dissabte, 21 de febrer del 2009
Esquelets Malalts
Esquelets Malalts. Una visió de la malaltia a través del temps
DEL 5 FEBRERAL 30 JUNY 2009
Sota el comissariat d’especialistes en paleopatologia, l’exposició recull 136 peces procedents de col·leccions nacionals i internacionals que mostren, per primera vegada al nostre país, l’ampli ventall de malalties que van patir els nostres avantpassats.
Formada per restes prehistòriques, d’època clàssica, de l’edat mitjana o de temps contemporanis, les peces que es mostren presenten diferents tipus d’alteracions: anomalies congènites, traumatismes, infeccions, tumors, patologies articulars, trepanacions, lesions per violència, etc. La seva anàlisi, des d’una perspectiva evolutiva, evidencia que tots els grans grups de malalties que es pateixen avui tenen el seu origen en èpoques molt antigues i ens han acompanyat gairebé des de l’inici de la vida, perquè inevitablement vida, malaltia i mort són indissociables.
L’estudi de les restes paleopatològiques no només ens aporta informació de la malaltia en un individu aïllat, sinó que també ens permet avaluar l’estat de salut de tota una població a través d’una anàlisi més amplia. La paleopatologia ens informa més sobre la vida –aspectes curatius, socials i condicions de vida– que sobre la mort dels individus, aportant a l’arqueologia d’avui una informació imprescindible. Per exemple, la constatació de la supervivència en un individu afectat per una malaltia greu, ens documenta la solidaritat i l’atenció que els altres membres del grup han demostrat al malalt, i ens informa de les relacions socials que establiren en el passat.
HORARI D'EXPOSICIÓ I MUSEU:
De dilluns a dissabtes de 10h a 20h sense interrupció. Diumenges de 10h a 14h.
Els dies 25, 26 de desembre i 1 de gener, tancat.
El Museu ofereix visites comentades a la col·lecció permanent els dissabtes a les 11h (català) i a les 17h (castellà) incloses en el preu de l'entrada
Visites concertades per a grups amb inscripció prèvia al 93 488 01 88 o visites@museuegipci.com
FUNDACIÓ ARQUEOLÒGICA CLOS
MUSEU EGIPCI DE BARCELONA
València, 284. E-08007 Barcelona
Tel. (34) 93 488 01 88 · Fax. (34) 93 487 80 60
http://www.museuegipci.com/
TRANSPORTS:
Metro: L2, L3 i L4. Passeig de Gràcia. L1 Plaça Catalunya. L5 Diagonal.
Bus: 7, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 39, 43, 44, 45, 47 i Tomb Bus.
Renfe: Passeig de Gràcia o Plaça Catalunya.
FGC: Provença o Plaça Catalunya.
El Castell dels Tres Dragons
La sala de la Balena acull a partir del dia 20 de febrer una nova exposició temporal on s'uneixen l'art, la història i la ciència.
Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 que es va celebrar a Barcelona, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner va dissenyar un singular Cafè-Restaurant que 120 anys després encara mostra la seva esplendor. L'exposició permet recórrer la particular història d'un edifici emblemàtic, conegut popularment com el Castell dels Tres Dragons, des de la fi del segle XIX fins als nostres dies.
Comissariat, idea original i guió: Rossend Casanova
Dates: del 20 de febrer al 13 de setembre
Xina. Retrat d'un país
Barcelona. 12-03-2009 > 17-05-2009
Aquesta exposició reuneix imatges d'arxiu que documenten la història de la Xina en el complex període històric que va del 1949 fins al present recuperant, d'aquesta manera, la història viva d'un poble a través d'imatges que s'han convertit en autèntics símbols de la història.
Casa Àsia
Palau Baró de Quadras
Av. Diagonal, nº 3730 - 08008 Barcelona
93 238 73 37
Parada de metro: Diagonal
Sala d’exposicions i Sala TransÀsia - 3a planta:-
De dimarts a dissabte de 10 a 20 hores
Diumenge de 10 a 14 hores
Dilluns tancat
Sorolla. Visió d’Espanya
Entrada gratuïta
Joaquim Sorolla: Ayamonte. La pesca de la tonyina ©Hispanic Society of America, Nova York.
Sorolla. Visió d'Espanya ha estat organitzada per Bancaja amb obra de la Hispanic Society of America i amb la col·laboració del MNAC.
Comissaris: Felipe Garín i Facundo Tomás, catedràtics d’Història de l’Art de la Universitat Politècnica de
Després d’haver-se vist a València, Sevilla, Màlaga i Bilbao, l’exposició Sorolla. Visió d’Espanya. Col·lecció de la Hispanic Society of America, el MNAC acollirà aquesta mostra que reuneix el conjunt dels 14 panells pintats per Sorolla per decorar la biblioteca d’aquesta institució americana que té la seva seu a Nova York.
Comissariada pels catedràtics de la Universitat de València i experts en aquest pintor, Felipe Garín i Facundo Tomàs, aquesta exposició presenta per primera vegada, fora de la seu per a la qual va ser concebut aquest conjunt pictòric, la totalitat de les imponents pintures, que han estat restaurades amb aquesta ocasió.
El mecenes i erudit Archer Milton Huntington (1870-1955), que va fundar la Hispanic Society of America el 1904 on va aplegar la seva important col·lecció d’art espanyol, va encarregar aquesta decoració a Sorolla l’any 1911. L’any següent, el pintor va recórrer Espanya aplegant imatges dels diferents tipus de la geografia espanyola. L’any 1912, però, va començar a pintar els immensos panells directament del natural, empresa que no finalitzaria fins el 1919 i que li va suposar un esforç considerable.
El programa iconogràfic desenvolupat pel seu autor es basa en una interpretació lliure i molt personal d’una realitat geogràfica molt variada i diversa. Darrera d’aquestes composicions gegantines, emergeix amb força el talent i l’energia d’un pintor que observa la realitat que l’envolta amb una mirada carregada de sensibilitat; una sensibilitat que es deixa entreveure en els detalls més inapreciables. Els anys transcorreguts entre la data inicial de l’encàrrec i la seva finalització és una prova molt il·lustrativa del repte i de la dificultat que va suposar per a Sorolla la realització dels plafons. Lluny de limitar-se a enllestir-los amb rapidesa, va decidir potenciar el contacte directe amb el motiu representat, convertint els protagonistes de les composicions en veritables estudis de tipologies humanes i sense renunciar, però, a l’esclat de la llum i del color com dos dels trets que més han caracteritzat el seu llenguatge i més han contribuït a convertir-lo en un dels pintors espanyols més universals.
Sorolla. Visió d'Espanya. El procés creatiu
Atesa la seva monumentalitat, és indubtable que el programa iconogràfic dels murals pintats per Sorolla per formar part de la decoració de la biblioteca de la Hispanic Society of America constitueix una de les empreses més singulars i emblemàtiques de la història de la pintura espanyola. Tanmateix, l'espectacularitat de tot el conjunt ha deixat en un segon pla un procés de realització que va comportar un gran nombre de dificultats i vicissituds per al seu autor. Amb l'objectiu de donar a conèixer alguns aspectes d'aquest procés de treball feixuc i complex, el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha organitzat aquesta mostra destinada a donar una visió complementària a l'exposició que es pot contemplar a la Sala d'Exposicions Temporals 1. Seguint aquest principi, la mostra aplega una selecció d'uns 50 dibuixos preparatoris, pertanyents a les col·leccions del Museo de Sorolla de Madrid i a la Hispanic Society of America, que ens acosten a la idea artística de Sorolla, durant la fase d'estudi anterior a la realització dels plafons. Es tracta, doncs, d'un conjunt de composicions sobre paper que són un valuós testimoni gràfic del procés creatiu de l'artista en l’elaboració dels murals, i que revelen una inequívoca intenció compositiva. A més, les obres exposades també permeten apreciar el talent innat de Sorolla per aconseguir efectes visuals d'una sorprenent i captivadora bellesa. En tractar-se d'obres de dimensions més petites, el llenguatge i el treball de Sorolla es mostren amb una major llibertat i espontaneïtat creatives. El pintor fa servir unes llicències compositives que, en determinades ocasions, resulten molt estimulants per a l'espectador, atès el seu caràcter experimental i la seva impactant modernitat.
Museu Nacional d'Art de Catalunya Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038 Barcelona
De dimarts a dissabte: obert de 10 a 19 h
Diumenges i festius: obert de 10 a 14.30 h
Dilluns: tancat, tret dels festius
Les Portes del Cel
Egyptian Antiquities
Del 6 de març al 29 de juny 2009
Stele of Lady TaperetThird Intermediate Period, 22nd Dynasty, 10th or 9th century BC© Musée du Louvre/C. Décamps
In the Ancient Egyptian language “The Gates of Heaven” meant the doors of a sanctuary housing the statue of a divinity. Symbolizing the passageway into the afterworld this expression also applies to other points of contact between the different elements of the universe as conceived by the Egyptians.
Containing about 350 artefacts spanning three millennia, from the Old Kingdom to the Roman Period, the exhibition endeavours to place everyday objects in their social, religious and artistic context.
Curator(s) : Marc Etienne, département des Antiquités égyptiennes, musée du Louvre.
Josep Mompou:
Del 10 de febrer al 14 de juny de 2009
Dancing, 1929.
La Pedrera reivindica l'art oblidat de Josep Mompou
Una retrospectiva en rescata la figura, desconeguda d'una bona part del públic
L'Obra Social de Caixa Catalunya recupera, en una àmplia retrospectiva exposada a la Pedrera, l'obra de Josep Mompou. Mompou va ser un pintor destacat de l'escola catalana dels anys vint i trenta, però és desconegut d'una bona part del públic. Francesc Fontbona, comissari de l'exposició, que aplega cent trenta obres, assegura que hi ha una certa 'apatia' dels museus catalans envers l'art de Mompou, encara que sigui un pintor cotitzat.
El fet que caigués malalt quan va atènyer l'èxit, i que no es reincorporés a la palestra artística fins una desena d'anys després, ben entrats els anys quaranta, va desvincular Mompou dels nous corrents imperants, i això degué contribuir a relegar-lo. Mompou encarna l'evolució de la pintura noucentista cap a un figurativisme depurat, hereu del fauvisme, com el que s'imposà a Europa a final del primer terç del XX. La retrospectiva, que s'inaugura avui, recull els temes principals que va treballar: figura, paisatge i natura morta. Hi figuren obres reconegudes com 'La bella' i 'Dancing' (foto), i obres de disciplines artístiques com la il·lustració (en fou de 'Papitu') i el tapís. També hi ha unes fotografies dels frescos que Mompou va pintar a la Casa dels Canonges, encarregats pel galerista Josep Dalmau (que n’era l’amo, després va esdevenir la residència oficial del president de la Generalitat). Aquells frescos, tapats o destruïts, avui no es conserven. Mompou, a diferència del seu germà músic, Frederic, no va poder-se dedicar en exclusiva a la pintura. Com a germà gran, va haver d'agafar les regnes del negoci familiar, una foneria, i fins el 1927 no va viure exclusivament de la pintura. L'exposició restarà oberta fins el 14 de juny, i es complementarà amb conferències, concerts i visites guiades.
Josep Mompou
Del 10 de febrer al 14 de juny de 2009
Sala d'Exposicions de La Pedrera de Caixa Catalunya, Passeig de Gràcia, 92. Barcelona.
De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h
Joaquim Mir
Primavera, 1907-1910. Oli sobre tela. Col·lecció Particular.
L’exposició comprèn des dels orígens del pintor català, quan formava part —amb Nonell, Vallmitjana, Canals i Pitxot— de l’anomenada Colla del Safrà, fins a l’última època, a partir de 1921, quan es va instal·lar a viure a Vilanova i la Geltrú. Entre aquestes dues etapes es podran revisitar les campanyes pictòriques a Andorra, a començament dels anys trenta, i també les obres pintades al Camp de Tarragona, Reus, Maspujols i l’Aleixar que han estat objecte de monografies i exposicions. La mostra dedica una atenció especial a les obres que va pintar a Mallorca, a l'entorn de les quals s’ha creat un mite: l’artista que es fon amb la natura, s’aboca als penya-segats i acaba enfollit en un deliri de llum i color. L’exposició, fruit d’un intens treball de recerca dut a terme pel crític i historiador Francesc Miralles i el seu equip, mostrarà una selecció de 80 obres —entre olis, pastels i dibuixos—, entre les quals hi ha les peces més madures i reflexives de l’artista, i també algunes obres inèdites per al gran públic.
Caixa Forum Barcelona
Del 03/02/2009 al 26/04/2009
Activitat gratuïta
Enric Casanovas. Escultor i amic
Fins el proper 8 de març, la Fontana d'Or acull l'exposició "Enric Casanovas. Escultor i amic", un recorregut pel món més íntim de Casanovas a partir de la correspondència que l'escultor va mantenir amb artistes com Picasso o Sunyer, crítics d'art o poetes com Salvat Papasseit. La comissària de l'exposició, la historiadora de l'art Susanna Portell, ha explicat que permet conèixer el Casanovas més desconegut, un escultor 'molt estimat' pels seus amics.
Noms de gran renom internacional com el de Picasso
Precisament Portell ha explicat que un dels aspectes que més 'il·lusió' li ha fet de l'exposició, és descobrir la relació que mantenien Casanovas i Picasso per correspondència.
Les cartes destil·len 'molt sentit de l'humor' tant per part de Picasso com del mateix escultor. També reflexa el fort arrelament de Picasso a Catalunya perquè les darreres cartes les escriu en català i, fins i tot, en signa una amb el nom de 'Pau'. A més, també hi ha un document molt curiós que és un llistat de perfums que la companya de Picasso demana a Casanovas que li porti des de Barcelona quan estaven a Gósol.
Des de Ceret, Manolo Hugué i Frank Burty Haviland
Tant la singular personalitat de l'escultor Manolo Hugué, com l'encant del paisatge i la seva gent, atreuen a Ceret nombrosos artistes, entre 1911 i 1913. Ceret es converteix en un dels centres més vius i actius de l'art d'avantguarda. Enric Casanovas, responent a les invitacions que li fan arribar per via epistolar els seus amics Manolo Hugué i Frank Burty Haviland hi sojorna durant diferents períodes, els anys 1911, 1912 i 1913. A Ceret, Casanovas també coincideix amb artistes com Picasso, Braque, el músic Déodat de Séverac i el seu gran amic Joaquim Sunyer.
Des de Catalunya, Joaquim Sunyer i Joan Salvat-Papasseit
Tot i que són molts els escenaris compartits per l'un i l'altre –París, Ceret, Sitges, el Montseny, Barcelona-, Mallorca esdevé per a Enric Casanovas i Joaquim Sunyer un indret molt especial. Enric Casanovas invita el seu amic a compartir-hi estada de treball a finals de 1915, i tots dos protagonitzen investigacions cabdals dins les seves trajectòries respectives. Poc abans, Joaquim Sunyer ha quedat extasiat davant el paisatge de Banyuls, descobert en companyia de Maillol, i ho ha volgut compartir per via epistolar amb l'amic Casanovas.
Els projectes de treball, com el monument de Casanovas al Dr. Benaprès, a la localitat de Sitges, en uns anys d'especial efervescència artística d'aquesta localitat, esperonat pel mateix Joaquim Sunyer, així com les excursions i la família, els mantenen units tota la vida.
L'exposició també recull l'amistat i admiració que es professaren Enric Casanovas i el poeta Joan Salvat-Papasseit. Cada cop més malalt i reclòs en diversos sanatoris de Castella o de la Catalunya Nord, a partir de 1921, Salvat-Papasseit escriu sovint al seu amic Casanovas i amb ell comparteix un fort sentiment nacionalista. Tots dos, tanmateix, tenen altres amics comuns, com Joaquim Sunyer i Manolo Hugué. Salvat li dedica dos poemes, 'Cançó de l'amor efímera' i 'Mester d'Amor'.
Centre Cultural de Caixa Girona Fontana d'Or
DatesDel 23 de gener fins al 28 de març de 2009
C/ Ciutadans, 19, 17004 Girona Tel: 972.20.98.36
dimecres, 18 de febrer del 2009
Il·luminacions. Catalunya visionària
Del 18 febrer 2009 al 17 maig 2009
"De tant en tant el seny català acluca l'ull i deixa fer"Nicolau M. Rubió i Tudurí(Pròleg a Viatges d'Alí Bei, 1932)
La mostra és un itinerari pel pensament i la creació a Catalunya des de l'època de Ramon Llull fins als nostres dies amb la presència majoritària d'artistes i creadors visionaris.
Catalunya ha estat un país avançat gràcies a la intuïció i a la visió de les seves individualitats, permeables als corrents de pensament europeu i a les noves ideologies revolucionàries. Aquesta és una exposició que ens apropa a l'obra d'aquestes figures del món de les arts i les lletres, de la ciència i del pensament que han obert perspectives i han trencat motlles.
Una exposició sobre els il·luminats i els arrauxats, el llegat dels quals ha obert les portes de la modernitat a Catalunya al llarg de vuit segles:
ABAD, ALOMAR, BARBA, BARRADAS, BATAILLE, BEN, BEY, BERENGUER, BEUYS, BOFILL, BONASTRUC SA PORTA, BROSSA, BUIGAS, CASAS ABARCA, CASELLAS, CATALÀ I PIC, CERDÀ, CHOMÓN, CLAPÉS, CLAVÉ, CIRLOT, COLOM, COLOMER, COMAS I SOLÀ, CRAVAN, CRESQUES, CRISTÒFOL, CUIXART, DALÍ, DEULOFEU, DUCHAMP, EINSTEIN, EULÀLIA, FAGEDA, FERRANT, FERRER I GUÀRDIA, FOIX, FONTCUBERTA, FORTUNY Y MADRAZO, FRANCÉS, GATCPAC, GAUDÍ, GONZÁLEZ, GUAL, GUIMERÀ, JUJOL, JUNYENT, LAMOLLA, LE CORBUSIER, LETAMENDI, LLULL, MAN RAY, MARÇAL, MARINEL·LO, MASÓ, MASSANET, MASSON, MESTRE DE CABESTANY, MESTRES, MESTRES QUADRENY, MIR, MIRALDA, MIRALLES, E, MIRALLES, F, MIRÓ, MONTOLIU, MONTURIOL, NOGUERA, NOGUERAS i OLLER, PABLO, PEREJAUME, PERUCHO, PICABIA, PICASSO, PLA JANINI, PONÇ, PORTABELLA, PRUNÉS, PUJOLS, RECHA, RIBA, RIBÉ, RIERA, ROMERO, ROSSELL, RUBIÓ I TUDURÍ, SABATÉS, SALVAT-PAPASSEIT, SANTOS, SANTOS TORROELLA, SARRÓ, SAYRACH, SERRA, SIBIUDA, SISA, SUCRE, TÀPIES, TORRES-GARCÍA, VALLDOSERA, VARO, VERDAGUER, VILANOVA, VILATOBÀ, VILLÈLIA, VIURA, XIFRA, XIRÓ, ZANNÉ, ZUSH/EVRU.L'exposició, amb disseny de l'arquitecte Lluís Pau, conté 800 obres d'art i de ciència. Alguns àmbits de la mostra es completen amb una instal·lació d'un artista contemporani, el treball del qual té relació amb la temàtica i el pensament que l'han originat.
CCCB
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre, 5 - 08001 Barcelona - Tel. 93 306 41 00
diumenge, 1 de febrer del 2009
Jaume I
Jaume I. Geografia, fets i memòria
De l'18 de Gener al 19 d'Abril de 2009
S’acaba d’inagurar, després del seu pas per les illes Balears, la mostra que commemora els 800 anys del naixement del rei Jaume I. L’exposició la podeu veure al monestir de Santes Creus fins al dia 19 d’abril. Està organitzada pel Consell Insular de Mallorca, el Museu d’Història de Catalunya i el Departament de la Vicepresidència de la Generalitat. L’objectiu es donar a conèixer la trajectòria vital del monarca, els indrets que van ser escenari dels seus fets i les visions de què han estat objecte la seva figura i les seves obres.
Reial Monestir de Santes Creus. Aiguamúrcia (Catalunya)
Tel. 977 63 83 29
Jaume I
zheng he
La cultura marítima de la Xina mil·lenària a través de la figura d'un dels seus navegants més importants: Zheng He San Bao, que ja al segle XV va protagonitzar una increïble aventura marítima.
ERNEST ALÓS
La Xina que torna a obrir-se al món reivindica avui els elements del seu passat que poden aparèixer com a precedents del seu actual estatus com a potència mundial i alimentar l'orgull nacional. Un d'ells és l'almirall Zheng He, un eunuc musulmà que, enviat per l'emperador Yongle, va capitanejar una gegantina flota de 255 vaixells i 28.000 tripulants que va solcar l'oceà Índic i els estrets per convertir-lo en un llac xinès. El Museu Marítim de les Drassanes de Barcelona dedica a partir d'avui una ambiciosa i espectacular exposició a la història dels set grans viatges de Zheng He: el medi multicultural en què es van desenvolupar, el comerç d'espècies, sedes i ceràmiques que va alimentar i, naturalment, els mastodòntics vaixells que van transportar totes aquestes expedicions, reproduïts amb models i audiovisuals.Si la política marítima dels Ming hagués seguit i els conservadors funcionaris imperials no s'haguessin imposat als poderosos eunucs de palau, la història mundial hauria estat molt diferent. Però, com explica l'exposició, després d'establir les bases del comerç xinès al Sud-est de l'Àsia amb aquests viatges (entre els anys 1405 i 1433), l'any següent l'imperi va suprimir la seva flota i el buit que va deixar va ser ocupat per portuguesos, holandesos i britànics. Però avui la Xina ha tornat a aquest espai, segons subratlla la comissària de l'exposició, la sinòloga de la Universitat Pompeu Fabra Dolors Folch.POTÈNCIA MARÍTIMANo obstant, en el moment històric que recull l'exposició, la Xina governava les onades. Mentre que els europeus començaven a treure el cap a l'Atlàntic en closques de nou, Zheng He recorria l'Índic amb els que potser van ser els vaixells de vela més grans de la història, amb 1.000 tripulants i innovacions tecnològiques com compartiments estancs, brúixola, timó central, nou pals i unes dimensions descomunals segons les fonts xineses: 180 metres d'eslora (llargada) i 54 de mànega (amplada). Tres vegades més grans que el Victory que va capitanejar Nelson 400 anys més tard."La tradició naval xinesa ve de la navegació fluvial i els viatges d'aquests navilis poc maniobrables només es poden explicar per l'aprofitament dels monsons", explica Folch, que dubta que un vaixell de fusta pogués resistir físicament aquestes dimensions, que alguns experts rebaixen a uns, tot i així respectables, 65 metres.L'exposició mostra peces artístiques del British Museum, el Victoria & Albert i el museu marítim de Quanzhou per reflectir, explica Folch, el "cosmopolisme" de la Xina del segle XV. Des de la porcellana que els xinesos exportaven fins a Somàlia (plats Ming decoren les parets de tombes de reis locals) fins a làpides que demostren que al port d'on partien les flotes hi vivien bisbes italians, cristians nestorians que escrivien amb alfabet tibetà, els últims maniqueus i musulmans arribats de llocs com Bujara, com els ancestres de Zheng He. Un personatge avui adorat com una deïtat a les comunitats xineses de gran part de l'Àsia que descendeixen de les seves mítiques expedicions.