauria compartit habitació amb les rates.
Hi ha un pannell electrònic que informa de l'hora de sortida del sol, 5:29. Encara no són ni les 5. Hem arribat a temps per veure l'albada, però hi ha tanta boira que no es veu res. Comença a clarejar.
De sobte tothom es posa en moviment. La riuada de gent es divideix en dues. Jo dubto, al final cap a l'esquerre. 5 minutets i tothom agafa posicions al PIC DE L'ALQUÍMIA o al PIC DE LA CLARETAT BRILLANT. Passent 20 minuts i la boira sembla que es vagi fent cada vegada més espessa. No es veu res. Es va fent de dia.
I quan són les 5:29 en punt, comenza a plovisquejar.
I poc a poc tothom va despejant.
Busco el funicular Taiping que ahir vaig veure i em disposo a explorar la zona nord abans de baixar pels esglaons occidentals, que tothom diu que són tan xungus.
Després de patejar una altra hora ho trobo. Resulta que és la sortida nord. És allò del mapa no és el territori.
Bé, doncs a buscar els esglaons occidentals. Comenzo a baixar per un lloc k segons el mapa té unes vistes excepcionals.
Uns precipicis excepcionals.
A pas de tortuga. Avanço a una hora el quilòmetre. Fa rato que no plou i quasi no hi ha boira, i em dedico a fer moltes fotos mentre vaig assegurant cada pas.
Ara si que hi ha molt poca penya, cosa que m'agrada perquè així puc fer fotos del paisatge sense que hi surti gent pel mig.
Faig amistat amb uns coreans. Són els únics que he vist preparats per patejar, amb uniforme quechua.
Continuo patejant, aquí prácticament no hi ha gent, quasi tampoc hi ha xiringuitos. Vaig quadrant els mapes que em trobo pel camí amb el que he comprat.
Ja són quasi la una, he esmorzat 3 vegades, pero ja torno a tenir gana. Estic molt cansada, porto moltes hores caminant. Em trobo una xineta que m'explica on estic, vaig molt atrassada, em pensava que estava més a prop de la sortida. Ha comenzat a ploure.
Els precipicis són cada vegada més impressionants. Sort que hi ha boira i no els puc veure.
Finalment arribo a un hotel, on torno a esmorzar, ara amb un cafè de veritat (50 yuans). Pregunto pel funicular dels esglaons occidentals. Aquí sota, a una hora i mitja.
I tot i els mapes, em moc en cercle, i en 5 minuts torno a estar al mateix hotel. Torno a preguntar, cap on és el funicular. Em faig acompanyar fins al encreuament. Començoo a patejar, i 20min després em trobo, no us ho crueureu. És k no m'ho creia: On hi havia hagut l'aplec ak mati a les 5. Sota el quarto de les rates.
Pregunto a la senyora del xiringuito. M'explica que si vull anar al funicular occidental, que tiri avall, que es troba a dues hores; encanvi el funicular oriental està a només mitja horeta, amunt.
Valoro la situació. Són quasi les 15h. A les 16:30 xapen els funiculars, si no el pillo obert he de baixar les escales a pota. Aquí a les 17h ja és fosc. A les 21h tinc un avió per Pekin. Fa raaato que esta ploviscant i jo fa 11h que patejo i estic mooolt cansada.
La decisió és clara. Cap al funicular dels esglaons orientals, per on ahir vaig pujar a pota. En 40min m'hi planto. 15min de funicular. 15min més d'autobús fins baix la muntanya. Són quasi les cinc. Pillar un autobús fins a l'hotel. 90 minuts més.
Dutxa i cap al aeroport.
Bueno, l'avió va sortir amb una hora de retard. No sé el motiu.
Vaig arribar a Pekin a les 00h. Havia esmortzat 4 vegades, no havia dinat, i havia sopat una bossa de galetes i l'entrepà de l'avió. Vaig tornar a sopar.
Tenia reservat l'hostal New Dragon, en un barri de hutongs a tocar de Wang Fu Jing, molt cèntric. Va costar de trobar.
Me'n vaig anar a dormir que eren quasi les dues. Un dia de 22h.
.
Dissabte, el programa era fer ruta templera i fer les compres que em faltaven. Em vaig llevar a les 8h.
Per començar temple del Cel. Un dels punts energètics més importants del planeta. Pekin està organitzat seguint la llei dels 5 elements d'acupuntura. Té la ciutat prohibida al mig, i en les 4 direccions cardinals hi té 4 temples molt potents.
Al sud el Temple del Cel, Tien Tan.
Al oest el Temple de la Lluna, Yuen Tan.
Al nord el Temple de la Terra, Ditan.
i a l'est el Temple del Sol, Ritan.
Només es troben guiris al Temple del Cel, als altres no, és l'avantatge de que a les guies no en parlin. Tots estan plagats de xinesos. Ja que tenen un gran parc, on hi fan taixí, fan meditació, escriuen amb pinzells molls d'aigua sobre les rajoles com a forma de meditació, et venen ganxet, fan volar estels o canten caraoke.
M'encanta el temple del Cel.
A les dotze ja m'havia patejat també el Temple de la Lluna. Aquest és molt més petit.
De moment m'estava movent en metro, i molt bé.
Surto del parc i entro en el que em penso que és un supermercat a comprar-me una ampolla d'aigua. Resulta que és un centre comencial de quatre plantes dedicat a complements del cabell. Perfecte, aquí trobaré el monyero que l'any passat em vaig comprar a Shanghai.
És al·lucinant la quantitat que hi arriba a haver de pinces, passadors, reixes pel cabell, llaços, fermalls, arracades, collarets, clips, pals, gomes. Tot a abarrotar de gènere. Amb molts brillantets. També hi ha botigues amb xampús i gels i escumes i cremes. I fins hi tot una oficina de correus i un Natura a la quarta planta. Però la resta són tot pinces i passadors i arracades. Pregunto a la meitat de les botigues. Resulta que el monyero que jo vull no el tenen. Ja que és típic del Sud. Que en tot Pekin no el trobaré. Que tindria que anar a un lloc com Guangzhou per trobar-lo. En això estava pensant jo, en tornar a Canton, que en 15 dies hi havia estat 2 vegades. Home, m'ho hagessin dit 4 dies abans, això.
Jo continuo preguntant i al final, en una de les botigues em diuen que ho tenen, però en un altra botiga. Em dona l'adreça. Taxi i en 5 minuts sóc en una altre centre comercial, aquest són 2 edificis, com 2 corteinglés units en algunes plantes. Enorme, també abarrotat de penya i de gènere. Aquí hi ha de tot. Per plantes: articles de pell, de la llar, del cabell, de plàstic, de roba, de tot.
Arribo a la parada, si, tenen el monyero que jo buscava, no el mateix model. Jo el tenia de roba i ells me'l venen de plàstic.
Què hi farem.
Cap al Temple de la Terra.
Aquí si que hi ha una curiosa concentració de temples. Ja que en dos carrers hi ha tres grans temples, dedicats a les tres grans religions xineses. El temple de la Terra és taoista, el Temple dels Lames és budistes, i el Temple de Confuci és confucià.
I els dos carrers que els uneixen són botigues d'encens, per cremar en els temples o per a ús domèstic. També tenen imatges, suposo que per a ús domèstic, de fins a 3 metres, en metall o de colors, llibres de temàtica religiosa (confuciana, budista o taoista, també de feng shui). I aquest any vaig veure que també tenien espelmes, d'aquelles petitones de colors que a l'Ikea no pots evitar comprar.
Vaig arribar al temple a quarts de quatre, molt tard. Flipo quan veig un pantano que sembla una botiga a dalt de l'altar del temple. Ja comenzo a despotricar, és que aquests xinesos tenen l'esperit comercial molt accentuat.
Comença a sonar una música, i fan un espectacle-representació unes 20 persones vestides de funcionaris de l'emperador, amb l'emperador de groc, i refan la cerimònia d'ofrena als déus.
Faig una muntanya de fotos. Jo i els dos grups de boiescauts que hi ha per allà
Molt xulu l'espectacle.
Avui és 8 d'agost, fa just un any que es van inaugurar els jocs olímpics Pekin 2008.
Cap a dinar. Vaig al restaurant que hi ha just sortint al temple. Ja el vaig descobrir fa 2 anys. És l'excepció a la regla dels restaurants xinesos, de quan més cutre més bo està el menjar. Aquest té tres plantes de restaurant, amb lavabos nets i amb paper (tb tenen cendrer {a l'alzada adequada perquè el puguis fer servir mentre estàs acotat {molt curiós, ja que al restaurnat posa que està prohibit fumar}}).
Han retirat de la carta un arròs a la pinya dins d'una pinya que estava increible.
Et donen les 3 cartes i un tros de paper i un boli per a que tu mateix escriguis el codi de 4 numeros dels plats que vulguis i quants de cada, igual que l'Ikea.
m'agafo uns rotllets típics de sèsam amb algo que sembla farcit de maduixa; sopa de wantun; ànec amb fruits secs; i mig mango reomplert amb llet bollida dues vegades.
Boníííííssim.
No vaig fer fotos, m'ho vaig zampar tot.
Cap al Temple del Sol, que ja era molt tard.
Vaig passar per l'hotel a deixar les bosses de compres que havia anat fent.
i cap a la Friendship Store, ja són les 7 passades. Sort que estava allà mateix.
Van ser les primeres botigues que van aparèixer a la Xina.
Ja que fins els 1982 cap estranger podia comprar, ni cap xinés podia vendre res a un estranger si aquest no tenia un certifat especial. Només a les friendship stores.
No vaig trobar el que buscava.
Cap al Carrer de la Seda.
Que no m'agrada gens, ja que per cada compra tens que estar-t'hi un bon rato regatejant. Però tenen moltissiiima oferta.
I arribo que falten 10 minuts per les vuit. L'hora que xapaven l'any passat. Per sort ara tanquen a les 21h.
o per desgràcia. Perquè la temptació és gran i peco. Compro.
i cap a sopar a Wanfujing
Hi arribo en metro, surto per la sortida que dóna directament a Wanfujing, però em deixa just dins d'un dels centres comercials. Són tan grans que t'hi perds. Aquest en deu fer com 4 de L'illa.
Aquí em pensava que ja trobaria les botigues tancades, però encara n'hi havia d'obertes. I vaig tornar a caure.
i després a sopar al carrer musulmà de darrere.
Vaig buscar un centre de fer massatges. Calia recuperar-se de la patejada de la Muntanya Groga. Finalment el trobo. Demano un chinese foot massage. Mentre el noi va fent jo vaig reconeixent els passes del que aquí en diem reflexoteràpia, que si ronyó, que si intestí prim, que si ulls.
El noi parla una mica d'anglès i m'explica que fa 6 anys que va acabar els estudis, i que el seu professor és francès. Ah tate.
Jo estudiant massatges orientals, i els xinesos estudiant massatges occidentals.
Em fa propaganda del massatge corporal amb oli.
Els massatges tipics xinesos son el Tuina, son uns brutus apretant, i es fa sense oli, sobre la roba, com el shiatsu.
Me'n vaig a l'hostal a deixar totes les compres.
Són quasi la una, i el servei d'internet l'acaben de xapar.
Pregunto per un cibercafè, m'ho explica.
Aquest verdaderament s'emporta la palma de lloc cutre, difícil de trobar, i... em falten adjectius. Vaig haver de preguntar varies vegades. No hi havia llum als carrerons. I això que estava en una planta baixa i estava indicat. Fins i tot em van demanar el carnet per si era menor. De película de por.
Bueno, a organitzar el programa per l'endemà. L'últim dia que em queda de vacances.
Busco a la Wiki la llista de llocs k m'havia preparat per si em quedava temps. Són tots massa lluny, el més proper a 6h de viatge. Tots descartats.
Em queda un dia a Pekin i no sé què fer.
Me'n vaig a dormir que són quasi les dues.
Em llevo a les vuit. Esmorço i me'n vaig al bicines center. El taulell especial per donar informació turística. Aquí, però, la noia parla un bon anglès i està enterada.
Em fa propostes, però ja hi he anat a tot arreu. I és que fa dos anys vaig estar 3 setmanes només a Pekín i l'any passat una altra semana.
Això dels hostals és una canya. Sempre hi ha una lonely que algú n'ha fet donació. La fullejo.
Ja ho tinc, l'Àrea 798 d'art contemporani. Aquí si que hi puc perdre tot un dia i encara no acabar-me-la.
Hi havia anat fa dos anys però només una hora, ja que està molt lluny i a les 18h ja xapen.
La noia, una joia, em diu com hi puc anar amb servei públic. Aquest autobús fins a Dongzimen, i aquest altre. Tot escrit en xinès. Fantàstic.
i bé, no he estat mai a Nova York, pero suposo que deu ser una cosa semblant. Edificis d'antigues fàbriques reciclades a galeries d'art. D'un o de varis artistes, temporals o permanents. D'uns pocs quatres a més d'un centenar. La majoria xinesos, pero també coresans i algun americà. Hi ha una sala que es diu Iberia i està emparentada amb no se quin museu de Madrid, on hi exposava un autor espanyol. També hi ha unes litografies de Miró, Picasso, Manet, en una altra sala.
El que més abunda és la pintura, pero també hi ha escultura, videoart, ...I tot gratis, ja que són galeries per vendre allò exposen.
Només en un feien pagar, la galeria UCCA, 15 yuans, però gratuit per estudiants, i per una vegada el carnet de la UOC ha colat. Una galeria més gran que el MACBA!! amb pantalles per videoart de més de 20 metres.
Bé, a mi no m'agrada l'art modern, però per insistir que no quedi.
Quan el Serrabona va esposar la seva teoria al respecte, em va semblar genial. Ho vaig entendre tot. Llavors ho vaig veure clar: estan com un llum! tots!!
I és que això que una obra d'art t'hagi de probocar alguna emoció, em sembla molt bé, que sigui visceral, també, però que sigui vomitar, ja no tant.
Una obra consistia en pa en procés de putrefacció.
Pero la resta molt bé.
Ha estat genial veure l'ambientillo, les obres, les sales, com organitzen l'espai dels diferents ambients. Com una embestida de ferro, la forren en vidre i et sembla genial.
A dins, exposició sobre la tecnologia italiana aplicada a la moda esportiva. Tot sense dir en cap moment la paraula fashion.
Fins i tot i havia una parella de nuvis fent-se el reportatge fotogràfic per allà.
i sopar i aquí estic encara, escrivit-vos.
Ara aniré a esbarallar-me amb les maletes.
i demà viatge de tornada.
dilluns 14 de setembre de 2009
Ja he vist l'eclipse
Ja he vist l'eclipse
23/7/2009 15:54
chengdu, 23-7-2009, 21:11
hola a tots,
l'últim dia k us vaig escriure era a Canton. Han passat moltes coses.
Vaig agafar un avió fins a Chongqing, i vaig perdre la guia Lonely Planet en un taxi. Ja me'n vaig adonar de seguida. Pero ja qui sap on era.
Només arribar a Chongqing vaig anar a la llibreria de llengues estranjeres, la Xinhuà, una mena de FNAC de 5 plantes. On hi ha de tot. Esperava trobar-hi una lonely en anglès, com les havia vist a Pekin o a Shanghai. Però que va, només hi havia llibres en xinès. 5 plantes.
Una planta, la tenien dedicada a llibres per aprendre anglès. On uns xinets ja em llogaven com a professora d'anglès. No mira, jo es que el meu anglès tampoc és tan bo, i només em quedaré avui a la ciutat.
Res.
Sense guia a Xina.
Sort k m'havia imprès uns resums.
I passejant pels carrers comercials, entrapusso i em trenco l'ungla del dit gros del peu.
I us preguntareu k hi havia anat a veure a Chongqing, doncs l'eclipsi solar.
I si. Fins i tot va fer bon temps.
M'havia mirat les previsions del temps el dia anterior i estava previst núvol amb risc de plujes. A Shanghai fins i tot llamps i trons.
No sé quin temps va fer a Shanghai, per aquí va estar molt despejat.
Al final vaig v
eure l'eclipsi des de davant de l'estació de tren. Va ser curiós veure tota la penya, amb una mena de vidre gruixut que venien a cada cantonada, mirant el sol.
I quan l'e
sclipse va ser total, tothom va dir ohhh, com si hagessin coronat un castell.
No és que es fes fosc, va disminuir la quantitat de llum, semblava que estigu
és núvol, i el sol era molt curiós de veure, aquell fi cercle de sol allà lluny.
i aquests són els dos xinets que se'm van apalancar a Dazu, ens vam trobar a la ciutat, en un restaurant, i en descobrir que tots anàvem a visitar les coves, doncs hi vam anar plegats.
Chengdú
bueno, han passat moltes coses.
I és que he estat en llocs on no hi havia cibers, o jo no tenia esma per anar-lo a buscar.
Aquí podeu veure la muntanya de guiris fent fotos embadalits davant dels pandes, que no paren de fer monades.
I a Chengdú, una cosa obligada per anar a veure són els pandes, o com allà en diuen XiongMao (ós-gat). Casualitat que fés dos dies que havien nascut una bessonada de pandes, que els tenien a la incubadora del parc.
Dp men vaig anar a veure el gran buda de Leshan.
i l’endemà cap a
Recollir els trastets i cap avall. Plou bastant més que ahir.
23/7/2009 15:54
chengdu, 23-7-2009, 21:11
hola a tots,
l'últim dia k us vaig escriure era a Canton. Han passat moltes coses.
Vaig agafar un avió fins a Chongqing, i vaig perdre la guia Lonely Planet en un taxi. Ja me'n vaig adonar de seguida. Pero ja qui sap on era.
Només arribar a Chongqing vaig anar a la llibreria de llengues estranjeres, la Xinhuà, una mena de FNAC de 5 plantes. On hi ha de tot. Esperava trobar-hi una lonely en anglès, com les havia vist a Pekin o a Shanghai. Però que va, només hi havia llibres en xinès. 5 plantes.
Una planta, la tenien dedicada a llibres per aprendre anglès. On uns xinets ja em llogaven com a professora d'anglès. No mira, jo es que el meu anglès tampoc és tan bo, i només em quedaré avui a la ciutat.
Res.
Sense guia a Xina.
Sort k m'havia imprès uns resums.
I passejant pels carrers comercials, entrapusso i em trenco l'ungla del dit gros del peu.
I us preguntareu k hi havia anat a veure a Chongqing, doncs l'eclipsi solar.
I si. Fins i tot va fer bon temps.
M'havia mirat les previsions del temps el dia anterior i estava previst núvol amb risc de plujes. A Shanghai fins i tot llamps i trons.
No sé quin temps va fer a Shanghai, per aquí va estar molt despejat.
Al final vaig v
eure l'eclipsi des de davant de l'estació de tren. Va ser curiós veure tota la penya, amb una mena de vidre gruixut que venien a cada cantonada, mirant el sol.I quan l'e
sclipse va ser total, tothom va dir ohhh, com si hagessin coronat un castell.No és que es fes fosc, va disminuir la quantitat de llum, semblava que estigu
és núvol, i el sol era molt curiós de veure, aquell fi cercle de sol allà lluny.
i d'aquesta foto, quan el sol ja comença a despuntar, es veu que en diuen "en anell de diamants"
M'ha quedat prou bé, oi?
i això que no portava trípode
i cap a Dazu, a veure les coves de Dazu, Dazushike
i aquests són els dos xinets que se'm van apalancar a Dazu, ens vam trobar a la ciutat, en un restaurant, i en descobrir que tots anàvem a visitar les coves, doncs hi vam anar plegats.
i això és una representació del seu infern,
s'assebla bastant al nostre, oi? 
i avui, deprés de 5 hores d'autobús, he arribat a Chengdú,
Costa de creure que sigui la mateixa distància en km que hi ha entre Hong Kong i Guangzhou i que abans d'ahir en tren, tipus AVE a 200km h, vaig fer en 50 minutets.
i m'ha costat una mica trobar un ciber,
però al final l'he trobat,
és que els posen en uns llocs
Costa de creure que sigui la mateixa distància en km que hi ha entre Hong Kong i Guangzhou i que abans d'ahir en tren, tipus AVE a 200km h, vaig fer en 50 minutets.
i m'ha costat una mica trobar un ciber,
però al final l'he trobat,
és que els posen en uns llocs
Chengdú
28/07/09 20:59
hola a tots,
mica a mica ja li vaig pillant el trukillo a això de localitzar cibers. Normalment són en un tercer pis, el segon acostuma a estar buit, sembla com ficar-se a la gola de llop. Suposo k hi deu haver algun cartell identificador, però no tinc ni idea de quin. Normalment va precedit per una sala de maquines abarrotada de xinets jugant a maquines, i finalment, més amagats, hi ha com uns 300 ordinadors esperante, amb unes pantalles enormes, que en fan dues de la que tens a casa. Sempre son xinetes les que regenten el local, mai parlen una paraula d'anglès, i és molt barat, 3 yuans la hora (uns 30 cèntims d'euro).
bueno, han passat moltes coses.
I és que he estat en llocs on no hi havia cibers, o jo no tenia esma per anar-lo a buscar.
Primer de tot dir-vos que des de Chiongqing que tinc diarrea. Ja ha tingut temps de millorar, d'empitjorar i d'estabilitzar-se. Ha millorat gràcies a les agulles i a una dieta estricte de mifan (arròs al vapor), que aquí és bastant fàcil d'aconseguir. Hi ha empitjorat quan em començo a saltar la dieta, i deixo de punxar-me.
Chengdú.
Chengdú.
Situat a la província del Sichuan, es on l'any passat hi va haver el terratrèmol. No he anat a la zona afectada.
L'any passat, quan vaig visitar el Museu d'Art Modern de Pequín, els quadres amb temàtica del terratrèmol van ser els que més em van impactar. Hi eé que l'exercit hi va anar en missió de salvament. A salvar la penya. El que els va donar més feina van ser les inundacions posteriors, ja que va ploure molt i els cursos dels rius s'havien alterat. Van haver de fer empalizades de sacs per protegir les ciutats i els camps de refugiats, i quan es van acabar els sacs, s'hi col•locaven els propis soldats fent de barrera contra l'aigua. I allí s'hi estaven dies i setmanes, i es veu que agafaven de tot, fongs, paràsits, etc. És per això que els xinesos veuen amb molt de respecte i admiració al seu exercit.
El primer k vaig fer a chengdu va ser anar a veure els pandes.
Si, són una monada.
Aquí podeu veure la muntanya de guiris fent fotos embadalits davant dels pandes, que no paren de fer monades.
I a Chengdú, una cosa obligada per anar a veure són els pandes, o com allà en diuen XiongMao (ós-gat). Casualitat que fés dos dies que havien nascut una bessonada de pandes, que els tenien a la incubadora del parc.Dp men vaig anar a veure el gran buda de Leshan.
com veieu la wiki és una joia.
si ha dazu se'm van apalancar una parelleta de xinets, a Leshan va ser un xinet.
Mig en anglès i mig en xinès, algo de comunicació hi ha.
De fet, equival a un master en comunicació.
Vaig aprendre que peix en xinès es diu yü.
Vam sopar un menjar típic de Leshan, el hot spot, no sé com se diu en xinès, però ho tradueixen així. Vas al restaurant, on la taula té un forat per on hi ha una bombona de butano que escalfa un perolo ple de caldo amb verduretes. Normalment està a tope de picant, ja que a Chengdú els hi va molt el tema picant. Això vol dir que hi ha més proporció de picant que de menjar.
Per sort ho van pillar, que sense picant vol dir sense GENS de picant.
I allà a la perola hi van posar un peix, que abans el tenien en una palangana a l'entrada del restaurant, doncs el van tallar a trocets i a fer xup xup.
Boníssim estava, hi a la meva panxa li va sentar de meravella, el peix bullit.
i l'endemà cap a Emeishan
aqui
pode
u veure com es pot visitar el Gran Buda de Leshan amb barca.
i aquí tenim el costum d'encendre encens davant de cada temple. És obligatori que cada ofrena sigui d'un mínim de 3 bastons d'encens.
i l'endemà cap a Emeishan
aqui
pode
u veure com es pot visitar el Gran Buda de Leshan amb barca.i aquí tenim el costum d'encendre encens davant de cada temple. És obligatori que cada ofrena sigui d'un mínim de 3 bastons d'encens.
i l’endemà cap a
EmeiShan
i si a Leshan va fer sol i molta calor i vaig suar com mai, doncs a EmeiShan feia fred. És una muntanya i té 3077m.
El canvi va ser espectacular. Núvols, pluja i plugim, i fred.
Ja havia pres un jersei i una jaqueta, però de pantalons m'havia emportat els curts, de manera que vaig improvisat un pareo amb la manta de l'avió. Abrigava bastant. Més el xubasquero de plàstic.
Les ordes de turistes xinesos es van mantenir. N'hi havia a patades. Concretament a autobusos plens.
Després de patejar un bon rato, de 2 h d’autobús pujant muntanya, de tornar a patejar, de telefèric, i de tornar a patejar, per fi a dalt. I pluja i núvol. Ho sigui que de vistes espectaculars, doncs poc o res.
Dormir en un dels hotels que hi ha dalt de la muntanya i llevar-me a quarts de 6 per veure sortir el sol.
Plou.
Encara hi ha menys vistes que ahir el vespre.
Recollir els trastets i cap avall. Plou bastant més que ahir.Patejada, telefèric, patejada, 2 hores d’autobús, recollir maleta, i dues horetes més i per fi a Chengdú. Encara plou. Ara agafar autobús cap a la Muntanya del Drac Blau. 2 horetes més d’autobús.
moneta fotent-li el jalu als turistes despistats
cremant incens a EmeiShan
i aquí teniu el costum de llençar pregeres des de dalt del precipici d'Emeishan. Aquesta és gratuïta. Les banderetes les reparteixen el monjus. Tot un detallassu per part seva.
vaig arribar k eren les tres tocades, i a les 5 xapaven.
i cap dalt. A grimpar per la muntanya. Vaig pujar fins el primer temple, on tenien allotjament, i allí em vaig quedar. Vaig fer amistat amb 3 xinets de Chengdú, amb ells ens en vam anar a inspeccionar pels camins. Però va començar a ploure i ho vam deixar estar.
A dormir com les gallines, i a llevar-se quan sola el gong.
A quarts de 6 del matí.
I a grimpar per la muntanya. Sorprenentment no plovia. Va fer un dia esplèndid, amb molt de sol. Feia més aviat fresca, ja que la muntanya tb és alta.
Va ser fantàstic. Esborronador. Encisador, un plaer per l'ànima.
Els esglaons conformant sinuosos camins per entre el bosc, els ocells cantant, i jo badant a cada pas.
Mirant el paisatge i mirant el terra. Ja que estava mullat de la pluja d'anit i relliscava bastant, i feia baixada. En 3 hores, de tranquilitat absoluta, quasi sense trobar-me ningú, baix arribar al següent monestir, no vaig poder pujar més ja que el camí estava tallat, els xinets m'havien explicat que hi havia hagut desprendiments i havien tallat alguns camins.
Aquí vaig arribar a la conclusió que lo meu és el Taoisme.
Em va agradar molt més k les dues altres muntanyes budistes, l'Emeishan i Leshan.
Això d’aquí només es podia definir com tremebundo.
Doncs cap baix, agafar el funicular i cap dalt, a veure el monestir de dalt de tot, amb aquestes ja feia bastanta calda, i el nombre de turistes xinesos havia augmentat considerablement. Tampoc podia pujar més amunt, i me’n vaig anar a inspeccionar el costat dret de la muntanya, amb els respectius monestirs.
Aquell dia, vaig estar patejant des de les 6 fins les 4 de la tarda. Em vaig repassar tots els camins de la muntanya, tant que vaig sortir per una urbanització.
2 horetes més d’autobús i cap a Chengdú. I ara amb destí Yunnan, els Núvols del Sud.
Opció autobús descartada per sobredosis.
opció tren descartada per la durada, 22h.
només queda opció avió.
Cap a l'aeroport i a pillar el primer avió k hi hagi. Tants com vulgui. I a les 10 del vespre arribo a Lijiang.
Aquí no parlen xinès sinó naxi, una de les 54 minories de la Xina.
i avui me la he patejat.
Primer Llac del Drac Negre i tarda ciutat vella.
Després de sopar massatge als peus. Que ja s'ho mereixien.
i després localitzar ciber.
una abraçada a tots,
.
continuació
.
diumenge 6 de setembre de 2009
EROS i THANATOS
Lágrimas de Erosdel 20 d'octubre al 31 de gener 2010
Giambattista Tiepolo
La muerte de Jacinto
1752-1753
Óleo sobre lienzo
287 x 235 cm
Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
La íntima relación entre pulsión sexual e instinto de muerte -Eros y Thanatos- en las artes visuales es el tema de esta exposición, que toma prestado el título de un libro de Georges Bataille: Les larmes d'Éros e incorpora también algunas de sus ideas sobre el erotismo: la necesidad de la belleza, la tentación como prohibición y trasgresión, o la asimilación de lo erótico al sacrificio religioso. El escenario central de la muestra es la pintura y la escultura europeas del siglo XIX -Canova, Ingres, Delacroix, Millais, Moreau, Rodin...-, pero incluirá también alguna mirada atrás -principalmente hacia el Barroco, con Rubens o Bernini, entre otros- y hacia delante, como la presencia de temas eróticos del XIX en el surrealismo y su estela. Figuras y escenas que proceden tanto de la mitología clásica como de la tradición judeo-cristiana configurarán un recorrido a través de dos grandes apartados: "De la tentación al sacrificio", que abordará los indicios de muerte en la pasión erótica en representaciones como el Nacimiento de Venus, Eva y la serpiente, las Tentaciones de San Antonio o el Beso, y un segundo capítulo, "El sueño eterno", que tratará de mostrar el tema de la muerte o la agonía convertida en un trance similar al éxtasis amoroso, presente en temas como Apolo y Jacinto, Venus y Adonis, la Magdalena y la calavera o las "bellas suicidas" Cleopatra y Ofelia.
Museo Thyssen Bornemisza
Palacio de Villahermosa, Paseo del Prado 8 -28014 Madrid
De martes a domingo de 10.00 a 19.00 horas.
dimarts 1 de setembre de 2009
Plaer i dolor
Salwa al Neimi,
"Al placer se llega tras superar la necesidad y luego el deseo"
Bibliografia
Història d'O
Pauline Réage, pseudònim Dominique Aury
La sonrisa Vertical
Tusquets Editores, 1987.
Retorn a Roissy
Pauline Réage, pseudònim Dominique Aury
La sonrisa Vertical
Tusquets Editores, 1989.
El rapto de la Bella Durmiente
Anne Rice, pseudònim A. N. Roquelaure
Ediciones B, Barcelona, 1997
El castigo de la Bella Durmiente
Anne Rice, pseudònim A. N. Roquelaure
Ediciones B, Barcelona, 1998
La liberación de la Bella Durmiente
Anne Rice, pseudònim A. N. Roquelaure
Ediciones B, Barcelona, 1999
La pasión Turca
Antonio Gala
Ed. Planeta, 2003
Món Mascle
Terenci Moix
Col·lecció Tròpics
Ed. Aymà, SA, Barcelona 1971
Justine o los infortunios de la virtud
Marqués de Sade
La sonrisa Vertical
Tusquets Editores, Barcelona, 1994.
Masa y poder
Elias Canetti
DeBolsillo, 2005.
La pornografía o el agotamiento del deseo
Michaela Marzano
Ed. Manantial, 2006
Mecanismos y vias del dolor
Dr. Samuel Torregrosa Zúñiga. Profesor Auxiliar de Anestesiología, Departamento de
Anestesiología.
Borrego Matrix
Luis Carlos Campos
"Al placer se llega tras superar la necesidad y luego el deseo"
Bibliografia
Història d'O
Pauline Réage, pseudònim Dominique Aury
La sonrisa Vertical
Tusquets Editores, 1987.
Retorn a Roissy
Pauline Réage, pseudònim Dominique Aury
La sonrisa Vertical
Tusquets Editores, 1989.
El rapto de la Bella Durmiente
Anne Rice, pseudònim A. N. Roquelaure
Ediciones B, Barcelona, 1997
El castigo de la Bella Durmiente
Anne Rice, pseudònim A. N. Roquelaure
Ediciones B, Barcelona, 1998
La liberación de la Bella Durmiente
Anne Rice, pseudònim A. N. Roquelaure
Ediciones B, Barcelona, 1999
La pasión Turca
Antonio Gala
Ed. Planeta, 2003
Món Mascle
Terenci Moix
Col·lecció Tròpics
Ed. Aymà, SA, Barcelona 1971
Justine o los infortunios de la virtud
Marqués de Sade
La sonrisa Vertical
Tusquets Editores, Barcelona, 1994.
Masa y poder
Elias Canetti
DeBolsillo, 2005.
La pornografía o el agotamiento del deseo
Michaela Marzano
Ed. Manantial, 2006
Mecanismos y vias del dolor
Dr. Samuel Torregrosa Zúñiga. Profesor Auxiliar de Anestesiología, Departamento de
Anestesiología.
Borrego Matrix
Luis Carlos Campos
dissabte 22 d’agost de 2009
Per Bruixa i Metzinera
Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya
Del 27/08/09 al 13/12/09
Del 27/08/09 al 13/12/09
El Museu d’Història de Catalunya l’any 2007 va organitzar l’exposició Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya; una mostra singular i pionera a Catalunya i a l’Estat, ja que era la primera gran exposició que abordava la temàtica de la cacera de bruixes de forma àmplia. Ara aquesta exposició arriba en format itinerant al Museu Comarcal de Cervera i coincidint amb la celebració de la festa de l’Aquelarre.
En el cas del Museu Comarcal de Cervera s’ha incorporat documentació pròpia dels processos per bruixeria que van haver-hi a la vila i el seu terme entre els anys 1545 i 1640.
Museu Comarcal de Cervera
C/Major 115, 25200 Cervera
de dimarts a dijous de 10:30 a 14:00
divendres i dissabtes de 10:30 a 14:00 i de 17:00 a 19:00
diumenges i festius de 10:30 a 14:00
dijous 20 d’agost de 2009
Tutankhamon: Descobreix la tomba i els seus tresors
06/06/2009 - 04/10/2009
Del 6 de juny al 4 d'octubre, arriba al Museu Marítim de Barcelona l´ exposició de l'any: "Tutankhamon: Descobreix la tomba i els seus tresors". Per primera vegada el tresor funerari del llegendari faraó tal i com va ser trobat pel seu descobridor Howard Carter al novembre de 1922. Un viatge en el temps al misteriós món de l'Antic Egipte que combina la difusió històrica amb finalitats educatives per a tota la família. L'exposició presenta la reproducció a escala original, única en el món, de tres de les quatre càmeres funeràries de Tutankhamon, així com més de 1.000 rèpliques de peces de l'aixovar funerari realitzades per 100 artesans egipcis seguint les tècniques tradicionals. El conjunt de l'exposició permetrà al visitant a través d'un àudio guia gratuït evocar l'època daurada dels faraons amb els mitjans més moderns. Vine a descobrir la tomba de Tutankhamon i els seus tresors.
Múseu Marítim de Barcelona
Av. de les Drassanes s/n 08001 Barcelona
Diumenge a divendres de 10:00h a 21:00h
Preu normal Adults 16€
Del 6 de juny al 4 d'octubre, arriba al Museu Marítim de Barcelona l´ exposició de l'any: "Tutankhamon: Descobreix la tomba i els seus tresors". Per primera vegada el tresor funerari del llegendari faraó tal i com va ser trobat pel seu descobridor Howard Carter al novembre de 1922. Un viatge en el temps al misteriós món de l'Antic Egipte que combina la difusió històrica amb finalitats educatives per a tota la família. L'exposició presenta la reproducció a escala original, única en el món, de tres de les quatre càmeres funeràries de Tutankhamon, així com més de 1.000 rèpliques de peces de l'aixovar funerari realitzades per 100 artesans egipcis seguint les tècniques tradicionals. El conjunt de l'exposició permetrà al visitant a través d'un àudio guia gratuït evocar l'època daurada dels faraons amb els mitjans més moderns. Vine a descobrir la tomba de Tutankhamon i els seus tresors.Múseu Marítim de Barcelona
Av. de les Drassanes s/n 08001 Barcelona
Diumenge a divendres de 10:00h a 21:00h
Preu normal Adults 16€
Andrea Palladio
Del 21/05/2009 al 06/09/2009
Pràcticament contemporani de grans artistes del Renaixement com Rafael i Miquel Àngel, Palladio va exercir l'arquitectura com una professió d'una importància singular. Va democratitzar l'arquitectura en reivindicar la supremacia de les estructures domèstiques, posant en evidència que qualsevol edifici podia ser bell sense la necessitat d'emprar materials costosos. Gràcies al seu coneixement profund de l'arquitectura del món clàssic, va idear un harmoniós sistema de plans i alçats que donava lloc a construccions sorprenents, per enginyoses i commovedores per la
Pràcticament contemporani de grans artistes del Renaixement com Rafael i Miquel Àngel, Palladio va exercir l'arquitectura com una professió d'una importància singular. Va democratitzar l'arquitectura en reivindicar la supremacia de les estructures domèstiques, posant en evidència que qualsevol edifici podia ser bell sense la necessitat d'emprar materials costosos. Gràcies al seu coneixement profund de l'arquitectura del món clàssic, va idear un harmoniós sistema de plans i alçats que donava lloc a construccions sorprenents, per enginyoses i commovedores per la combinació perfecta de bellesa i funcionalitat. A través de més de 200 obres, aquesta exposició recorre la trajectòria professional de Palladio, des de la seva època adolescent de picapedrer a Pàdua fins als temps d'intel·lectual i arquitecte predilecte de l'Estat venecià, aristòcrates i autoritats religioses. Posa també de relleu el compromís de l'arquitecte amb l'humanisme, que va avivar la seva determinació de forjar un llenguatge arquitectònic nou i adaptat a la seva època. L'exposició explora també la influència que ha exercit en les generacions posteriors d'arquitectes com Arata Isozaki, David Chipperfield, Richard MacCormac, Toh Shimazaki o Jiménez Torrecillas, entre d'altres. Exposició organitzada en col·laboració amb la Royal Academy of Arts de Londres, i el Centro Internazionale di Studi di Architettura Andrea Palladio de Vicenza, amb la participació del Royal Institute of British Architects de Londres.
Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 BARCELONA
De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h
De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h
Dissabtes, de 10 a 22 h
Activitat gratuïta
diumenge 16 d’agost de 2009
pasta de dents
com es fa la pasta de dents
ingredients de la pasta de dents comercial
més ingredients
ara receptes per fer la teva pròpia pasta de dents
- amb fang verd
- amb bicarbonat de sodi
- per blanquejar les dents
- tb per blanquejar les dents
- una altra
+ informació
ingredients de la pasta de dents comercial
més ingredients
ara receptes per fer la teva pròpia pasta de dents
- amb fang verd
- amb bicarbonat de sodi
- per blanquejar les dents
- tb per blanquejar les dents
- una altra
+ informació
divendres 14 d’agost de 2009
grips
i que cadascú prengui les pròpies conclusions
operació pandèmia
Vacuna contra la grip porcina
La Dra. Rauni Kilde
tamiflu
Butlletí Grog de la Fundació Institut Català de Farmacologia
vejeu l'apartat que parla dels efectes secundaris del tamiflú, i tot només per estalviar-te un dia de grip
Señora Ministra de Sanidad, escúcheme usted
Xavier Castells "La gent sap que la grip es passa a casa"
La grip espanyola del 1818
l'agulla enverinada
el poder que mata la gent
aquesta grip durarà tant com duri a la tele
Ten things you're not supposed to know about the swin flu vaccine
H5N1 mixed with Human Flu Vax
We still don't know if vaccines are safe
More Vaccines - More Autism
vacunes
campanes per la grip A
campanya a internet
Una reflexió
Teresa Forcades: "És absurd el que es fa amb la grip A"
confirmació a la premsa xeca de l'incident Baxter-Biotec
lliga per la llibertat de vacunació
vídeos de la lliga per la llibertat de vacunació
más gripe da el hambre
miedo al virus 1 i 2
La UE investiga cinco muertes producidas después de recibir la vacuna contra la gripe A
.
diumenge 12 de juliol de 2009
Xina 2009
bueno penya,
encara no he acabat de repassar les exactament 10464 fotus que he fet durant els 25 dies k he estat a la Xina.
De totes les més de deu mil fotus, només en dues hi surto jo.
Aquesta n'és una, a Shilin, el bosc de pedra, aprop de Kunming
i akest ha estat l'itinerari i les fotus k vaig fer cada dia:
17 juliol pillo l'avió a Barcelona a les 18:50
18 juliol arribada prevista a les 17:20 a Hong Kong, 14 fotus
19 juliol Kowloon, 240 fotus
20 juliol Guanzhou, 320 fotus
21 juliol Chongqing, 9 fotus
22 juliol eclipse de sol i Dazu, 345 fotus
23 juliol Chengdú, 0 fotus
24 juliol Leshan, 413 fotus
25 juliol Emeishan, 541 fotus
26 juliol Muntanya del Drac Blau, 235 fotus
27 juliol Lijiang, 585 fotus
28 juliol Estanc del Drac Negre, 170 fotus
29 juliol Muntanya del Drac de Jade, 813 fotus
30 juliol Dali, 98 fotus
31 juliol Shilin, 249 fotus
1 agost Kunming, 39 fotus
2 agost Longshen, 685 fotus
3 agost Longshen, 812 fotus
4 agost Yangshou, 1512 fotus
5 agost Guangzhou, 70 fotus,
6 agost HuangShan, 1060 fotus
7 agost HuangShan, 1271 fotus
8 agost Beijing, 531 fotus
9 agost Artist Area 978, 83 fotus
10 agost a les 11:25 sortida des de Pekin, arribada a les 21:30 a Barcelona
total 25 dies i 10.085 fotus
horaris de tren a Xina
més horaris de tren a la Xina
i més horaris de tren a la Xina
allotjament
kowloon, 19 juliol 2009, 12:38 am
"Ja he arribat jo, la maleta encara no"
holA penya,
doncs aquí estic, esbarallant-me amb un teclat forrat.
molt ddifícil d'escriure-hi.
bueno, avui, fa unes hores he aterrat a Hong Kong, concretament a la illa de Lantau.
i el primerr contratemps ha estat descobrir que la meva maleta no hi era.
n'hi havia dues d'igualetes a la meva. Però no eren la meva maleta.
Aixxò si, hi havia dues samsonite igualetes a la meva. Una a nom de un tal Zheng, i l'altra a nom d'un tal Smith. Pero la meva no.
Doncs a protestar.
Aquí la penya no parla xinès. Sinó cantonés. I parlen un anglèss prou bo. bastant millor que el meu.
Resulta que el senyor Zheng ja havia fet una reclamació per pèrdua de maleta.
Serà el senyorr Zheng o sera el Mr. Smith, qui s'hagi emportat la meva maleta.
total, que em donen un paperot i kedem k quan sàpiguen alguna cosa de la meva maleta, doncs ja me la enviaran al meu hotel.
Així k j em teniu. aterrant a Hong Kong amb lo puesto, o sigui, en plan hivernal.
i és que dins els avions fa bastant de fred, però a HK fa bastanta calta, tirant a molta. I jo amb xandall i les dues samarretes i la jaqueta tot posat. I dins la motxilla: la mega càmara fotogràfica, una altra samarreta i una altra jaqueta i poc més. la manta del avió.
Ni necesser, ni roba interior, ni muda, ni els meus resums del viatge amb kè veure i on anar i que visitar.
Un desastre vaja.
I cap a l'hotel en bus. Baixo a Yau Ma Tei, a Nathan Street, i a buscar l'hotel amb el mapa del google maps. Trobo el mercat nocturn de Temple Street, ple de subenirs pels guiris.
Em compro unes calces calvinklein-gucci. El venedor m'assegura k són de la meva mida, jo les veig una mica justes.
i els pantalons costen més, akí les xinetes només gasten texans tamany minimalista. Finalment en trobo uns k no són texans, tot i k si basant curts.
I a Hong Kong hi deu ploure molt, quan he arribat els carrers estaven mullats, i ara s'ha posat a ploure i encara no ha parat.
Trobo l'hotel, efectivament no era gaire lluny. L'habitació té l'espai molt aprofitat, però té raspall de dents i sabó i paper de vàter. Molt bé.
Me'n vaig a sopar una micaa.
Aquí es porta el peix fresc i lo picant.
Deu portar 2-3h plovent i bastant.
Me'n vaig a dormir,
una abrazada a tots,
Sopant a Temple Street
kowloon, 20 juliol 2009, 12:36am
"Ja he arribat, jo, i la maleta tb"
holaa tots,
doncs si, finalment ha arribat la meva maleta.
ke bé!
ha estat tota una alegria quan a l'hotel m'han dit k ja havia arribat.
avui he patejat per Honk Kong i Kowlon.
Tant k estic feta caldo.
bona nit,
vistes de Hong Kong des de l'avinguda de les Estrelles de Kowlon
Guang Zhou
Data: 20/07/09 18:14
Guang Zhou, 20-7-2009, 23:44
hola a tots, avui ha fet un sol espatarrant!
no m'ho esperava pas. Després d'arribar el dissabte a la tarda a Hong Kong, i que plogués tot el vespre, i diumenge també, només pluja per sobre.
I quan avui m'he llevat, i he vist que feia sol, ha estat tot un descobriment.
Així, que enlloc de marxar ben d'hora cap a Guanghzhou, província de Guangdong, més coneguda com Canton. Doncs m'he n'he anat un altre cop cap al camí de les estrelles. Així és com es diu la riba de Kowloon, la part peninsular des d'on es veu tota l'illa de Hong kong, i on hi ha les empremtes de totes les estrelles de cine de Hong Kong, que són moltes, el més famós el Jackie C
han.
És una vista fantàstica, tant de dia com de nit.
I després me n'he anat al Museu d'Art de Hong Kong. Hi havia una exposició temporal sobre el Louis Vuitton, ha estat curiós conèixer una mica la vida d’aquest home. Com es va fer famós per dissenyar maletes de viatge còmodes i pràctiques en un moment en que ningú ho havia fet. Habitualment d’això se'n diu ser pioner, o innovador.
Tampoc sabia que els últims dissenys els havia fet el Murakami, el dibuixant de còmic manga, no pas l'escriptor. Continua molt llest ak Louis Vuitton.
I cap a Xina me n'he anat.
En metro fins la frontera, i dp encara no m'havia decidit si fer-ho en tren o en autobús. La Lonely Planet era inconcluent, en l'apartat de Hong Kong deia que per anar a Guangzhou el millor era el bus, i en l'apartat de Guangzhou posa k el millor per anar a Hong Kong és el tren. La recepcionista de l'hotel m'havia dit k el millor era el bus, però que a tots els estrangers ens agradava més el tren, però ho havia dit com si fos una mania.
I així estava jo al metro fent transbords de línia a línia, k no sé quantes línies hi ha, tot molt ben explicat, molt, molt bé.
I amb aquestes k faig amistat amb un noi de la índia, de nom impronunciable k ja no recordo, algú així com Lenah. De nom occidental s'havia posat Francesc Xavier. Resulta k fa una pila d'anys k treballa a Hong kong, per Inditex, fent roba i gestionant-ne les botigues de Hong Kong i Xina (Zara, Massimo Dutti, Bershka, i ja coneixeu la resta). I k se'n anava a Canton a veure els seus tiets. I a més a més, s'ha germana viu a Tenerife.
I per descomptat parlava un anglès perfecte, com la majoria de honkaionesos. Molt bé, molt bé.
I m'ha explicat l’èxit k tenia Inditex a la Xina i Hong Kong.
També em parlat del temps, i jo li he preguntat si sempre plovia. I m'ha explicat k ak temps ha estat una mica excepcional, ja que el dissabte a la nit va passar un TIFON.
Tate.
Això explica allò dels dies tant plujosos. Fins i tot avui, feia sol i plovia. I tothom tant tranquil amb el seu paraigües, les botigues amb paraigüers o amb bosses de plàstic llargues per poder posar-hi el paraigua i no mullar-ho tot. Cartells per tot arreu COMPTE K RELLISCA, les parades amb plàstics per cobrir el gènere, en resum tot a punt per la pluja.
Menys el meu hotel, k jo no podia dormir pel jetlag i només feia k sentir pluja i ràfegues de vent. I la sensació es que se m’emportava. Un 17è pis, en una habitació de 3m2, contant el bany. Quatre habitacions per planta.
Bufava d'una manera que semblava que mogués l'edifici a cada rebuf.
I jo k em deia, "son imaginacions teves, t'ho sembla que bufi molt fort, només t'ho sembla. T'ho sembla molt sovint, però només t'ho sembla".
I ara resulta k hi havia hagut un Tifon. Tela!
Ja sabeu d'on prové la paraula, del xinès Tai Feng "gran vent", d'aquí va passar al anglès, que en va conservar la fonètica, i a nosaltres ens ha arribat la grafia anglesa.
Bueno nois,
us deixo,
k Canton és molt xula, no hi plou, i l'habitació de l'hotel en fa 4 de la d’anit.
una abraçada,
continuació
Ja he vist l'eclipse
Chengdú
La Muntanya del Drac de Jade
Ja sóc al Yunnan
Longshen
Un altre cop a Cantón
Pekín
encara no he acabat de repassar les exactament 10464 fotus que he fet durant els 25 dies k he estat a la Xina.
De totes les més de deu mil fotus, només en dues hi surto jo.
Aquesta n'és una, a Shilin, el bosc de pedra, aprop de Kunming
i akest ha estat l'itinerari i les fotus k vaig fer cada dia:
17 juliol pillo l'avió a Barcelona a les 18:50
18 juliol arribada prevista a les 17:20 a Hong Kong, 14 fotus
19 juliol Kowloon, 240 fotus
20 juliol Guanzhou, 320 fotus
21 juliol Chongqing, 9 fotus
22 juliol eclipse de sol i Dazu, 345 fotus
23 juliol Chengdú, 0 fotus
24 juliol Leshan, 413 fotus
25 juliol Emeishan, 541 fotus
26 juliol Muntanya del Drac Blau, 235 fotus
27 juliol Lijiang, 585 fotus
28 juliol Estanc del Drac Negre, 170 fotus
29 juliol Muntanya del Drac de Jade, 813 fotus
30 juliol Dali, 98 fotus
31 juliol Shilin, 249 fotus
1 agost Kunming, 39 fotus
2 agost Longshen, 685 fotus
3 agost Longshen, 812 fotus
4 agost Yangshou, 1512 fotus
5 agost Guangzhou, 70 fotus,
6 agost HuangShan, 1060 fotus
7 agost HuangShan, 1271 fotus
8 agost Beijing, 531 fotus
9 agost Artist Area 978, 83 fotus
10 agost a les 11:25 sortida des de Pekin, arribada a les 21:30 a Barcelona
total 25 dies i 10.085 fotus
horaris de tren a Xina
més horaris de tren a la Xina
i més horaris de tren a la Xina
allotjament
kowloon, 19 juliol 2009, 12:38 am
"Ja he arribat jo, la maleta encara no"
holA penya,
doncs aquí estic, esbarallant-me amb un teclat forrat.
molt ddifícil d'escriure-hi.
bueno, avui, fa unes hores he aterrat a Hong Kong, concretament a la illa de Lantau.
i el primerr contratemps ha estat descobrir que la meva maleta no hi era.
n'hi havia dues d'igualetes a la meva. Però no eren la meva maleta.
Aixxò si, hi havia dues samsonite igualetes a la meva. Una a nom de un tal Zheng, i l'altra a nom d'un tal Smith. Pero la meva no.
Doncs a protestar.
Aquí la penya no parla xinès. Sinó cantonés. I parlen un anglèss prou bo. bastant millor que el meu.
Resulta que el senyor Zheng ja havia fet una reclamació per pèrdua de maleta.
Serà el senyorr Zheng o sera el Mr. Smith, qui s'hagi emportat la meva maleta.
total, que em donen un paperot i kedem k quan sàpiguen alguna cosa de la meva maleta, doncs ja me la enviaran al meu hotel.
Així k j em teniu. aterrant a Hong Kong amb lo puesto, o sigui, en plan hivernal.
i és que dins els avions fa bastant de fred, però a HK fa bastanta calta, tirant a molta. I jo amb xandall i les dues samarretes i la jaqueta tot posat. I dins la motxilla: la mega càmara fotogràfica, una altra samarreta i una altra jaqueta i poc més. la manta del avió.
Ni necesser, ni roba interior, ni muda, ni els meus resums del viatge amb kè veure i on anar i que visitar.
Un desastre vaja.
I cap a l'hotel en bus. Baixo a Yau Ma Tei, a Nathan Street, i a buscar l'hotel amb el mapa del google maps. Trobo el mercat nocturn de Temple Street, ple de subenirs pels guiris.
Em compro unes calces calvinklein-gucci. El venedor m'assegura k són de la meva mida, jo les veig una mica justes.
i els pantalons costen més, akí les xinetes només gasten texans tamany minimalista. Finalment en trobo uns k no són texans, tot i k si basant curts.
I a Hong Kong hi deu ploure molt, quan he arribat els carrers estaven mullats, i ara s'ha posat a ploure i encara no ha parat.
Trobo l'hotel, efectivament no era gaire lluny. L'habitació té l'espai molt aprofitat, però té raspall de dents i sabó i paper de vàter. Molt bé.
Me'n vaig a sopar una micaa.
Aquí es porta el peix fresc i lo picant.
Deu portar 2-3h plovent i bastant.
Me'n vaig a dormir,
una abrazada a tots,
Sopant a Temple Street
kowloon, 20 juliol 2009, 12:36am
"Ja he arribat, jo, i la maleta tb"
holaa tots,
doncs si, finalment ha arribat la meva maleta.
ke bé!
ha estat tota una alegria quan a l'hotel m'han dit k ja havia arribat.
avui he patejat per Honk Kong i Kowlon.
Tant k estic feta caldo.
bona nit,
vistes de Hong Kong des de l'avinguda de les Estrelles de Kowlon
Guang Zhou
Data: 20/07/09 18:14
Guang Zhou, 20-7-2009, 23:44
hola a tots, avui ha fet un sol espatarrant!
no m'ho esperava pas. Després d'arribar el dissabte a la tarda a Hong Kong, i que plogués tot el vespre, i diumenge també, només pluja per sobre.
I quan avui m'he llevat, i he vist que feia sol, ha estat tot un descobriment.
Així, que enlloc de marxar ben d'hora cap a Guanghzhou, província de Guangdong, més coneguda com Canton. Doncs m'he n'he anat un altre cop cap al camí de les estrelles. Així és com es diu la riba de Kowloon, la part peninsular des d'on es veu tota l'illa de Hong kong, i on hi ha les empremtes de totes les estrelles de cine de Hong Kong, que són moltes, el més famós el Jackie C
han.És una vista fantàstica, tant de dia com de nit.
I després me n'he anat al Museu d'Art de Hong Kong. Hi havia una exposició temporal sobre el Louis Vuitton, ha estat curiós conèixer una mica la vida d’aquest home. Com es va fer famós per dissenyar maletes de viatge còmodes i pràctiques en un moment en que ningú ho havia fet. Habitualment d’això se'n diu ser pioner, o innovador.
Tampoc sabia que els últims dissenys els havia fet el Murakami, el dibuixant de còmic manga, no pas l'escriptor. Continua molt llest ak Louis Vuitton.
I cap a Xina me n'he anat.
En metro fins la frontera, i dp encara no m'havia decidit si fer-ho en tren o en autobús. La Lonely Planet era inconcluent, en l'apartat de Hong Kong deia que per anar a Guangzhou el millor era el bus, i en l'apartat de Guangzhou posa k el millor per anar a Hong Kong és el tren. La recepcionista de l'hotel m'havia dit k el millor era el bus, però que a tots els estrangers ens agradava més el tren, però ho havia dit com si fos una mania.
I així estava jo al metro fent transbords de línia a línia, k no sé quantes línies hi ha, tot molt ben explicat, molt, molt bé.
I amb aquestes k faig amistat amb un noi de la índia, de nom impronunciable k ja no recordo, algú així com Lenah. De nom occidental s'havia posat Francesc Xavier. Resulta k fa una pila d'anys k treballa a Hong kong, per Inditex, fent roba i gestionant-ne les botigues de Hong Kong i Xina (Zara, Massimo Dutti, Bershka, i ja coneixeu la resta). I k se'n anava a Canton a veure els seus tiets. I a més a més, s'ha germana viu a Tenerife.
I per descomptat parlava un anglès perfecte, com la majoria de honkaionesos. Molt bé, molt bé.
I m'ha explicat l’èxit k tenia Inditex a la Xina i Hong Kong.
També em parlat del temps, i jo li he preguntat si sempre plovia. I m'ha explicat k ak temps ha estat una mica excepcional, ja que el dissabte a la nit va passar un TIFON.
Tate.
Això explica allò dels dies tant plujosos. Fins i tot avui, feia sol i plovia. I tothom tant tranquil amb el seu paraigües, les botigues amb paraigüers o amb bosses de plàstic llargues per poder posar-hi el paraigua i no mullar-ho tot. Cartells per tot arreu COMPTE K RELLISCA, les parades amb plàstics per cobrir el gènere, en resum tot a punt per la pluja.
Menys el meu hotel, k jo no podia dormir pel jetlag i només feia k sentir pluja i ràfegues de vent. I la sensació es que se m’emportava. Un 17è pis, en una habitació de 3m2, contant el bany. Quatre habitacions per planta.
Bufava d'una manera que semblava que mogués l'edifici a cada rebuf.
I jo k em deia, "son imaginacions teves, t'ho sembla que bufi molt fort, només t'ho sembla. T'ho sembla molt sovint, però només t'ho sembla".
I ara resulta k hi havia hagut un Tifon. Tela!
Ja sabeu d'on prové la paraula, del xinès Tai Feng "gran vent", d'aquí va passar al anglès, que en va conservar la fonètica, i a nosaltres ens ha arribat la grafia anglesa.
Bueno nois,us deixo,
k Canton és molt xula, no hi plou, i l'habitació de l'hotel en fa 4 de la d’anit.
una abraçada,
continuació
Ja he vist l'eclipse
Chengdú
La Muntanya del Drac de Jade
Ja sóc al Yunnan
Longshen
Un altre cop a Cantón
Pekín
dimecres 8 de juliol de 2009
Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l'edat mitjana
Inici: 24/04/2009 - Fi: 03/08/2009
Museu d’Història de CatalunyaDel 7 de maig al 2 d’agost de 2009
Museu Nacional d’Hongria, Budapest. Del 4 de setembre al 29 de novembre de 2009
L’exposició, organitzada conjuntament pel Museu d’Història de Catalunya i el Museu Nacional d’Hongria, dóna a conèixer les relacions que es van establir entre ambdós països al llarg del període medieval. Uns lligams que es van fonamentar sobre les estratègies matrimonials entre les dinasties governants d’ambdós països, les cases d’Aragó i d’Àrpad, i que van donar lloc a quatre matrimonis reials entre el segle XII i començament del XVI. Les protagonistes d’aquests enllaços són quatre princeses que esdevindran reines: Constança d’Aragó, Violant d’Hongria, Beatriu d’Aragó i Maria d’Habsburg. Totes elles afirmen el seu paper polític en el si de les estructures de poder de les corts medievals i representen quatre models diferents d’exercir la seva autoritat.L’exposició reuneix un important conjunt de més de 200 peces procedents de museus i col·leccions d’Europa i els Estats Units entre les quals destaquen un conjunt de taules procedents del Musée Languedocien de Montpeller, on es troba l’única representació coetània del rei Jaume I; el tresor de Santa Isabel de Portugal, del Museu Machado de Castro de Coïmbra, elaborat per mestres orfebres de la Corona d’Aragó; part del conjunt funerari de Constança d’Aragó, procedent de la catedral de Palerm; una selecció de la Biblioteca de la reina Beatriu i el seu germà Joan d’Aragó; i una important mostra d’objectes sobre els orígens del poble magiar procedent del Museu Nacional d’Hongria a Budapest, on es podrà veure l’exposició posteriorment.
Museu d'Història de Catalunya
De dimarts a dissabtes, de 10 a 19 h.
Dimecres, de 10 a 20 h.
Diumenges i festius, de 10 a 14,30 h.
Dilluns no festius, tancat.
Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar)08003 BARCELONA (Barcelonès)
Telèfon 93 225 47 00 93 225 47 26 93 225 47 32
mhc.cultura@gencat.cat
Transports i vies d'accés
Autobusos 14, 17, 19, 36, 39, 40, 45, 51, 57, 59, 64 i 157
Metro L4 (groga) Barceloneta
Museu d’Història de CatalunyaDel 7 de maig al 2 d’agost de 2009
Museu Nacional d’Hongria, Budapest. Del 4 de setembre al 29 de novembre de 2009
L’exposició, organitzada conjuntament pel Museu d’Història de Catalunya i el Museu Nacional d’Hongria, dóna a conèixer les relacions que es van establir entre ambdós països al llarg del període medieval. Uns lligams que es van fonamentar sobre les estratègies matrimonials entre les dinasties governants d’ambdós països, les cases d’Aragó i d’Àrpad, i que van donar lloc a quatre matrimonis reials entre el segle XII i començament del XVI. Les protagonistes d’aquests enllaços són quatre princeses que esdevindran reines: Constança d’Aragó, Violant d’Hongria, Beatriu d’Aragó i Maria d’Habsburg. Totes elles afirmen el seu paper polític en el si de les estructures de poder de les corts medievals i representen quatre models diferents d’exercir la seva autoritat.L’exposició reuneix un important conjunt de més de 200 peces procedents de museus i col·leccions d’Europa i els Estats Units entre les quals destaquen un conjunt de taules procedents del Musée Languedocien de Montpeller, on es troba l’única representació coetània del rei Jaume I; el tresor de Santa Isabel de Portugal, del Museu Machado de Castro de Coïmbra, elaborat per mestres orfebres de la Corona d’Aragó; part del conjunt funerari de Constança d’Aragó, procedent de la catedral de Palerm; una selecció de la Biblioteca de la reina Beatriu i el seu germà Joan d’Aragó; i una important mostra d’objectes sobre els orígens del poble magiar procedent del Museu Nacional d’Hongria a Budapest, on es podrà veure l’exposició posteriorment.
Museu d'Història de Catalunya
De dimarts a dissabtes, de 10 a 19 h.
Dimecres, de 10 a 20 h.
Diumenges i festius, de 10 a 14,30 h.
Dilluns no festius, tancat.
Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar)08003 BARCELONA (Barcelonès)
Telèfon 93 225 47 00 93 225 47 26 93 225 47 32
mhc.cultura@gencat.cat
Transports i vies d'accés
Autobusos 14, 17, 19, 36, 39, 40, 45, 51, 57, 59, 64 i 157
Metro L4 (groga) Barceloneta
dimecres 1 de juliol de 2009
dimarts 30 de juny de 2009
Narratives de l'Índia al segle XXI: entre la memòria i la història
CASA ÀSIA EXPOSA L’OBRA DE 10 ARTISTES CONTEMPORANIS INDIS
La cara més íntima de l’Índia
del 01/07/2009 al 30/09/2009
Jugant amb el concepte de subjectes translocals, éssers nòmades que vivim en un lloc del planeta, però sempre en trànsit, 10 artistes d’Índia es fan ressò, a partir d’avui a Barcelona, de la nova identitat postcolonial del seu país. En formats com l’escultura, la fotografia, el vídeo i la pintura, l’art d’aquests creadors indis, i ells mateixos, ja coneguts internacionalment, ofereixen la seva mirada a la vida pública i privada d’una Índia amb un pensament que ja no se subjecta a les teories dominants de la seva història com a colònia britànica.La mostra Narratives de l’Índia al segle XXI: entre la memòria i la història, que s’inaugura aquesta tarda a Casa Àsia (19.30 hores), ens parla, a través de l’art, d’allò que no coneixem: el camí íntim entre la vivència i el record d’un país que fins al 1947 no va aconseguir la seva independència.LA RUPIA GEGANT / “L’art contemporani indi és essencialment narratiu, explica i fa al·lusió a la vida privada del subjecte i a la història d’un país, de la multitud, d’aquella realitat presumptament objectiva”, explica la directora de Cultura de Casa Àsia i comissària de l’exposició, Menene Gras. Entre les obres exposades, Gras destaca la de l’artista Jitish Kallat, Death of Distance, l’escultura d’una rupia gegant, “homenatge a una nena que als 12 anys es va suïcidar perquè la seva mare no li va poder donar una rupia per dinar al col·legi”. L’itinerari d’aquesta exposició col·lectiva explora també el procés d’apertura que experimenta Índia des dels anys 90. La mostra ha reunit 45 peces de 10 emblemàtics artistes com Nalini Malani, Vivan Sundaram, Ranbir Kaleka o Shilpa Gupta, que ja han exposat als principals centres culturals internacionals i que són “representa-tius de les estratègies que adopta el discurs en defensa d’una nova identitat postcolonial a l’Índia”, apunta Menene Gras. CARME ESCALES
Casa Àsia
Av. Diagonal, 373
Barcelona
dimarts 23 de juny de 2009
història
Hans-Gert Pöttering, presidente del Parlamento Europeo
“Si la UE no es fuerte, ¿quién negocia de tú a tú con Rusia?”
Antoni Biada, descendiente del impulsor del primer ferrocarril de España
"Creían que dentro de la locomotora había caballos"
Robin Lane Fox, historiador del mundo clásico
"Una noche oí de Homero el final perdido de la ´Odisea´"
Alfonso Quatrecasas, estudioso de la antiguedad romana
"Ovidio quiso el placer de la mujer ..., y eso le costó la vida"
Isabel Rodà, especialista en Tárraco
"En Tárraco, Roma aprendió a ser Roma"
VÍCTOR-M. AMELA - 09/12/2009
Charles J. Merrill, doctor en Literatura Medieval
"Colón era un barcelonés que camufló su origen"
VÍCTOR-M. AMELA - 01/12/2009
José Miguel Carrillo de Albornoz, coleccionista de anécdotas históricas
"¿Y si el comunismo salió de los forúnculos de Marx?"
Tomas Hijo, coleccionista de leyendas urbanas
"Verdad de mentira"
Cristóbal Serra, escritor, traductor y erudito asnómano
"Se impone un pacto con el asno"
Steve Taylor, investigador de la evolución histórica de la psique humana
"hace 6000 años se disparó el ego y empezaron las guerras"
Història de la cosmètica
(pàgines 6-26)
“Si la UE no es fuerte, ¿quién negocia de tú a tú con Rusia?”
Antoni Biada, descendiente del impulsor del primer ferrocarril de España
"Creían que dentro de la locomotora había caballos"
Robin Lane Fox, historiador del mundo clásico
"Una noche oí de Homero el final perdido de la ´Odisea´"
Alfonso Quatrecasas, estudioso de la antiguedad romana
"Ovidio quiso el placer de la mujer ..., y eso le costó la vida"
Isabel Rodà, especialista en Tárraco
"En Tárraco, Roma aprendió a ser Roma"
VÍCTOR-M. AMELA - 09/12/2009
Charles J. Merrill, doctor en Literatura Medieval
"Colón era un barcelonés que camufló su origen"
VÍCTOR-M. AMELA - 01/12/2009
José Miguel Carrillo de Albornoz, coleccionista de anécdotas históricas
"¿Y si el comunismo salió de los forúnculos de Marx?"
Tomas Hijo, coleccionista de leyendas urbanas
"Verdad de mentira"
Cristóbal Serra, escritor, traductor y erudito asnómano
"Se impone un pacto con el asno"
Steve Taylor, investigador de la evolución histórica de la psique humana
"hace 6000 años se disparó el ego y empezaron las guerras"
Història de la cosmètica
(pàgines 6-26)
divendres 12 de juny de 2009
els veins de dalt
Steven Greer,
"Ningú contesta als extraterrestres que truquen"
Edgar Mitchell
Bryan O'Leary, fue astronauta de la NASA
"Hay razones más allá de la razón"
Alfred W. Lebre, director del Instituto para la Cooperación en el Espacio
"Marte está habitado por humanoides"
Congrés d'exopolítica a Sitges
tatrerrestres
"Ningú contesta als extraterrestres que truquen"
Edgar Mitchell
Bryan O'Leary, fue astronauta de la NASA
"Hay razones más allá de la razón"
Alfred W. Lebre, director del Instituto para la Cooperación en el Espacio
"Marte está habitado por humanoides"
Congrés d'exopolítica a Sitges
tatrerrestres
dijous 11 de juny de 2009
Kees Van Dongen
11 juny al 27 setembre 2009
Kees Van Dongen va ocupar un lloc determinant a les grans agitacions artístiques de principis del s.XX, especialment dins del fauvisme. Aquesta exposició mostra l’evolució de l’artista, des dels seus anys de formació fins al cim de la seva carrera. Company temporal de Picasso al Bateau-Lavoir, va establir uns vincles i uns intercanvis estètics amb ell àmpliament evocats aquí. Van Dongen, nascut als afores de Rotterdam, va desenvolupar la major part de la seva carrera a París, on es va establir a partir del 1897.
L’extravagància i la virulència de les teles de Van Dongen van tenir repercussions a l’estranger, especialment dins del grup expressionista alemany Die Brücke, la qual cosa, juntament amb un orientalisme contemporani al de Matisse, situa Van Dongen al primer pla de l’avantguarda. Les seves obres, brillants i impúdiques —sovint comparades amb «prodigiosos excessos de llum, de calor i de color»— són bona prova de l’afirmació del seu propi estil dins de l’art modern, al costat de Matisse i de Picasso.
El recorregut de l’exposició és cronològic i engloba els diferents àmbits d’expressió de Van Dongen: la pintura, evidentment, gràcies a la qual, segons Élie Faure, l’artista «va escriure el poema sensual del món», però també la il·lustració i l’obra gràfica. L’exposició ofereix també una perspectiva inèdita sobre l’artista, gràcies a les noves recerques i a la presentació d’obres fins ara molt poc conegudes.
Museu Picasso de Barcelona
Kees Van Dongen va ocupar un lloc determinant a les grans agitacions artístiques de principis del s.XX, especialment dins del fauvisme. Aquesta exposició mostra l’evolució de l’artista, des dels seus anys de formació fins al cim de la seva carrera. Company temporal de Picasso al Bateau-Lavoir, va establir uns vincles i uns intercanvis estètics amb ell àmpliament evocats aquí. Van Dongen, nascut als afores de Rotterdam, va desenvolupar la major part de la seva carrera a París, on es va establir a partir del 1897.
L’extravagància i la virulència de les teles de Van Dongen van tenir repercussions a l’estranger, especialment dins del grup expressionista alemany Die Brücke, la qual cosa, juntament amb un orientalisme contemporani al de Matisse, situa Van Dongen al primer pla de l’avantguarda. Les seves obres, brillants i impúdiques —sovint comparades amb «prodigiosos excessos de llum, de calor i de color»— són bona prova de l’afirmació del seu propi estil dins de l’art modern, al costat de Matisse i de Picasso.
El recorregut de l’exposició és cronològic i engloba els diferents àmbits d’expressió de Van Dongen: la pintura, evidentment, gràcies a la qual, segons Élie Faure, l’artista «va escriure el poema sensual del món», però també la il·lustració i l’obra gràfica. L’exposició ofereix també una perspectiva inèdita sobre l’artista, gràcies a les noves recerques i a la presentació d’obres fins ara molt poc conegudes.
Museu Picasso de Barcelona
Els ibers, cultura i moneda
21 maig 2009 - 2 maig 2010
Les monedes encunyades pels ibers són un testimoni magnífic de la història d’aquests pobles que, entre els segles VI i I aC, van desenvolupar una de les cultures més importants de la península Ibèrica. L’exposició es proposa analitzar tot allò que el numerari dels ibers aporta al coneixement de la seva cultura. Amb aquest objectiu, les monedes es mostren acompanyades d’altres objectes fabricats per aquests pobles. El primer àmbit tracta dels inicis de l’arribada de la moneda als territoris ibers i de les seves primeres encunyacions, emeses sobretot en el marc de la Segona Guerra Púnica. El següent àmbit mostra com al llarg dels segles II i I aC, ja sota el domini de Roma, els ibers van obrir un gran nombre de tallers monetaris, i també com els celtibers fabricaven numerari amb característiques similars. Finalment, el tercer àmbit analitza les iconografies de les monedes on hi trobem personatges, animals i objectes que ens acosten al món sobrenatural i mític dels ibers i celtibers, així com la vestimenta i l’armament que utilitzaven. Les monedes portaven sempre gravat el nom de la ciutat o de la tribu emissora i, en ocasions, també el nom de personatges. Aquestes inscripcions són sovint l’únic testimoni que ha quedat del nom de les seves ciutats i dels magistrats que les van governar.
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Palau Nacional.
Parc de Montjuïc 08038 Barcelona
Les monedes encunyades pels ibers són un testimoni magnífic de la història d’aquests pobles que, entre els segles VI i I aC, van desenvolupar una de les cultures més importants de la península Ibèrica. L’exposició es proposa analitzar tot allò que el numerari dels ibers aporta al coneixement de la seva cultura. Amb aquest objectiu, les monedes es mostren acompanyades d’altres objectes fabricats per aquests pobles. El primer àmbit tracta dels inicis de l’arribada de la moneda als territoris ibers i de les seves primeres encunyacions, emeses sobretot en el marc de la Segona Guerra Púnica. El següent àmbit mostra com al llarg dels segles II i I aC, ja sota el domini de Roma, els ibers van obrir un gran nombre de tallers monetaris, i també com els celtibers fabricaven numerari amb característiques similars. Finalment, el tercer àmbit analitza les iconografies de les monedes on hi trobem personatges, animals i objectes que ens acosten al món sobrenatural i mític dels ibers i celtibers, així com la vestimenta i l’armament que utilitzaven. Les monedes portaven sempre gravat el nom de la ciutat o de la tribu emissora i, en ocasions, també el nom de personatges. Aquestes inscripcions són sovint l’únic testimoni que ha quedat del nom de les seves ciutats i dels magistrats que les van governar.
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Palau Nacional.
Parc de Montjuïc 08038 Barcelona
diumenge 1 de març de 2009
sopar de fisioterapeutes 2009
”Re/Veure’ns les cares”
S’organitza sopar de fisioterapeutes pel proper divendres 27 de març 2009 a les 21:30 al Restaurant Sharlotte, Plaça Milà i Fontanals 9, de Vilafranca de Penedès.
Serà un menú de 25 eurus, amb 4 primers i 4 segons a escollir. Beguda i postres inclòs.
Informació i inscripcions al 647141625 Núria.
dissabte 21 de febrer de 2009
Esquelets Malalts
Esquelets Malalts. Una visió de la malaltia a través del temps
DEL 5 FEBRERAL 30 JUNY 2009
Sota el comissariat d’especialistes en paleopatologia, l’exposició recull 136 peces procedents de col·leccions nacionals i internacionals que mostren, per primera vegada al nostre país, l’ampli ventall de malalties que van patir els nostres avantpassats.
Formada per restes prehistòriques, d’època clàssica, de l’edat mitjana o de temps contemporanis, les peces que es mostren presenten diferents tipus d’alteracions: anomalies congènites, traumatismes, infeccions, tumors, patologies articulars, trepanacions, lesions per violència, etc. La seva anàlisi, des d’una perspectiva evolutiva, evidencia que tots els grans grups de malalties que es pateixen avui tenen el seu origen en èpoques molt antigues i ens han acompanyat gairebé des de l’inici de la vida, perquè inevitablement vida, malaltia i mort són indissociables.
L’estudi de les restes paleopatològiques no només ens aporta informació de la malaltia en un individu aïllat, sinó que també ens permet avaluar l’estat de salut de tota una població a través d’una anàlisi més amplia. La paleopatologia ens informa més sobre la vida –aspectes curatius, socials i condicions de vida– que sobre la mort dels individus, aportant a l’arqueologia d’avui una informació imprescindible. Per exemple, la constatació de la supervivència en un individu afectat per una malaltia greu, ens documenta la solidaritat i l’atenció que els altres membres del grup han demostrat al malalt, i ens informa de les relacions socials que establiren en el passat.
HORARI D'EXPOSICIÓ I MUSEU:
De dilluns a dissabtes de 10h a 20h sense interrupció. Diumenges de 10h a 14h.
Els dies 25, 26 de desembre i 1 de gener, tancat.
El Museu ofereix visites comentades a la col·lecció permanent els dissabtes a les 11h (català) i a les 17h (castellà) incloses en el preu de l'entrada
Visites concertades per a grups amb inscripció prèvia al 93 488 01 88 o visites@museuegipci.com
FUNDACIÓ ARQUEOLÒGICA CLOS
MUSEU EGIPCI DE BARCELONA
València, 284. E-08007 Barcelona
Tel. (34) 93 488 01 88 · Fax. (34) 93 487 80 60
www.museuegipci.com
TRANSPORTS:
Metro: L2, L3 i L4. Passeig de Gràcia. L1 Plaça Catalunya. L5 Diagonal.
Bus: 7, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 39, 43, 44, 45, 47 i Tomb Bus.
Renfe: Passeig de Gràcia o Plaça Catalunya.
FGC: Provença o Plaça Catalunya.
El Castell dels Tres Dragons
El Castell dels Tres Dragons. De Restaurant a Museu de Ciències Naturals La sala de la Balena acull a partir del dia 20 de febrer una nova exposició temporal on s'uneixen l'art, la història i la ciència.
Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 que es va celebrar a Barcelona, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner va dissenyar un singular Cafè-Restaurant que 120 anys després encara mostra la seva esplendor. L'exposició permet recórrer la particular història d'un edifici emblemàtic, conegut popularment com el Castell dels Tres Dragons, des de la fi del segle XIX fins als nostres dies.
Comissariat, idea original i guió: Rossend Casanova
Producció: Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Dates: del 20 de febrer al 13 de setembre
Dates: del 20 de febrer al 13 de setembre
Horari: De dimarts a dissabte de 10 a 18:30 h. Diumenge de 10 a 14:30 h. Dilluns tancat.
Adreça: Parc de la Ciutadella, s/n 08003 Barcelona Telèfon: 93 319 69 12 Fax: 93 310 49 99
Xina. Retrat d'un país
"Xina. Retrat d'un país (1949-2008)"
Barcelona. 12-03-2009 > 17-05-2009
Aquesta exposició reuneix imatges d'arxiu que documenten la història de la Xina en el complex període històric que va del 1949 fins al present recuperant, d'aquesta manera, la història viva d'un poble a través d'imatges que s'han convertit en autèntics símbols de la història.
Casa Àsia
Palau Baró de Quadras
Av. Diagonal, nº 3730 - 08008 Barcelona
93 238 73 37
Parada de metro: Diagonal
Sala d’exposicions i Sala TransÀsia - 3a planta:-
De dimarts a dissabte de 10 a 20 hores
Diumenge de 10 a 14 hores
Dilluns tancat
Barcelona. 12-03-2009 > 17-05-2009
Aquesta exposició reuneix imatges d'arxiu que documenten la història de la Xina en el complex període històric que va del 1949 fins al present recuperant, d'aquesta manera, la història viva d'un poble a través d'imatges que s'han convertit en autèntics símbols de la història.
Casa Àsia
Palau Baró de Quadras
Av. Diagonal, nº 3730 - 08008 Barcelona
93 238 73 37
Parada de metro: Diagonal
Sala d’exposicions i Sala TransÀsia - 3a planta:-
De dimarts a dissabte de 10 a 20 hores
Diumenge de 10 a 14 hores
Dilluns tancat
Sorolla. Visió d’Espanya
20 de Febrer de 2009 - 03 de Maig de 2009
Entrada gratuïta
Joaquim Sorolla: Ayamonte. La pesca de la tonyina ©Hispanic Society of America, Nova York.
Sorolla. Visió d'Espanya ha estat organitzada per Bancaja amb obra de la Hispanic Society of America i amb la col·laboració del MNAC.
Comissaris: Felipe Garín i Facundo Tomás, catedràtics d’Història de l’Art de la Universitat Politècnica de
Després d’haver-se vist a València, Sevilla, Màlaga i Bilbao, l’exposició Sorolla. Visió d’Espanya. Col·lecció de la Hispanic Society of America, el MNAC acollirà aquesta mostra que reuneix el conjunt dels 14 panells pintats per Sorolla per decorar la biblioteca d’aquesta institució americana que té la seva seu a Nova York.
Comissariada pels catedràtics de la Universitat de València i experts en aquest pintor, Felipe Garín i Facundo Tomàs, aquesta exposició presenta per primera vegada, fora de la seu per a la qual va ser concebut aquest conjunt pictòric, la totalitat de les imponents pintures, que han estat restaurades amb aquesta ocasió.
El mecenes i erudit Archer Milton Huntington (1870-1955), que va fundar la Hispanic Society of America el 1904 on va aplegar la seva important col·lecció d’art espanyol, va encarregar aquesta decoració a Sorolla l’any 1911. L’any següent, el pintor va recórrer Espanya aplegant imatges dels diferents tipus de la geografia espanyola. L’any 1912, però, va començar a pintar els immensos panells directament del natural, empresa que no finalitzaria fins el 1919 i que li va suposar un esforç considerable.
El programa iconogràfic desenvolupat pel seu autor es basa en una interpretació lliure i molt personal d’una realitat geogràfica molt variada i diversa. Darrera d’aquestes composicions gegantines, emergeix amb força el talent i l’energia d’un pintor que observa la realitat que l’envolta amb una mirada carregada de sensibilitat; una sensibilitat que es deixa entreveure en els detalls més inapreciables. Els anys transcorreguts entre la data inicial de l’encàrrec i la seva finalització és una prova molt il·lustrativa del repte i de la dificultat que va suposar per a Sorolla la realització dels plafons. Lluny de limitar-se a enllestir-los amb rapidesa, va decidir potenciar el contacte directe amb el motiu representat, convertint els protagonistes de les composicions en veritables estudis de tipologies humanes i sense renunciar, però, a l’esclat de la llum i del color com dos dels trets que més han caracteritzat el seu llenguatge i més han contribuït a convertir-lo en un dels pintors espanyols més universals.
Sorolla. Visió d'Espanya. El procés creatiu
Atesa la seva monumentalitat, és indubtable que el programa iconogràfic dels murals pintats per Sorolla per formar part de la decoració de la biblioteca de la Hispanic Society of America constitueix una de les empreses més singulars i emblemàtiques de la història de la pintura espanyola. Tanmateix, l'espectacularitat de tot el conjunt ha deixat en un segon pla un procés de realització que va comportar un gran nombre de dificultats i vicissituds per al seu autor. Amb l'objectiu de donar a conèixer alguns aspectes d'aquest procés de treball feixuc i complex, el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha organitzat aquesta mostra destinada a donar una visió complementària a l'exposició que es pot contemplar a la Sala d'Exposicions Temporals 1. Seguint aquest principi, la mostra aplega una selecció d'uns 50 dibuixos preparatoris, pertanyents a les col·leccions del Museo de Sorolla de Madrid i a la Hispanic Society of America, que ens acosten a la idea artística de Sorolla, durant la fase d'estudi anterior a la realització dels plafons. Es tracta, doncs, d'un conjunt de composicions sobre paper que són un valuós testimoni gràfic del procés creatiu de l'artista en l’elaboració dels murals, i que revelen una inequívoca intenció compositiva. A més, les obres exposades també permeten apreciar el talent innat de Sorolla per aconseguir efectes visuals d'una sorprenent i captivadora bellesa. En tractar-se d'obres de dimensions més petites, el llenguatge i el treball de Sorolla es mostren amb una major llibertat i espontaneïtat creatives. El pintor fa servir unes llicències compositives que, en determinades ocasions, resulten molt estimulants per a l'espectador, atès el seu caràcter experimental i la seva impactant modernitat.
Museu Nacional d'Art de Catalunya Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038 Barcelona
De dimarts a dissabte: obert de 10 a 19 h
Diumenges i festius: obert de 10 a 14.30 h
Dilluns: tancat, tret dels festius
Entrada gratuïta
Joaquim Sorolla: Ayamonte. La pesca de la tonyina ©Hispanic Society of America, Nova York.
Sorolla. Visió d'Espanya ha estat organitzada per Bancaja amb obra de la Hispanic Society of America i amb la col·laboració del MNAC.
Comissaris: Felipe Garín i Facundo Tomás, catedràtics d’Història de l’Art de la Universitat Politècnica de
Després d’haver-se vist a València, Sevilla, Màlaga i Bilbao, l’exposició Sorolla. Visió d’Espanya. Col·lecció de la Hispanic Society of America, el MNAC acollirà aquesta mostra que reuneix el conjunt dels 14 panells pintats per Sorolla per decorar la biblioteca d’aquesta institució americana que té la seva seu a Nova York.
Comissariada pels catedràtics de la Universitat de València i experts en aquest pintor, Felipe Garín i Facundo Tomàs, aquesta exposició presenta per primera vegada, fora de la seu per a la qual va ser concebut aquest conjunt pictòric, la totalitat de les imponents pintures, que han estat restaurades amb aquesta ocasió.
El mecenes i erudit Archer Milton Huntington (1870-1955), que va fundar la Hispanic Society of America el 1904 on va aplegar la seva important col·lecció d’art espanyol, va encarregar aquesta decoració a Sorolla l’any 1911. L’any següent, el pintor va recórrer Espanya aplegant imatges dels diferents tipus de la geografia espanyola. L’any 1912, però, va començar a pintar els immensos panells directament del natural, empresa que no finalitzaria fins el 1919 i que li va suposar un esforç considerable.
El programa iconogràfic desenvolupat pel seu autor es basa en una interpretació lliure i molt personal d’una realitat geogràfica molt variada i diversa. Darrera d’aquestes composicions gegantines, emergeix amb força el talent i l’energia d’un pintor que observa la realitat que l’envolta amb una mirada carregada de sensibilitat; una sensibilitat que es deixa entreveure en els detalls més inapreciables. Els anys transcorreguts entre la data inicial de l’encàrrec i la seva finalització és una prova molt il·lustrativa del repte i de la dificultat que va suposar per a Sorolla la realització dels plafons. Lluny de limitar-se a enllestir-los amb rapidesa, va decidir potenciar el contacte directe amb el motiu representat, convertint els protagonistes de les composicions en veritables estudis de tipologies humanes i sense renunciar, però, a l’esclat de la llum i del color com dos dels trets que més han caracteritzat el seu llenguatge i més han contribuït a convertir-lo en un dels pintors espanyols més universals.
Sorolla. Visió d'Espanya. El procés creatiu
Atesa la seva monumentalitat, és indubtable que el programa iconogràfic dels murals pintats per Sorolla per formar part de la decoració de la biblioteca de la Hispanic Society of America constitueix una de les empreses més singulars i emblemàtiques de la història de la pintura espanyola. Tanmateix, l'espectacularitat de tot el conjunt ha deixat en un segon pla un procés de realització que va comportar un gran nombre de dificultats i vicissituds per al seu autor. Amb l'objectiu de donar a conèixer alguns aspectes d'aquest procés de treball feixuc i complex, el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha organitzat aquesta mostra destinada a donar una visió complementària a l'exposició que es pot contemplar a la Sala d'Exposicions Temporals 1. Seguint aquest principi, la mostra aplega una selecció d'uns 50 dibuixos preparatoris, pertanyents a les col·leccions del Museo de Sorolla de Madrid i a la Hispanic Society of America, que ens acosten a la idea artística de Sorolla, durant la fase d'estudi anterior a la realització dels plafons. Es tracta, doncs, d'un conjunt de composicions sobre paper que són un valuós testimoni gràfic del procés creatiu de l'artista en l’elaboració dels murals, i que revelen una inequívoca intenció compositiva. A més, les obres exposades també permeten apreciar el talent innat de Sorolla per aconseguir efectes visuals d'una sorprenent i captivadora bellesa. En tractar-se d'obres de dimensions més petites, el llenguatge i el treball de Sorolla es mostren amb una major llibertat i espontaneïtat creatives. El pintor fa servir unes llicències compositives que, en determinades ocasions, resulten molt estimulants per a l'espectador, atès el seu caràcter experimental i la seva impactant modernitat.
Museu Nacional d'Art de Catalunya Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038 Barcelona
De dimarts a dissabte: obert de 10 a 19 h
Diumenges i festius: obert de 10 a 14.30 h
Dilluns: tancat, tret dels festius
Les Portes del Cel
“The Gates of Heaven. Visions of the World in Ancient Egypt”
Egyptian Antiquities
Del 6 de març al 29 de juny 2009
Egyptian Antiquities
Del 6 de març al 29 de juny 2009
Stele of Lady TaperetThird Intermediate Period, 22nd Dynasty, 10th or 9th century BC© Musée du Louvre/C. Décamps
In the Ancient Egyptian language “The Gates of Heaven” meant the doors of a sanctuary housing the statue of a divinity. Symbolizing the passageway into the afterworld this expression also applies to other points of contact between the different elements of the universe as conceived by the Egyptians.
Containing about 350 artefacts spanning three millennia, from the Old Kingdom to the Roman Period, the exhibition endeavours to place everyday objects in their social, religious and artistic context.
Curator(s) : Marc Etienne, département des Antiquités égyptiennes, musée du Louvre.
Josep Mompou:
Del 10 de febrer al 14 de juny de 2009
Dancing, 1929.
La Pedrera reivindica l'art oblidat de Josep Mompou
Una retrospectiva en rescata la figura, desconeguda d'una bona part del públic
L'Obra Social de Caixa Catalunya recupera, en una àmplia retrospectiva exposada a la Pedrera, l'obra de Josep Mompou. Mompou va ser un pintor destacat de l'escola catalana dels anys vint i trenta, però és desconegut d'una bona part del públic. Francesc Fontbona, comissari de l'exposició, que aplega cent trenta obres, assegura que hi ha una certa 'apatia' dels museus catalans envers l'art de Mompou, encara que sigui un pintor cotitzat.
El fet que caigués malalt quan va atènyer l'èxit, i que no es reincorporés a la palestra artística fins una desena d'anys després, ben entrats els anys quaranta, va desvincular Mompou dels nous corrents imperants, i això degué contribuir a relegar-lo. Mompou encarna l'evolució de la pintura noucentista cap a un figurativisme depurat, hereu del fauvisme, com el que s'imposà a Europa a final del primer terç del XX. La retrospectiva, que s'inaugura avui, recull els temes principals que va treballar: figura, paisatge i natura morta. Hi figuren obres reconegudes com 'La bella' i 'Dancing' (foto), i obres de disciplines artístiques com la il·lustració (en fou de 'Papitu') i el tapís. També hi ha unes fotografies dels frescos que Mompou va pintar a la Casa dels Canonges, encarregats pel galerista Josep Dalmau (que n’era l’amo, després va esdevenir la residència oficial del president de la Generalitat). Aquells frescos, tapats o destruïts, avui no es conserven. Mompou, a diferència del seu germà músic, Frederic, no va poder-se dedicar en exclusiva a la pintura. Com a germà gran, va haver d'agafar les regnes del negoci familiar, una foneria, i fins el 1927 no va viure exclusivament de la pintura. L'exposició restarà oberta fins el 14 de juny, i es complementarà amb conferències, concerts i visites guiades.
Josep Mompou
Del 10 de febrer al 14 de juny de 2009
Sala d'Exposicions de La Pedrera de Caixa Catalunya, Passeig de Gràcia, 92. Barcelona.
De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h
Joaquim Mir
Joaquim Mir. Antològica (1873-1940)
Primavera, 1907-1910. Oli sobre tela. Col·lecció Particular.
L’exposició comprèn des dels orígens del pintor català, quan formava part —amb Nonell, Vallmitjana, Canals i Pitxot— de l’anomenada Colla del Safrà, fins a l’última època, a partir de 1921, quan es va instal·lar a viure a Vilanova i la Geltrú. Entre aquestes dues etapes es podran revisitar les campanyes pictòriques a Andorra, a començament dels anys trenta, i també les obres pintades al Camp de Tarragona, Reus, Maspujols i l’Aleixar que han estat objecte de monografies i exposicions. La mostra dedica una atenció especial a les obres que va pintar a Mallorca, a l'entorn de les quals s’ha creat un mite: l’artista que es fon amb la natura, s’aboca als penya-segats i acaba enfollit en un deliri de llum i color. L’exposició, fruit d’un intens treball de recerca dut a terme pel crític i historiador Francesc Miralles i el seu equip, mostrarà una selecció de 80 obres —entre olis, pastels i dibuixos—, entre les quals hi ha les peces més madures i reflexives de l’artista, i també algunes obres inèdites per al gran públic.
Caixa Forum Barcelona
Del 03/02/2009 al 26/04/2009
Activitat gratuïta
Caixa Forum Barcelona
Del 03/02/2009 al 26/04/2009
Primavera, 1907-1910. Oli sobre tela. Col·lecció Particular.
L’exposició comprèn des dels orígens del pintor català, quan formava part —amb Nonell, Vallmitjana, Canals i Pitxot— de l’anomenada Colla del Safrà, fins a l’última època, a partir de 1921, quan es va instal·lar a viure a Vilanova i la Geltrú. Entre aquestes dues etapes es podran revisitar les campanyes pictòriques a Andorra, a començament dels anys trenta, i també les obres pintades al Camp de Tarragona, Reus, Maspujols i l’Aleixar que han estat objecte de monografies i exposicions. La mostra dedica una atenció especial a les obres que va pintar a Mallorca, a l'entorn de les quals s’ha creat un mite: l’artista que es fon amb la natura, s’aboca als penya-segats i acaba enfollit en un deliri de llum i color. L’exposició, fruit d’un intens treball de recerca dut a terme pel crític i historiador Francesc Miralles i el seu equip, mostrarà una selecció de 80 obres —entre olis, pastels i dibuixos—, entre les quals hi ha les peces més madures i reflexives de l’artista, i també algunes obres inèdites per al gran públic.
Caixa Forum Barcelona
Del 03/02/2009 al 26/04/2009
Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 Barcelona
Horari: De dilluns a diumenge, de 10.00 h a 20.00 h Dissabtes, de 10.00 h a 22.00Activitat gratuïta
Enric Casanovas. Escultor i amic
La Fontana d'Or acull l'exposició «Enric Casanovas. Escultor i amic»
Fins el proper 8 de març, la Fontana d'Or acull l'exposició "Enric Casanovas. Escultor i amic", un recorregut pel món més íntim de Casanovas a partir de la correspondència que l'escultor va mantenir amb artistes com Picasso o Sunyer, crítics d'art o poetes com Salvat Papasseit. La comissària de l'exposició, la historiadora de l'art Susanna Portell, ha explicat que permet conèixer el Casanovas més desconegut, un escultor 'molt estimat' pels seus amics.
Fins el proper 8 de març, la Fontana d'Or acull l'exposició "Enric Casanovas. Escultor i amic", un recorregut pel món més íntim de Casanovas a partir de la correspondència que l'escultor va mantenir amb artistes com Picasso o Sunyer, crítics d'art o poetes com Salvat Papasseit. La comissària de l'exposició, la historiadora de l'art Susanna Portell, ha explicat que permet conèixer el Casanovas més desconegut, un escultor 'molt estimat' pels seus amics.
Noms de gran renom internacional com el de Picasso
Precisament Portell ha explicat que un dels aspectes que més 'il·lusió' li ha fet de l'exposició, és descobrir la relació que mantenien Casanovas i Picasso per correspondència.
Les cartes destil·len 'molt sentit de l'humor' tant per part de Picasso com del mateix escultor. També reflexa el fort arrelament de Picasso a Catalunya perquè les darreres cartes les escriu en català i, fins i tot, en signa una amb el nom de 'Pau'. A més, també hi ha un document molt curiós que és un llistat de perfums que la companya de Picasso demana a Casanovas que li porti des de Barcelona quan estaven a Gósol.
Des de Ceret, Manolo Hugué i Frank Burty Haviland
Tant la singular personalitat de l'escultor Manolo Hugué, com l'encant del paisatge i la seva gent, atreuen a Ceret nombrosos artistes, entre 1911 i 1913. Ceret es converteix en un dels centres més vius i actius de l'art d'avantguarda. Enric Casanovas, responent a les invitacions que li fan arribar per via epistolar els seus amics Manolo Hugué i Frank Burty Haviland hi sojorna durant diferents períodes, els anys 1911, 1912 i 1913. A Ceret, Casanovas també coincideix amb artistes com Picasso, Braque, el músic Déodat de Séverac i el seu gran amic Joaquim Sunyer.
Des de Catalunya, Joaquim Sunyer i Joan Salvat-Papasseit
Tot i que són molts els escenaris compartits per l'un i l'altre –París, Ceret, Sitges, el Montseny, Barcelona-, Mallorca esdevé per a Enric Casanovas i Joaquim Sunyer un indret molt especial. Enric Casanovas invita el seu amic a compartir-hi estada de treball a finals de 1915, i tots dos protagonitzen investigacions cabdals dins les seves trajectòries respectives. Poc abans, Joaquim Sunyer ha quedat extasiat davant el paisatge de Banyuls, descobert en companyia de Maillol, i ho ha volgut compartir per via epistolar amb l'amic Casanovas.
Els projectes de treball, com el monument de Casanovas al Dr. Benaprès, a la localitat de Sitges, en uns anys d'especial efervescència artística d'aquesta localitat, esperonat pel mateix Joaquim Sunyer, així com les excursions i la família, els mantenen units tota la vida.
L'exposició també recull l'amistat i admiració que es professaren Enric Casanovas i el poeta Joan Salvat-Papasseit. Cada cop més malalt i reclòs en diversos sanatoris de Castella o de la Catalunya Nord, a partir de 1921, Salvat-Papasseit escriu sovint al seu amic Casanovas i amb ell comparteix un fort sentiment nacionalista. Tots dos, tanmateix, tenen altres amics comuns, com Joaquim Sunyer i Manolo Hugué. Salvat li dedica dos poemes, 'Cançó de l'amor efímera' i 'Mester d'Amor'.
Centre Cultural de Caixa Girona Fontana d'Or
DatesDel 23 de gener fins al 28 de març de 2009
dimecres 18 de febrer de 2009
Il·luminacions. Catalunya visionària
Del 18 febrer 2009 al 17 maig 2009
"De tant en tant el seny català acluca l'ull i deixa fer"Nicolau M. Rubió i Tudurí(Pròleg a Viatges d'Alí Bei, 1932)
La mostra és un itinerari pel pensament i la creació a Catalunya des de l'època de Ramon Llull fins als nostres dies amb la presència majoritària d'artistes i creadors visionaris.
Catalunya ha estat un país avançat gràcies a la intuïció i a la visió de les seves individualitats, permeables als corrents de pensament europeu i a les noves ideologies revolucionàries. Aquesta és una exposició que ens apropa a l'obra d'aquestes figures del món de les arts i les lletres, de la ciència i del pensament que han obert perspectives i han trencat motlles.
Una exposició sobre els il·luminats i els arrauxats, el llegat dels quals ha obert les portes de la modernitat a Catalunya al llarg de vuit segles:
ABAD, ALOMAR, BARBA, BARRADAS, BATAILLE, BEN, BEY, BERENGUER, BEUYS, BOFILL, BONASTRUC SA PORTA, BROSSA, BUIGAS, CASAS ABARCA, CASELLAS, CATALÀ I PIC, CERDÀ, CHOMÓN, CLAPÉS, CLAVÉ, CIRLOT, COLOM, COLOMER, COMAS I SOLÀ, CRAVAN, CRESQUES, CRISTÒFOL, CUIXART, DALÍ, DEULOFEU, DUCHAMP, EINSTEIN, EULÀLIA, FAGEDA, FERRANT, FERRER I GUÀRDIA, FOIX, FONTCUBERTA, FORTUNY Y MADRAZO, FRANCÉS, GATCPAC, GAUDÍ, GONZÁLEZ, GUAL, GUIMERÀ, JUJOL, JUNYENT, LAMOLLA, LE CORBUSIER, LETAMENDI, LLULL, MAN RAY, MARÇAL, MARINEL·LO, MASÓ, MASSANET, MASSON, MESTRE DE CABESTANY, MESTRES, MESTRES QUADRENY, MIR, MIRALDA, MIRALLES, E, MIRALLES, F, MIRÓ, MONTOLIU, MONTURIOL, NOGUERA, NOGUERAS i OLLER, PABLO, PEREJAUME, PERUCHO, PICABIA, PICASSO, PLA JANINI, PONÇ, PORTABELLA, PRUNÉS, PUJOLS, RECHA, RIBA, RIBÉ, RIERA, ROMERO, ROSSELL, RUBIÓ I TUDURÍ, SABATÉS, SALVAT-PAPASSEIT, SANTOS, SANTOS TORROELLA, SARRÓ, SAYRACH, SERRA, SIBIUDA, SISA, SUCRE, TÀPIES, TORRES-GARCÍA, VALLDOSERA, VARO, VERDAGUER, VILANOVA, VILATOBÀ, VILLÈLIA, VIURA, XIFRA, XIRÓ, ZANNÉ, ZUSH/EVRU.L'exposició, amb disseny de l'arquitecte Lluís Pau, conté 800 obres d'art i de ciència. Alguns àmbits de la mostra es completen amb una instal·lació d'un artista contemporani, el treball del qual té relació amb la temàtica i el pensament que l'han originat.
CCCB
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre, 5 - 08001 Barcelona - Tel. 93 306 41 00
diumenge 1 de febrer de 2009
Jaume I
Jaume I. Geografia, fets i memòria
De l'18 de Gener al 19 d'Abril de 2009
S’acaba d’inagurar, després del seu pas per les illes Balears, la mostra que commemora els 800 anys del naixement del rei Jaume I. L’exposició la podeu veure al monestir de Santes Creus fins al dia 19 d’abril. Està organitzada pel Consell Insular de Mallorca, el Museu d’Història de Catalunya i el Departament de la Vicepresidència de la Generalitat. L’objectiu es donar a conèixer la trajectòria vital del monarca, els indrets que van ser escenari dels seus fets i les visions de què han estat objecte la seva figura i les seves obres.
Reial Monestir de Santes Creus. Aiguamúrcia (Catalunya)
Tel. 977 63 83 29
Jaume I
zheng he
13/11/2008 - 31/05/2009
La cultura marítima de la Xina mil·lenària a través de la figura d'un dels seus navegants més importants: Zheng He San Bao, que ja al segle XV va protagonitzar una increïble aventura marítima.
Les grans expedicions navals xineses reviuen a les Drassanes
ERNEST ALÓS
La Xina que torna a obrir-se al món reivindica avui els elements del seu passat que poden aparèixer com a precedents del seu actual estatus com a potència mundial i alimentar l'orgull nacional. Un d'ells és l'almirall Zheng He, un eunuc musulmà que, enviat per l'emperador Yongle, va capitanejar una gegantina flota de 255 vaixells i 28.000 tripulants que va solcar l'oceà Índic i els estrets per convertir-lo en un llac xinès. El Museu Marítim de les Drassanes de Barcelona dedica a partir d'avui una ambiciosa i espectacular exposició a la història dels set grans viatges de Zheng He: el medi multicultural en què es van desenvolupar, el comerç d'espècies, sedes i ceràmiques que va alimentar i, naturalment, els mastodòntics vaixells que van transportar totes aquestes expedicions, reproduïts amb models i audiovisuals.Si la política marítima dels Ming hagués seguit i els conservadors funcionaris imperials no s'haguessin imposat als poderosos eunucs de palau, la història mundial hauria estat molt diferent. Però, com explica l'exposició, després d'establir les bases del comerç xinès al Sud-est de l'Àsia amb aquests viatges (entre els anys 1405 i 1433), l'any següent l'imperi va suprimir la seva flota i el buit que va deixar va ser ocupat per portuguesos, holandesos i britànics. Però avui la Xina ha tornat a aquest espai, segons subratlla la comissària de l'exposició, la sinòloga de la Universitat Pompeu Fabra Dolors Folch.POTÈNCIA MARÍTIMANo obstant, en el moment històric que recull l'exposició, la Xina governava les onades. Mentre que els europeus començaven a treure el cap a l'Atlàntic en closques de nou, Zheng He recorria l'Índic amb els que potser van ser els vaixells de vela més grans de la història, amb 1.000 tripulants i innovacions tecnològiques com compartiments estancs, brúixola, timó central, nou pals i unes dimensions descomunals segons les fonts xineses: 180 metres d'eslora (llargada) i 54 de mànega (amplada). Tres vegades més grans que el Victory que va capitanejar Nelson 400 anys més tard."La tradició naval xinesa ve de la navegació fluvial i els viatges d'aquests navilis poc maniobrables només es poden explicar per l'aprofitament dels monsons", explica Folch, que dubta que un vaixell de fusta pogués resistir físicament aquestes dimensions, que alguns experts rebaixen a uns, tot i així respectables, 65 metres.L'exposició mostra peces artístiques del British Museum, el Victoria & Albert i el museu marítim de Quanzhou per reflectir, explica Folch, el "cosmopolisme" de la Xina del segle XV. Des de la porcellana que els xinesos exportaven fins a Somàlia (plats Ming decoren les parets de tombes de reis locals) fins a làpides que demostren que al port d'on partien les flotes hi vivien bisbes italians, cristians nestorians que escrivien amb alfabet tibetà, els últims maniqueus i musulmans arribats de llocs com Bujara, com els ancestres de Zheng He. Un personatge avui adorat com una deïtat a les comunitats xineses de gran part de l'Àsia que descendeixen de les seves mítiques expedicions.
ERNEST ALÓS
La Xina que torna a obrir-se al món reivindica avui els elements del seu passat que poden aparèixer com a precedents del seu actual estatus com a potència mundial i alimentar l'orgull nacional. Un d'ells és l'almirall Zheng He, un eunuc musulmà que, enviat per l'emperador Yongle, va capitanejar una gegantina flota de 255 vaixells i 28.000 tripulants que va solcar l'oceà Índic i els estrets per convertir-lo en un llac xinès. El Museu Marítim de les Drassanes de Barcelona dedica a partir d'avui una ambiciosa i espectacular exposició a la història dels set grans viatges de Zheng He: el medi multicultural en què es van desenvolupar, el comerç d'espècies, sedes i ceràmiques que va alimentar i, naturalment, els mastodòntics vaixells que van transportar totes aquestes expedicions, reproduïts amb models i audiovisuals.Si la política marítima dels Ming hagués seguit i els conservadors funcionaris imperials no s'haguessin imposat als poderosos eunucs de palau, la història mundial hauria estat molt diferent. Però, com explica l'exposició, després d'establir les bases del comerç xinès al Sud-est de l'Àsia amb aquests viatges (entre els anys 1405 i 1433), l'any següent l'imperi va suprimir la seva flota i el buit que va deixar va ser ocupat per portuguesos, holandesos i britànics. Però avui la Xina ha tornat a aquest espai, segons subratlla la comissària de l'exposició, la sinòloga de la Universitat Pompeu Fabra Dolors Folch.POTÈNCIA MARÍTIMANo obstant, en el moment històric que recull l'exposició, la Xina governava les onades. Mentre que els europeus començaven a treure el cap a l'Atlàntic en closques de nou, Zheng He recorria l'Índic amb els que potser van ser els vaixells de vela més grans de la història, amb 1.000 tripulants i innovacions tecnològiques com compartiments estancs, brúixola, timó central, nou pals i unes dimensions descomunals segons les fonts xineses: 180 metres d'eslora (llargada) i 54 de mànega (amplada). Tres vegades més grans que el Victory que va capitanejar Nelson 400 anys més tard."La tradició naval xinesa ve de la navegació fluvial i els viatges d'aquests navilis poc maniobrables només es poden explicar per l'aprofitament dels monsons", explica Folch, que dubta que un vaixell de fusta pogués resistir físicament aquestes dimensions, que alguns experts rebaixen a uns, tot i així respectables, 65 metres.L'exposició mostra peces artístiques del British Museum, el Victoria & Albert i el museu marítim de Quanzhou per reflectir, explica Folch, el "cosmopolisme" de la Xina del segle XV. Des de la porcellana que els xinesos exportaven fins a Somàlia (plats Ming decoren les parets de tombes de reis locals) fins a làpides que demostren que al port d'on partien les flotes hi vivien bisbes italians, cristians nestorians que escrivien amb alfabet tibetà, els últims maniqueus i musulmans arribats de llocs com Bujara, com els ancestres de Zheng He. Un personatge avui adorat com una deïtat a les comunitats xineses de gran part de l'Àsia que descendeixen de les seves mítiques expedicions.
Av. de les Drassanes s/n
08001 Barcelona
Tel. 933 429 920
Fax 933 187 876
De dilluns a diumenge, de 10:00 a 20:00 h.
dijous 18 de desembre de 2008
dimarts 16 de desembre de 2008
Llideratge Femení
Actualment estic fent el Postgrau en Llideratge Femení que fan a ESCI, a la Universitat Pompeu Fabra.
La directora del curs és la Carme Garcia Ribas,
us aconsello que us llegiu els seus llibres.
Tengo Miedo, carisma y liderago a través de la gestión del propio miedo
La directora del curs és la Carme Garcia Ribas,
us aconsello que us llegiu els seus llibres.
Carme García Ribas ens presenta un nou model de dona
Los directivos también tienen miedo
Estrategias de comunicación para hombres directivos:
"síndrome Manolo"
Tengo Miedo, carisma y liderago a través de la gestión del propio miedoexemple de Mari Pili
.
PAUL STRAND
PAUL STRAND
RETROSPECTIVA 1915-1976
RETROSPECTIVA 1915-1976
Del 23 de gener al 4 d'abril 2009
Fundació Foto Colectania
Fundació Foto Colectania
75 fotografies de Paul Strand s'exposen en una retrospectiva històrica a Barcelona
L'exposició 'Paul Strand. Retrospectiva (1915-1976)', que recull 75 instantànies originals del fotògraf americà, es podrà visitar a partir de demà en una retrospectiva històrica a la Fundació Foto Colectania de Barcelona.
Es tracta de la primera retrospectiva que es fa sobre el fotògraf en les últimes dècades a Europa, amb fotos prestades per l'Aperture Foundation de Nova York i el Philadelphia Museum of Art, ha informat Colectania. Organitzada al costat de la Fundació Pedro Barrié de la Maza, podrà veure's fins al 4 d'abril.
La mostra uneix gairebé totes les temàtiques tractades per l'artista i inclou algunes de les seves imatges més reconegudes, com el retrat de la dona cega a Nova York ('Blind Woman', 1916) i els treballadors caminant per Wall Street ('Wall Street, Nova York', 1915). També es recullen les seves fotos més abstractes, que mostren el seu interès per la geometria i els aspectes formals d'objectes quotidians.
Paul Strand (Nova York, 1890 - Orgeval, França, 1976) és un dels "mestres indiscutibles" de la fotografia, autor d'alguns dels retrats més cèlebres de la hiCrac del 29 i de l'Europa de la postguerra.
Es tracta de la primera retrospectiva que es fa sobre el fotògraf en les últimes dècades a Europa, amb fotos prestades per l'Aperture Foundation de Nova York i el Philadelphia Museum of Art, ha informat Colectania. Organitzada al costat de la Fundació Pedro Barrié de la Maza, podrà veure's fins al 4 d'abril.
La mostra uneix gairebé totes les temàtiques tractades per l'artista i inclou algunes de les seves imatges més reconegudes, com el retrat de la dona cega a Nova York ('Blind Woman', 1916) i els treballadors caminant per Wall Street ('Wall Street, Nova York', 1915). També es recullen les seves fotos més abstractes, que mostren el seu interès per la geometria i els aspectes formals d'objectes quotidians.
Paul Strand (Nova York, 1890 - Orgeval, França, 1976) és un dels "mestres indiscutibles" de la fotografia, autor d'alguns dels retrats més cèlebres de la hiCrac del 29 i de l'Europa de la postguerra.
Julián Romea, 6, D2 08006 Barcelona
Tel. +34 93 217 16 26
E-mail: colectania@colectania.es
Klimp
Klimt. Dones, 1862-1918
Del 18/12/2008 al 01/03/2009
Horari
Del 18/12/2008 al 01/03/2009
Aproximar-se a un artista a través del dibuix ens permet assistir al més íntim procés de creació de l'obra d'art. Així, l'exposició ens mostra una visió diferent de l'obra de Gustav Klimt, l'artista que representa la part més brillant de l'art vienès de finals del segle XIX. Davant del decorativisme de les seves teles, els dibuixos que componen aquesta exposició ens ofereixen la versió més espontània, i potser més sincera, de Klimt, i ens ajuden a comprendre'n els anhels, obsessions i, en definitiva, la totalitat de l'obra. L'exquisida delicadesa de l'execució ens transmet, millor que cap altra obra, aquella imatge fràgil i complexa, però profundament expressiva, que Klimt va construir de la dona, el seu tema per excel·lència.
Horari
De dilluns a divendres, de 10.30 a 21.00 h
Dissabtes i festius, d'11.00 a 14.00 i de 16.00 a 21.00 h
Lloc: Caixa Forum Tarragona
Adreça: C/ Cristòfol Colom, 2 TARRAGONA
A LA CIUTAT XINESA
A LA CIUTAT XINESA
Mirades sobre les transformacions d'un imperi
Del 04 novembre 2008 al 22 febrer 2009
Mirades sobre les transformacions d'un imperi
Del 04 novembre 2008 al 22 febrer 2009
Escena de carrer a Guangzhou (Canton), Xina i Carrer Nanjing Dongiu a Xangai, Xina
La Xina viu, des de fa una dècada, immersa en importants processos de canvi. En aquest procés, les ciutats xineses continuen en una transformació imparable, un procés de construcció i de destrucció que les modifica profundament i amb una rapidesa sorprenent.
L'exposició A la ciutat xinesa. Mirades sobre les transformacions d'un imperi, organitzada per la Cité de l'Architecture et du Patrimoine i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació Bancaja, situa aquests canvis en la continuïtat de la història i de la cultura d'aquest país, amb l'objectiu és presentar la realitat de la ciutat d'ahir i d'avui. És també l'ocasió de confrontar aquestes realitats amb l'imaginari xinès i l'occidental, així com amb mecanismes pròxims a la informació o la propaganda.
Els caràcters i els conceptes clau de la civilització xinesa (jardí, escriptura i cultura, terra i home, aigua, fengshui, construcció i destrucció, i família), formen la base per proposar una lectura dinàmica del territori xinès i tot el que afecta a la població actual de més de mil tres-cents milions d'habitants. I entrellaçant amb aquests conceptes, l'exposició presenta sis ciutats com a exemple d'aquestes transformacions urbanes: Suzhou, Xi'an, Chongqing, Canton, Shanghai i Pekín.
L'obra cinematogràfica pren, en aquest context, un relleu especial. Cinc directors de cinema xinesos aporten a l'exposició un punt de vista de cineasta sobre cinc de les ciutats que marquen l'itinerari de l'exposició.
Cent vegades el caràcter « Chai » Muntatge de cent fotografies mostrant el caràcter “Chai” (que significa “destruir”) pintat sobre les cases que han de ser enderrocades.
Xina: escena de carrer a Canton
CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre, 5 - 08001 Barcelona -
Tel. 93 306 41 00 - Fax 93 306 41 01 - global@cccb.org
Atapuerca a París
Atapuerca, sur les traces des premiers européens
Museé de l'Homme
Du 16 janvier au 16 mars 2009
Museé de l'Homme
Du 16 janvier au 16 mars 2009
Adresse : 17, place du Trocadéro 75116 Paris
Bus : Lignes 22, 30, 32, 63, 72 et 82
Metro, RER : Trocadéro
home o dona
La ideologia de génere
Kahlo: "Naces mujer por pura casualidad"
¿Quién dijo que las mujeres no saben leer mapas?
Las chicas también pegan
La raíz de la delincuencia
¿Sexistas des de la adolescencia? 1, 2, 3, 4
Sandra Canudas, consultora de viajes para mujeres
"Si viajas sola aprendes más y es más fácil enamorarte"
Sherry Jones, periodista y escritora
"...Y Aisha se presentó en la batalla montada en un camello"
Rosa Gil, restauradora, dueña de Casa Leopoldo, licenciada en la escuela de la vida
"Me tuve que ganar el respeto por haver nacido hembra"
Eva Levy
"Tener mujeres al mando es más rentable"
sexoterrorisme
"Dedico mi vida a dinamitar el binomio hombre/mujer"
Beatriz Preciado, filósofa transgénero y pansexual
Susan Pinker, psicóloga canadiense
"Las mujeres son más felices que los hombres"
Allan Pease, publica ´Por qué los hombres quieren sexo y las mujeres necesitan amor´
"Los hombres ricos provocan más orgasmos a sus parejas"
Ignacio Martínez Mendizábal, paleontólogo
"Somos nosotros los que nos liberamos gracias a ellas"
27-10-2009
"Los nuevos machistas se presentan como feministas"
Miguel Lorente
Christine Delphy, fundadora de ´Nouvelles Questions Feministes´
"Mucha ministra, pero la pobreza aún lleva faldas"
Christina Sami
"És l'hora d'una revolució política femenina a l'Índia"
Hombres femeninos
Mary Lou Quinlan, fundadora de Just Ask a Woman, experta en marketing para mujeres
Desde muy pequeña aprendí que la maternidad es algo ambivalente.
"Los sentimientos políticos violentos se crean en la niñez"
Nancy Huston, lingüista y novelista
Merdeufs
"Hay que elegir: o tienes un porvenir o tienes hijos"
Corinne Maier, portavoz del movimiento Women Child-Free (mujeres libres de hijos
Pilar Arribazalaga, metge nefròloga
"Ser metge i mare encara està mal vist"
El cerebro masculino analiza, el femenino empatiza"
Francisco J. Rubia, neurofisiólogo
Teresa Forcades, teologa feminista, monja benedictina y doctora en medicina
"La mujer teme a la soledad; el hombre, a la dependencia"
Deseando vivir solas
Cuando convivir con la pareja no beneficia a las mujeres
¿Vocación de madre?
Las políticas públicas ignoran a las mujeres que no desean tener hijos
¿Por qué hay cada vez más mujeres que viven solas?
Las políticas públicas ignoran a las mujeres que no desean tener hijos
Un parto más humano 1 y 2
Felices marujos
"Antes se discriminaba a las mujeres; hoy a las madres"
Mary Osborn, bióloga del Instituto Max Planck; premio Unesco-L ´Oréal La Mujer y la Ciencia
Stella Rimington, ex directora de los servicios secretos británicos (MI5) y novelista
"La prensa me calificó de ama de casa superespía"
¿Cree que el empresario que la explota irá a verla al asilo?
Eva Herman, antifeminista, portavoz del movimiento europeo para refeminizar la mujer
"A mujer comodín, hombre comodón"
Núria Chinchilla, investigadora en conciliación familiar
falta de mamá
“No esperes que un hombre sea tu mejor amiga”
Louann Brizendine, neuropsiquiatra, experta en el cerebro femenino
Mejor ser infeliz solo que en pareja
Sergio Kokis, pintor y escritor
Ross Jeffries, imparte clases para ensenyar a los hombres a conquistar a las féminas
"Tardo veinte minutos en seducir a una mujer"
Jean-Claude Kaufmann, sociólogo de las relaciones de pareja
"Ella pide respuestas, él lanza evasivas, y ella se irrita"
Luis Racionero, escritor
"Mi madre me hizo machista"
"Me llamaban machista por pintar desnudos femeninos"
Estudio con vistas
Elif Shafak, escritora
"En Turquía la sociedad está dominada por los hombres. Pero en el interior de los hogares sucede lo contrario: el régimen es el matriarcado"
Sonia Sampayo, bailarina de danza africana y contemporánea
"Empiezas a saber quién eres en situaciones desconocidas "
Miguel Oscar Menassa, médico, psicoanalista, pintor, escritor, poeta y cineasta
aclara que se debería usar el término maltrato familiar en vez de violencia de género
"La criminalidad está muy emparentada con el amor"
Jacinta Sáenz, maestra y trabajadora social
"La fe en mí misma me ha dado el poder que me negaban"
"La mujer tiene un gran potencial como generadora de cambio, juntas transformaremos la sociedad".
Suraya Pakzad, activista afgana que ha creado una red de refugios para mujeres maltratadas
"Cualquier hombre de la familia puede pegar a la mujer"
IMA SANCHÍS - 03/12/2009
Gioconda Belli, poeta y escritora
"Mantenerse sin culpa es una lucha"
Mi Eva toma la decisión consciente de morder el fruto y hacerse responsable de la creación del
ser humano a partir de ella.
Pilar Rahola,
"Mujeres del siglo XXI: libres pero inseguras, competitivas pero agotadas, exitosas pero asustadas"
El cuento se acabó
'La celulitis es un invento francés'
Eliette Abécassis, profesora de filosofía, coautora del manifiesto posfeminista
Mercedes Fernández-Martorell, autora de ´Diagnosis del maltrato en pareja´
"La Liga de fútbol es el último reducto del Estado español"
Manos gitanas
"India es menos machista que Estados Unidos"
Shobhaa Dé, modelo y periodista
Sylvia de Bejar
“En el sexo hay que ser egoísta”
Mantak Chia, experto en el arte taoísta del amor
“Todos somos multiorgásmicos”
Orgasmic Organics: 20 Healthy Ways to Rev Up Your Sex Life
"Fan falta homes que sàpiguen estimar"
Marina Subirats, sociòloga emèrita de la UAB
Julio César González Pagès
"La nova masculinitat ha de ser més solidària i dialogant"
Mark Josephs-Serra, cofundador del Culture of Honouring Project
"Hoy día falta tensión sexual en las parejas"
Sergio Sinay
"El amor se construye con acciones"
Sergio Sinay
“El modelo masculino prevaleciente es trágico”
Are Men Having an Identity Crisis?
Worried About Your Partner's Bedpost Notches? Get Over It
By John DeVore, The Frisky
Is Facebook Hurting Feminism?
By Dr. Logan Levkoff, Huffington Post
Why I'm Selling My Virginity
By Natalie Dylan, The Daily Beast
Downsized Nine-to-Fivers Turn to Kinky Sex Work
By Tracy Quan, The Daily Beast. Posted February 5, 2009.
If Women Do Have Lower Libidos, It Would Make Sense
By Amanda Marcotte, RH Reality Check. Posted February 18, 2009.
Feminism in the Era of 'Girls Gone Wild'
By Amanda Marcotte, AlterNet. Posted May 5, 2007.
Amor para toda la vida
¿Qué relación hay entre amor y sexo?
¿Infieles por naturaleza?
Kahlo: "Naces mujer por pura casualidad"
¿Quién dijo que las mujeres no saben leer mapas?
Las chicas también pegan
La raíz de la delincuencia
¿Sexistas des de la adolescencia? 1, 2, 3, 4
Sandra Canudas, consultora de viajes para mujeres
"Si viajas sola aprendes más y es más fácil enamorarte"
Sherry Jones, periodista y escritora
"...Y Aisha se presentó en la batalla montada en un camello"
Rosa Gil, restauradora, dueña de Casa Leopoldo, licenciada en la escuela de la vida
"Me tuve que ganar el respeto por haver nacido hembra"
Eva Levy
"Tener mujeres al mando es más rentable"
sexoterrorisme
"Dedico mi vida a dinamitar el binomio hombre/mujer"
Beatriz Preciado, filósofa transgénero y pansexual
Susan Pinker, psicóloga canadiense
"Las mujeres son más felices que los hombres"
Allan Pease, publica ´Por qué los hombres quieren sexo y las mujeres necesitan amor´
"Los hombres ricos provocan más orgasmos a sus parejas"
Ignacio Martínez Mendizábal, paleontólogo
"Somos nosotros los que nos liberamos gracias a ellas"
27-10-2009
"Los nuevos machistas se presentan como feministas"
Miguel Lorente
Christine Delphy, fundadora de ´Nouvelles Questions Feministes´
"Mucha ministra, pero la pobreza aún lleva faldas"
Christina Sami
"És l'hora d'una revolució política femenina a l'Índia"
Hombres femeninos
Mary Lou Quinlan, fundadora de Just Ask a Woman, experta en marketing para mujeres
Desde muy pequeña aprendí que la maternidad es algo ambivalente.
"Los sentimientos políticos violentos se crean en la niñez"
Nancy Huston, lingüista y novelista
Merdeufs
"Hay que elegir: o tienes un porvenir o tienes hijos"
Corinne Maier, portavoz del movimiento Women Child-Free (mujeres libres de hijos
Pilar Arribazalaga, metge nefròloga
"Ser metge i mare encara està mal vist"
El cerebro masculino analiza, el femenino empatiza"
Francisco J. Rubia, neurofisiólogo
Teresa Forcades, teologa feminista, monja benedictina y doctora en medicina
"La mujer teme a la soledad; el hombre, a la dependencia"
Deseando vivir solas
Cuando convivir con la pareja no beneficia a las mujeres
¿Vocación de madre?
Las políticas públicas ignoran a las mujeres que no desean tener hijos
¿Por qué hay cada vez más mujeres que viven solas?
Las políticas públicas ignoran a las mujeres que no desean tener hijos
Un parto más humano 1 y 2
Felices marujos
"Antes se discriminaba a las mujeres; hoy a las madres"
Mary Osborn, bióloga del Instituto Max Planck; premio Unesco-L ´Oréal La Mujer y la Ciencia
Stella Rimington, ex directora de los servicios secretos británicos (MI5) y novelista
"La prensa me calificó de ama de casa superespía"
¿Cree que el empresario que la explota irá a verla al asilo?
Eva Herman, antifeminista, portavoz del movimiento europeo para refeminizar la mujer
"A mujer comodín, hombre comodón"
Núria Chinchilla, investigadora en conciliación familiar
falta de mamá
“No esperes que un hombre sea tu mejor amiga”
Louann Brizendine, neuropsiquiatra, experta en el cerebro femenino
Mejor ser infeliz solo que en pareja
Sergio Kokis, pintor y escritor
Ross Jeffries, imparte clases para ensenyar a los hombres a conquistar a las féminas
"Tardo veinte minutos en seducir a una mujer"
Jean-Claude Kaufmann, sociólogo de las relaciones de pareja
"Ella pide respuestas, él lanza evasivas, y ella se irrita"
Luis Racionero, escritor
"Mi madre me hizo machista"
"Me llamaban machista por pintar desnudos femeninos"
Estudio con vistas
Elif Shafak, escritora
"En Turquía la sociedad está dominada por los hombres. Pero en el interior de los hogares sucede lo contrario: el régimen es el matriarcado"
Sonia Sampayo, bailarina de danza africana y contemporánea
"Empiezas a saber quién eres en situaciones desconocidas "
Miguel Oscar Menassa, médico, psicoanalista, pintor, escritor, poeta y cineasta
aclara que se debería usar el término maltrato familiar en vez de violencia de género
"La criminalidad está muy emparentada con el amor"
Jacinta Sáenz, maestra y trabajadora social
"La fe en mí misma me ha dado el poder que me negaban"
"La mujer tiene un gran potencial como generadora de cambio, juntas transformaremos la sociedad".
Suraya Pakzad, activista afgana que ha creado una red de refugios para mujeres maltratadas
"Cualquier hombre de la familia puede pegar a la mujer"
IMA SANCHÍS - 03/12/2009
Gioconda Belli, poeta y escritora
"Mantenerse sin culpa es una lucha"
Mi Eva toma la decisión consciente de morder el fruto y hacerse responsable de la creación del
ser humano a partir de ella.
Pilar Rahola,
"Mujeres del siglo XXI: libres pero inseguras, competitivas pero agotadas, exitosas pero asustadas"
El cuento se acabó
'La celulitis es un invento francés'
Eliette Abécassis, profesora de filosofía, coautora del manifiesto posfeminista
Mercedes Fernández-Martorell, autora de ´Diagnosis del maltrato en pareja´
"La Liga de fútbol es el último reducto del Estado español"
Manos gitanas
"India es menos machista que Estados Unidos"
Shobhaa Dé, modelo y periodista
Sylvia de Bejar
“En el sexo hay que ser egoísta”
Mantak Chia, experto en el arte taoísta del amor
“Todos somos multiorgásmicos”
Orgasmic Organics: 20 Healthy Ways to Rev Up Your Sex Life
"Fan falta homes que sàpiguen estimar"
Marina Subirats, sociòloga emèrita de la UAB
Julio César González Pagès
"La nova masculinitat ha de ser més solidària i dialogant"
Mark Josephs-Serra, cofundador del Culture of Honouring Project
"Hoy día falta tensión sexual en las parejas"
Sergio Sinay
"El amor se construye con acciones"
Sergio Sinay
“El modelo masculino prevaleciente es trágico”
Are Men Having an Identity Crisis?
Worried About Your Partner's Bedpost Notches? Get Over It
By John DeVore, The Frisky
Is Facebook Hurting Feminism?
By Dr. Logan Levkoff, Huffington Post
Why I'm Selling My Virginity
By Natalie Dylan, The Daily Beast
Downsized Nine-to-Fivers Turn to Kinky Sex Work
By Tracy Quan, The Daily Beast. Posted February 5, 2009.
If Women Do Have Lower Libidos, It Would Make Sense
By Amanda Marcotte, RH Reality Check. Posted February 18, 2009.
Feminism in the Era of 'Girls Gone Wild'
By Amanda Marcotte, AlterNet. Posted May 5, 2007.
Amor para toda la vida
¿Qué relación hay entre amor y sexo?
¿Infieles por naturaleza?
tenir bon humor
Si no utilizas tu sonrisa, se atrofia
Ana González es técnica en dinámica de la risa y la responsable de talleres grupales para trabajar y potenciar la sonrisa sensual
"Qui riu bé té menys infeccions"
R. Mora i M. C. García, Participen de la Red Española de Ciencias de la Risa i inicien metges, infermeres i psicòlegs en els efectes terapèutics d'una bona riallada.
"Queremos ser admirados más que amados, qué error"
Stefan Vanistendael, referente de psicólogos por sus teorías sobre la resiliencia
Sonrisas al poder
Eric Idle, humorista y actor, componente de los Monty Python
“El mejor humor proviene de la desesperación absoluta”
Antonio Jorge Larruy, investigador en autoconocimiento
"Si quieres vivir con alegría, cultiva la alegría"
Clément Rosset, filósofo
"Ya sabemos que lo peor es inevitable, ¡alegrémonos!"
Carmen Iglesias, catedrática de historia de las Ideas Políticas y Morales
"Reírnos de nosotros mismos deberia ser casi obligatorio"
Ana González es técnica en dinámica de la risa y la responsable de talleres grupales para trabajar y potenciar la sonrisa sensual
"Qui riu bé té menys infeccions"
R. Mora i M. C. García, Participen de la Red Española de Ciencias de la Risa i inicien metges, infermeres i psicòlegs en els efectes terapèutics d'una bona riallada.
"Queremos ser admirados más que amados, qué error"
Stefan Vanistendael, referente de psicólogos por sus teorías sobre la resiliencia
Sonrisas al poder
Eric Idle, humorista y actor, componente de los Monty Python
“El mejor humor proviene de la desesperación absoluta”
Antonio Jorge Larruy, investigador en autoconocimiento
"Si quieres vivir con alegría, cultiva la alegría"
Clément Rosset, filósofo
"Ya sabemos que lo peor es inevitable, ¡alegrémonos!"
Carmen Iglesias, catedrática de historia de las Ideas Políticas y Morales
"Reírnos de nosotros mismos deberia ser casi obligatorio"
diumenge 30 de novembre de 2008
autoestima
Dime cómo naciste y te diré cómo eres
María Luisa Becerra, terapeuta de rebirthing
Qué te pasó a ti en tu nacimiento?
Bob Mandel, pionero de la terapia del rebirthing
Tres consejos para durar en pareja. Sanar la separación del nacimiento. Sanar tu relación con tus padres. Sentirte seguro, autónomo, libre. ¡Sólo así podrás construir una pareja sin sentir la pulsión de huir!
Las comedias románticas pueden estropear una relación amorosa
Faustino García, creador de un modelo alternativo de cárcel que es referencia en España
"Dar afecto a los presos ha sido mi hilo conductor"
Fred Kofman,asesor de liderazgo; cofundador y presidente de Axialent; colabora conHSM
“¡Librémonos de una vez de la culpa-habilidad!”
Agustí Blanch, cirurgià plàstic
"La millor cirurgia estètica és la que no es nota"
María Luisa Becerra, terapeuta de rebirthing
Qué te pasó a ti en tu nacimiento?
Bob Mandel, pionero de la terapia del rebirthing
Tres consejos para durar en pareja. Sanar la separación del nacimiento. Sanar tu relación con tus padres. Sentirte seguro, autónomo, libre. ¡Sólo así podrás construir una pareja sin sentir la pulsión de huir!
Las comedias románticas pueden estropear una relación amorosa
Faustino García, creador de un modelo alternativo de cárcel que es referencia en España
"Dar afecto a los presos ha sido mi hilo conductor"
Fred Kofman,asesor de liderazgo; cofundador y presidente de Axialent; colabora conHSM
“¡Librémonos de una vez de la culpa-habilidad!”
Agustí Blanch, cirurgià plàstic
"La millor cirurgia estètica és la que no es nota"
temps
Giacomo Marramao,filósofo, reflexiona sobre la condición temporal del ser humano
Pensamos en cada instante en función del próximo
Steve Taylor, professor de la Universitat de manchester
"L'ego crea la percepció del temps"
Jordi Colomer, professor de ioga
"No fiquis en una hora el que no hi cap"
Josep M. Esquirol, filósofo del tiempo
"Date tiempo"
Moussa Ad Assarid, tuareg
"Tu tienes reloj, yo tengo tiempo"
Pensamos en cada instante en función del próximo
Steve Taylor, professor de la Universitat de manchester
"L'ego crea la percepció del temps"
Jordi Colomer, professor de ioga
"No fiquis en una hora el que no hi cap"
Josep M. Esquirol, filósofo del tiempo
"Date tiempo"
Moussa Ad Assarid, tuareg
"Tu tienes reloj, yo tengo tiempo"
prendre decisions
Gerd Gigerenzer,estudioso de la intuición
Si no siguieras tu intuición, estarías paralizado
Tomar decisiones
Pierre Magistretti, neurobiólogo experto en el inconsciente
En el subconsciente está la posibilidad de lo inesperado
Lucas Fernández, cineasta,
"Si te instalas en el absurdo, sucede lo impensable"
Augusto Cury, psiquiatra
“Organice una mesa redonda consigo mismo”
Leo Pruimboom, especialista en psiconeuroinmunología clínica (KPNI)
Las decisiones importantes hay que tomarlasen ayunas
Giacomo Marramao,filósofo, reflexiona sobre la condición temporal del ser humano
“Pensamos en cada instante en función del próximo”
Óscar Sánchez, emprendedor que aboga por retirarse a los cuarenta
Hay que tomar decisiones
Uno ha de hacer aquello que desea y ama
Howard Rheingold
"Las multitudes suelen decidir mal"
Las hormigas eligen casa mejor que los seres humanos
Vitali Shentalinski, escritor
"El pasado entra arrastrándose en el futuro"
Ricardo Fornesa, presidente de honor de Criteria; ex presidente de La Caixa y Aigües de Barcelona
"Mandar no es lograr el cargo, sino el respeto de tu equipo"
John Carlin, periodista y escritor
"La autoridad deviene de la coherencia"
Judith Mascó
"Solo que tengas una mínima duda no lo hagas porque te vas a arrepentir"
Si no siguieras tu intuición, estarías paralizado
Tomar decisiones
Pierre Magistretti, neurobiólogo experto en el inconsciente
En el subconsciente está la posibilidad de lo inesperado
Lucas Fernández, cineasta,
"Si te instalas en el absurdo, sucede lo impensable"
Augusto Cury, psiquiatra
“Organice una mesa redonda consigo mismo”
Leo Pruimboom, especialista en psiconeuroinmunología clínica (KPNI)
Las decisiones importantes hay que tomarlasen ayunas
Giacomo Marramao,filósofo, reflexiona sobre la condición temporal del ser humano
“Pensamos en cada instante en función del próximo”
Óscar Sánchez, emprendedor que aboga por retirarse a los cuarenta
Hay que tomar decisiones
Uno ha de hacer aquello que desea y ama
Howard Rheingold
"Las multitudes suelen decidir mal"
Las hormigas eligen casa mejor que los seres humanos
Vitali Shentalinski, escritor
"El pasado entra arrastrándose en el futuro"
Ricardo Fornesa, presidente de honor de Criteria; ex presidente de La Caixa y Aigües de Barcelona
"Mandar no es lograr el cargo, sino el respeto de tu equipo"
John Carlin, periodista y escritor
"La autoridad deviene de la coherencia"
Judith Mascó
"Solo que tengas una mínima duda no lo hagas porque te vas a arrepentir"
Economia
Lo gratis es el negocio del futuro
Chris Anderson, autor de ´La economía long tail´, libro de referencia de negocios por internet
Las minorías mandan
Nassim Taleb, matemático financiero, cuestiona los métodos de predicción: 'el cisne negro'
No calcule probabilidades, prevenga consecuencias
Thomas Tagle, fijador de precios; preside el Strategic Pricing Group; colabora con el HSM
"Cuando vaya a comprar, recorra la tienda al revés"
Maria Reig, presidenta de Reig Capital Group
"Rica en emociones"
George Freud Loewenstein, economista conductista
"Hay millonarios que roban porque se sienten pobres"
Manuel Castells
Más allá del consumo
El índice "lipstick"
Toni Segarra, creativo publicitario; autor de "Desde el otro lado del escaparate"
"Somos víctimas del fragmento"
C.K. Prahalad, estratega de la innovación; consultor en Desarrollo de la ONU
"Crecimiento sostenible es crecer más con menos”
Jeff Rubin, ex economista jefe del CIBC; despedido por anunciar el fin de la globalización
"El petróleo caro hará inviable el ´low cost´y la globalización"
LLUÍS AMIGUET - 24/11/2009
Hermann Scheer, diputado (SPD) que aboga por que cada uno produzca su energía
"¡Deje de pagar recibos de luz y gas y genere ya su energía!"
LLUÍS AMIGUET - 02/12/2009
Paul Romer, economista, uno de los candidatos favoritos al premio Nobel de Economía
"La economía va cada vez mejor a ritmo más rápido"
4-11-2009
tb 2 o 3
Joaquim Sempere, experto en conflictos socioecológicos
"Seguimos profesando la religión del despilfarro"
Luigi Zingales, profesor de la Universidad de Chicago
"Ayudemos a las empresas, no sólo a algunos empresarios"
Sir Howard Davis, director de la London School of Economics
"La banca existe para servir al ciudadano y no al revés"
Robert Bruner,decano de la Escuela de Negocios Darden; analista de los cracs financieros
“Los cracs ocurren porque no se sabe decir ‘no lo entiendo’”
Bengt Holmstrom, director de la cátedra Paul Samuelson de Economia de MIT
"Salimos del colapso bancario, pero puede repetirse"
Jeffrey Pfeffer, investigador en talento y motivación en la empresa; colabora con HSM
“Antes de despedir, dé una oportunidad a la solidaridad”
Sulaiman Al Fahim, inversor dubaití
"Al invertir no me fío del que manda, sinó del que sabe"
La testosterona cotiza en bolsa
Josef Janning, asesor del gobierno Federal Alemán
"España debe ir al colegio o a la cola del paro"
Joan Majó
"El nostre problema és més llarg: reconvertir"
Oriol Amat, catedrático de Economía Financiera de la UPF; autor de ´Euforia y pánico´
Ojalá esta crisis nos obligue a corregir el sistema
La crisi Ninja
video Leopoldo Abadia
video Leopoldo Abadia i els Ninjes
Leopoldo Abadía, divulgador de misterios de la economía
"Prohíbete lamentarte de la crisis y actúa, invéntate algo"
Ignacio Martínez Mendizábal, paleontólogo, motivador de directivos
"Somos nosotros los que nos liberamos gracias a ellas"
Santiago Niño Becerra, economista
"Viviremos de acuerdo con las necesidades, no con los deseos"
A. Font Barrot, director del posgrado de Negociación Estratégicadel IDEC (UPF )
La crisis económica
El infumable discurso
*La crisis la comparamos con el cuento del negocio de los Monos:** Una vez llegó al pueblo un señor, bien vestido; se instaló en elúnico hotel que había ,y puso un aviso en la única página delperiódico local. Estaba dispuesto a comprar cada mono que letrajeran por $10.**Los campesinos sabían que el bosque estaba lleno de monos ysalieron corriendo a cazarlos* *para traérselos a este señor.**El hombre compró, como había prometido en el aviso, los cientos demonos que le trajeron a $10 cada uno sin chistar.**Pero, como ya quedaban muy pocos monos en el bosque, y era difícilcazarlos, los campesinos perdieron interés, entonces el hombreofreció $20 por cada mono, y los campesinos corrieron otra vez albosque.**Nuevamente, fueron mermando los monos, el hombre elevó su oferta a$25 y los campesinos volvieron al bosque, cazando los pocos monosque quedaban, hasta que ya era casi imposible encontrar uno.**Llegado a este punto, el hombre ofreció $50 por cada mono pero comotenia negocios que atender en la ciudad, dejaría a cargo de suayudante el negocio de la compra de los monos.**Una vez que viajó el hombre a la ciudad, su ayudante se dirigió alos campesinos diciéndoles:** **”Fíjense en esta jaula llena de miles de monos que mi jefe comprópara su colección, el ni recuerda que los tiene. Yo les ofrezcovenderles a ustedes los monos por $35 y cuando mi jefe regrese de laciudad, se los venden por $50 cada uno”. **Los campesinos juntaron todos sus ahorros y compraron los miles demonos que había en la gran jaula, y esperaron el regreso del 'jefe'... **Desde ese día, no volvieron a ver ni al ayudante ni al jefe. Lo único que vieron fue la jaula llena de monos que compraron con susahorros de toda la vida. **No te parece similar a la crisis bancaria de las hipotecas?Convencieron a tontos a comprar casas sin dinero y valoradas en másde su valor real. ¿Qué pasó?: Bancarrota. Ahora, después que todoslos estafadores se hicieron ricos con los sobreprecios y lascomisiones, el pueblo tiene que pagar las quiebras de los bancosdeshonestos.** **Este es el "truco" de los monos, multiplicado por 700 Billones dedólares** .*
Michel Camdessus, economista, ex presidente del FMI, asesor de Sarkozy
"¿Qué tengo que hacer, quemarme a lo bonzo?"
Remoralizar
Luigi Zingales, asesor de la Cámara de Representantes de EE. UU.; profesor de la U. de Chicago
"Ayudemos a las empresas, no sólo a algunos empresarios"
Enric Duran, activista social, conocido como ´el Robin de los Bancos´
"Vamos a crear modelos de sociedad autogestionada"
Chris Anderson, autor de ´La economía long tail´, libro de referencia de negocios por internet
Las minorías mandan
Nassim Taleb, matemático financiero, cuestiona los métodos de predicción: 'el cisne negro'
No calcule probabilidades, prevenga consecuencias
Thomas Tagle, fijador de precios; preside el Strategic Pricing Group; colabora con el HSM
"Cuando vaya a comprar, recorra la tienda al revés"
Maria Reig, presidenta de Reig Capital Group
"Rica en emociones"
George Freud Loewenstein, economista conductista
"Hay millonarios que roban porque se sienten pobres"
Manuel Castells
Más allá del consumo
El índice "lipstick"
Toni Segarra, creativo publicitario; autor de "Desde el otro lado del escaparate"
"Somos víctimas del fragmento"
C.K. Prahalad, estratega de la innovación; consultor en Desarrollo de la ONU
"Crecimiento sostenible es crecer más con menos”
Jeff Rubin, ex economista jefe del CIBC; despedido por anunciar el fin de la globalización
"El petróleo caro hará inviable el ´low cost´y la globalización"
LLUÍS AMIGUET - 24/11/2009
Hermann Scheer, diputado (SPD) que aboga por que cada uno produzca su energía
"¡Deje de pagar recibos de luz y gas y genere ya su energía!"
LLUÍS AMIGUET - 02/12/2009
Paul Romer, economista, uno de los candidatos favoritos al premio Nobel de Economía
"La economía va cada vez mejor a ritmo más rápido"
4-11-2009
tb 2 o 3
Joaquim Sempere, experto en conflictos socioecológicos
"Seguimos profesando la religión del despilfarro"
Luigi Zingales, profesor de la Universidad de Chicago
"Ayudemos a las empresas, no sólo a algunos empresarios"
Sir Howard Davis, director de la London School of Economics
"La banca existe para servir al ciudadano y no al revés"
Robert Bruner,decano de la Escuela de Negocios Darden; analista de los cracs financieros
“Los cracs ocurren porque no se sabe decir ‘no lo entiendo’”
Bengt Holmstrom, director de la cátedra Paul Samuelson de Economia de MIT
"Salimos del colapso bancario, pero puede repetirse"
Jeffrey Pfeffer, investigador en talento y motivación en la empresa; colabora con HSM
“Antes de despedir, dé una oportunidad a la solidaridad”
Sulaiman Al Fahim, inversor dubaití
"Al invertir no me fío del que manda, sinó del que sabe"
La testosterona cotiza en bolsa
Josef Janning, asesor del gobierno Federal Alemán
"España debe ir al colegio o a la cola del paro"
Joan Majó
"El nostre problema és més llarg: reconvertir"
Oriol Amat, catedrático de Economía Financiera de la UPF; autor de ´Euforia y pánico´
Ojalá esta crisis nos obligue a corregir el sistema
La crisi Ninja
video Leopoldo Abadia
video Leopoldo Abadia i els Ninjes
Leopoldo Abadía, divulgador de misterios de la economía
"Prohíbete lamentarte de la crisis y actúa, invéntate algo"
Ignacio Martínez Mendizábal, paleontólogo, motivador de directivos
"Somos nosotros los que nos liberamos gracias a ellas"
Santiago Niño Becerra, economista
"Viviremos de acuerdo con las necesidades, no con los deseos"
A. Font Barrot, director del posgrado de Negociación Estratégicadel IDEC (UPF )
La crisis económica
El infumable discurso
*La crisis la comparamos con el cuento del negocio de los Monos:** Una vez llegó al pueblo un señor, bien vestido; se instaló en elúnico hotel que había ,y puso un aviso en la única página delperiódico local. Estaba dispuesto a comprar cada mono que letrajeran por $10.**Los campesinos sabían que el bosque estaba lleno de monos ysalieron corriendo a cazarlos* *para traérselos a este señor.**El hombre compró, como había prometido en el aviso, los cientos demonos que le trajeron a $10 cada uno sin chistar.**Pero, como ya quedaban muy pocos monos en el bosque, y era difícilcazarlos, los campesinos perdieron interés, entonces el hombreofreció $20 por cada mono, y los campesinos corrieron otra vez albosque.**Nuevamente, fueron mermando los monos, el hombre elevó su oferta a$25 y los campesinos volvieron al bosque, cazando los pocos monosque quedaban, hasta que ya era casi imposible encontrar uno.**Llegado a este punto, el hombre ofreció $50 por cada mono pero comotenia negocios que atender en la ciudad, dejaría a cargo de suayudante el negocio de la compra de los monos.**Una vez que viajó el hombre a la ciudad, su ayudante se dirigió alos campesinos diciéndoles:** **”Fíjense en esta jaula llena de miles de monos que mi jefe comprópara su colección, el ni recuerda que los tiene. Yo les ofrezcovenderles a ustedes los monos por $35 y cuando mi jefe regrese de laciudad, se los venden por $50 cada uno”. **Los campesinos juntaron todos sus ahorros y compraron los miles demonos que había en la gran jaula, y esperaron el regreso del 'jefe'... **Desde ese día, no volvieron a ver ni al ayudante ni al jefe. Lo único que vieron fue la jaula llena de monos que compraron con susahorros de toda la vida. **No te parece similar a la crisis bancaria de las hipotecas?Convencieron a tontos a comprar casas sin dinero y valoradas en másde su valor real. ¿Qué pasó?: Bancarrota. Ahora, después que todoslos estafadores se hicieron ricos con los sobreprecios y lascomisiones, el pueblo tiene que pagar las quiebras de los bancosdeshonestos.** **Este es el "truco" de los monos, multiplicado por 700 Billones dedólares** .*
Michel Camdessus, economista, ex presidente del FMI, asesor de Sarkozy
"¿Qué tengo que hacer, quemarme a lo bonzo?"
Remoralizar
Luigi Zingales, asesor de la Cámara de Representantes de EE. UU.; profesor de la U. de Chicago
"Ayudemos a las empresas, no sólo a algunos empresarios"
Enric Duran, activista social, conocido como ´el Robin de los Bancos´
"Vamos a crear modelos de sociedad autogestionada"
Àsia Oriental
Cui Jan, autor del Rock'n'Roll de la Larga Marcha
"La ambigüedad tiene un valor estético"
Xinran Xuè, periodista y escritora
"Sólo la luz puede destruir la oscuridad"
"La ambigüedad tiene un valor estético"
Xinran Xuè, periodista y escritora
"Sólo la luz puede destruir la oscuridad"
Pròxim Orient
Avishai Margalit, filósofo israelí, miembro del Institute for Advanced Study de Princeton
"En los animados bares de Tel Aviv no son de derechas"
Donatella Rovera, responsable de Aministía Internacional (AI) para Oriente Medio
"No puedo cambiar el mundo, pero sí hacerlo menos malo"
Emen Amad, arquitecta palestina
"Solo lograremos algo si luchamos, pero sin armas"
Larry Hollingworth, excoronel británico que ha coordinado 12 misiones de la ONU
"Creo más en las personas que en las banderas"
Andrew Feinstein, analista político y exparlamentario sudafricano
"Lo más impresionante era el grado de perdón de los negros"
Zeinab el Ghunaimi, abogada palestina en Gaza que asiste a mujeres sin recursos
"Nuestra bomba atómica son nuestros hijos"
Mario Javier Saban, investigador de la matriz judía del cristianismo
"El hombre más influyente de la historia fue un judío: Jesús"
Bernardo Estrada, profesor de la Biblia
"El ateo puro no existe: si eres humano, crees en algo"
James D. G. Dunn, teólogo protestante, máximo experto mundial en Pablo de Tarso
"No seríamos cristianos si Pablo no hubiese existido"
Jaume Pinya, artista
"Me miró y me dijo: ´¡Chueta tenías que ser!´"
David Galante, superviviente de Auschwitz y de la extinta comunidad sefardí de Rodas
"Cambiaban pan por tabaco para poder morir fumando"
Amin Maalouf, escritor
"Hoy todas las guerras de Occidente pasan por Palestina"
"En los animados bares de Tel Aviv no son de derechas"
Donatella Rovera, responsable de Aministía Internacional (AI) para Oriente Medio
"No puedo cambiar el mundo, pero sí hacerlo menos malo"
Emen Amad, arquitecta palestina
"Solo lograremos algo si luchamos, pero sin armas"
Larry Hollingworth, excoronel británico que ha coordinado 12 misiones de la ONU
"Creo más en las personas que en las banderas"
Andrew Feinstein, analista político y exparlamentario sudafricano
"Lo más impresionante era el grado de perdón de los negros"
Zeinab el Ghunaimi, abogada palestina en Gaza que asiste a mujeres sin recursos
"Nuestra bomba atómica son nuestros hijos"
Mario Javier Saban, investigador de la matriz judía del cristianismo
"El hombre más influyente de la historia fue un judío: Jesús"
Bernardo Estrada, profesor de la Biblia
"El ateo puro no existe: si eres humano, crees en algo"
James D. G. Dunn, teólogo protestante, máximo experto mundial en Pablo de Tarso
"No seríamos cristianos si Pablo no hubiese existido"
Jaume Pinya, artista
"Me miró y me dijo: ´¡Chueta tenías que ser!´"
David Galante, superviviente de Auschwitz y de la extinta comunidad sefardí de Rodas
"Cambiaban pan por tabaco para poder morir fumando"
Amin Maalouf, escritor
"Hoy todas las guerras de Occidente pasan por Palestina"
intimitat
Google ya sabe que tendrás la gripe
el "frac" online
'Le envío la notificación a través de Facebook'
Una empresa es dedica a vendre amics per al Facebook
Las amistades peligrosas en la era de Facebook
Ultimátum a Facebook
Facebook se adueña de tus contenidos para siempre
Unas 10.000 contraseñas de Hotmail publicadas en internet
La cara oculta de Facebook
Malas notas y problemas emocionales para los usuarios de Facebook
Facebook es perjudicial para las relaciones de pareja
Una apuesta en Facebook
Facebook en la vida real
Nacidos con la red
Raoul Chiesa, "hacker" ético
"¿Un ordenador seguro? !Sólo el desconectado y enterrado!"
Juanma Roca, autor de "Revolución Linkedin"
"Facebook és competencia de la televisión"
La política se resiste al blog
De la cocina de casa a la pantalla por internet
"La gente no sabe buscar en Google"
Ed Parsons, cofundador de Google Earth
"Usted siempre podrá decidir quien le puede controlar. La Libertad es ampliar la capacidad de elección"
Esther Mitjans, directora de la Agència Catalana de Protecció de Dades
"Poner información personal en Internet es perder el 70% de su control"
Videodrome (1983) by David Cronenberg
Implants i Control Mental
Francesc Serratosa, especialista en biometría
"Llaves y tarjetas de crédito acabarán pronto en el museo"
28-10-2009
David Kirkpatrick, editor de tecnología en ´Fortune´; analiza redes sociales en internet
"¡Pues claro que la gente se mete en Facebook para ligar!"
El PP solicita a Facebook que retire los perfiles falsos de Rajoy
Andrew Rasiej, creador de Twitter Vote Report,
“Soltó un ‘McCaca’ y eso, en la red, le costó las elecciones”
el "frac" online
'Le envío la notificación a través de Facebook'
Una empresa es dedica a vendre amics per al Facebook
Las amistades peligrosas en la era de Facebook
Ultimátum a Facebook
Facebook se adueña de tus contenidos para siempre
Unas 10.000 contraseñas de Hotmail publicadas en internet
La cara oculta de Facebook
Malas notas y problemas emocionales para los usuarios de Facebook
Facebook es perjudicial para las relaciones de pareja
Una apuesta en Facebook
Facebook en la vida real
Nacidos con la red
Raoul Chiesa, "hacker" ético
"¿Un ordenador seguro? !Sólo el desconectado y enterrado!"
Juanma Roca, autor de "Revolución Linkedin"
"Facebook és competencia de la televisión"
La política se resiste al blog
De la cocina de casa a la pantalla por internet
"La gente no sabe buscar en Google"
Ed Parsons, cofundador de Google Earth
"Usted siempre podrá decidir quien le puede controlar. La Libertad es ampliar la capacidad de elección"
Esther Mitjans, directora de la Agència Catalana de Protecció de Dades
"Poner información personal en Internet es perder el 70% de su control"
Videodrome (1983) by David Cronenberg
Implants i Control Mental
Francesc Serratosa, especialista en biometría
"Llaves y tarjetas de crédito acabarán pronto en el museo"
28-10-2009
David Kirkpatrick, editor de tecnología en ´Fortune´; analiza redes sociales en internet
"¡Pues claro que la gente se mete en Facebook para ligar!"
El PP solicita a Facebook que retire los perfiles falsos de Rajoy
Andrew Rasiej, creador de Twitter Vote Report,
“Soltó un ‘McCaca’ y eso, en la red, le costó las elecciones”
educació
Consentidos
"Nuestros adolescentes son rebeldes del bienestar"
Jordi Royo, psicólogo clínico
Hikikomori
Hermanos celosos
Manejar a Caín y Abel
¿Mimados para nuestra comodidad?
Pequeños CONSENTIDOS adultos INCAPACES
Si ahora ya no lo hacen, ¿luego qué?
Óscar Brenifier,filósofo para niños
“A los niños preguntones contésteles con preguntas”
Ken Blanchard, pionero del management
"Las buenas notas por sí solas forman malas personas"
Tomas Gilovich, que investiga falsas creencias
"Los medalla de bronze están más contentos que los de plata"
Lucio Margulis, creador y coordinador de juguetes serios reales y virtuales
"Si queremos ser serios, juguemos más"
Philippe Gaulier, actor, dramaturgo, pedagogo
"Hay que mantener visible el alma, como los búhos"
Aratxa Coca, psicopedagoga familiar
“Madre alienadora, padre excluido”
José Manuel Aguilar, psicólogo experto en divorcios
“No hay que explicar a los niños las causas del divorcio”
Nancy Huston, lingüista y novelista
“Los sentimientos políticos violentos se creanen la niñez”
Carl Honoré, escritor autor del libro 'Bajo presión?
"Los límites son necesarios porque dan seguridad al niño"
Lenore Skenazy, la peor madre de América
"Deja a tu hijo moverse solo, no lo secuestres"
Ursula Oberst, profesora de psicología
"Un niño que se porta mal tiene baja autoestima"
David Garner, expresidente de la Universidad de California
"Echamos a quatro premios Nobel por faltar a sus clases"
Los padres suben nota
Sin palabras
comunicació no verbal 1, 2, 3
Josef Janning, asesor del Gobierno Federal Alemán; codirige la Fundación Bertelsmann
"España debe ir al colegio o ala cola del paro"
José Ramón Calvo, creador del Campus Excelencia para premios Nobel y estudiantes
"La cantidad de premios Nobel indica la calidad de un país"
Justine Lévy, autora de ‘Y la vida sigue’, retrato del desamor
"El peso del amor es muy pesado"
Sergio Sinay
"Los padres se han convertido en compradores del cariño de sus hijos”
David Gilmour, que educó a su hijo a base de ver cine
"Hijo, tú y yo veremos tres películas juntos a la semana"
Eulàlia Torras de Beà, psicoanalista y psiquiatra infantil
"La guarderia no puede criar saludablemente a un bebé"
23-11-2009
Xavier Alà Aguilar, socio fundador de la Asociación por la Libre Educación (ALE)
"Los niños educados en casa son más flexibles y sociables"
Ester y Daniel esgrimen razones pedagógicas para educar a sus dos hijos en casa
La escuela en casa
"Aprenden disfrutando"
Mariana Orozco, professora
"Per ser feliç s'ha de ser valent"
Manuel Arroyo,maestro 43 años y fundador de la cooperativa escolar Sant Gervasi
"Entre lo público y lo privado hay una enorme variedad de posibilidades cooperativas"
Ricardo Díez Holchleitner, presidente de honor del Club de Roma
"La lección de fondo del proceso educativo es valorar la diferencia en el otro"
"Nuestros adolescentes son rebeldes del bienestar"
Jordi Royo, psicólogo clínico
Hikikomori
Hermanos celosos
Manejar a Caín y Abel
¿Mimados para nuestra comodidad?
Pequeños CONSENTIDOS adultos INCAPACES
Si ahora ya no lo hacen, ¿luego qué?
Óscar Brenifier,filósofo para niños
“A los niños preguntones contésteles con preguntas”
Ken Blanchard, pionero del management
"Las buenas notas por sí solas forman malas personas"
Tomas Gilovich, que investiga falsas creencias
"Los medalla de bronze están más contentos que los de plata"
Lucio Margulis, creador y coordinador de juguetes serios reales y virtuales
"Si queremos ser serios, juguemos más"
Philippe Gaulier, actor, dramaturgo, pedagogo
"Hay que mantener visible el alma, como los búhos"
Aratxa Coca, psicopedagoga familiar
“Madre alienadora, padre excluido”
José Manuel Aguilar, psicólogo experto en divorcios
“No hay que explicar a los niños las causas del divorcio”
Nancy Huston, lingüista y novelista
“Los sentimientos políticos violentos se creanen la niñez”
Carl Honoré, escritor autor del libro 'Bajo presión?
"Los límites son necesarios porque dan seguridad al niño"
Lenore Skenazy, la peor madre de América
"Deja a tu hijo moverse solo, no lo secuestres"
Ursula Oberst, profesora de psicología
"Un niño que se porta mal tiene baja autoestima"
David Garner, expresidente de la Universidad de California
"Echamos a quatro premios Nobel por faltar a sus clases"
Los padres suben nota
Sin palabras
comunicació no verbal 1, 2, 3
Josef Janning, asesor del Gobierno Federal Alemán; codirige la Fundación Bertelsmann
"España debe ir al colegio o ala cola del paro"
José Ramón Calvo, creador del Campus Excelencia para premios Nobel y estudiantes
"La cantidad de premios Nobel indica la calidad de un país"
Justine Lévy, autora de ‘Y la vida sigue’, retrato del desamor
"El peso del amor es muy pesado"
Sergio Sinay
"Los padres se han convertido en compradores del cariño de sus hijos”
David Gilmour, que educó a su hijo a base de ver cine
"Hijo, tú y yo veremos tres películas juntos a la semana"
Eulàlia Torras de Beà, psicoanalista y psiquiatra infantil
"La guarderia no puede criar saludablemente a un bebé"
23-11-2009
Xavier Alà Aguilar, socio fundador de la Asociación por la Libre Educación (ALE)
"Los niños educados en casa son más flexibles y sociables"
Ester y Daniel esgrimen razones pedagógicas para educar a sus dos hijos en casa
La escuela en casa
"Aprenden disfrutando"
Mariana Orozco, professora
"Per ser feliç s'ha de ser valent"
Manuel Arroyo,maestro 43 años y fundador de la cooperativa escolar Sant Gervasi
"Entre lo público y lo privado hay una enorme variedad de posibilidades cooperativas"
Ricardo Díez Holchleitner, presidente de honor del Club de Roma
"La lección de fondo del proceso educativo es valorar la diferencia en el otro"
coneixement
Alessandro Baricco, escritor
“Nunca se escribió tan bien ni tan bien pagado como hoy”
se surfea en la experiencia de la realidad.
Joost Smiers, que aboga por la abolición del copyright
"Corre peligro la democracia del espíritu"
James Fitzgerald, lingüista forense de los tribunales de EEUU
"Cada palabra que usted escribe rebela quién és"
"El estado nunca debería sustituir la responabilidad de las personas"
David Jou, físico y poeta
“Es más complicado nuestro cerebro que todo el cosmos”
Margaret Geller, autora del mapa del universo
"Si no te distraes, nunca te concentras"
Dan Winter, físico, psicofisiólogo, músico, investigador poligráfico, analista de sistemas IBM
"Las emociones afectan a nuestra genética"
Francesc Carbonell, genetista de poblaciones humanas
“Las religiones van pasando, los genes van quedando”
“Nunca se escribió tan bien ni tan bien pagado como hoy”
se surfea en la experiencia de la realidad.
Joost Smiers, que aboga por la abolición del copyright
"Corre peligro la democracia del espíritu"
James Fitzgerald, lingüista forense de los tribunales de EEUU
"Cada palabra que usted escribe rebela quién és"
"El estado nunca debería sustituir la responabilidad de las personas"
David Jou, físico y poeta
“Es más complicado nuestro cerebro que todo el cosmos”
Margaret Geller, autora del mapa del universo
"Si no te distraes, nunca te concentras"
Dan Winter, físico, psicofisiólogo, músico, investigador poligráfico, analista de sistemas IBM
"Las emociones afectan a nuestra genética"
Francesc Carbonell, genetista de poblaciones humanas
“Las religiones van pasando, los genes van quedando”
salut
Mariano Pérez Álvarez, psicólogo clínico
“Inventan enfermedades para comercializar fármacos”
"A las multinacionales farmacéuticas les interesa mantener la sociedad medio enferma"
Miguel Jara, periodista especializado en investigación de temas de salud y ecología
"La ciudadanía es víctima del marketing del miedo"
IMA SANCHÍS - 06/11/2009
Bazell, médico y escritor: describe los fallos del sistema sanitario de EE.UU.
"Sea egoísta: haga el bien... y ahorrará mucho en médicos"
Antoni Bayés
"Sobre la felicitat i el sofriment"
James Orbinski, medico humanitario, ex presidente de Médicos sin Fronteras
"Si estás abierto, no eres ajeno al sufrimiento de los otros"
Marc Siegel, especialista en gripe porcina; profesor de Medicina, Universidad de Nueva York
"Esta gripe durará lo que dure en los informativos"
The Swine Flu Crisis Lays Bare the Meat Industry's Monstrous Power
By Mike Davis, Comment Is Free. Posted April 28, 2009.
Biden's Swine Flu Gaff: I'm Telling My Family To Avoid Trains, Airplanes
Posted by Staff, Huffington Post at 10:13 AM on April 30, 2009.
Flu Schmlu ... Forget the Media's Hype
By Cervantes, AlterNet. Posted April 29, 2009.
Marie-Monique Robin, periodista
"El maíz transgénico está vetado en Francia. ¿Cómo lo admite Zapatero?"
Dr. Gilles-Eric Séralini, experto de la Comisión Europea en transgénicos
"Los transgénicos son tóxicos para la salud humana"
Francisco García Olmedo, especialista en ingeniería genética de las plantas
"transgénicos"
Daniel Ramón Vidal, Director científico Biópolis SL
Demagogia antitransgénica
Pobreza 'made in Monsanto'
Alerta sobre la presencia de tóxicos en el cuerpo
John Aitken, autoridad mundial en el estudio del semen humano
"El semen de los catalanes es el más infértil de España"
Victoria Cardona, alergóloga
"Hay alergias al látex, al agua, al frío, al semen, al caviar..."
Arlie Russell, investigadora de la mercantilización de la maternidad
"Encargaban su embarazo en India para preservar su línea"
Bernhard Kegel, biólogo, escritor y guitarrista de jazz
"Hay todavía varios miles de especies desconocidas"
Andrés Martín, biólogo y profesor de reducción de estrés (MBSR)
“El estrés va de dentro a fuera, y no al contrario”
responsabilidad
Susan Webb, endocrinòloga
"L'estrès causa taquicàrdia i hipertensió"
Kenneth Nowack, psicólogo, experto en inteligencia emocional
"Un mal jefe puede llegar a matar de estrés a sus empleados"
Ángela Sanz, especialista en ayurveda
"El estrés es una de las principales causas de infertilidad"
Aerin Alexander, ayuda a la gente a descansar
"El bienestar va de dentro afuera, no a la inversa"
Josep Lòpez, escritor y asesor de escritores
"Hay que ser coherente con las propias ilusiones"
Carmen Sandi, directora del laboratorio de genética de la conducta del Brain Mind Institute
"Aumentar la memoria incrementa la inteligencia"
Olga Bosch, psicòloga i infermera
"L’estructura acaba ofegant la infermera"
Francisco Giménez Plano, consultor
"Aconsellem la meditació als directius"
Andrés Martín, especialista en reducció de estrés
"Trabaja sobre lo importante, no sobre lo urgente"
Hacer abdominales provoca incontinencia urinaria a las mujeres
Joaquim Serrabona
"Los niños tienen cada vez más problemas emocionales"
El presidente de la sesión de psicología del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya asegura que los menores viven "estresados"
Werner Kieser, pionero de la terapia médica de fortalecimiento muscular
“Lo fácil no es interesante”
Henry Mash, neurocirujano comprometido socialmente
"Damos por sentada la salud hasta que nos falta, lástima"
Salvador Macip, doctor en Medicina y Cirugía, investigador de genética molecular
"Reducir la ingesta de calorías reduce el envejecimiento”
Jordi Carbadillo, psicólogo especializado en obesidad
"El obeso es un adicto, es un enfermo que está matandose"
Gordos, la película
El riesgo de morir por el embarazo es 300veces superior en los países del Sur
Stella Maris Maruso, terapeuta que aplica la psiconeuroendocrinoinmunología
“Hay emociones que pueden matarte”
David Servan-Schreiber, psiquiatra y neurólogo
“Poseemos defensas naturales para luchar contra el cáncer”
Xavier Gómez-Batiste, metge
"Amagar el patiment causa més patiment"
Joan Parera, osteópata y fisioterapeuta
"Todo lo que no se mueve muere"
David Ponce, osteópata y fisioterapeuta
"Somos un esqueleto bañado en fluidos"
Jesús Gaitán, podòleg
"El peu és tan important com la dieta"
Alberto Pérez-Porro, dentista de DentalCoop
"Es contraproducente restaurarle la boca a alguien que no va a cuidársela"
Mireia García, que vive sin colon y apoya a pacientes osteomizados
"Estava muy a gusto con mi ano artificial y mi bolsita"
Werner Kieser, pionero de la terapia médica de fortalecimiento muscular
“Lo fácil no es interesante”
Serge Peyrot, fisioterapeuta Morfoanalista
"Tu cuerpo es la memoria de tu psique”
Montserrat Gascón, practica la osteopatía bioenergética celular
“La salud, como la vida, es expansión”
Pierre Rigaux, creó Compex
"Mi objetivo es que los paraplégicos anden de nuevo"
Eric Pearl, sanador espontáneo y conferenciante internacional
“No sabía si colgarme un collar de ajos o irme al psiquiatra”
Rupert Isaacsson, entrenador de caballos y periodista
"Hoy sé que no debes ser nunca demasiado rígido con tus creencias y que el autismo no era un problema que havia que resolver, sino una manera distinta de enfocar el mundo"
Josep Garriga, que estuvo 32 días en coma
"Tuve muchos sueños absurdos durante mi coma"
Mariano Bueno, experto en geobiología
"Duerme con la cabeza hacia el norte y descansarás mejor"
Jordi Jauset, investigador en la Ramon Llull de efectos y aplicaciones científicas del sonido
"Con buena música, las vacas dan más leche"
Kary Mullis, premio Nobel de Química 1993 por crear técnicas que revolucionaron la genética
"Creer que somos capaces de cambiar el clima es penoso"
Montse Pérez, dermatóloga
"La ropa fina no impide que te quemes al sol"
Joan Ramon Garcés Gatnau, higienista solar
"Mírese la piel del trasero: está más joven porque no vé el sol"
Élisabeth Roudinesco, historiadora social
"Pretender extirpar toda perversión es una perversión"
Barry Everitt, neurocientífico conductista
"un 18 por ciento somos proclives a ser drogadictos"
Sergio Fagardo,
"Legalizar la coca nos ahorraría mucha violencia"
David Barba, periodista, autor de ´100 españoles y el sexo´
"´No añadamos peso al pajarito´, dicen los carcas"
"En la España del siglo XXI, Franco ha muerto, Dios ha muerto... y el sexo ocupa la vacante",
Masaru Emoto
“El agua registra mensajes”
“El agua capta las buenas palabras”
Roses Are Red, Lipstick (Still) Has Lead
By Stacy Malkan, AlterNet. Posted February 14, 2009.
We Still Don't Know If Vaccines Are Safe
By Jim Carrey, Huffington Post. Posted April 24, 2009.
More Vaccines – More Autism
Damdinsuren Natsagdorj, máxima autoridad espiritual de Mongolia
"Somos los herederos de Gengis Khan”
Mantak Chia, experto en el arte taoísta del amor
“Todos somos multiorgásmicos”
Jonathan Rose, urbanista, construye barrios sostenibles, verdes y baratos
"El movimiento medioambiental ha fracasado"
Joan Curós, arquitecte
"La situación de las masías en Catalunya es alarmante"
Enzo Manzoni, diseñador de redes de innovación social; pionero del ´cohousing´
"Puede tener piscina y billar por el precio de un pisito"
Fidel Masreal, periodista
‘Conviure amb la depressió’
“¡No entiendes que estoy muy mal!”
Carmen Tejedor, psiquiatra, dirige el programa de prevención del suicidio del Eixample
"Yo nunca he encontrado libertad en un suicida"
Victoria Reyes-García, antropóloga
"Los tsimane con más conocimiento botánico tienen más salud"
Peter Franz, ingeniero químico, jefe del Banco de Cerebros de Würzburg (Alemania)
¿Cuál es el mayor misterio del ser humano?
“Entrenándolo, podemos cambiar nuestro cerebro”
Gilles Lipovetsky:
"Consumir és intentar fugir de la mort"
un potentíssim verí anomenat sucre
“Inventan enfermedades para comercializar fármacos”
"A las multinacionales farmacéuticas les interesa mantener la sociedad medio enferma"
Miguel Jara, periodista especializado en investigación de temas de salud y ecología
"La ciudadanía es víctima del marketing del miedo"
IMA SANCHÍS - 06/11/2009
Bazell, médico y escritor: describe los fallos del sistema sanitario de EE.UU.
"Sea egoísta: haga el bien... y ahorrará mucho en médicos"
Antoni Bayés
"Sobre la felicitat i el sofriment"
James Orbinski, medico humanitario, ex presidente de Médicos sin Fronteras
"Si estás abierto, no eres ajeno al sufrimiento de los otros"
Marc Siegel, especialista en gripe porcina; profesor de Medicina, Universidad de Nueva York
"Esta gripe durará lo que dure en los informativos"
The Swine Flu Crisis Lays Bare the Meat Industry's Monstrous Power
By Mike Davis, Comment Is Free. Posted April 28, 2009.
Biden's Swine Flu Gaff: I'm Telling My Family To Avoid Trains, Airplanes
Posted by Staff, Huffington Post at 10:13 AM on April 30, 2009.
Flu Schmlu ... Forget the Media's Hype
By Cervantes, AlterNet. Posted April 29, 2009.
Marie-Monique Robin, periodista
"El maíz transgénico está vetado en Francia. ¿Cómo lo admite Zapatero?"
Dr. Gilles-Eric Séralini, experto de la Comisión Europea en transgénicos
"Los transgénicos son tóxicos para la salud humana"
Francisco García Olmedo, especialista en ingeniería genética de las plantas
"transgénicos"
Daniel Ramón Vidal, Director científico Biópolis SL
Demagogia antitransgénica
Pobreza 'made in Monsanto'
Alerta sobre la presencia de tóxicos en el cuerpo
John Aitken, autoridad mundial en el estudio del semen humano
"El semen de los catalanes es el más infértil de España"
Victoria Cardona, alergóloga
"Hay alergias al látex, al agua, al frío, al semen, al caviar..."
Arlie Russell, investigadora de la mercantilización de la maternidad
"Encargaban su embarazo en India para preservar su línea"
Bernhard Kegel, biólogo, escritor y guitarrista de jazz
"Hay todavía varios miles de especies desconocidas"
Andrés Martín, biólogo y profesor de reducción de estrés (MBSR)
“El estrés va de dentro a fuera, y no al contrario”
responsabilidad
Susan Webb, endocrinòloga
"L'estrès causa taquicàrdia i hipertensió"
Kenneth Nowack, psicólogo, experto en inteligencia emocional
"Un mal jefe puede llegar a matar de estrés a sus empleados"
Ángela Sanz, especialista en ayurveda
"El estrés es una de las principales causas de infertilidad"
Aerin Alexander, ayuda a la gente a descansar
"El bienestar va de dentro afuera, no a la inversa"
Josep Lòpez, escritor y asesor de escritores
"Hay que ser coherente con las propias ilusiones"
Carmen Sandi, directora del laboratorio de genética de la conducta del Brain Mind Institute
"Aumentar la memoria incrementa la inteligencia"
Olga Bosch, psicòloga i infermera
"L’estructura acaba ofegant la infermera"
Francisco Giménez Plano, consultor
"Aconsellem la meditació als directius"
Andrés Martín, especialista en reducció de estrés
"Trabaja sobre lo importante, no sobre lo urgente"
Hacer abdominales provoca incontinencia urinaria a las mujeres
Joaquim Serrabona
"Los niños tienen cada vez más problemas emocionales"
El presidente de la sesión de psicología del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya asegura que los menores viven "estresados"
Werner Kieser, pionero de la terapia médica de fortalecimiento muscular
“Lo fácil no es interesante”
Henry Mash, neurocirujano comprometido socialmente
"Damos por sentada la salud hasta que nos falta, lástima"
Salvador Macip, doctor en Medicina y Cirugía, investigador de genética molecular
"Reducir la ingesta de calorías reduce el envejecimiento”
Jordi Carbadillo, psicólogo especializado en obesidad
"El obeso es un adicto, es un enfermo que está matandose"
Gordos, la película
El riesgo de morir por el embarazo es 300veces superior en los países del Sur
Stella Maris Maruso, terapeuta que aplica la psiconeuroendocrinoinmunología
“Hay emociones que pueden matarte”
David Servan-Schreiber, psiquiatra y neurólogo
“Poseemos defensas naturales para luchar contra el cáncer”
Xavier Gómez-Batiste, metge
"Amagar el patiment causa més patiment"
Joan Parera, osteópata y fisioterapeuta
"Todo lo que no se mueve muere"
David Ponce, osteópata y fisioterapeuta
"Somos un esqueleto bañado en fluidos"
Jesús Gaitán, podòleg
"El peu és tan important com la dieta"
Alberto Pérez-Porro, dentista de DentalCoop
"Es contraproducente restaurarle la boca a alguien que no va a cuidársela"
Mireia García, que vive sin colon y apoya a pacientes osteomizados
"Estava muy a gusto con mi ano artificial y mi bolsita"
Werner Kieser, pionero de la terapia médica de fortalecimiento muscular
“Lo fácil no es interesante”
Serge Peyrot, fisioterapeuta Morfoanalista
"Tu cuerpo es la memoria de tu psique”
Montserrat Gascón, practica la osteopatía bioenergética celular
“La salud, como la vida, es expansión”
Pierre Rigaux, creó Compex
"Mi objetivo es que los paraplégicos anden de nuevo"
Eric Pearl, sanador espontáneo y conferenciante internacional
“No sabía si colgarme un collar de ajos o irme al psiquiatra”
Rupert Isaacsson, entrenador de caballos y periodista
"Hoy sé que no debes ser nunca demasiado rígido con tus creencias y que el autismo no era un problema que havia que resolver, sino una manera distinta de enfocar el mundo"
Josep Garriga, que estuvo 32 días en coma
"Tuve muchos sueños absurdos durante mi coma"
Mariano Bueno, experto en geobiología
"Duerme con la cabeza hacia el norte y descansarás mejor"
Jordi Jauset, investigador en la Ramon Llull de efectos y aplicaciones científicas del sonido
"Con buena música, las vacas dan más leche"
Kary Mullis, premio Nobel de Química 1993 por crear técnicas que revolucionaron la genética
"Creer que somos capaces de cambiar el clima es penoso"
Montse Pérez, dermatóloga
"La ropa fina no impide que te quemes al sol"
Joan Ramon Garcés Gatnau, higienista solar
"Mírese la piel del trasero: está más joven porque no vé el sol"
Élisabeth Roudinesco, historiadora social
"Pretender extirpar toda perversión es una perversión"
Barry Everitt, neurocientífico conductista
"un 18 por ciento somos proclives a ser drogadictos"
Sergio Fagardo,
"Legalizar la coca nos ahorraría mucha violencia"
David Barba, periodista, autor de ´100 españoles y el sexo´
"´No añadamos peso al pajarito´, dicen los carcas"
"En la España del siglo XXI, Franco ha muerto, Dios ha muerto... y el sexo ocupa la vacante",
Masaru Emoto
“El agua registra mensajes”
“El agua capta las buenas palabras”
Roses Are Red, Lipstick (Still) Has Lead
By Stacy Malkan, AlterNet. Posted February 14, 2009.
We Still Don't Know If Vaccines Are Safe
By Jim Carrey, Huffington Post. Posted April 24, 2009.
More Vaccines – More Autism
Damdinsuren Natsagdorj, máxima autoridad espiritual de Mongolia
"Somos los herederos de Gengis Khan”
Mantak Chia, experto en el arte taoísta del amor
“Todos somos multiorgásmicos”
Jonathan Rose, urbanista, construye barrios sostenibles, verdes y baratos
"El movimiento medioambiental ha fracasado"
Joan Curós, arquitecte
"La situación de las masías en Catalunya es alarmante"
Enzo Manzoni, diseñador de redes de innovación social; pionero del ´cohousing´
"Puede tener piscina y billar por el precio de un pisito"
Fidel Masreal, periodista
‘Conviure amb la depressió’
“¡No entiendes que estoy muy mal!”
Carmen Tejedor, psiquiatra, dirige el programa de prevención del suicidio del Eixample
"Yo nunca he encontrado libertad en un suicida"
Victoria Reyes-García, antropóloga
"Los tsimane con más conocimiento botánico tienen más salud"
Peter Franz, ingeniero químico, jefe del Banco de Cerebros de Würzburg (Alemania)
¿Cuál es el mayor misterio del ser humano?
“Entrenándolo, podemos cambiar nuestro cerebro”
Gilles Lipovetsky:
"Consumir és intentar fugir de la mort"
un potentíssim verí anomenat sucre
felicitat
Feliz felicidad
¿Qué crees que te hace feliz?
Poder, seducción o equilibrio, detonantes actuales del concepto de felicidad
Bruno S. Frey
"Las parejas son más felicies sin hijos que con ellos"
Salomón Shang, clown y director de cine
“La felicidad se llama desapego”
Bert Hellinger, creador de la psicoterapia en constelaciones familiares
"Si tienes a tu madre bien integrada en ti, brillarás!
Mariana Orozco, professora
"Per ser feliç s'ha de ser valent"
Javier Sádaba, catedrático de Ética
"La felicidad hay que currársela, no viene dada"
Marie de Hennezel, psicóloga y psicoterapeuta
"El corazón envejece cuando nadie solicita tu atención"
Antoni Bayés
"Sobre la felicitat i el sofriment"
Dennis Genpo, maestro zen
"Mi felicidad no depende de lo que me pase"
Roger Hodgson, cantante y compositor:
"Dejé Supertramp para no perder a mi familia"
Gogo Bela MacQuillan
"Cuando estás alegre, tu aura se expande"
Josep López, escritor y asesor de escritores
"Hay que ser coherente con las propias ilusiones"
Jason Webster,
"Voy al bosque y los pájaros cantan sólo para mí"
Jaime, Jaramillo, alias Papá Jaime, creador de la Fundación Niños de los Andes
"Si cuentas tus sueños, se harán realidad"
Amadeu di Giacomo, que vive en su barco en el Port Vell
"Vivo en 17 metros quadrados, y es de sobra"
Stefan Klein, físico, estudia nuestra percepción de tiempo y felicidad; autor de ‘El tiempo’
“La prisa es el mejor modo deperder el tiempo”
Alberto Manguel,
Buscamos recetas mágicas para llegar a la verdad, sabiendo que es imposible
Óscar Sánchez, emprendedor que aboga por retirarse a los cuarenta
“Uno ha de hacer aquello que desea y ama”
Xavier Guix, psicòleg,
"Tu personalidad es una invención”
Fernando Broncano, especialista en las relaciones entre ciencia, técnica y cultura
"El ser humano es un ciborg melancólico"
Clément Rosset, filósofo
"Ya sabemos que lo peor es inevitable, ¡alegrémonos!"
"Yo es otro"
Antonio Isasi-Isasmendi, guionista, director y productor de cine
"Hay una mañana trágica en mi vida que se ha repetido"
Manoel de Oliveira, director de cine centenario
"Lo que salvaría al mundo es algo simple: el respeto al otro"
Vitali Shentalinski, poeta, escritor e historiador ruso
"El pasado, como un dinosaurio, entra arrastrándose en el futuro"
Andy Trias,
"Se nos llamava mongólicos, subnormales..."
Gennet Corcuera, primera sordociega universitaria en España
“Ser sordociega no importa, lo que importa es que soy feliz”
Abderrahman Ait Khamouch, atleta surgido del desierto
"Puedes vivir sin brazo, pero no sin corazón"
Gema Hassen-Bey, deportista de élite, cantante, actriz
"A la vida has de permitirle que te sorprenda"
Geoffrey Smith, director y productor de cine
“Lo que yo era o sería dependía de aquel dedo en el gatillo”
Joan ‘Pipa’, pastor de ovejas
“Cada día salgo con las ovejas, cada día es fiesta”
Albert Casals, viajero en silla de ruedas, sin acompañantes y sin dinero
"¡Qué sencillo es el mundo!"
Feminism made wome miserable
¿Qué crees que te hace feliz?
Poder, seducción o equilibrio, detonantes actuales del concepto de felicidad
Bruno S. Frey
"Las parejas son más felicies sin hijos que con ellos"
Salomón Shang, clown y director de cine
“La felicidad se llama desapego”
Bert Hellinger, creador de la psicoterapia en constelaciones familiares
"Si tienes a tu madre bien integrada en ti, brillarás!
Mariana Orozco, professora
"Per ser feliç s'ha de ser valent"
Javier Sádaba, catedrático de Ética
"La felicidad hay que currársela, no viene dada"
Marie de Hennezel, psicóloga y psicoterapeuta
"El corazón envejece cuando nadie solicita tu atención"
Antoni Bayés
"Sobre la felicitat i el sofriment"
Dennis Genpo, maestro zen
"Mi felicidad no depende de lo que me pase"
Roger Hodgson, cantante y compositor:
"Dejé Supertramp para no perder a mi familia"
Gogo Bela MacQuillan
"Cuando estás alegre, tu aura se expande"
Josep López, escritor y asesor de escritores
"Hay que ser coherente con las propias ilusiones"
Jason Webster,
"Voy al bosque y los pájaros cantan sólo para mí"
Jaime, Jaramillo, alias Papá Jaime, creador de la Fundación Niños de los Andes
"Si cuentas tus sueños, se harán realidad"
Amadeu di Giacomo, que vive en su barco en el Port Vell
"Vivo en 17 metros quadrados, y es de sobra"
Stefan Klein, físico, estudia nuestra percepción de tiempo y felicidad; autor de ‘El tiempo’
“La prisa es el mejor modo deperder el tiempo”
Alberto Manguel,
Buscamos recetas mágicas para llegar a la verdad, sabiendo que es imposible
Óscar Sánchez, emprendedor que aboga por retirarse a los cuarenta
“Uno ha de hacer aquello que desea y ama”
Xavier Guix, psicòleg,
"Tu personalidad es una invención”
Fernando Broncano, especialista en las relaciones entre ciencia, técnica y cultura
"El ser humano es un ciborg melancólico"
Clément Rosset, filósofo
"Ya sabemos que lo peor es inevitable, ¡alegrémonos!"
"Yo es otro"
Antonio Isasi-Isasmendi, guionista, director y productor de cine
"Hay una mañana trágica en mi vida que se ha repetido"
Manoel de Oliveira, director de cine centenario
"Lo que salvaría al mundo es algo simple: el respeto al otro"
Vitali Shentalinski, poeta, escritor e historiador ruso
"El pasado, como un dinosaurio, entra arrastrándose en el futuro"
Andy Trias,
"Se nos llamava mongólicos, subnormales..."
Gennet Corcuera, primera sordociega universitaria en España
“Ser sordociega no importa, lo que importa es que soy feliz”
Abderrahman Ait Khamouch, atleta surgido del desierto
"Puedes vivir sin brazo, pero no sin corazón"
Gema Hassen-Bey, deportista de élite, cantante, actriz
"A la vida has de permitirle que te sorprenda"
Geoffrey Smith, director y productor de cine
“Lo que yo era o sería dependía de aquel dedo en el gatillo”
Joan ‘Pipa’, pastor de ovejas
“Cada día salgo con las ovejas, cada día es fiesta”
Albert Casals, viajero en silla de ruedas, sin acompañantes y sin dinero
"¡Qué sencillo es el mundo!"
Feminism made wome miserable
divendres 28 de novembre de 2008
espiritualitat
Vicente Haya, experto en cultura japonesa
"En Japón el arte supremo es no pelearse"
haiku como camino espiritual
el arte no está en vencer, sino en saber esquivar la confrontación. "
Eugenia Rico, escritora, premio espiritualidad 2005
“Mi hermano se ahogó en el Mediterráneo"
“Mi bienestar está relacionado con tu bienestar, es pura física”
Alan Wallace,fundador y presidente del Instituto de Estudios de la Conciencia
Manoel de Oliveira,director de cine centenario
“Lo que salvaría al mundo es algo simple: el respeto al otro”
Adam Jagajewski, poeta
"intentar comprender al mundo es un tipo de amor"
Joan Margarit, poeta y arquitecto
"La intemperie es dura, pero más dura es sin poemas"
Jason Webster, inglés en una masía de Penyagolosa
alta tecnologia
Mauricio Torres, investigador de la situación social y ambiental de la Amazonia
Se comieron al extranjero e incorporaron su conocimiento
Es necesario volver al paganismo
Jean Jacques Annaud
Marlo Morgan, Las Voces del Desierto
La Salud de los cazadores-recolectores
vídeo El planeta Verde
Fernando Meirelles, director de cine: ´Ciudad de Dios´, ´El jardinero fiel´ y ´A ciegas´
"La barbarie está aconteciendo hoy, pero no queremos verla"
David Rothenberg, estudioso de los cantos de los animales
“Toco mi clarinete junto a pájaros y ballenas”
Brenda McCowan, delfinóloga y veterinaria en la Universidad de California
"un delfín sabe quién es cuando se mira en el espejo"
Janine Benyus, presidenta del Instituto Biomimicry y pionera del movimiento biomimético
“Todas las soluciones están en la naturaleza: ¡copiémoslas!”
Willie Smits, estudioso de los orangutanes que recupera bosques en Borneo para protegerlos
“Los orangutanes afilan hachas, cortan madera, lavan ropa...”
"Los orangutanes podrían extinguirse en cuarenta años"
Íñigo Echenique, ingeniero naval y escritor
"El auténtico valor es vencer la cobardía"
Concha Buika, cantante
"Si lo que necesitas es una historia maravillosa, fabrícala"
9-11-2009
montserrat
alhambra
Roy Littlesun, indio hopi
"La casa es el primer centro de gobierno y su corazón es la cocina"
IMA SANCHÍS - 27/11/2009
Ignacio Fernández, ingeniero mecánico de coches de competición; director de IFR
"Hemos compartido un sueño, y eso es muy poderoso"
Dan Winter, físico
"Las emociones afectan a nuestra genética"
las Trece Abuelas Indígenas
Rita Pikta, miembro del Consejo Internacional de las Trece Abuelas Indígenas
"No hay quien baile mejor o peor que yo"
Silvia Gaya, ingeniera industrial, especialista en agua y saneamiento para Unicef
"Es imprescindible que las ONG nos coordinemos"
1-1-2009
Se comieron al extranjero e incorporaron su conocimiento
Es necesario volver al paganismo
Jean Jacques Annaud
Marlo Morgan, Las Voces del Desierto
La Salud de los cazadores-recolectores
vídeo El planeta Verde
Fernando Meirelles, director de cine: ´Ciudad de Dios´, ´El jardinero fiel´ y ´A ciegas´
"La barbarie está aconteciendo hoy, pero no queremos verla"
David Rothenberg, estudioso de los cantos de los animales
“Toco mi clarinete junto a pájaros y ballenas”
Brenda McCowan, delfinóloga y veterinaria en la Universidad de California
"un delfín sabe quién es cuando se mira en el espejo"
Janine Benyus, presidenta del Instituto Biomimicry y pionera del movimiento biomimético
“Todas las soluciones están en la naturaleza: ¡copiémoslas!”
Willie Smits, estudioso de los orangutanes que recupera bosques en Borneo para protegerlos
“Los orangutanes afilan hachas, cortan madera, lavan ropa...”
"Los orangutanes podrían extinguirse en cuarenta años"
Íñigo Echenique, ingeniero naval y escritor
"El auténtico valor es vencer la cobardía"
Concha Buika, cantante
"Si lo que necesitas es una historia maravillosa, fabrícala"
9-11-2009
montserrat
alhambra
Roy Littlesun, indio hopi
"La casa es el primer centro de gobierno y su corazón es la cocina"
IMA SANCHÍS - 27/11/2009
Ignacio Fernández, ingeniero mecánico de coches de competición; director de IFR
"Hemos compartido un sueño, y eso es muy poderoso"
Dan Winter, físico
"Las emociones afectan a nuestra genética"
las Trece Abuelas Indígenas
Rita Pikta, miembro del Consejo Internacional de las Trece Abuelas Indígenas
"No hay quien baile mejor o peor que yo"
Silvia Gaya, ingeniera industrial, especialista en agua y saneamiento para Unicef
"Es imprescindible que las ONG nos coordinemos"
1-1-2009
responsabilitat
Sir John Whithmore, coach, cofundador del coaching
“Dentro de ti están todas las respuestas”
Michael Losier,‘coach’, trabaja con la ley de la atracción
“Atraigo a mi vida todo aquello a lo que presto atención”
Consol Iranzo, la psicóloga presenta la fábula 'El perro pastor que perdió su rebaño' donde resume los preceptos y la filosofía del coaching
"Esta crisis es una oportunidad para potenciar la creatividad y la iniciativa"
Pat Etcheberry, etrenó a Agassi, Sampras, Courier, Bruguera...
“Con pocas aptitudes puedes ser número uno”
Manel Estiarte, campeón olímpico de waterpolo
"Cuando pasé del yo al nosotros empecé a recibir mucho"
Jorge Lorenzo, bicampeón del mundo de 250 cc y segundo en su debut mundial de MotoGP
“No quiero ponerme límites”
Rachel Greenwald, match making
“¡Ponga a sus amigos a buscarle pareja!”
Leticia Brando, psicóloga y "single coach"
"Buscando pareja, somos infantiles"
Antonio Galindo,´coach´y asesor emocional, implanta sistemas de inteligencia emocional
"Somos mucho más libres de lo que nos exige la sociedad"
Janet Bray Attwood,´coach´ y conferenciante
"Eso a lo que prestas atención es lo que se multiplicará en tu vida"
Cris Bolívar, coach i psicòloga
"Alinea els teus objectius amb els teus valors"
Mikah de Waart, 'coach'
"Tot el que s'assembla, s'atrau"
Xavier Guix, psicòleg
"Tu personalidad es una invención”
Eugénie Harvey, cofundadora del movimiento Somos lo que Hacemos
“Tú y yo podemos mejorar el mundo, ¡vamos a hacerlo!”
Sir Ranulph Fiennes,
"Lo que importa no son las habilidades, sino las ganas"
7-11-2009
Benjamin Barber, politólogo de Demos
"Interdependencia"
Anna Forés, especialista en "resiliencia"
"Las perlas se crean gracias a la adversidad"
Robin S. Sharma
"Si estàs a l'atur, viu en primera classe"
Luisella Traversa, consultora de formación y motivación, y pintora
"El trabajo debe ser un lugar de crecimiento humano"
pericles
19-11-2009
Josep Lagares, empresario y paracaidista
"Todos los empresarios deberían saltar en paracaídas"
Stefan Vanistendael, referente de psicólogos por sus teorías sobre la resiliencia
“Queremos ser admirados más que amados, qué error”
John Grinder, cocreador y pionero de la programación neurolingüística (PNL) desde 1976
"Puede saber si le mienten por el movimiento de los ojos"
Ross Jeffries, imparte clases para ensenyar a los hombres a seducir a las mujeres
"Tardo veinte minutos en seducir a una mujer"
Michela Marzano, investiga la pornografía, el ´management´ y el ´coaching´ en el CNRS
"Tu mala suerte es culpa tuya, porque el sistema es perfecto"
Alexandra Panayotou, Filòsofa, psicòloga, poliglota, la seva passió és córrer
"No et rendeixis, no donis aquest gran gust als que ho esperen"
Diana Cardozo, directora de cine
"La fortaleza radica en asumir la propia fragilidad"
“Dentro de ti están todas las respuestas”
Michael Losier,‘coach’, trabaja con la ley de la atracción
“Atraigo a mi vida todo aquello a lo que presto atención”
Consol Iranzo, la psicóloga presenta la fábula 'El perro pastor que perdió su rebaño' donde resume los preceptos y la filosofía del coaching
"Esta crisis es una oportunidad para potenciar la creatividad y la iniciativa"
Pat Etcheberry, etrenó a Agassi, Sampras, Courier, Bruguera...
“Con pocas aptitudes puedes ser número uno”
Manel Estiarte, campeón olímpico de waterpolo
"Cuando pasé del yo al nosotros empecé a recibir mucho"
Jorge Lorenzo, bicampeón del mundo de 250 cc y segundo en su debut mundial de MotoGP
“No quiero ponerme límites”
Rachel Greenwald, match making
“¡Ponga a sus amigos a buscarle pareja!”
Leticia Brando, psicóloga y "single coach"
"Buscando pareja, somos infantiles"
Antonio Galindo,´coach´y asesor emocional, implanta sistemas de inteligencia emocional
"Somos mucho más libres de lo que nos exige la sociedad"
Janet Bray Attwood,´coach´ y conferenciante
"Eso a lo que prestas atención es lo que se multiplicará en tu vida"
Cris Bolívar, coach i psicòloga
"Alinea els teus objectius amb els teus valors"
Mikah de Waart, 'coach'
"Tot el que s'assembla, s'atrau"
Xavier Guix, psicòleg
"Tu personalidad es una invención”
Eugénie Harvey, cofundadora del movimiento Somos lo que Hacemos
“Tú y yo podemos mejorar el mundo, ¡vamos a hacerlo!”
Sir Ranulph Fiennes,
"Lo que importa no son las habilidades, sino las ganas"
7-11-2009
Benjamin Barber, politólogo de Demos
"Interdependencia"
Anna Forés, especialista en "resiliencia"
"Las perlas se crean gracias a la adversidad"
Robin S. Sharma
"Si estàs a l'atur, viu en primera classe"
Luisella Traversa, consultora de formación y motivación, y pintora
"El trabajo debe ser un lugar de crecimiento humano"
pericles
19-11-2009
Josep Lagares, empresario y paracaidista
"Todos los empresarios deberían saltar en paracaídas"
Stefan Vanistendael, referente de psicólogos por sus teorías sobre la resiliencia
“Queremos ser admirados más que amados, qué error”
John Grinder, cocreador y pionero de la programación neurolingüística (PNL) desde 1976
"Puede saber si le mienten por el movimiento de los ojos"
Ross Jeffries, imparte clases para ensenyar a los hombres a seducir a las mujeres
"Tardo veinte minutos en seducir a una mujer"
Michela Marzano, investiga la pornografía, el ´management´ y el ´coaching´ en el CNRS
"Tu mala suerte es culpa tuya, porque el sistema es perfecto"
Alexandra Panayotou, Filòsofa, psicòloga, poliglota, la seva passió és córrer
"No et rendeixis, no donis aquest gran gust als que ho esperen"
Diana Cardozo, directora de cine
"La fortaleza radica en asumir la propia fragilidad"
èxit
Edmond H. Fischer, premio Nobel de medicina 1992
“El éxito es hijo de mil errores”
La duda es a maleta más valiosa del equipaje de los genios la que más falta en el de los fanáticos.
Manuel J. Borja-Villel, director del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía
"El éxito sólo es una obsesión anglosajona"
Allen Iverson
"Sólo los fuertes sobreviven"
Juan Manuel Montilla, ´Langui´, rapero, actor y radiofonista
"No puedes cambiar el mundo, ¡pero sí tu actitud!"
Oscar Pistouris, atleta con dos piernas ortopédicas
"No pierdes si no llegas el primero: pierdes si no corres"
"Lo que de verdad importa"
Nando Parrado, superviviente al accidente aereo de los Andes
"Mi tragedia comenzó después de los Andes"
Jaime Jaramillo, alias Papá Jaime, creador de la Fundación Niños de los Andes
“Si cuentas tus sueños, se harán realidad”
Cleuza Ramos, fundadora de la Asociación Trabajadores sin Tierra de Sao Paolo
"Necesitamos ser protagonistas de nuestra propia vida"
Jacinta Sáenz, maestra y educadora social
"La fe en mi misma me ha dado el poder que me negaban"
Xinran Xue, periodista y escritora xina
"Sólo la luz puede destrui la oscuridad. Y el perdón es la luz"
Pamela Hartigan, directora del centro de emprendedores sociales de la Universidad de Oxford
"Si buscas una gran ocasión, encuentra un gran problema"
Albert Pla
Roger Hodgson, cantante y compositor
"Dejé Supertramp para no perder a mi familia"
Esteve Polls, director teatral, 65 años en escena
"El éxito bebe del fracaso"
José Luís Montes, empresari feliç
"El fracàs mostra allò que l'èxit oculta"
Robert Fripp, fundador de King Crimson, músico con David Bowie, Brian Eno, The Police...
"Si quieres ser músico, hazte fontanero"
Michael Eisner, entrevistador, presidió Walt Disney (1984-2005) y Paramount Pictures
"Una buena historia siempre venderá: en cualquier soporte"
Scott Schuman, cazatendencias, creador del blog de moda más influyente del mundo
"Únicamente la personalidad hace el estilo"
IMA SANCHÍS - 30/11/2009, tb dp estilísta italiana
Vicenta Castillo Martí, ha ganado una demanda a su casero por mobbing
"Me metieros ocupas para que me fuera"
Enrique Meneses, fotoperiodista
"Cada día amanece, no te hipoteques, conoce mundo"
Paul Potts, cantante lírico, revelación de un concurso televisivo
"Me desfogaba en karaokes disfrazado de Pavarotti"
Raúl Páez, ´el toro´, mejor jugador español de póquer profesional
"Me voy a Las Vegas a ganar nueve millones de dólares"
Leo Margets, jugadora de póquer
"El póquer es como la vida misma, una constante negociación"
Ignacio Fernández,ingeniero mecánico de coches de competición; director de IFR
“Hemos compartido un sueño, y eso es muy poderoso”
Juan Sabater, doctor en farmacia, experto en antienvejecimiento
"Lo que yo he hecho ha sido porque la tenía a ella al lado"
Esther González, concibió a su hija pequeña para poder salvar a su hija mayor
"Cuando la vida cura"
"La defensa de un hombre es no ser sus cosas"
David Archivald, paleontólog
"El 99% de las especies que han poblado el planeta se han extinguido tarde o temprano"
Maha Akhtar, nieta de Anita Delgado
"El destino me descubrió que soy nieta de Anita Delgado"
“El éxito es hijo de mil errores”
La duda es a maleta más valiosa del equipaje de los genios la que más falta en el de los fanáticos.
Manuel J. Borja-Villel, director del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía
"El éxito sólo es una obsesión anglosajona"
Allen Iverson
"Sólo los fuertes sobreviven"
Juan Manuel Montilla, ´Langui´, rapero, actor y radiofonista
"No puedes cambiar el mundo, ¡pero sí tu actitud!"
Oscar Pistouris, atleta con dos piernas ortopédicas
"No pierdes si no llegas el primero: pierdes si no corres"
"Lo que de verdad importa"
Nando Parrado, superviviente al accidente aereo de los Andes
"Mi tragedia comenzó después de los Andes"
Jaime Jaramillo, alias Papá Jaime, creador de la Fundación Niños de los Andes
“Si cuentas tus sueños, se harán realidad”
Cleuza Ramos, fundadora de la Asociación Trabajadores sin Tierra de Sao Paolo
"Necesitamos ser protagonistas de nuestra propia vida"
Jacinta Sáenz, maestra y educadora social
"La fe en mi misma me ha dado el poder que me negaban"
Xinran Xue, periodista y escritora xina
"Sólo la luz puede destrui la oscuridad. Y el perdón es la luz"
Pamela Hartigan, directora del centro de emprendedores sociales de la Universidad de Oxford
"Si buscas una gran ocasión, encuentra un gran problema"
Albert Pla
Roger Hodgson, cantante y compositor
"Dejé Supertramp para no perder a mi familia"
Esteve Polls, director teatral, 65 años en escena
"El éxito bebe del fracaso"
José Luís Montes, empresari feliç
"El fracàs mostra allò que l'èxit oculta"
Robert Fripp, fundador de King Crimson, músico con David Bowie, Brian Eno, The Police...
"Si quieres ser músico, hazte fontanero"
Michael Eisner, entrevistador, presidió Walt Disney (1984-2005) y Paramount Pictures
"Una buena historia siempre venderá: en cualquier soporte"
Scott Schuman, cazatendencias, creador del blog de moda más influyente del mundo
"Únicamente la personalidad hace el estilo"
IMA SANCHÍS - 30/11/2009, tb dp estilísta italiana
Vicenta Castillo Martí, ha ganado una demanda a su casero por mobbing
"Me metieros ocupas para que me fuera"
Enrique Meneses, fotoperiodista
"Cada día amanece, no te hipoteques, conoce mundo"
Paul Potts, cantante lírico, revelación de un concurso televisivo
"Me desfogaba en karaokes disfrazado de Pavarotti"
Raúl Páez, ´el toro´, mejor jugador español de póquer profesional
"Me voy a Las Vegas a ganar nueve millones de dólares"
Leo Margets, jugadora de póquer
"El póquer es como la vida misma, una constante negociación"
Ignacio Fernández,ingeniero mecánico de coches de competición; director de IFR
“Hemos compartido un sueño, y eso es muy poderoso”
Juan Sabater, doctor en farmacia, experto en antienvejecimiento
"Lo que yo he hecho ha sido porque la tenía a ella al lado"
Esther González, concibió a su hija pequeña para poder salvar a su hija mayor
"Cuando la vida cura"
"La defensa de un hombre es no ser sus cosas"
David Archivald, paleontólog
"El 99% de las especies que han poblado el planeta se han extinguido tarde o temprano"
Maha Akhtar, nieta de Anita Delgado
"El destino me descubrió que soy nieta de Anita Delgado"
trobar parella
Rachel Greenwald, professional del emparejamiento (Match Making)
“¡Ponga a sus amigos a buscarle pareja!”
Leticia Brando, psicóloga y single coach
"Buscando pareja somos infantiles"
“¡Ponga a sus amigos a buscarle pareja!”
Leticia Brando, psicóloga y single coach
"Buscando pareja somos infantiles"
noves professions
Charlie Todd, fundador de Improv Everywhere; diseñador de escenas en lugares públicos
"No hay mejor espectáculo que el que da uno mismo"
Luisella Traversa, consultora de formación y motivación, y pintora
"El trabajo debe ser un lugar de crecimiento humano"
Pep Torres, vendedor de ideas e inventor
"Se trata de mirar distinto y creer que nada es imposible"
IMA SANCHÍS - 25/11/2009
Manuel Roca Pintado, director general de Atrápalo
"El negocio de llenar vacíos"
Edgar Viñals, que organiza fiestas para discapacitados
"El ocio festivo es sanador, divertirse es terapéutico"
Albert Casals
"Viajaré gratis de Barcelona a Madagascar"
"Qué sencillo es el mundo"
Jerry Engel, gurú de la innovación
"Silicon Valley: muchas pymes que pensaban a lo grande"
Eva Perea, especialista en gestió del canvi
"La seguretat laboral ens surt massa cara"
Sergio Bulat, asesor literario, autor de ‘El arte de inventarse profesiones’
“Reinventa tu profesión”
Chris Anderson, autor de ‘La economía long tail’, libro de referencia de negocios por internet
“Lo gratis es el negocio del futuro”
Soumitra Dutta, investigador en redes sociales
"Nadie sabe más que todos juntos"
Samuel Fosso, narrador de historias de Áfricaen autorretratos; participa en ´Bamako´ (CCCB)
"...Y me convertí en el niño más bello del barrio"
Singularidad africana
Muma, artista plástico que fomenta esculturas sociales
"La luz de las velas regenera el alma de la ciudad"
Pep Bou, hacedor de pompas de jabón
"La fragilidad de las burbujas es metáfora de lo humano"
Matt Mullican, artista que crea bajo hipnosis
"A los siete años aterrice en este planeta"
Federico Avellán, cazador de eclipses
"Cuando vives un eclipse total de sol, quieres repetir"
Maureen Wheeler, viajera y empresaria; creó junto a su marido las Lonely Planet
"Si viajas con niños pequeños, la gente se interesa por ti"
Jimmy Wales, cofundador de Wikipedia; colabora conHSMen Barcelona
“Publicidad y contenidos se están separando”
Leopoldo Abadía, divulgador de misterios de la economía
“Prohíbete lamentarte de la crisis y actúa, invéntate algo”
Ben Schneider,empresario peruano, defiende la experiencia latina para aprovechar crisis
“Ahora lo único estable es la inestabilidad: aprovéchenlo”
Consol Iranzo,
"Esta crisis es una oportunidad para potenciar la creatividad y la iniciativa"
Steve Ballmer, presidente de Microsoft
"Ninguna empresa puede dormirse y seguir haciendo lo mismo año tras año"
Luís Miraño
"toda acción queda impresa en el aire que respiramos"
.
"No hay mejor espectáculo que el que da uno mismo"
Luisella Traversa, consultora de formación y motivación, y pintora
"El trabajo debe ser un lugar de crecimiento humano"
Pep Torres, vendedor de ideas e inventor
"Se trata de mirar distinto y creer que nada es imposible"
IMA SANCHÍS - 25/11/2009
Manuel Roca Pintado, director general de Atrápalo
"El negocio de llenar vacíos"
Edgar Viñals, que organiza fiestas para discapacitados
"El ocio festivo es sanador, divertirse es terapéutico"
Albert Casals
"Viajaré gratis de Barcelona a Madagascar"
"Qué sencillo es el mundo"
Jerry Engel, gurú de la innovación
"Silicon Valley: muchas pymes que pensaban a lo grande"
Eva Perea, especialista en gestió del canvi
"La seguretat laboral ens surt massa cara"
Sergio Bulat, asesor literario, autor de ‘El arte de inventarse profesiones’
“Reinventa tu profesión”
Chris Anderson, autor de ‘La economía long tail’, libro de referencia de negocios por internet
“Lo gratis es el negocio del futuro”
Soumitra Dutta, investigador en redes sociales
"Nadie sabe más que todos juntos"
Samuel Fosso, narrador de historias de Áfricaen autorretratos; participa en ´Bamako´ (CCCB)
"...Y me convertí en el niño más bello del barrio"
Singularidad africana
Muma, artista plástico que fomenta esculturas sociales
"La luz de las velas regenera el alma de la ciudad"
Pep Bou, hacedor de pompas de jabón
"La fragilidad de las burbujas es metáfora de lo humano"
Matt Mullican, artista que crea bajo hipnosis
"A los siete años aterrice en este planeta"
Federico Avellán, cazador de eclipses
"Cuando vives un eclipse total de sol, quieres repetir"
Maureen Wheeler, viajera y empresaria; creó junto a su marido las Lonely Planet
"Si viajas con niños pequeños, la gente se interesa por ti"
Jimmy Wales, cofundador de Wikipedia; colabora conHSMen Barcelona
“Publicidad y contenidos se están separando”
Leopoldo Abadía, divulgador de misterios de la economía
“Prohíbete lamentarte de la crisis y actúa, invéntate algo”
Ben Schneider,empresario peruano, defiende la experiencia latina para aprovechar crisis
“Ahora lo único estable es la inestabilidad: aprovéchenlo”
Consol Iranzo,
"Esta crisis es una oportunidad para potenciar la creatividad y la iniciativa"
Steve Ballmer, presidente de Microsoft
"Ninguna empresa puede dormirse y seguir haciendo lo mismo año tras año"
Luís Miraño
"toda acción queda impresa en el aire que respiramos"
.
diumenge 5 d’octubre de 2008
Rembrandt. Pintor de historias
15 de octubre de 2008- 6 de enero de 2009
Horari
Conferència
29 de octubre, miércolesLa presencia de Rembrandt en el Prado: ArtemisaTeresa Posada Kubissa
Horari
De martes a domingo, festivos incluidos, de 9 a 20h.
Calle Ruiz de Alarcón 23.
Madrid 28014.
Tel. +34 91 330 2800
35 Picassos" a la Galeria Manel Mayoral
La Galeria Manel Mayoral de Barcelona presenta l'exposició "35 Picassos" amb obres originals sobre suports diversos que va fer Picasso entre 1898 i 1971 sensible a temes habituals com els pallassos, els minotaures o les corrides de toros.
La Galeria Manel Mayoral de Barcelona ha reunit en un esforç considerable fins al 31 de desembre una col.lecció de 35 obres de Picasso fetes entre el 1898, quan va emmalaltir i es va instal.lar a casa del seu amic Manuel Pallarès a Horta de Sant Joan per recuperar-se, i el 1971, quan les seves obres van ingressar a la Grande Galerie del Louvre de París, dos anys abans de morir a Mougins. De fet estem parlant pràcticament de tota la vida creativa de Picasso. L'exposició, titulada "35 Picassos", és única pel seu contingut però també perquè té la col.laboració directa de la filla de Picasso, Maya, que ha escrit textos vivencials de les obres exposades, i del crític d'art Daniel Giralt Miracle, que també aporta els seus coneixements a la difusió d'aquesta part del món picassià. Un món que es manifesta per mitjà de temes picassians habituals com pallassos, guerrers, nus, corrides de toros, minotaures, composicions cubistes, guitarres, autoretrats i múltiples dedicatòries per als amics. Tècnicament estem parlant de pintures a l'oli, pastels, aiguades, ceres, dibuixos a llapis, carbó, tinta o retolador, que ens permeten aproximar-nos una vegada més a l'encant de l'obra de Picasso, considerat l'artista modern per excel.lència. L'exposició "35 Picassos" és a la Galeria Manel Mayoral fins al 31 de desembre.
Galeria Manel Mayoral
C/ Consell de Cent, 286
08007 Barcelona,
Tel: 34 93 488 0283
Fax: 34 93 488 1093
La Galeria Manel Mayoral de Barcelona ha reunit en un esforç considerable fins al 31 de desembre una col.lecció de 35 obres de Picasso fetes entre el 1898, quan va emmalaltir i es va instal.lar a casa del seu amic Manuel Pallarès a Horta de Sant Joan per recuperar-se, i el 1971, quan les seves obres van ingressar a la Grande Galerie del Louvre de París, dos anys abans de morir a Mougins. De fet estem parlant pràcticament de tota la vida creativa de Picasso. L'exposició, titulada "35 Picassos", és única pel seu contingut però també perquè té la col.laboració directa de la filla de Picasso, Maya, que ha escrit textos vivencials de les obres exposades, i del crític d'art Daniel Giralt Miracle, que també aporta els seus coneixements a la difusió d'aquesta part del món picassià. Un món que es manifesta per mitjà de temes picassians habituals com pallassos, guerrers, nus, corrides de toros, minotaures, composicions cubistes, guitarres, autoretrats i múltiples dedicatòries per als amics. Tècnicament estem parlant de pintures a l'oli, pastels, aiguades, ceres, dibuixos a llapis, carbó, tinta o retolador, que ens permeten aproximar-nos una vegada més a l'encant de l'obra de Picasso, considerat l'artista modern per excel.lència. L'exposició "35 Picassos" és a la Galeria Manel Mayoral fins al 31 de desembre.
Galeria Manel Mayoral
C/ Consell de Cent, 286
08007 Barcelona,
Tel: 34 93 488 0283
Fax: 34 93 488 1093
dilluns 22 de setembre de 2008
Mantegna (1431-1506)
Andrea Mantegna, « primo pittore del mondo »
Museu del Louvre
Palais Royal 75001 Paris
del 26-09-2008 fins el 05-01-2009
Museu del Louvre
Palais Royal 75001 Paris
del 26-09-2008 fins el 05-01-2009
dissabte 20 de setembre de 2008
Alphonse Mucha (1860-1939). Seducció, modernitat y utopia
CaixaForum Barcelona
Del 19/09/2008 al 04/01/2009
Chocolate Amatller, Barcelona: Centenario de la Casa, Col·lecció Jordi Carulla
CaixaForum BarcelonaDel 19/09/2008 al 04/01/2009
Alphonse Mucha fou un dels creadors i difusors de l'estil Art Nouveau, i va establir una iconografia eficaç vinculada a la modernitat publicitària. Gràcies als seus cartells teatrals, publicitaris i decoratius, protagonitzats per unes dones fascinants que donaven peu a un desenvolupament gràfic original i virtuosístic, i a partir de la seva relació amb la cèlebre actriu Sarah Bernhardt, Mucha va assolir la fama.
CaixaForum BarcelonaDel 19/09/2008 al 04/01/2009
Alphonse Mucha fou un dels creadors i difusors de l'estil Art Nouveau, i va establir una iconografia eficaç vinculada a la modernitat publicitària. Gràcies als seus cartells teatrals, publicitaris i decoratius, protagonitzats per unes dones fascinants que donaven peu a un desenvolupament gràfic original i virtuosístic, i a partir de la seva relació amb la cèlebre actriu Sarah Bernhardt, Mucha va assolir la fama.
Aquesta exposició, produïda per la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb la Mucha Foundation, presenta una àmplia selecció de les seves fotografies, a més d'oferir-nos una visió retrospectiva de la seva carrera. La visita s'estructura a partir de quatre grans nuclis temàtics, Teatre, Bellesa, Misteri i Modernitat, i quatre capítols més breus que ajuden a situar l'aportació de Mucha a l'art del segle xx, La metròpoli com a escenari, La fotografia, eina i art, L'epopeia eslava, una visió i La difusió de l'estil Mucha: Barcelona.
Alphonse Mucha (1860-1939). Seducció, modernitat i utopia ofereix una àmplia lectura de l'obra d'aquest artista, un dels pares de l'Art Nouveau, i convida l'espectador a reflexionar sobre les complexes relacions entre l'art modern i el kitsch, entre utopia i comerç, entre individualitat creadora i projecte col·lectiu; en definitiva, sobre les funcions, els objectius i les estratègies de l'art modern.
dilluns 18 d’agost de 2008
Viaje iniciático
Viatge iniciàtico a la catalunya templera
amb el Ferran
Lleida
L'esglèsia de Santa Maria a Gardeny
Claustre de Poblet
amb el Ferran
Lleida
L'esglèsia de Santa Maria a Gardeny
Claustre de Poblet
dijous 10 de juliol de 2008
Beijing 2008
hola a tots,
akest es el tercer cop k eskrik ak missatge, vejam si m'ensurto.
avui hem arribat a Xian,
estic en una mena de centre de makines, hi deu haver 100 o 200 ordenadors pk la penya es pugui conectar. una passada, i molt barat, 2 yans la hora, encara no m'ho crec.
i ahir va ser l'ultim dia k vaig estar a Pekin. Hi he estat 9 dies, m'ha agradat molt, he visitat molts llocs k ja havia vist l'any passat i n'he descobert d'altres.
es increible la capacitat de tranformació k tenen els xinesos,
mitja ciutat encara està potes enlaire ultimant els ultims detalls pels jocs, molts centres comercials obriran ak dies,
a Xidan, els ponts per atravessar els carrers tot just els arreglaven, encara estaven, literalment, per desenvolicar, tenien tots els vidres i les planxes de metall totes encara amb el plàstic per treure, i de nit hi havia tot de treballadors vinga treballar.
tota la ciutat esta inundada de floretes. hi ha jardinets per tot arreu, i a totes les places i placetes hi han fet floritures amb les flors, han agafat carcasses de dracs, de la gran muralla, de les 5 mascotes i les han farcit a floretes, han fet virgeries amb les floretes.
però el k he flipat més ha estat amb el metro. Abans d'ahir, el divendres, vaig agafar-lo, i molt bé, no hi havia akells vidres amb portes correderes a les estacions com hi ha al metro de Paris, pk ningu caigi a les vies. Doncs be, ahir, com us dic, ahir, en tenien notes les estacions,
quan ho vaig veure vaig flipar. No sé com, però en una nit, no se quants xinesos s'havien posat a treballar i havien col·locat els vidres ak a totes les estacions de metro.
no se si avui heu llegit la vanguardia
El metro de Pekín tiene ya tres líneas más de cara a los JJ.OO.
la linea 10 és la k m'hauria pogut deixar al costat del meu hotel
per cert, k tots els cartells de transit i de metro i tot, està en bilingue, en xinès i a sota en anglès o en pin yin.
i nomes hi ha anuncis de publicitat dels jocs olimpics, cap publicitat de cap marca comercial, nomes dels jocs olimpics tb, només en bilingue, xinès i anglès,
one word, one dream
24-7-2008
hola penya,aki tinc la foto de l'opera
vaig anar a veure el pavello de les peonies en tenia moltes ganes,
sobretot dp d'haver-me llegit el llibre de la Susan See
i em va costar un rato, trobar on el feien,
més k res per la dificultat en com se deia en xines (mu dan ting)una obra k molt coneguda.
el resultat espectacular,val la pena,va ser precios, i la Du Liniang, ho feia amb una delicadesa,nomes cal mirar-la,aki teniu els links de l'operai una foto, amb 3 espanyoles k m'hi vaig trobar,
http://www.imperialgranary.com.cn/peonypavilion/index.html
http://www.imperialgranary.com/
bueno,i ja nomes em keden 4 o 5 dies de vacances
aixo passa volant.va ser el dimecres passat que va arribar a Pekin el grup per fer el viatge pels origens del Feng shui
junts, vam visitar el temple del cel, el palau d'estiu, la gran muralla,tot coses k ja havia vist, tret de badaling i el hutongs,i em va agradar molt tot
i dp vam anar cap a Xian, on tb havia vist els guerrers de terracota,i fa tot just 3 dies vam anar cap a Luowantai,la muntanya on Lao Tze va escriure el Tao Te Ching,k no m'estranya, es un lloc precios, al costat de Xian.i dp vam marxar cap a Wudanshan,ho vam fer en autobus, i un trajecte k tenia k tenir 5-6 h es va convertir en 12h,ja k el conductor no havia fet mai el trajecte, ni cap més xinès es veu, hi havia molta pluja i unes carreteres força dolentes amb la pluja semblava ben be el llibre de la matilde Asensi, todo bajo el Cielo
ja que 2 dels 3 dies va estar plovent a wudanshan, les muntanyes taoistes per exel·lència
unes temples on t'omples de pau, uns jardins on flotes, avui mateix, em estat passejant vora un riu, no em feu dir com se diu
i em descobert el significat de la pau i la felicitat
i dema ja volem cap a Shanghai,
una abraçada a tots plegats
i aki teniu l'album de fotus d'una de les companyes de viatge, la Feli
akest es el tercer cop k eskrik ak missatge, vejam si m'ensurto.
avui hem arribat a Xian,
estic en una mena de centre de makines, hi deu haver 100 o 200 ordenadors pk la penya es pugui conectar. una passada, i molt barat, 2 yans la hora, encara no m'ho crec.
i ahir va ser l'ultim dia k vaig estar a Pekin. Hi he estat 9 dies, m'ha agradat molt, he visitat molts llocs k ja havia vist l'any passat i n'he descobert d'altres.
es increible la capacitat de tranformació k tenen els xinesos,
mitja ciutat encara està potes enlaire ultimant els ultims detalls pels jocs, molts centres comercials obriran ak dies,
a Xidan, els ponts per atravessar els carrers tot just els arreglaven, encara estaven, literalment, per desenvolicar, tenien tots els vidres i les planxes de metall totes encara amb el plàstic per treure, i de nit hi havia tot de treballadors vinga treballar.
tota la ciutat esta inundada de floretes. hi ha jardinets per tot arreu, i a totes les places i placetes hi han fet floritures amb les flors, han agafat carcasses de dracs, de la gran muralla, de les 5 mascotes i les han farcit a floretes, han fet virgeries amb les floretes.
però el k he flipat més ha estat amb el metro. Abans d'ahir, el divendres, vaig agafar-lo, i molt bé, no hi havia akells vidres amb portes correderes a les estacions com hi ha al metro de Paris, pk ningu caigi a les vies. Doncs be, ahir, com us dic, ahir, en tenien notes les estacions,
quan ho vaig veure vaig flipar. No sé com, però en una nit, no se quants xinesos s'havien posat a treballar i havien col·locat els vidres ak a totes les estacions de metro.
no se si avui heu llegit la vanguardia
El metro de Pekín tiene ya tres líneas más de cara a los JJ.OO.
la linea 10 és la k m'hauria pogut deixar al costat del meu hotel
per cert, k tots els cartells de transit i de metro i tot, està en bilingue, en xinès i a sota en anglès o en pin yin.
i nomes hi ha anuncis de publicitat dels jocs olimpics, cap publicitat de cap marca comercial, nomes dels jocs olimpics tb, només en bilingue, xinès i anglès,
one word, one dream
24-7-2008
hola penya,aki tinc la foto de l'opera
vaig anar a veure el pavello de les peonies en tenia moltes ganes,
sobretot dp d'haver-me llegit el llibre de la Susan See
i em va costar un rato, trobar on el feien,
més k res per la dificultat en com se deia en xines (mu dan ting)una obra k molt coneguda.
el resultat espectacular,val la pena,va ser precios, i la Du Liniang, ho feia amb una delicadesa,nomes cal mirar-la,aki teniu els links de l'operai una foto, amb 3 espanyoles k m'hi vaig trobar,
http://www.imperialgranary.com.cn/peonypavilion/index.html
http://www.imperialgranary.com/
bueno,i ja nomes em keden 4 o 5 dies de vacances
aixo passa volant.va ser el dimecres passat que va arribar a Pekin el grup per fer el viatge pels origens del Feng shui
junts, vam visitar el temple del cel, el palau d'estiu, la gran muralla,tot coses k ja havia vist, tret de badaling i el hutongs,i em va agradar molt tot
i dp vam anar cap a Xian, on tb havia vist els guerrers de terracota,i fa tot just 3 dies vam anar cap a Luowantai,la muntanya on Lao Tze va escriure el Tao Te Ching,k no m'estranya, es un lloc precios, al costat de Xian.i dp vam marxar cap a Wudanshan,ho vam fer en autobus, i un trajecte k tenia k tenir 5-6 h es va convertir en 12h,ja k el conductor no havia fet mai el trajecte, ni cap més xinès es veu, hi havia molta pluja i unes carreteres força dolentes amb la pluja semblava ben be el llibre de la matilde Asensi, todo bajo el Cielo
ja que 2 dels 3 dies va estar plovent a wudanshan, les muntanyes taoistes per exel·lència
unes temples on t'omples de pau, uns jardins on flotes, avui mateix, em estat passejant vora un riu, no em feu dir com se diu
i em descobert el significat de la pau i la felicitat
i dema ja volem cap a Shanghai,
una abraçada a tots plegats
i aki teniu l'album de fotus d'una de les companyes de viatge, la Feli
diumenge 6 de juliol de 2008
dissabte 14 de juny de 2008
El Pavelló de les Peònies
Autor Lisa See
Editorial: EDICIONS 62
"La mare m'havia educat perquè mai no mostrés els meus sentiments, però quan llegia El pavelló de les peònies sentia força coses: amor, tristesa, felicitat. Ara que veia la història representada al meu davant, les meves emocions creixien..." . Amagada darrere les gelosies del jardí, la Peònia assisteix per primera vegada a la representació d'El pavelló de les peònies, una de les òperes xineses més famoses de tots els temps, però prohibida a les dones perquè les indueix a comportaments impropis. Som a la Xina del segle XVII. Les noies de bona família han estat educades per obeir. No poden triar el seu marit, però ningú no els pot impedir somiar en l'amor. Aquella nit, la Peònia decideix somiar. I el seu destí, com el de l'heroïna de l'òpera, queda estroncat per sempre.
Com ja va fer a Flor de Neu i el ventall secret (2006), Lisa See continua en la línia d'exploració del passat i es capbussa en uns fets reals: la història de tres dones xineses que, una després de l'altra, es van casar amb el mateix marit i juntes van escriure El comentari de les tres vídues (1694); aquesta obra és un compendi de reflexions i opinions sobre El pavelló de les peònies, òpera que encara avui provoca les crítiques i censures del govern xinès.
"Extraordinària. De nou Lisa See pren un capítol desconegut de la història xinesa, es documenta minuciosament sobre els costums i les creences de l'època, i el converteix en una magnífica novel·la. Molt recomanable.", Library Journal
dimecres 11 de juny de 2008
cuino jo o cuines tu?
El cocido español es un plato judío
Claudia Roden, historiadora de la alimentación
"somos el producto del Neolítico"
Juan Luis Arsuaga
"He comido gato, leopardo, mandril, gusanos y piedras"
Gustau Nerín, antropólogo en Guinea
"Cada manzana lleva siete tratamientos químicos"
Raj Patel, analista del sistema alimentario mundial
"¿Tú comerías insecticida?"
Marie-Monique Robin, periodista especializada en agroalimentación
Roy Littlesun, indio hopi
"La casa es el primer centro de gobierno y su corazón es la cocina"
IMA SANCHÍS - 27/11/2009
"Comer alimentos ecológicos refuerza la salud humana"
Carlo Leifert, máximo experto europeo en alimentación ecológica
Las cooperativas de comida ecológica
Ortorexia
"Aquel paciente sólo comía alimentos de color amarillo"
Miguel Ángel Manzano, psicólogo
el movimiento Slow Food
"Le hemos robado el alma a la comida"
Carlo Petrini
Ada Parellada
"El plaer més importa més que la salud"
En busca de una dieta sostenible
Kilómetro 0 contra la crisis
´Dieta mediterránea´
"¡Divina víscera, cuánta felicidad procuras!"
André Bonnaure, cocinero especialista en foie gras
Iker Erauzkin
"La flor de la borraja sabe a pepinillo"
Antonio Campins
"Si un vino tiene 200 notas de cata, un buen sate tiene 600"
Devotos de Baco
"El día que crea haber catado todos los vinos, me muero"
Michel Rolland, el enólogo más famoso del mundo
"¡Cuánto pijo viticultor...! ¡Si aquí no teníamos ni un duro!"
Jean-Pierre Perrin, presidente de la Académie du Vin de France, viticultor de Beaucastel
Steven Rowe, sumiller de aguas
"La mejor agua del grifo del mundo es la de Chicago"
"Lo peor de la cárcel fue no ver un árbol"
Balta Lorenzo, líder de un movimiento de comida cruda vegetariana
Ester Casas, multiplicadora de semillas
"La extinción de semillas es vertiginosa”
Marie-Monique Robin, periodista
"El maíz transgénico está vetado en Francia"
Pobreza 'made in Monsanto'
"Quiero recuperar el placer de comer pan"
Xavier Barriga, maestro panadero
Claudia Roden, historiadora de la alimentación
"somos el producto del Neolítico"
Juan Luis Arsuaga
"He comido gato, leopardo, mandril, gusanos y piedras"
Gustau Nerín, antropólogo en Guinea
"Cada manzana lleva siete tratamientos químicos"
Raj Patel, analista del sistema alimentario mundial
"¿Tú comerías insecticida?"
Marie-Monique Robin, periodista especializada en agroalimentación
Roy Littlesun, indio hopi
"La casa es el primer centro de gobierno y su corazón es la cocina"
IMA SANCHÍS - 27/11/2009
"Comer alimentos ecológicos refuerza la salud humana"
Carlo Leifert, máximo experto europeo en alimentación ecológica
Las cooperativas de comida ecológica
Ortorexia
"Aquel paciente sólo comía alimentos de color amarillo"
Miguel Ángel Manzano, psicólogo
el movimiento Slow Food
"Le hemos robado el alma a la comida"
Carlo Petrini
Ada Parellada
"El plaer més importa més que la salud"
En busca de una dieta sostenible
Kilómetro 0 contra la crisis
´Dieta mediterránea´
"¡Divina víscera, cuánta felicidad procuras!"
André Bonnaure, cocinero especialista en foie gras
Iker Erauzkin
"La flor de la borraja sabe a pepinillo"
Antonio Campins
"Si un vino tiene 200 notas de cata, un buen sate tiene 600"
Devotos de Baco
"El día que crea haber catado todos los vinos, me muero"
Michel Rolland, el enólogo más famoso del mundo
"¡Cuánto pijo viticultor...! ¡Si aquí no teníamos ni un duro!"
Jean-Pierre Perrin, presidente de la Académie du Vin de France, viticultor de Beaucastel
Steven Rowe, sumiller de aguas
"La mejor agua del grifo del mundo es la de Chicago"
"Lo peor de la cárcel fue no ver un árbol"
Balta Lorenzo, líder de un movimiento de comida cruda vegetariana
Ester Casas, multiplicadora de semillas
"La extinción de semillas es vertiginosa”
Marie-Monique Robin, periodista
"El maíz transgénico está vetado en Francia"
Pobreza 'made in Monsanto'
"Quiero recuperar el placer de comer pan"
Xavier Barriga, maestro panadero
dimarts 10 de juny de 2008
De pájaros y alucinógenos
El Museu Barbier-Mueller recrea el universo taíno mediante una amplia selección de piezas del Caribe precolombino
Dicen que un día fueron a lavarse los hombres, llovía mucho, y estaban muy deseosos de tener mujeres. Desde el agua vieron caer de algunos árboles, bajándose por entre las ramas, una cierta forma de personas que no eran hombres ni mujeres, ni tenían sexo de varón ni de hembra . Les ataron los pies y las manos, y trajeron el pájaro inriri y se lo ataron al cuerpo. Y este, creyendo que eran maderos, comenzó la obra que acostumbra, picando y agujereando en el lugar donde ordinariamente suele estar el sexo en las mujeres". El mito de los indios taínos sobre el origen de las mujeres ha llegado hasta hoy gracias a un religioso catalán, Ramón Pané, ermitaño del monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, en Badalona, quien, entre 1494 y 1498, y por encargo de Colón, documentó las creencias, leyendas y costumbres de los indígenas caribeños que encontraron los españoles a su llegada al Nuevo Mundo. Fue el primer cronista de América. Y, como tal, el Museu Barbier-Mueller le otorga el papel de guía de una exposición, El Caribe precolombino,que ilustra sobre el mundo taíno, sus creencias y costumbres, a través de objetos rituales y de vida cotidiana. ...
Dicen que un día fueron a lavarse los hombres, llovía mucho, y estaban muy deseosos de tener mujeres. Desde el agua vieron caer de algunos árboles, bajándose por entre las ramas, una cierta forma de personas que no eran hombres ni mujeres, ni tenían sexo de varón ni de hembra . Les ataron los pies y las manos, y trajeron el pájaro inriri y se lo ataron al cuerpo. Y este, creyendo que eran maderos, comenzó la obra que acostumbra, picando y agujereando en el lugar donde ordinariamente suele estar el sexo en las mujeres". El mito de los indios taínos sobre el origen de las mujeres ha llegado hasta hoy gracias a un religioso catalán, Ramón Pané, ermitaño del monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, en Badalona, quien, entre 1494 y 1498, y por encargo de Colón, documentó las creencias, leyendas y costumbres de los indígenas caribeños que encontraron los españoles a su llegada al Nuevo Mundo. Fue el primer cronista de América. Y, como tal, el Museu Barbier-Mueller le otorga el papel de guía de una exposición, El Caribe precolombino,que ilustra sobre el mundo taíno, sus creencias y costumbres, a través de objetos rituales y de vida cotidiana. ...
diumenge 1 de juny de 2008
dissabte 31 de maig de 2008
MICEC
MICEC 08 AL FLORIDABLANCA
Al llarg de vuit dies, Barcelona es convertirà en una pantalla del cinema europeu, en una plataforma d'exhibició i projecció pública de les pel·lícules més arriscades del cinema contemporani. Junt amb la programació de títols procedents de països amb una forta indústria de producció -França, Alemanya, Espanya... -, el MICEC farà atenció als focus més actius de la producció perifèrica europea, de Portugal a Finlàndia, passant per Àustria, Rússia i Romania, espais on batega una producció petita però renovada del cinema continental.
El retrato del Renacimiento
El retrato del Renacimiento: De Pisanello a Rubens
3 junio - 7 septiembre
Sigismondo Pandolfo Malatesta. Piero della Francesca. Óleo sobre tabla, 44 x 34 cm. París, Musée du Louvre
El Museu del Prado i la National Gallery de Londres presentaran aquest any una gran exposició sobre retrats europeus dels segles XV i XVI. L'exposició traçarà el desenvolupament del retrat durant el període de gènesi i florida del gènere, i inclourà obres mestres representatives dels objectius assolits en els ambients artístics tant del Nord com del Sud d'Europa. El recorregut cronològic i geogràfic proposat posseïx una exhaustivitat cronològica i geogràfica inèdita entre els projectes dedicats fins a la data al gènere del retrat. En ell estaran presents tots els grans noms del Renaixement, representats a través del voltant de setanta pintures que es mostraran al costat d'escultures, medalles, dibuixos i gravats.
Horaris
De dimarts a diumenges i festius: 09.00 h – 20.00 h
Dilluns tancat
Museo Nacional del Prado
Calle Ruiz de Alarcón 23. Madrid 28014. Tel. +34 91 330 2800
3 junio - 7 septiembre
Sigismondo Pandolfo Malatesta. Piero della Francesca. Óleo sobre tabla, 44 x 34 cm. París, Musée du LouvreEl Museu del Prado i la National Gallery de Londres presentaran aquest any una gran exposició sobre retrats europeus dels segles XV i XVI. L'exposició traçarà el desenvolupament del retrat durant el període de gènesi i florida del gènere, i inclourà obres mestres representatives dels objectius assolits en els ambients artístics tant del Nord com del Sud d'Europa. El recorregut cronològic i geogràfic proposat posseïx una exhaustivitat cronològica i geogràfica inèdita entre els projectes dedicats fins a la data al gènere del retrat. En ell estaran presents tots els grans noms del Renaixement, representats a través del voltant de setanta pintures que es mostraran al costat d'escultures, medalles, dibuixos i gravats.
Horaris
De dimarts a diumenges i festius: 09.00 h – 20.00 h
Dilluns tancat
Museo Nacional del Prado
Calle Ruiz de Alarcón 23. Madrid 28014. Tel. +34 91 330 2800
dijous 22 de maig de 2008
FERNANDO BOTERO
FERNANDO BOTERO. ABU GHRAIB - EL CIRC
del 20/05/2008 al 06/07/2008
del 20/05/2008 al 06/07/2008
Abu Ghraib 40, 2005Centro Julio Gonzalez - Galería 7A (Abajo) y Galería 7B (Arriba) notes de premsa
Entre els anys 2004 i 2005 Botero pinta una sèrie de quadros i nombrosos dibuixos sobre les imatges de la presó d’Abu Ghraib. Esta exposició inicia un itinerari per museus d’Itàlia, Alemanya, Grècia i els Estats Units. És important subratllar que no és la primera vegada que l’horror apareix en l’obra de Botero i que, per exemple, un quadro com Guerra (1973) era una resposta plàstica als reportatges sobre la guerra del Yom Kippur entre Israel i els països àrabs d’Egipte i Síria, però la imatge també al·ludix al període de la història colombiana anomenat “La Violència”, quan a finals dels anys quaranta van morir o van desaparéixer en el país del pintor més de tres-centes mil persones. Altres peces, com Masacre en Colombia (Massacre a Colòmbia, 1999), amb la família tirotejada al costat d’una tàpia que ens fa recordar els
afusellaments de Goya, Masacre en la catedral (Massacre en la catedral, 2002) o les obres que va dedicar a la violència en la vida quotidiana colombiana que va presentar en la seua exposició al Musée Maillol de París el 2003, confirmen que Botero no va tancar mai els ulls a la violència incessant de la contemporaneïtat, al contrari, en nombrosos quadros i dibuixos ha fixat este món de dolor i immoralitat.Els quadros sobre Abu Ghraib representen per a Fernando Botero “una declaració sobre la crueltat i al mateix temps una acusació a la política dels Estats Units.” Per a este creador era important que el públic
americà vera estes obres perquè “aquells que han comés estes atrocitats són americans”, encara que està convençut que la majoria dels ciutadans d’este país s’oposen al que ha ocorregut a Abu Ghraib. El que és únic en esta sèrie de Botero és el to de la indignació, la completa repulsa que li causa esta violació de la humanitat. El singular martirologi contemporani que Botero genera amb la represa de la iconografia cristiana, barrejada amb les aberracions d’Abu Ghraib, ens commou. I, a més, mostra a la clara i amb rotunditat que, a pesar de tot,
no hem d’acceptar que el nostre destí siga batallar únicament amb les bagatel·les. No ens podem mantindre fins a l’infinit atrapats, com una mosca sobre un vidre, per una imatge. La reacció de Botero quan pinta la sèrie d’Abu Ghraib és tant un testimoni del dolor com una manifestació d’amor que professa a la vida. Este artista, que focalitza la crueltat i la humiliació, obri la via d’una necessitat moral enfront de la barbàrie.Amb tot, Botero no pretén convertir-se en un pintor apocalíptic ni està disposat a abandonar les visions de la infància o a renunciar a expressar l’alegria de viure. Aquell temps suspés que Vargas Llosa trobarà en Botero com una “extraordinària força vital” reapareix en
l’extraordinària sèrie sobre el circ. Pintades des de la completa mestria, estes obres presenten l’equilibrista, el domador, el Pierrot o l’Arlequí, l’home amb la serp i la dona que s’arrisca a que llancen contra el seu cos els ganivets, un món de colors vius en què regna certa placidesa. Inclús la domadora es recolza sobre tigre amb una posa abstreta. L’exhibició conjunta de la sèrie de les tortures amb les visions candoroses del circ ens fan prendre consciència que, després d’Abu Ghraib, el destí de l’art és oposar-se a la barbàrie, però també oferir imatges de plenitud, somnis i records que ens permeten mantindre l’esperança.
IVAM, Institut Valencià d'Art Modern
CENTRE JULIO GONZÁLEZ
Guillem de Castro, 118
46003 VALENCIA
Tel. 96 386 30 00
dilluns 19 de maig de 2008
El somriure diví
El somriure diví
Acudits
Jordi Pigem i Francesc Torradeflot (eds.) amb vinyetes de José Luís Martín
Diu que eren un ateu, un catòlic, un protestant, un jueu, un musulmà i un monjo zen que un dia van decidir riure’s d’ells mateixos i del que representaven. Sabien que era un exercici perillós, perquè podien atemptar contra el més íntim i sagrat de cadascun ells, així doncs van arribar a un pacte; cadascú explicaria acudits de la seva pròpia religió. Van començar, aleshores, a explicar-se acudits i es trencaven de riure. Es van adonar que, rient, tothom era igual; a tots se’ls relaxaven els músculs facials, tots notaven un papalloneig frenètic a l’estomac, que els pulmons s’oxigenaven i que els lacrimals treballaven amb alegria, i per sobre de tot, quan acabaven de riure i es feia aquell silenci sanglotant, tot es veia més clar, es pensava millor i els ajudava a treure ferro als assumptes que els amoïnaven. En el riure, van trobar la seva divinitat. Excepte l’ateu, és clar.
El somriure diví
Acudits
AUTOR Jordi Pigem i Francesc Torradeflot (eds.) amb vinyetes de José Luís Martín
MATERIA Religió
COLECCIÓ Icaria • Unescocat
ISBN 978-84-7426-989
PP 144
PVP 15 €
Acudits
Jordi Pigem i Francesc Torradeflot (eds.) amb vinyetes de José Luís Martín
Diu que eren un ateu, un catòlic, un protestant, un jueu, un musulmà i un monjo zen que un dia van decidir riure’s d’ells mateixos i del que representaven. Sabien que era un exercici perillós, perquè podien atemptar contra el més íntim i sagrat de cadascun ells, així doncs van arribar a un pacte; cadascú explicaria acudits de la seva pròpia religió. Van començar, aleshores, a explicar-se acudits i es trencaven de riure. Es van adonar que, rient, tothom era igual; a tots se’ls relaxaven els músculs facials, tots notaven un papalloneig frenètic a l’estomac, que els pulmons s’oxigenaven i que els lacrimals treballaven amb alegria, i per sobre de tot, quan acabaven de riure i es feia aquell silenci sanglotant, tot es veia més clar, es pensava millor i els ajudava a treure ferro als assumptes que els amoïnaven. En el riure, van trobar la seva divinitat. Excepte l’ateu, és clar.
El somriure diví
Acudits
AUTOR Jordi Pigem i Francesc Torradeflot (eds.) amb vinyetes de José Luís Martín
MATERIA Religió
COLECCIÓ Icaria • Unescocat
ISBN 978-84-7426-989
PP 144
PVP 15 €
divendres 16 de maig de 2008
El Romànic i la Mediterrània
El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa (1120-1180)
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Data: 29 de Febrer de 2008 - 18 de Maig de 2008
Preu: 5,50 €
Relleu de l'abadia de la Grassa
El ressorgir de la monumentalitat a la Mediterrània occidental durant el segle XII va estar marcat per la mirada a l’antiga Roma. Sarcòfags i arcs honoraris romans van servir d’inspiració als artistes del romànic, des de l’anomenat Mestre de Cabestany fins als escultors de la portalada de Ripoll. Tot això en un marc d’afirmació política i expansió territorial, protagonitzat per Ramon Berenguer IV (1131-1162), que va posar en contacte els comtats catalans amb dos dels grans centres creatius de l’Europa meridional: Toulouse i Pisa.
La rigorosa selecció d’obres, en bona part procedents de França, Itàlia, la Gran Bretanya i els Estats Units, permet un acostament molt complet a aquest moment artístic, en què es duu a terme la renovació del paisatge monumental d’aquests territoris. Encara que estan representades les diverses tècniques del romànic, des de la talla fins a la pintura sobre taula, l’escultura en pedra n’és la gran protagonista, per tal de proporcionar al visitant un complement a la cèlebre col·lecció permanent de pintura mural del MNAC.
Passat i futur conviuen en aquesta exposició gràcies a la reconstrucció virtual de la portalada de Ripoll, un projecte pioner al món liderat per la Universitat Politècnica de Catalunya, que ens ofereix una visió única d’una de les peces més emblemàtiques d’aquest període.
Tot just acabats de commemorar els cent anys de la descoberta del romànic a Catalunya, el MNAC presenta aquesta ambiciosa mostra que assoleix una fita inèdita: exhibir en un mateix espai les grans obres mestres d’aquest període, la majoria de les quals no s’havien vist mai al nostre país.
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Data: 29 de Febrer de 2008 - 18 de Maig de 2008
Preu: 5,50 €
Relleu de l'abadia de la GrassaEl ressorgir de la monumentalitat a la Mediterrània occidental durant el segle XII va estar marcat per la mirada a l’antiga Roma. Sarcòfags i arcs honoraris romans van servir d’inspiració als artistes del romànic, des de l’anomenat Mestre de Cabestany fins als escultors de la portalada de Ripoll. Tot això en un marc d’afirmació política i expansió territorial, protagonitzat per Ramon Berenguer IV (1131-1162), que va posar en contacte els comtats catalans amb dos dels grans centres creatius de l’Europa meridional: Toulouse i Pisa.
La rigorosa selecció d’obres, en bona part procedents de França, Itàlia, la Gran Bretanya i els Estats Units, permet un acostament molt complet a aquest moment artístic, en què es duu a terme la renovació del paisatge monumental d’aquests territoris. Encara que estan representades les diverses tècniques del romànic, des de la talla fins a la pintura sobre taula, l’escultura en pedra n’és la gran protagonista, per tal de proporcionar al visitant un complement a la cèlebre col·lecció permanent de pintura mural del MNAC.
Passat i futur conviuen en aquesta exposició gràcies a la reconstrucció virtual de la portalada de Ripoll, un projecte pioner al món liderat per la Universitat Politècnica de Catalunya, que ens ofereix una visió única d’una de les peces més emblemàtiques d’aquest període.
Tot just acabats de commemorar els cent anys de la descoberta del romànic a Catalunya, el MNAC presenta aquesta ambiciosa mostra que assoleix una fita inèdita: exhibir en un mateix espai les grans obres mestres d’aquest període, la majoria de les quals no s’havien vist mai al nostre país.
Oblidant Velázquez. Las Meninas
Exposició al Museu Picasso
Oblidant Velázquez. Las Meninas
Del 16 de maig al 28 de setembre de 2008
Aquesta exposició vol posar en relleu una part fonamental de la col·lecció del museu, tot explorant els lligams de Picasso amb la tradició pictòrica espanyola, especialment amb Velázquez, i proposant noves lectures sobre la sèrie Las Meninas a través de les nombroses interpretacions i aportacions que diversos artistes contemporanis n’han realitzat posteriorment.
Entre l’agost i el desembre del 1957, al seu estudi de La Californie, a Canes, Picasso emprèn una exhaustiva anàlisi de Las Meninas de Velázquez en la línia de les interpretacions d’obres de grans artistes (Manet, Courbet, Poussin, Delacroix, El Greco, Cranach...) que va realitzar a partir del final de la segona guerra mundial. Aquesta sèrie de cinquanta-vuit olis, constituïda per quaranta-quatre interpretacions de l’obra de Velázquez, nou Els colomins, tres paisatges i dues interpretacions lliures, va ser donada íntegra per l’artista al Museu Picasso de Barcelona l’any 1968.
El mateix Picasso ens va explicar quina va ser la seva actitud de partida a l’hora de realitzar les seves Meninas , tal com va recollir Sabartés al seu llibre L’Atelier de Picasso, publicat l’any 1952: “Si algú es posés a copiar Las Meninas amb tota la bona fe, posem per cas, en arribar a un cert punt, i si qui copiés fos jo, em diria: I si posés aquest una miqueta més a la dreta o a l’esquerra? I provaria de fer-ho a la meva manera, oblidant Velázquez”.
No es tracta per tant únicament de projectar-se cap al passat per mostrar les continuïtats i les ruptures de Picasso amb la tradició Pablo Picasso , sinó també d’estudiar la pervivència del motiu de Las Meninas al llarg de la història de l’art fins al moment present tot recollint les revisions contemporànies existents, que dialoguen ja no només amb l’obra de Velázquez sinó també, i de manera molt evident, amb les creacions de Picasso. Es tracta, per tant, d’una exposició que convida el visitant a redescobrir la col·lecció del museu i la seva exposició permanent sota la llum d’aquesta nova contextualització.
Museu Picasso
Montcada 15-23 -08003- Barcelona
Tlf 93 256 30 00
Fax 93 315 01 02
museupicasso@bcn.cat
De dimarts a diumenge (festius inclosos): de 10 a 20 hores
Accés a les sales fins 30 minuts abans del tancament
Dilluns no festius tancat
Dia de tancament anual durant les dates de l’exposició: 25 de juny
Oblidant Velázquez. Las Meninas
Del 16 de maig al 28 de setembre de 2008
Aquesta exposició vol posar en relleu una part fonamental de la col·lecció del museu, tot explorant els lligams de Picasso amb la tradició pictòrica espanyola, especialment amb Velázquez, i proposant noves lectures sobre la sèrie Las Meninas a través de les nombroses interpretacions i aportacions que diversos artistes contemporanis n’han realitzat posteriorment.
Entre l’agost i el desembre del 1957, al seu estudi de La Californie, a Canes, Picasso emprèn una exhaustiva anàlisi de Las Meninas de Velázquez en la línia de les interpretacions d’obres de grans artistes (Manet, Courbet, Poussin, Delacroix, El Greco, Cranach...) que va realitzar a partir del final de la segona guerra mundial. Aquesta sèrie de cinquanta-vuit olis, constituïda per quaranta-quatre interpretacions de l’obra de Velázquez, nou Els colomins, tres paisatges i dues interpretacions lliures, va ser donada íntegra per l’artista al Museu Picasso de Barcelona l’any 1968.
El mateix Picasso ens va explicar quina va ser la seva actitud de partida a l’hora de realitzar les seves Meninas , tal com va recollir Sabartés al seu llibre L’Atelier de Picasso, publicat l’any 1952: “Si algú es posés a copiar Las Meninas amb tota la bona fe, posem per cas, en arribar a un cert punt, i si qui copiés fos jo, em diria: I si posés aquest una miqueta més a la dreta o a l’esquerra? I provaria de fer-ho a la meva manera, oblidant Velázquez”.
No es tracta per tant únicament de projectar-se cap al passat per mostrar les continuïtats i les ruptures de Picasso amb la tradició Pablo Picasso , sinó també d’estudiar la pervivència del motiu de Las Meninas al llarg de la història de l’art fins al moment present tot recollint les revisions contemporànies existents, que dialoguen ja no només amb l’obra de Velázquez sinó també, i de manera molt evident, amb les creacions de Picasso. Es tracta, per tant, d’una exposició que convida el visitant a redescobrir la col·lecció del museu i la seva exposició permanent sota la llum d’aquesta nova contextualització.
Museu Picasso
Montcada 15-23 -08003- Barcelona
Tlf 93 256 30 00
Fax 93 315 01 02
museupicasso@bcn.cat
De dimarts a diumenge (festius inclosos): de 10 a 20 hores
Accés a les sales fins 30 minuts abans del tancament
Dilluns no festius tancat
Dia de tancament anual durant les dates de l’exposició: 25 de juny
diumenge 11 de maig de 2008
Bellesa sublim
Bellesa sublim. Tresors del Renaixement de la ciutat de Prato
Del 19 de juny al 28 de setembre
El Renaixement, un dels grans esdeveniments de la història de l’art europeu, el tret principal del qual és la recuperació de l’esperit clàssic, l’humanisme, va donar-se a la localitat de Prato, a la Toscana. Donatello i Filippo Lippi van deixar la seva empremta en la decoració de la catedral, que va esdevenir un lloc de pelegrinatge per a les noves generacions d’artistes. Alhora, l’existència d’una important vida corporativa va produir una extraordinària riquesa cultural que rivalitzava amb la de la veïna Florència.
Aquesta exposició vol presentar l’aportació de Prato a l’art del Renaixement durant un període de quatre segles, des de les creacions dels grans artistes del segle xiv, com Bernaldo Daddi, autor del retaule del Cíngol Sagrat (el cinyell que la Verge va donar a Sant Tomàs i que es conserva encara avui a Prato com a relíquia), fins a les obres mestres de Filippo Lippi, del segle xv, en què l’esperit de l’humanisme es manifesta amb el màxim grau de refinament.
Filippo Lippi (Florència 1407, Spoleto 1649)
Anunciació, en presència de sant Giuliano, segle xv
Museo Civico, Prato © Museo Civico, Prato
Bellesa sublim també recull, entre d’altres, les aportacions dels manieristes, com Gianni Maria Butteri, i dels naturalistes com Giovanni Battista Caracciolo, el Batistello, que van portar fins a les darreres conseqüències la tècnica del clarobscur.
De les lluminoses epifanies del tres-cents a la violència expressiva de Luca Signorelli i el tenebrisme que anuncia el barroc, l’exposició proposa un recorregut per la història de l’art italià, a partir de 55 peces del fons del Museo Civico de Prato, que inclouen pintures sobre fusta i tela, frescos, relleus en terracota i majòlica, mobles i peces d’orfebreria.
L’exposició també vol servir per recordar la vinculació entre Barcelona i Prato, dues ciutats dedicades a la producció tèxtil, que a l’Edat Mitjana van mantenir una estreta relació comercial.
Organitzada en col·laboració amb Contemporanea Progetti, Florència.
Visites comentades per al públic general
Dilluns i dijous a les 18.00 h i dimecres a les 19.00 h,
en català. Dimarts i dijous a les 19.00 h, en castellà.
Dissabtes a les 18.00 h, en anglès
Els dies festius no es faran visites
Activitat gratuïta. Places limitades
Visites concertades per a grups
Inscripció prèvia: 93 476 86 30
Horari:
De dilluns a diumenge, de 10.00 a 20.00 h
Dissabtes, de 10.00 a 22.00 h
Preu: Activitat gratuïta
CaixaForum Barcelona
Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038
BARCELONA
Del 19 de juny al 28 de setembre
El Renaixement, un dels grans esdeveniments de la història de l’art europeu, el tret principal del qual és la recuperació de l’esperit clàssic, l’humanisme, va donar-se a la localitat de Prato, a la Toscana. Donatello i Filippo Lippi van deixar la seva empremta en la decoració de la catedral, que va esdevenir un lloc de pelegrinatge per a les noves generacions d’artistes. Alhora, l’existència d’una important vida corporativa va produir una extraordinària riquesa cultural que rivalitzava amb la de la veïna Florència.
Aquesta exposició vol presentar l’aportació de Prato a l’art del Renaixement durant un període de quatre segles, des de les creacions dels grans artistes del segle xiv, com Bernaldo Daddi, autor del retaule del Cíngol Sagrat (el cinyell que la Verge va donar a Sant Tomàs i que es conserva encara avui a Prato com a relíquia), fins a les obres mestres de Filippo Lippi, del segle xv, en què l’esperit de l’humanisme es manifesta amb el màxim grau de refinament.
Filippo Lippi (Florència 1407, Spoleto 1649)
Anunciació, en presència de sant Giuliano, segle xv
Museo Civico, Prato © Museo Civico, Prato
Bellesa sublim també recull, entre d’altres, les aportacions dels manieristes, com Gianni Maria Butteri, i dels naturalistes com Giovanni Battista Caracciolo, el Batistello, que van portar fins a les darreres conseqüències la tècnica del clarobscur.
De les lluminoses epifanies del tres-cents a la violència expressiva de Luca Signorelli i el tenebrisme que anuncia el barroc, l’exposició proposa un recorregut per la història de l’art italià, a partir de 55 peces del fons del Museo Civico de Prato, que inclouen pintures sobre fusta i tela, frescos, relleus en terracota i majòlica, mobles i peces d’orfebreria.
L’exposició també vol servir per recordar la vinculació entre Barcelona i Prato, dues ciutats dedicades a la producció tèxtil, que a l’Edat Mitjana van mantenir una estreta relació comercial.
Organitzada en col·laboració amb Contemporanea Progetti, Florència.
Visites comentades per al públic general
Dilluns i dijous a les 18.00 h i dimecres a les 19.00 h,
en català. Dimarts i dijous a les 19.00 h, en castellà.
Dissabtes a les 18.00 h, en anglès
Els dies festius no es faran visites
Activitat gratuïta. Places limitades
Visites concertades per a grups
Inscripció prèvia: 93 476 86 30
Horari:
De dilluns a diumenge, de 10.00 a 20.00 h
Dissabtes, de 10.00 a 22.00 h
Preu: Activitat gratuïta
CaixaForum Barcelona
Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038
BARCELONA
La modernitat desplaçada: trenta anys d’art abstracte xinès
La modernitat desplaçada: trenta anys d’art abstracte xinès
Del 4 de juny al 17 d’agost
Per primera vegada una visió exhaustiva de conjunt de l’art abstracte xinès contemporani,
que ha quedat fins ara en la penombra, es podrà veure fora de la Xina.
L’exposició portarà una vuitantena d’obres en diferents suports —com ara pintura, escultura i instal·lació— creades per més de 40 artistes de diferents èpoques de les tres últimes dècades.
L’objectiu de la mostra és fer palès com els artistes xinesos han respost al canvi social i cultural donant pas a una mena d’“art abstracte” o “modernitat” d’arrel alternativa i xinesa, que combina la filosofia i l’estètica tradicionals d’aquest país, el budisme zen, la modernitat occidental i l’art conceptual contemporani.
Per tot això, la mostra s’enfoca partint dels temes següents: la definició i la interpretació de “l’art abstracte” xinès no es pot basar en les dicotomies entre objectivitat i subjectivitat, entre obra d’art i artista, entre forma i significat, sinó que “l’art abstracte” xinès és l’expressió d’un estat concret d’obertura i una metàfora de la realitat viscuda. A les acaballes de la dècada de 1970 i començament de la de 1980, les autoritats consideraven la forma abstracta en si mateixa com a producció burgesa. D’altra banda, l’art abstracte xinès va tenir un paper polític durant aquella època. En la segona meitat de la dècada de 1980, gràcies a la influència de la modernitat i la postmodernitat occidental, molts artistes d’avantguarda del Moviment 85 es van comprometre a crear una mena d’art metafísic oriental, tot combinant els símbols culturals tradicionals i el surrealisme occidental.
Des del 1990, aquest art abstracte xinès ha reflectit de manera profunda la realitat de la globalització i la urbanització, no s’ha limitat a produir composicions abstractes simplement metafísiques, sinó que ha significat una activitat de meditació d’inspiració zen, un flux diari continu d’“art d’acció” que ha implicat la realitat urbana. L’aspecte “modern” d’aquestes
obres només és una màscara, i el fenomen “abstracte” en l’art contemporani xinès és un desplaçament de la modernitat en un context que traspua contemporaneïtat i en què la naturalesa estètica i la forma social són indivisibles i intercanviables.
Els artistes
Zhao Wenliang, Zhu Jinshi, Wang Luyan, Gu Wenda, Yu Youhan, Ren Jian, Zhang Jianjun,
Yang Zhilin, Huang Yali, Shang Yang, Li Huasheng, Zhang Yu, Wang Tiande, Liang Quan, Zhou Yangming, Ding Yi, Meng Luding, Zhu Xiaohe, Lei Hong, Tan Ping ... entre d’altres.
Visites comentades per al públic general
Dilluns a les 19.00 h i divendres a les 19.00 h en
català. Dimarts a les 18.00 h i dimecres a les 18.00 h,
en castellà. Dissabtes a les 10.30 h en anglès
Els dies festius no es faran visites
CONFERÈNCIA INAUGURAL
Dimarts 3 de juny 18.00 h
a càrrec de Gao Minglu, comissari de l’exposició
Activitat gratuïta. Places limitades
Del 4 de juny al 17 d’agost
Per primera vegada una visió exhaustiva de conjunt de l’art abstracte xinès contemporani,
que ha quedat fins ara en la penombra, es podrà veure fora de la Xina.
L’exposició portarà una vuitantena d’obres en diferents suports —com ara pintura, escultura i instal·lació— creades per més de 40 artistes de diferents èpoques de les tres últimes dècades.
L’objectiu de la mostra és fer palès com els artistes xinesos han respost al canvi social i cultural donant pas a una mena d’“art abstracte” o “modernitat” d’arrel alternativa i xinesa, que combina la filosofia i l’estètica tradicionals d’aquest país, el budisme zen, la modernitat occidental i l’art conceptual contemporani.
Per tot això, la mostra s’enfoca partint dels temes següents: la definició i la interpretació de “l’art abstracte” xinès no es pot basar en les dicotomies entre objectivitat i subjectivitat, entre obra d’art i artista, entre forma i significat, sinó que “l’art abstracte” xinès és l’expressió d’un estat concret d’obertura i una metàfora de la realitat viscuda. A les acaballes de la dècada de 1970 i començament de la de 1980, les autoritats consideraven la forma abstracta en si mateixa com a producció burgesa. D’altra banda, l’art abstracte xinès va tenir un paper polític durant aquella època. En la segona meitat de la dècada de 1980, gràcies a la influència de la modernitat i la postmodernitat occidental, molts artistes d’avantguarda del Moviment 85 es van comprometre a crear una mena d’art metafísic oriental, tot combinant els símbols culturals tradicionals i el surrealisme occidental.
Des del 1990, aquest art abstracte xinès ha reflectit de manera profunda la realitat de la globalització i la urbanització, no s’ha limitat a produir composicions abstractes simplement metafísiques, sinó que ha significat una activitat de meditació d’inspiració zen, un flux diari continu d’“art d’acció” que ha implicat la realitat urbana. L’aspecte “modern” d’aquestes
obres només és una màscara, i el fenomen “abstracte” en l’art contemporani xinès és un desplaçament de la modernitat en un context que traspua contemporaneïtat i en què la naturalesa estètica i la forma social són indivisibles i intercanviables.
Els artistes
Zhao Wenliang, Zhu Jinshi, Wang Luyan, Gu Wenda, Yu Youhan, Ren Jian, Zhang Jianjun,
Yang Zhilin, Huang Yali, Shang Yang, Li Huasheng, Zhang Yu, Wang Tiande, Liang Quan, Zhou Yangming, Ding Yi, Meng Luding, Zhu Xiaohe, Lei Hong, Tan Ping ... entre d’altres.
Visites comentades per al públic general
Dilluns a les 19.00 h i divendres a les 19.00 h en
català. Dimarts a les 18.00 h i dimecres a les 18.00 h,
en castellà. Dissabtes a les 10.30 h en anglès
Els dies festius no es faran visites
CONFERÈNCIA INAUGURAL
Dimarts 3 de juny 18.00 h
a càrrec de Gao Minglu, comissari de l’exposició
Activitat gratuïta. Places limitades
dissabte 10 de maig de 2008
Xupitos de dansa
6ens “Xupitos” de dansa i altres arts escèniques paral.leles
Dissabte 10 de maig
20:30h
Sala La Danseria
C/st Julià 24
Vilafranca del Penedès
El Mercat de la carn o el poder de la oxitocina
Ballarins a la disposició de dos coreògrafs:
Idea: Beatriz Souza.
Moviment Olga Alvarez.
Interprets: Marta Salamé, Marta Esplugas, Mireia Beumala, Meritxell Borrás, Núria Coral, Mónica Catasús.
8 min.
Sinopsis:
Treballant el cos natural, mostrat i exhibit, les intèrprets presenten diferents estadis de l’acció de l’oxitocina una hormona sexual que regula els camps de la sexualitat, la maternitat, la lactància, la laxitud i l’enamorament.
Sinopsis:
Treballant el cos natural, mostrat i exhibit, les intèrprets presenten diferents estadis de l’acció de l’oxitocina una hormona sexual que regula els camps de la sexualitat, la maternitat, la lactància, la laxitud i l’enamorament.
Mala Vida
mala vida
Data: 09/05/08 11:03
un relat de Pere Ollé
Bon dia companys, us escric per expressar-vos el meu estat de xoc que em dura encara des d'ahir al matí...em va costar dinar i fins i tot sopar, i necessitava desfugar-me...
tot va començar quan vaig arribar 1/4 d'hora abans a l'obra que havia de visitar, eren les 7:45 del matí i com cada dia necessitava un bon cafè.
Així que em vaig decidir a voltar pels barris típus Bellvitge que hi ha per Cornellà, més coneguts amb el nom dels barris de Marroc.
vaig endinsar-me per aquells carrers encara buits de gent, supos perquè els comerços i els bars estaven tots tancats...
finalment en vaig veure un d'obert i sense pensar-ho dos vegades m'hi vaig ficar, i amb la mateixa decissió vaig demanar un "cafè sol, sisplau"...el cambrer extranyat va arrufar el front i va preguntar "cómo?, un café sol?" ...
va ser aleshores quan vaig començar a adonar-me del cau on m'havia posat...
la decoració estava feta amb greix a les parets, greix al terra, un cartell ben gros on deia "se premite fumar" i una colla de gent asseguda que suposo que també formaven part de la decoració del "local"...em vaig fotre en un bar de borratxos,
tots ho estaven més o menys, inclòs el cambrer, ho vaig notar quan va dir de cara al públic en general: " un café solo?!!! no quere ni coñac ni güisqui!!"...
aleshores la gent es va posar a riure i em va encerclar per observar-me millor i de més aprop, suposo que era una bèstia rara en "aquelles contrades", anava vestit amb una camisa nova, americana, sabates...
Un "company" es va voler fer col.lega meu, i em va començar a parlar de la seva vida i dels seus fills, era un home que parlava en català, d'uns 65 anys???? no anava perfumat i el seu rostre barbut i front calva el tenia demacrat amb tot de taques vermelles i crostes...
el cambrer, brut i cebós, encara amb el front arrufat em va preguntar si era espanyol !!! i a on vivia i on havia nascut, mentre el company del costat em deia que era de la Roca del Vallès.
Al dirigir-me al cambrer vaig fixar-me en les babes ja blanques que portava a cada banda de la boca mentres ja em servia el "café solo sin coñac ni güiosqui" sobre la taula...va ser aleshores quan vaig veure que hi havia una finestra que comunicava la barra amb el carrer que hi sortien dos gitanos a observar l'event de la meva presència. No era una mala imatge, i menys quan em vaig fixar amb les mans del cambrer:
Grogues, amb les ungles llargues i mal tallades, de color groc també i negres, li faltava mig dit i se li veia l’os.
Va deixar-me el cafè sobre la barra, va agafar la cullereta pel punt on precisament no s’havia d’agafar...i la va posar dins el got...
El meu “col.lega “ ja m’estava explicant que també havia estat a Andalusia i a Extremadura, però que era de la Roca del Vallès...
Veient la situació i les nàusees que em venien vaig buscar l’euro que tenia dins la cartera,....i....el meu col.lega va fixar-se que era de caixa del Penedès, em va dir: “ he vist que tens targeta.... ...... ..... jo també en tinc, però ara no la porto....”
Jo ja m’havia apresurat a demanar que em cobrés el cafè, tot i que encara el tenia sobre la barra... ho vaig demanar 1 vegada, 2 vegades, 3 vegades ja amb un tò de veu fort, i la 4º vegada garirebé cridant pq l’home estava comentant guarrades amb els col.legues.
Finalment el van alertar, i vaig deixar caure la moneda sobre el seu palmell de la mà des d’una distància prudencial, ben bé 20 cm...
El meu col.lega continuava explicant-me que també havia estat a Holanda i al Marroc i que pel carrer mai portava targeta de crèdit mentre jo em despedia potser una mica bruscament. El col.lega em va demanar que encara no me n’anés pq encara no havia acabat d’explicar-me que feia 3 setmanes que no el deixaven entrar a casa seva...
En vaig fer pas a trabés dels meus admiradors intentant esquivar amb un àgil joc de malucs tots els cossos etílics del voltant i finalment vaig veure la llum del carrer.
Al allunyar-me vaig mirar enrera, i vaig observar el local des de fora, i amb aquella mirada, ara si, atenta, no em vaig poder explicar com vaig poder atrevir-me a entrar en un local “after hours” anomenat BAR TIO NINO del barri més xungo de Cornellà.
sort que visc a Torrelles.
salut a tots.
amics, us adjunto la prova del lloc del delicte.
aquest vaser l'escenari del crim.
Data: 09/05/08 11:03
un relat de Pere Ollé
Bon dia companys, us escric per expressar-vos el meu estat de xoc que em dura encara des d'ahir al matí...em va costar dinar i fins i tot sopar, i necessitava desfugar-me...
tot va començar quan vaig arribar 1/4 d'hora abans a l'obra que havia de visitar, eren les 7:45 del matí i com cada dia necessitava un bon cafè.
Així que em vaig decidir a voltar pels barris típus Bellvitge que hi ha per Cornellà, més coneguts amb el nom dels barris de Marroc.
vaig endinsar-me per aquells carrers encara buits de gent, supos perquè els comerços i els bars estaven tots tancats...
finalment en vaig veure un d'obert i sense pensar-ho dos vegades m'hi vaig ficar, i amb la mateixa decissió vaig demanar un "cafè sol, sisplau"...el cambrer extranyat va arrufar el front i va preguntar "cómo?, un café sol?" ...
va ser aleshores quan vaig començar a adonar-me del cau on m'havia posat...
la decoració estava feta amb greix a les parets, greix al terra, un cartell ben gros on deia "se premite fumar" i una colla de gent asseguda que suposo que també formaven part de la decoració del "local"...em vaig fotre en un bar de borratxos,
tots ho estaven més o menys, inclòs el cambrer, ho vaig notar quan va dir de cara al públic en general: " un café solo?!!! no quere ni coñac ni güisqui!!"...
aleshores la gent es va posar a riure i em va encerclar per observar-me millor i de més aprop, suposo que era una bèstia rara en "aquelles contrades", anava vestit amb una camisa nova, americana, sabates...
Un "company" es va voler fer col.lega meu, i em va començar a parlar de la seva vida i dels seus fills, era un home que parlava en català, d'uns 65 anys???? no anava perfumat i el seu rostre barbut i front calva el tenia demacrat amb tot de taques vermelles i crostes...
el cambrer, brut i cebós, encara amb el front arrufat em va preguntar si era espanyol !!! i a on vivia i on havia nascut, mentre el company del costat em deia que era de la Roca del Vallès.
Al dirigir-me al cambrer vaig fixar-me en les babes ja blanques que portava a cada banda de la boca mentres ja em servia el "café solo sin coñac ni güiosqui" sobre la taula...va ser aleshores quan vaig veure que hi havia una finestra que comunicava la barra amb el carrer que hi sortien dos gitanos a observar l'event de la meva presència. No era una mala imatge, i menys quan em vaig fixar amb les mans del cambrer:
Grogues, amb les ungles llargues i mal tallades, de color groc també i negres, li faltava mig dit i se li veia l’os.
Va deixar-me el cafè sobre la barra, va agafar la cullereta pel punt on precisament no s’havia d’agafar...i la va posar dins el got...
El meu “col.lega “ ja m’estava explicant que també havia estat a Andalusia i a Extremadura, però que era de la Roca del Vallès...
Veient la situació i les nàusees que em venien vaig buscar l’euro que tenia dins la cartera,....i....el meu col.lega va fixar-se que era de caixa del Penedès, em va dir: “ he vist que tens targeta.... ...... ..... jo també en tinc, però ara no la porto....”
Jo ja m’havia apresurat a demanar que em cobrés el cafè, tot i que encara el tenia sobre la barra... ho vaig demanar 1 vegada, 2 vegades, 3 vegades ja amb un tò de veu fort, i la 4º vegada garirebé cridant pq l’home estava comentant guarrades amb els col.legues.
Finalment el van alertar, i vaig deixar caure la moneda sobre el seu palmell de la mà des d’una distància prudencial, ben bé 20 cm...
El meu col.lega continuava explicant-me que també havia estat a Holanda i al Marroc i que pel carrer mai portava targeta de crèdit mentre jo em despedia potser una mica bruscament. El col.lega em va demanar que encara no me n’anés pq encara no havia acabat d’explicar-me que feia 3 setmanes que no el deixaven entrar a casa seva...
En vaig fer pas a trabés dels meus admiradors intentant esquivar amb un àgil joc de malucs tots els cossos etílics del voltant i finalment vaig veure la llum del carrer.
Al allunyar-me vaig mirar enrera, i vaig observar el local des de fora, i amb aquella mirada, ara si, atenta, no em vaig poder explicar com vaig poder atrevir-me a entrar en un local “after hours” anomenat BAR TIO NINO del barri més xungo de Cornellà.
sort que visc a Torrelles.
salut a tots.
amics, us adjunto la prova del lloc del delicte.
aquest vaser l'escenari del crim.
dimecres 7 de maig de 2008
viure o morir
"Me duele no haber visto ningún ovni"
després de llegir el Joan Antón Oliver he decidit que em feia fan seu,
(haure de mirar de pillar alguna cançó seva,
més k res per veure si també m'agraden)
“Si te instalas en el absurdo, sucede lo impensable”
LucasFernández, cineasta,
Lleno de vidas
Josep Garriga, 32 días en coma
"Tuve muchos sueños durante mi coma"
Dr. Piñ Van Lommel, cardiologo, investiga regresos de la muerte
"Hay conciencia después de la muerte"
"Si no temes la muerte, cambias tu vida"
Brian O'Leary, exocientífico
"A veces hay que elegir entre tu carrera y la verdad, y la verdad es ahora la única carrera que me interesa"
Josep Lòpez, escritor y asesor de escritores
"Hay que ser coherente con las propias ilusiones"
Carmen Tejedor, psiquiatra, dirige el programa de prevención del suicidio del Eixample
"Yo nunca he encontrado libertad en un suicida"
"Ahora mi vida tiene el mismo color, pero brilla más"
M. Cinta Barberà, primera paciente a la que se implanta un corazón artificial España
"El cuerpo grita que hay que cambiar algo"
com podeu veure les fibromiàlgiques van posar el crit al cel quan van llegir això,
des de quan un es pot curar
"Hay emociones que pueden matarte"
Stella Maris Maruso, terapeuta que aplica la psiconeuroendocrinoinmunología
i menys mal que fins i tot està demostrat científicament
"Poseemos defensas naturales para luchar contra el cáncer"
David Servan-Schreiber, psiquiatra y neurólogo
Esther González, concibió a su hija pequeña para salvar a su hija mayor
"Cuando la vida cura"
"Hay que pasar más tiempo con personas que con cosas"
Deforia Lane, directora de musicoterapia en el hospital Universitario de Cleveland (Ohio)
Mario Kapilolo, bosquimano, reverendo y líder de la comunidad !xung
"Yo he vivido dos vidas"
Svetomir Ivanovic, neurocirujano de la guerra de los Balcanes
"No podemos aceptar un castigo colectivo por los actos de un individuo"
Sebastià Piera, luchador antifranquista
"Lo vi caer..., siempre me he preguntado si tendria família"
Jirí Menzel, director de cine
"Vive decentemente, para poder morir tranquilamente"
Han Nefkens, activista artístico
"Sobrevivo al sida, y el arte me certifica que sigo vivo"
La prisa es el mejor modo de perder el tiempo
Stefan Klein, físico, estudia nuestra percepción de tiempo y felicidad; autor de 'El tiempo'
Cuantos menos jefes, más felicidad. El placer del error
Masaru Emoto
"El agua registra mensajes"
"El agua capta las buenas palabras”
José Luís Peixoto, escritor
“Vivo como si fuese a morir mañana”
David Galante, superviviente de Auschwitz y de la extinta comunidad sefardí de Rodas
"Cambiaban pan por tabaco para poder morir fumando"
María José Pizarro, hija del líder del M-19 colombiano Carlos Pizarro
"Mi madre puso una granada entre mis pañales y salimos"
Clara Rojas, durante seis años vivió secuestrada en la selva por las FARC
"Las situaciones traumáticas hay que afrontarlas para poder pasar página"
Sílvia Gaia, ingeniera industrial, especializada en agua y saneamiento para Unicef
"Es imprescindible que las ONG nos coordinemos"
José Javier Parladé, sacerdote, misionero cambonano
"Hacer la guerra és mucho más fácil que construir la paz"
Donatella Rovera, responsable de Aminstía Internacional para Oriente Medio
"No puedo cambiar el mundo, pero sí hacerlo menos malo"
Doudou Diène, exrelator especial de la ONU en materia de racismo
"Mientras las ramas se pelean, las raíces se abrazan"
LucasFernández, cineasta,
“Si te instalas en el absurdo, sucede lo impensable”
Lleno de vidas
(jo de gran vull ser com ell)
Isabel Allende, escritora
"Mi gran aprendizaje ha sido que uno sólo tiene lo que da"
Carlos Rulfo, realizador mexicano
"Uno se conoce a través de las historias de los otros"
La muerte tiene explicación biológica
Marie de Hennezel
"El corazon envejece cuando nadie solicita tu atención"
després de llegir el Joan Antón Oliver he decidit que em feia fan seu,
(haure de mirar de pillar alguna cançó seva,
més k res per veure si també m'agraden)
“Si te instalas en el absurdo, sucede lo impensable”
LucasFernández, cineasta,
Lleno de vidas
Josep Garriga, 32 días en coma
"Tuve muchos sueños durante mi coma"
Dr. Piñ Van Lommel, cardiologo, investiga regresos de la muerte
"Hay conciencia después de la muerte"
"Si no temes la muerte, cambias tu vida"
Brian O'Leary, exocientífico
"A veces hay que elegir entre tu carrera y la verdad, y la verdad es ahora la única carrera que me interesa"
Josep Lòpez, escritor y asesor de escritores
"Hay que ser coherente con las propias ilusiones"
Carmen Tejedor, psiquiatra, dirige el programa de prevención del suicidio del Eixample
"Yo nunca he encontrado libertad en un suicida"
"Ahora mi vida tiene el mismo color, pero brilla más"
M. Cinta Barberà, primera paciente a la que se implanta un corazón artificial España
"El cuerpo grita que hay que cambiar algo"
com podeu veure les fibromiàlgiques van posar el crit al cel quan van llegir això,
des de quan un es pot curar
"Hay emociones que pueden matarte"
Stella Maris Maruso, terapeuta que aplica la psiconeuroendocrinoinmunología
i menys mal que fins i tot està demostrat científicament
"Poseemos defensas naturales para luchar contra el cáncer"
David Servan-Schreiber, psiquiatra y neurólogo
Esther González, concibió a su hija pequeña para salvar a su hija mayor
"Cuando la vida cura"
"Hay que pasar más tiempo con personas que con cosas"
Deforia Lane, directora de musicoterapia en el hospital Universitario de Cleveland (Ohio)
Mario Kapilolo, bosquimano, reverendo y líder de la comunidad !xung
"Yo he vivido dos vidas"
Svetomir Ivanovic, neurocirujano de la guerra de los Balcanes
"No podemos aceptar un castigo colectivo por los actos de un individuo"
Sebastià Piera, luchador antifranquista
"Lo vi caer..., siempre me he preguntado si tendria família"
Jirí Menzel, director de cine
"Vive decentemente, para poder morir tranquilamente"
Han Nefkens, activista artístico
"Sobrevivo al sida, y el arte me certifica que sigo vivo"
La prisa es el mejor modo de perder el tiempo
Stefan Klein, físico, estudia nuestra percepción de tiempo y felicidad; autor de 'El tiempo'
Cuantos menos jefes, más felicidad. El placer del error
Masaru Emoto
"El agua registra mensajes"
"El agua capta las buenas palabras”
José Luís Peixoto, escritor
“Vivo como si fuese a morir mañana”
David Galante, superviviente de Auschwitz y de la extinta comunidad sefardí de Rodas
"Cambiaban pan por tabaco para poder morir fumando"
María José Pizarro, hija del líder del M-19 colombiano Carlos Pizarro
"Mi madre puso una granada entre mis pañales y salimos"
Clara Rojas, durante seis años vivió secuestrada en la selva por las FARC
"Las situaciones traumáticas hay que afrontarlas para poder pasar página"
Sílvia Gaia, ingeniera industrial, especializada en agua y saneamiento para Unicef
"Es imprescindible que las ONG nos coordinemos"
José Javier Parladé, sacerdote, misionero cambonano
"Hacer la guerra és mucho más fácil que construir la paz"
Donatella Rovera, responsable de Aminstía Internacional para Oriente Medio
"No puedo cambiar el mundo, pero sí hacerlo menos malo"
Doudou Diène, exrelator especial de la ONU en materia de racismo
"Mientras las ramas se pelean, las raíces se abrazan"
LucasFernández, cineasta,
“Si te instalas en el absurdo, sucede lo impensable”
Lleno de vidas
(jo de gran vull ser com ell)
Isabel Allende, escritora
"Mi gran aprendizaje ha sido que uno sólo tiene lo que da"
Carlos Rulfo, realizador mexicano
"Uno se conoce a través de las historias de los otros"
La muerte tiene explicación biológica
Marie de Hennezel
"El corazon envejece cuando nadie solicita tu atención"
dissabte 5 d’abril de 2008
Zoran Music
L'exposició aplega una àmplia selecció de pintures i dibuixos que donen una visió retrospectiva de la trajectòria artística del pintor d'origen eslovè Zoran Music (Gorizia, 1909 - Venècia, 2005). La seva obra, al marge dels grans moviments del segle xx, aconsegueix una de les poètiques més intenses sobre la fragilitat de l'ésser humà i s'alça com una de les més paradigmàtiques del desemparament existencial que s'apodera de l'home després de la Segona Guerra Mundial.
No som els últims, 1973
Acrílic sobre tela, 200 × 267 cm
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
Zoran Music. De Dachau a Venècia
Exposicions temporals i itinerants
Exposició:Data: Del 26 de febrer al 18 de maig de 2008Lloc: Sala d'Exposicions de La Pedrera. Passeig de Gràcia, 92.Horari: De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h.
Exposició:Data: Del 26 de febrer al 18 de maig de 2008Lloc: Sala d'Exposicions de La Pedrera. Passeig de Gràcia, 92.Horari: De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h.
Entrada gratuïta
diumenge 30 de març de 2008
Sopar de Fisios
Hola a tots,
el passat divendres 22 de febrer hi va haver el sopar al Trull de Vilafranca.
Va haver-hi un ambient més intim que no pas l'any anterior.
Van haver-hi noves cames, d'altres de ja conegudes. A última hora va apareixer el Manel Prieto, que com ja sabeu és el segon fisio jubilat que tenim a la comarca, el primer és el Pere Mongay.
i xerrant xerrant, el sopar va resultar molt productiu.
I vam arribar a la conclusió que estaria bé k es fes algu per la fisio aki, a Vilafranca. Unes xerrades, algun curs,..
així que si teniu idees, o coneixeu algu, o sabeu d'algu, doncs s'accepten totes les aportacions que pogueu fer.
el passat divendres 22 de febrer hi va haver el sopar al Trull de Vilafranca.
Va haver-hi un ambient més intim que no pas l'any anterior.
Van haver-hi noves cames, d'altres de ja conegudes. A última hora va apareixer el Manel Prieto, que com ja sabeu és el segon fisio jubilat que tenim a la comarca, el primer és el Pere Mongay.
i xerrant xerrant, el sopar va resultar molt productiu.
I vam arribar a la conclusió que estaria bé k es fes algu per la fisio aki, a Vilafranca. Unes xerrades, algun curs,..
així que si teniu idees, o coneixeu algu, o sabeu d'algu, doncs s'accepten totes les aportacions que pogueu fer.
dilluns 24 de març de 2008
Post-it City. Ciutats ocasionals
Post-it City. Ciutats ocasionals
El projecte investiga els diferents usos temporals que s'encavalquen sobre el territori urbà, prioritzant les perspectives ofertes des de l'arquitectura, l'urbanisme i les arts visuals. Ciutats ocasionals pretén explorar el fenomen des de les post-it cities, una mena de ciutats efímeres que infecten la ciutat ordinària a partir d'uns usos no codificats, temporals, anònims i amb un tarannà crític implícit.
Foto: Usos alternatius del telèfon mòbil a la R.D.Congo.
Autors foto: SMAQ (Sabine Müller, Andreas Quednau)
Presentació
Exposició que s'emmarca dins del projecte del mateix nom organitzat conjuntament amb el Centre d'Art Santa Mònica i dirigit per Martí Perán.
Ciutats ocasionals intenta explorar l'esmentat fenomen en les seves múltiples i possibles variants, amb la finalitat de documentar-lo i reflexionar-hi: un polígon industrial que esdevé un circuit il·legal els caps de setmana, la utilització de la ciutat "en construcció" per a l'aventura dels nerds explorers, determinades variants del fenomen okupa, la utilització de determinats terrains vagues per a trobades ocasionals -un campament nòmada, una festa rave-, la conversió de la diürna ciutat universitària en una zona de transacció sexual durant la nit, etc.
Aquest és un projecte que, en el conjunt de paràmetres que posa en joc, ens mena cap a una sèrie de temes d'especial interès per a la cultura contemporània: la necessitat de crear espais disponibles, la versatilitat de la idea de reciclatge, l'emergència de noves subjectivitats, etc.Aquesta exposició s'emmarca dins del projecte del mateix nom organitzat conjuntament amb el Centre d'Art Santa Mònica i dirigit per Martí Perán.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre, 5 - 08001 Barcelona - Telf. 93 306 41 00 - Fax 93 306 41 01 - global@cccb.org
http://www.cccb.org/ca/exposicio?idg=16445
Del 13 Mar 2008 al 25 Mai 2008
Horari
De dimarts a diumenges d'11 a 20h
Dijous d'11 a 22 h. Tancat els dilluns no festius
Les taquilles tanquen mitja hora abans del tancament de la sala.
El projecte investiga els diferents usos temporals que s'encavalquen sobre el territori urbà, prioritzant les perspectives ofertes des de l'arquitectura, l'urbanisme i les arts visuals. Ciutats ocasionals pretén explorar el fenomen des de les post-it cities, una mena de ciutats efímeres que infecten la ciutat ordinària a partir d'uns usos no codificats, temporals, anònims i amb un tarannà crític implícit.
Foto: Usos alternatius del telèfon mòbil a la R.D.Congo.
Autors foto: SMAQ (Sabine Müller, Andreas Quednau)
Presentació
Exposició que s'emmarca dins del projecte del mateix nom organitzat conjuntament amb el Centre d'Art Santa Mònica i dirigit per Martí Perán.
Ciutats ocasionals intenta explorar l'esmentat fenomen en les seves múltiples i possibles variants, amb la finalitat de documentar-lo i reflexionar-hi: un polígon industrial que esdevé un circuit il·legal els caps de setmana, la utilització de la ciutat "en construcció" per a l'aventura dels nerds explorers, determinades variants del fenomen okupa, la utilització de determinats terrains vagues per a trobades ocasionals -un campament nòmada, una festa rave-, la conversió de la diürna ciutat universitària en una zona de transacció sexual durant la nit, etc.
Aquest és un projecte que, en el conjunt de paràmetres que posa en joc, ens mena cap a una sèrie de temes d'especial interès per a la cultura contemporània: la necessitat de crear espais disponibles, la versatilitat de la idea de reciclatge, l'emergència de noves subjectivitats, etc.Aquesta exposició s'emmarca dins del projecte del mateix nom organitzat conjuntament amb el Centre d'Art Santa Mònica i dirigit per Martí Perán.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre, 5 - 08001 Barcelona - Telf. 93 306 41 00 - Fax 93 306 41 01 - global@cccb.org
http://www.cccb.org/ca/exposicio?idg=16445
Del 13 Mar 2008 al 25 Mai 2008
Horari
De dimarts a diumenges d'11 a 20h
Dijous d'11 a 22 h. Tancat els dilluns no festius
Les taquilles tanquen mitja hora abans del tancament de la sala.
Lucas Cranach el viejo – el hombre de mil caras
Lucas Cranach fue el primer pintor de la reforma protestante, famoso por sus pinturas expresivas con nuevas oblicuas perspectivas, y además por su talento de manejar su vida de una increíblemente particular manera.
Lucas Cranach, el viejo;Venus (1532). Stäedel Museum,
Francfort del Meno.
Foto: Jochen Beyer,
Village-Neuf
Los retratos de Martin Luther y sus escenarios de la crucifixión de Jesús todavía hoy – después de 500 años – fascinan a adultos y niños.
El Museo Städel de Fráncfort ofreció este invierno durante 75 días una exposición de más de 100 obras maestras de Cranach. Cranach atrajo como un íman a 210,000 amigas y amigos del arte - o sea 2,700 personas vinieron diariamente al Städel.
La muestra de Cranach,que reúne préstamos de muchas colecciones importantes de arte del mundo, es del genero itinerante y será presentada próximamente en la Royal Academy of Arts de Londres ( 12 de marzo a 8 de junio de 2008).
Lucas Cranach el VIejo alos 77años.
Autorretrato;Oleo sobre
madera.Galleria degli
Uffizi,Florencia-
La muestra intenta contestar las preguntas acerca de los talentos de Cranach, la especialidad de su arte: ¿Como puede un hombre ser al mismo tiempo empresario, mercader de vinos y pimientos, artista y político? ¿Como se puede trabajar para los católicos no reformados y al mismo tiempo imprimir el Nuevo Testamento en su versión luterana? Su diversidad se refleja en sus pinturas, como en las parejas desiguales (hombre joven con mujer vieja), mujeres desnudas al frente de la familia santa con los ángeles.
Nacido en 1472 en Kronach – ubicada en el la Alta Franconia, en el centro del Estado Libre de Baviera- , Cranach vivió un siglo de cambios: La división del credo favoreció el pluralismo politico, la libertad de credo y asentó las bases de la democracia. Cranach sabía usar la “nueva libertad” de la época, haciendo uso de sus polifacéticos talentos.
Después de una temporada de tres años en Viena, en 1505 fue nombrado pintor cortesano oficial del Príncipe Elector Federico Guillermo El Sabio.
Cranach - que se llamó así en plan de seudónimo ya desde los años de Viena (Lucas Cranach = Lucas de Kronach), no sólo pintó sobre lienzos: puso en escena fiestas con sus sendas decoraciones, y hasta diseño ropa. Estableció su taller en la ciudad, para conseguir – a lado de su trabajo oficial – más clientes.
Inspirado por las ideas del humanismo, Cranach buscó la prosperidad, que para él significaba libertad: Cranach se volvió empresario: Él introdujo una nueva manera de producción artística en su taller, creando una manufactura artesanal.
Sus aprendices fueron especialistas en la pintura de fondos, así que Cranach solamente tuvo que añadir los retratos de primer plano, siempre introduciendo una variante que hizo de la pintura una obra única. De esta manera llegó a tener el taller más grande de la Alemania de la época.
Los productos que salieron del taller de Cranach no siempre eran grandes obras de arte, pero sí de buena calidad, de la que dió fe el sello del maestro - un blasón de fondo amarillo monstrando una serpiente con alas de murciélago que tiene un anillo con rubíes entre sus mandíbulas.
La inflación que azotó todo el Sacro Imperio Romano Germánico de la época - causada por España y los conquistadores que trajeron grandes cantidades de oro del “nuevo mundo”- no afectó a Cranach. Al contrario: Cranach invertió en bienes raíces.
Alrededor del año 1510 había comprado la casa en la esquina de la Plaza del Mercado no. 4, donde se instaló. Hoy se llama “Casa Cranach”. Cranach sabía también usar la libertad del mercado: Desde la farmacía y la taberna que formaron parte de esta casa, abasteció la corte del ducado, alquiló otras casas y se hizo el segundo hombre más rico de la ciudad y mayor terrateniente urbano.
En 1519 estableció un taller de imprenta en su casa. Cranach apoyó a su amigo Martín Lutero a publicar una traducción del Nuevo Testamento al alemán. Ambos desarrollaron la estética y un lenguaje figurativo de la Reforma.
Cranach se hizó también editor y librero, pero abandonó estos oficios más tarde por motivos que ignoramos.
En 1525 Cranach armó un escándalo, cuando consintió ser padrino de la boda entre el monje apóstata Lutero y la monja Katharina de Bora. Pero al mismo tiempo no cesaron sus trabajos para su clientela católica no reformada.
Cranach fue un hombre muy arraigado a su tierra, y se sintío muy comprometido por su patria adoptiva, Wittenberg. Así entró en el escenario de la política municipal: Fue tesorero del Consejo Municipal de Wittenberg entre 1519 y 1535. Cranach fue elegido alcalde de Wittenberg tres veces
Murió en Weimar en 1553.
La promoción de la muestra venidera en su segunda estación en Londres produjo durante unos días aguas revueltas y muchos titulares: Los responsables del metro londinense, en un primer momento, habían rechazado un afiche de publicidad que muestra la Venus desnuda y seductora de Cranach el Viejo por ser un supuesto desafío para la moral de los usuarios del metro. Vistas las reacciones de la Prensa y de críticos del arte, luego se cedió y se levantó el destierro de la aún „provocadora“ imagen.
Nacido en 1472 en Kronach – ubicada en el la Alta Franconia, en el centro del Estado Libre de Baviera- , Cranach vivió un siglo de cambios: La división del credo favoreció el pluralismo politico, la libertad de credo y asentó las bases de la democracia. Cranach sabía usar la “nueva libertad” de la época, haciendo uso de sus polifacéticos talentos.
Después de una temporada de tres años en Viena, en 1505 fue nombrado pintor cortesano oficial del Príncipe Elector Federico Guillermo El Sabio.
Cranach - que se llamó así en plan de seudónimo ya desde los años de Viena (Lucas Cranach = Lucas de Kronach), no sólo pintó sobre lienzos: puso en escena fiestas con sus sendas decoraciones, y hasta diseño ropa. Estableció su taller en la ciudad, para conseguir – a lado de su trabajo oficial – más clientes.
Inspirado por las ideas del humanismo, Cranach buscó la prosperidad, que para él significaba libertad: Cranach se volvió empresario: Él introdujo una nueva manera de producción artística en su taller, creando una manufactura artesanal.
Sus aprendices fueron especialistas en la pintura de fondos, así que Cranach solamente tuvo que añadir los retratos de primer plano, siempre introduciendo una variante que hizo de la pintura una obra única. De esta manera llegó a tener el taller más grande de la Alemania de la época.
Los productos que salieron del taller de Cranach no siempre eran grandes obras de arte, pero sí de buena calidad, de la que dió fe el sello del maestro - un blasón de fondo amarillo monstrando una serpiente con alas de murciélago que tiene un anillo con rubíes entre sus mandíbulas.
La inflación que azotó todo el Sacro Imperio Romano Germánico de la época - causada por España y los conquistadores que trajeron grandes cantidades de oro del “nuevo mundo”- no afectó a Cranach. Al contrario: Cranach invertió en bienes raíces.
Alrededor del año 1510 había comprado la casa en la esquina de la Plaza del Mercado no. 4, donde se instaló. Hoy se llama “Casa Cranach”. Cranach sabía también usar la libertad del mercado: Desde la farmacía y la taberna que formaron parte de esta casa, abasteció la corte del ducado, alquiló otras casas y se hizo el segundo hombre más rico de la ciudad y mayor terrateniente urbano.
En 1519 estableció un taller de imprenta en su casa. Cranach apoyó a su amigo Martín Lutero a publicar una traducción del Nuevo Testamento al alemán. Ambos desarrollaron la estética y un lenguaje figurativo de la Reforma.
Cranach se hizó también editor y librero, pero abandonó estos oficios más tarde por motivos que ignoramos.
En 1525 Cranach armó un escándalo, cuando consintió ser padrino de la boda entre el monje apóstata Lutero y la monja Katharina de Bora. Pero al mismo tiempo no cesaron sus trabajos para su clientela católica no reformada.
Cranach fue un hombre muy arraigado a su tierra, y se sintío muy comprometido por su patria adoptiva, Wittenberg. Así entró en el escenario de la política municipal: Fue tesorero del Consejo Municipal de Wittenberg entre 1519 y 1535. Cranach fue elegido alcalde de Wittenberg tres veces
Murió en Weimar en 1553.
La promoción de la muestra venidera en su segunda estación en Londres produjo durante unos días aguas revueltas y muchos titulares: Los responsables del metro londinense, en un primer momento, habían rechazado un afiche de publicidad que muestra la Venus desnuda y seductora de Cranach el Viejo por ser un supuesto desafío para la moral de los usuarios del metro. Vistas las reacciones de la Prensa y de críticos del arte, luego se cedió y se levantó el destierro de la aún „provocadora“ imagen.
Lucas Cranach: "La edad de oro", c.1530
Lucas Cranach: "Retrato de Martín Lutero"
Royal Academy of Arts de Londres
Museo Thyssen-Bornemisza y Fundación Caja Madrid
Städel Museum
El Pais
blog
divendres 21 de març de 2008
Babilònia: Mite i realitat
Babylone
Expositions thématiques
du 14-03-2008 au 02-06-2008
Babylone
Antiquités orientales et Peintures
Cliquez ici pour découvrir le site Internet de l'exposition
Rassemblant pour la première fois des objets venant du monde entier, cette exposition souhaite réconcilier l’histoire et la légende de Babylone.
Sont évoqués le rayonnement et les étapes fondatrices de la ville antique et la manière dont le concept ultérieur d’une Babylone imaginaire prend son origine dans cette réalité historique. Cette nouvelle approche est rendue possible grâce à des études permettant de retracer une histoire qui ne dépende plus fondamentalement des sources bibliques ou classiques tardives.Les grandes époques de la civilisation babylonienne sont rappelées en s’appuyant sur la présentation de stèles, de statues et statuettes, d’objets précieux, de documents et de textes, de tablettes cunéiformes, de papyrus et de manuscrits.L’évolution de la représentation mythique et des traditions légendaires symboliques de Babylone est également abordée à travers un ensemble d’imprimés, de dessins, de peintures et de miniatures. Babylone est vue sous un jour historique : l’exposition remonte aux faits réels qui ont engendré la ville. Elle permet ainsi de prendre la mesure de l’héritage culturel de Babylone dans des civilisations contemporaines et postérieures et de redonner à la culture babylonienne sa juste place dans les racines de la culture occidentale. Plusieurs dessins, textes, ouvrages témoignent enfin des phases principales de la redécouverte de Babylone, depuis le XVIIe siècle jusqu’à aujourd’hui.
Musée du LouvreEntrée principale par la Pyramide(ou par la Galerie du Carrousel)75001 PARIS
Accés bus : 21, 24, 27, 39, 48, 68, 69, 72, 81, 95.
Subterrani : Palais Royal Musée du Louvre.Acceso RER : A, B, D, Châtelet - Les Halles, Orsay.
Contacte
http://www.louvre.fr/
informació +33 (0)1 40 20 53 17
Expositions thématiques
du 14-03-2008 au 02-06-2008
Babylone
Antiquités orientales et Peintures
Cliquez ici pour découvrir le site Internet de l'exposition
Rassemblant pour la première fois des objets venant du monde entier, cette exposition souhaite réconcilier l’histoire et la légende de Babylone.
Sont évoqués le rayonnement et les étapes fondatrices de la ville antique et la manière dont le concept ultérieur d’une Babylone imaginaire prend son origine dans cette réalité historique. Cette nouvelle approche est rendue possible grâce à des études permettant de retracer une histoire qui ne dépende plus fondamentalement des sources bibliques ou classiques tardives.Les grandes époques de la civilisation babylonienne sont rappelées en s’appuyant sur la présentation de stèles, de statues et statuettes, d’objets précieux, de documents et de textes, de tablettes cunéiformes, de papyrus et de manuscrits.L’évolution de la représentation mythique et des traditions légendaires symboliques de Babylone est également abordée à travers un ensemble d’imprimés, de dessins, de peintures et de miniatures. Babylone est vue sous un jour historique : l’exposition remonte aux faits réels qui ont engendré la ville. Elle permet ainsi de prendre la mesure de l’héritage culturel de Babylone dans des civilisations contemporaines et postérieures et de redonner à la culture babylonienne sa juste place dans les racines de la culture occidentale. Plusieurs dessins, textes, ouvrages témoignent enfin des phases principales de la redécouverte de Babylone, depuis le XVIIe siècle jusqu’à aujourd’hui.
Dirección
Musée du LouvreEntrée principale par la Pyramide(ou par la Galerie du Carrousel)75001 PARIS
Accés bus : 21, 24, 27, 39, 48, 68, 69, 72, 81, 95.
Subterrani : Palais Royal Musée du Louvre.Acceso RER : A, B, D, Châtelet - Les Halles, Orsay.
Contacte
http://www.louvre.fr/
informació +33 (0)1 40 20 53 17
dilluns 25 de febrer de 2008
Vermell a part
21 de febrer – 25 de maig de 2008
Amb Vermell a part, la Fundació Joan Miró ofereix un ampli panorama de l’art xinès més recent a partir dels fons de la col·lecció d’art xinès contemporani més exhaustiva del món, formada per Uli i Rita Sigg. Aquesta col·lecció, d’aspiració institucional, té obres de tots els estils i dels artistes més importants que han sorgit a la Xina des de l’època del realisme socialista fins als nostres dies. És una col·lecció pionera de primeríssim ordre i de proporcions museístiques, de la qual la Fundació Joan Miró ha fet una selecció per contribuir a un més gran coneixement d’un fenomen artístic que aquests darrers anys ha acaparat l’atenció del món de l’art.
L’exposició es divideix en sis grans apartats, en els quals hi ha representats no solament fenòmens socials i artístics que han deixat una empremta en l’art xinès contemporani, sinó també algunes de les obres més significatives dels artistes actuals més importants, com ara Ai Weiwei, Song Dong i Yue Min Jun.
L’exposició es divideix en sis grans apartats, en els quals hi ha representats no solament fenòmens socials i artístics que han deixat una empremta en l’art xinès contemporani, sinó també algunes de les obres més significatives dels artistes actuals més importants, com ara Ai Weiwei, Song Dong i Yue Min Jun.
1. Mao al rerefons. Fa referència al rerefons polític i al fenomen simultani de veneració i qüestionament del gran líder.
2. Transformació: la nova Xina. Obres que reflecteixen els grans canvis econòmics i paisatgístics que experimenta actualment la Xina.
3. Històries personals: els nous xinesos. – Mostra l’impacte d’aquests canvis en els individus i en la col·lectivitat.
4. Noves visions d’antigues tradicions artístiques.Extens apartat dedicat a la integració d’aspectes tradicionals en l’obra de molts artistes contemporanis.
5. Una ironia especial. Vol subratllar el to irònic de l’obra de molts d’aquests artistes.
6. L’art occidental vist des de la Xina.Mostra el joc de l’apropiació d’icones de l’art europeu i il·lustra la relació que existeix entre els artistes xinesos i l’art occidental.
Fundació Joan MiróParc de Montjuïc, s/n08038 Barcelona
Tel. (34) 934.439.470Fax. (34) 933.298.609
E-mail: fjmiro@bcn.fjmiro.es
Horari
De dimarts a dissabte de 10 a 19h (d'octubre a juny)
De 10 a 20h (de juliol a setembre)Dijous de 10 a 21:30h
Diumenges i festius de 10 a 14:30h
Dilluns no festius Tancat
Autobús 55 "Pl. Catalana - Parc de Montjuïc"
Autobús 50 "Trinitat nova-Parc de Montjuïc"
Funicular de Montjuïc (Metro Paral·lel).
Aparcament davant de la Fundació
Accés per a minusvàlids
Tarifes
Entrada general:
adults 8 €
reduïda 6 €
Exposicions
temporals:
adults 4 €
reduïda 3 €
Espai 13: 2,5 €
Preus especials per a grups de més de 15 persones.
Reserves grups: És imprescindible la reserva prèvia per a poder garantir l'entrada al museu. education@bcn.fjmiro.es
diumenge 24 de febrer de 2008
Zhù Yì!
Zhù Yì!Fotografia actual a Xina
Zhù Yì, paraula agafada del xinès mandarí, se centra en la traducció més literal, ‘atenció’, amb el propòsit de donar-nos a conèixer què veuen els joves artistes xinesos en les seves ciutats, què n’enyoren, què els ha marcat, què els preocupa, els seus somnis…
Zhù Yì! Fotografia actual a Xina és una invitació a descobrir la nova Xina a través de la selecció de 109 obres creades entre el 1994 i el 2006 pels 31 artistes que participen en aquesta exposició. Els artistes seleccionats confronten els usos de la història i de la realitat de la globalització avui dia.
Després de l’estricte control ideològic de la Revolució Cultural, l’art xinès va començar a reviure durant els anys vuitanta, va destacar a mitjans dels noranta i és ara, amb aquesta nova generació, quan ha evolucionat i mira cap al passat com un objecte exòtic, enllaçant possibles perills i gaudis d’una cultura global amb una càrrega important de fervor irònic i lacònic.
Pendents de la vida diària i de l’alineació en les ciutats del futur, quan la vulnerabilitat als atacs atòmics i terroristes és cada vegada més gran, els artistes xinesos conviuen amb un altre perill que s’ha detectat: la creixent sensació de buit que genera la incontrolable febre consumista que sorgeix d’aquest procés.
A vegades amb malenconia a causa de la idea d’un passat mític, i a vegades amb l’optimisme de qui és conscient d’estar entrant en una etapa nova, aparentment pròspera, en aquesta exposició els artistes reflecteixen la complexitat de les influències culturals i la manera que poden ser projectades, dosificant la bellesa i la passió en els seus treballs.
Els artistes seleccionats per a aquesta mostra fan servir temes coincidents o reiteren idees, sota formes estètiques que adquireixen caràcter propi de la mà de cadascun d’ells. Compromesos tots amb la societat xinesa, plasmen diferents tipus de preocupacions en cadascuna de les seves fotografies. Amb estils diversos, són un referent del que passa en aquell país, del qual tenim una visió tan deformada i incompleta.
Zhù Yì, paraula agafada del xinès mandarí, se centra en la traducció més literal, ‘atenció’, amb el propòsit de donar-nos a conèixer què veuen els joves artistes xinesos en les seves ciutats, què n’enyoren, què els ha marcat, què els preocupa, els seus somnis…
Zhù Yì! Fotografia actual a Xina és una invitació a descobrir la nova Xina a través de la selecció de 109 obres creades entre el 1994 i el 2006 pels 31 artistes que participen en aquesta exposició. Els artistes seleccionats confronten els usos de la història i de la realitat de la globalització avui dia.
Després de l’estricte control ideològic de la Revolució Cultural, l’art xinès va començar a reviure durant els anys vuitanta, va destacar a mitjans dels noranta i és ara, amb aquesta nova generació, quan ha evolucionat i mira cap al passat com un objecte exòtic, enllaçant possibles perills i gaudis d’una cultura global amb una càrrega important de fervor irònic i lacònic.
Pendents de la vida diària i de l’alineació en les ciutats del futur, quan la vulnerabilitat als atacs atòmics i terroristes és cada vegada més gran, els artistes xinesos conviuen amb un altre perill que s’ha detectat: la creixent sensació de buit que genera la incontrolable febre consumista que sorgeix d’aquest procés.
A vegades amb malenconia a causa de la idea d’un passat mític, i a vegades amb l’optimisme de qui és conscient d’estar entrant en una etapa nova, aparentment pròspera, en aquesta exposició els artistes reflecteixen la complexitat de les influències culturals i la manera que poden ser projectades, dosificant la bellesa i la passió en els seus treballs.
Els artistes seleccionats per a aquesta mostra fan servir temes coincidents o reiteren idees, sota formes estètiques que adquireixen caràcter propi de la mà de cadascun d’ells. Compromesos tots amb la societat xinesa, plasmen diferents tipus de preocupacions en cadascuna de les seves fotografies. Amb estils diversos, són un referent del que passa en aquell país, del qual tenim una visió tan deformada i incompleta.
del 21 de febreral 25 de maig
dimarts a divendres: 11-14 i 16-20:30 h
dissabte: 11-20:30 h
diumenges i festius: 11-15 h
La Rambla, 99 . 08002 Barcelona . Tel 93 316 10 00
dissabte 9 de febrer de 2008
ROMA E I BARBARI
http://www.palazzograssi.it/
ROMA E I BARBARI, LA NASCITA DI UN NUOVO MONDO
Mostre ed Esposizioni
Roma e i Barbari - Palazzo Grassi, Venezia
All'alba della nostra era, Roma dominava tutte le coste del Mediterraneo e si accingeva a conquistare anche il Nord dell'Europa. A Ovest le isole britanniche stavano per essere sottomesse mentre i confini del continente si espandevano seguendo il corso del Reno e del Danubio.Tuttavia, a partire dalla fine del secondo secolo, il ritmo incalzante delle conquiste romane venne smorzato da temibili avversari provenienti dalle coste scandinave, dall'Europa Centrale e dalle steppe asiatiche: I Barbari.L'arrivo di questi popoli ai confini del territorio europeo non soltanto rallentò l'avanzata dell'esercito romano, ma lo costrinse a ritirarsi. Fu così che alla fine del quinto secolo, la parte occidentale dell'impero romano cedette il posto ai regni barbarici.Ma si può dire davvero che i Barbari hanno 'distrutto' l'impero romano, come si è creduto per molto tempo? Per la verità, tanto i Merovingi in Gallia, che gli Ostrogoti e poi i Longobardi in Italia, quanto i Visigoti in Spagna, i Vandali in Africa e gli Anglosassoni nell'isola britannica, hanno tutti subito il fascino della cultura romana. Insediatisi nel territorio romano, si nutrirono di quel sapere e di quei costumi, e ne adottarono e diffusero la religione, il cristianesimo. Anche se molte tecniche di artigianato vennero abbandonate durante questo periodo di conflitti, la diversità culturale della tribù barbara dette vita ad una nuova civiltà occidentale. Riportando alla memoria alcuni eventi quali i primi scontri tra romani e germani, evocando il sacro romano impero di Carlo Magno e i sacchi di Roma dei re Alarico e Genserico, il passaggio di Attila attraverso l'impero, la conversione di Clodoveo... La mostra 'Roma e i Barbari' ripercorre i secoli della conflittuale coesistenza dei due popoli. Presentata sui tre piani di Palazzo Grassi, l'esposizione testimonierà ed evidenzierà la ricchezza artistica della tarda antichità e del primo Medioevo in Occidente in relazione con l'eredità classica romana.Raccogliendo un gran numero di tesori archeologici provenienti dai più importanti musei d'Europa, Asia e America, alcuni dei quali saranno mostrati al pubblico per la prima volta, Roma e i Barbari illustrerà la grandiosità e l'abilità tecnica di quei popoli che hanno forgiato la cultura europea.
Programma
dal 26.01.2008 a 19.07.2008 - 20.07.2008
Palazzo Grassi
San Marco
Dal 26 gennaio al 20 luglio 2008Venezia, Palazzo Grassi
Palazzo Grassi Campo San Samuele
1700 oggetti in mostra per uno storico puzzle a cavallo tra le campagne di Cesare e il secondo millennio: a Palazzo Grassi, dal 26 gennaio, arriva Roma e i Barbari. Da dentro del Contemporaneo nell’arte, Palazzo Grassi diviene temporaneamente sede espositiva di un percorso importante nella storia, un ampio periodo della durata di mille anni, in cui si è formata l’identità del continente europeo. Roma e i Barbari, la nascita di un nuovo mondo, l’ultima mostra legata alla guida di Jean-Jacques Aillagon, vuole proporre una visione differente di questi mille anni decisivi per quell’entità geografica oggi chiamata Europa, che troppo spesso celebra radici greche, romane ed ebraico-cristiane, scordando le proprie origini barbare, peraltro assai potenti e determinanti. La mostra si concentra sui fenomeni che toccano più direttamente i territori dell’Europa occidentale, senza tralasciare i processi che, partendo dall’Oriente, hanno interessato anche l’Occidente.Non va scordato il ruolo svolto dal Mediterraneo, fino all’avvento del mondo arabo musulmano, di ‘bacino’ naturale per un continuo scambio di uomini, merci e idee da Est a Ovest.L’espansione in Europa, Africa, Asia ha permesso che l’impero Romano entrasse in contatto con altri popoli, sia testimoni di grandi civiltà come gli Egizi e i Persiani, sia dei cosiddetti Barbari.I Romani, come prima avevano fatto i Greci, per barbari intendevano coloro di cui non comprendevano la lingua e che non erano organizzati in aggregati urbani e imperi territorialmente stabili.Il rapporto di Roma con tali popolazioni era spesso caratterizzato dall’approccio tipico del dominatore con il sottomesso, come ricorda gran parte dell’iconografia imperiale romana.Spesso però gli stessi barbari erano fautori di importanti vittorie sul piano militare.Nel corso di più secoli, questo confronto ha significato per l’Impero la necessità di essere costantemente all’erta, tuttavia ciò ha permesso un’osmosi molto feconda tra il mondo romano e i differenti mondi barbari, creando nell’Impero un modello di civiltà aperta, quasi ‘accogliente’ nei confronti delle diversità di credo e usanze.Roma diviene quindi un melting pot di popoli differenti, senza preclusioni verso l’accesso alle più alte cariche… L’esposizione veneziana raccoglie circa 1700 oggetti, frutto della collaborazione tra Palazzo Grassi, l’Ecole Française de Rome, e la Kunst-und Ausstellungshalle di Bonn; sono circa 200 i prestatori provenienti da 24 paesi d’Europa, dagli Stati Uniti e dall’Africa, per quanto riguarda i prestiti tunisini relativi al regno vandalo di Cartagine.Molti degli oggetti esposti sono considerati dei tesori nazionali; è il caso per esempio del tesoro di Beja in Portogallo, del reliquiario esagonale di Conques, o del tesoro di Childerico, conservato alla Biblioteca Nazionale Francese a Parigi, dell’evangeliario di Notger in Belgio, del ritratto presunto di Amalasunta conservato al Museo del Bargello a Firenze.Numerosi sono gli oggetti presentati, come ad esempio il cofanetto di Teodorico, che per la prima volta dopo 1400 anni lascerà l’abbazia di Saint-Maurice in Svizzera per la mostra.Alcuni di questi reperti sono frutto di scoperte recenti, come ad esempio il piede monumentale in bronzo di Clermont-Ferrand o il tesoro della tomba della dama di Grez-Doiceau di Namur, o ancora la lancia da parata di Cutry (Moselle, Francia).Notevole è anche la presenza in mostra degli Scettri del Palatino (Roma), recentemente ritrovati.Accanto agli oggetti archeologici è da segnalare che la mostra raccoglie rarissimi documenti manoscritti, tra i quali il Book of Mulling, gli evangeliari di Saint-Vaast e di Marmoutier, nonché il manoscritto di un Vangelo secondo San Giovanni in miniatura copiato in Italia tra il V ed il VI secolo.
Data Inizio: 26/01/2008
Data Fine: 20/07/2008
Costo del biglietto: 10,00 euro
Città: Venezia
Luogo: Palazzo Grassi
Indirizzo: Campo San Samuele
Telefono: 041.5231680S
ito Web: http://www.palazzograssi.it/
dimarts 29 de gener de 2008
Prínceps etruscs. Entre Orient i Occident
Guerrer s. VI a. C., Bronze, Museu Arqueològic Nacional, Florència
CaixaForum Barcelona
Del 31/01/2008 al 04/05/2008
Encara avui es continua parlant del “misteri etrusc”, a causa de les seves peculiaritats etnogràfiques, lingüístiques, religioses, polítiques i culturals, que fan els etruscos tan diferents dels altres pobles de la Itàlia antiga. Els prínceps etruscos es representaven ells mateixos asseguts en trons, acompanyats de servents amb flabels, a la manera dels reis de Lídia i Pèrsia. Es tracta d’un poble oriental que va migrar des de l’Àsia Menor i es va establir a la Toscana, tal com afirmava l’historiador grec Heròdot? O eren habitants autòctons, tal com defensava Dionís d’Halicamàs en l’època de l’emperador August? El poble etrusc és el més conegut de tots els que van ocupar la península italiana durant l’antiguitat. En tot just dos segles, entre el X i el IX aC, van arribar a dominar una gran part de la Itàlia preromana: l’actual Toscana i una part d’Úmbria i del Laci septentrional. La mateixa Roma, una ciutat llatina important, va estar sotmesa a la influència política i cultural d’Etrúria, sota la dinastia etrusca dels Tarquinis, que havia de regnar a Roma entre el final del segle VII aC i el darrer decenni del VI aC. L’apogeu de la seva civilització comença amb l’aparició de grans centres protourbans, on ja és possible identificar elits emergents amb cabdills capaços de controlar els recursos agrícoles i minerals del territori, però també amb personatges femenins de rang elevat, tal com es desprèn de dos aixovars funeraris que recull l’exposició i que evidencien el naixement d’una classe aristocràtica. En l’anomenat “període orientalitzant”, durant els segles VIII i VII aC, s’afirma una societat dominada per famílies principesques, particularment riques que, com que havien incorporat els usos i els costums del món grec i grecoriental, van deixar amplis testimonis del seu poder i la serva riquesa, expressats en singulars objectes de bronze i altres materials preciosos, utilitzats pels prínceps etruscos per al servei del banquet o del simposi, un ritual d’influència grega per al consum de vi; o l’orfebreria d’or, que a Etrúria assoleix un grau de refinament extrem, amb decoracions d’un granulat finíssim. A partir del segle VI aC les ciutats-estat d’Etrúria experimenten un gran desenvolupament urbà, amb una original arquitectura monumental que s’aplica tant a l’esfera privada com a la pública. En aquesta exposició veiem mostres de l’arquitectura sacra i diversos aspectes de la religió, la producció artística, la vida quotidiana i els usos funeraris, dipòsits votius, objectes de producció etrusca o d’importació grega, grans sarcòfags i frisos pintats descoberts en tombes principesques de Tarquínia. Les obres han estat cedides pel Musée du Louvre, el Museu Gregorià Etrusc de Ciutat del Vaticà, el Museu Nacional Etrusc de la Villa Giulia i els Museus Capitolins, tots dos de Roma, i sobretot pel Museu Arqueològic Nacional de Florència, entre molts altres museus italians.
Informació Complementària
Encara avui es continua parlant del “misteri etrusc”, a causa de les seves peculiaritats etnogràfiques, lingüístiques, religioses, polítiques i culturals, que fan els etruscos tan diferents dels altres pobles de la Itàlia antiga. Els prínceps etruscos es representaven ells mateixos asseguts en trons, acompanyats de servents amb flabels, a la manera dels reis de Lídia i Pèrsia. Es tracta d’un poble oriental que va migrar des de l’Àsia Menor i es va establir a la Toscana, tal com afirmava l’historiador grec Heròdot? O eren habitants autòctons, tal com defensava Dionís d’Halicamàs en l’època de l’emperador August? El poble etrusc és el més conegut de tots els que van ocupar la península italiana durant l’antiguitat. En tot just dos segles, entre el X i el IX aC, van arribar a dominar una gran part de la Itàlia preromana: l’actual Toscana i una part d’Úmbria i del Laci septentrional. La mateixa Roma, una ciutat llatina important, va estar sotmesa a la influència política i cultural d’Etrúria, sota la dinastia etrusca dels Tarquinis, que havia de regnar a Roma entre el final del segle VII aC i el darrer decenni del VI aC. L’apogeu de la seva civilització comença amb l’aparició de grans centres protourbans, on ja és possible identificar elits emergents amb cabdills capaços de controlar els recursos agrícoles i minerals del territori, però també amb personatges femenins de rang elevat, tal com es desprèn de dos aixovars funeraris que recull l’exposició i que evidencien el naixement d’una classe aristocràtica. En l’anomenat “període orientalitzant”, durant els segles VIII i VII aC, s’afirma una societat dominada per famílies principesques, particularment riques que, com que havien incorporat els usos i els costums del món grec i grecoriental, van deixar amplis testimonis del seu poder i la serva riquesa, expressats en singulars objectes de bronze i altres materials preciosos, utilitzats pels prínceps etruscos per al servei del banquet o del simposi, un ritual d’influència grega per al consum de vi; o l’orfebreria d’or, que a Etrúria assoleix un grau de refinament extrem, amb decoracions d’un granulat finíssim. A partir del segle VI aC les ciutats-estat d’Etrúria experimenten un gran desenvolupament urbà, amb una original arquitectura monumental que s’aplica tant a l’esfera privada com a la pública. En aquesta exposició veiem mostres de l’arquitectura sacra i diversos aspectes de la religió, la producció artística, la vida quotidiana i els usos funeraris, dipòsits votius, objectes de producció etrusca o d’importació grega, grans sarcòfags i frisos pintats descoberts en tombes principesques de Tarquínia. Les obres han estat cedides pel Musée du Louvre, el Museu Gregorià Etrusc de Ciutat del Vaticà, el Museu Nacional Etrusc de la Villa Giulia i els Museus Capitolins, tots dos de Roma, i sobretot pel Museu Arqueològic Nacional de Florència, entre molts altres museus italians.
Informació Complementària
Horari: De dilluns a diumenge, de 10.00 a 20.00 hDissabtes, de 10.00 a 22.00 h
Preu: Activitat gratuïta
CaixaForum Barcelona Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 BARCELONA
dijous 17 de gener de 2008
sopar de fisioterapeutes
Bodies. The exhibition
'Bodies. The exhibition', prorrogada fins el 31 de març
L'exposició de cossos humans ha rebut 115.718 visites en només dos mesos
Les Drassanes Reials de Barcelona ofereixen aquesta mostra, realitzada amb espècimens reals.
Acostumats a veure recreacions de plàstic del cos humà, veure els espècimens de "Bodies... The Exhibition" impressiona.
Avalada pel gran èxit obtingut a ciutats com Nova York, Londres, Amsterdam, Lisboa i Sao Paulo, l'exposició mostra el cos humà tal i com és, amb restes humanes reals.
Els cossos, de persones mortes per causes naturals, s'han conservat amb polímers i s'han seccionat amb tot detall.