mala vida
Data: 09/05/08 11:03
un relat de
Pere Ollé Bon dia companys, us escric per expressar-vos el meu estat de xoc que em dura encara des d'ahir al matí...em va costar dinar i fins i tot sopar, i necessitava desfugar-me...
tot va començar quan vaig arribar 1/4 d'hora abans a l'obra que havia de visitar, eren les 7:45 del matí i com cada dia necessitava un bon cafè.
Així que em vaig decidir a voltar pels barris típus Bellvitge que hi ha per Cornellà, més coneguts amb el nom dels barris de Marroc.
vaig endinsar-me per aquells carrers encara buits de gent, supos perquè els comerços i els bars estaven tots tancats...
finalment en vaig veure un d'obert i sense pensar-ho dos vegades m'hi vaig ficar, i amb la mateixa decissió vaig demanar un "cafè sol, sisplau"...el cambrer extranyat va arrufar el front i va preguntar "cómo?, un café sol?" ...
va ser aleshores quan vaig començar a adonar-me del cau on m'havia posat...
la decoració estava feta amb greix a les parets, greix al terra, un cartell ben gros on deia "se premite fumar" i una colla de gent asseguda que suposo que també formaven part de la decoració del "local"...em vaig fotre en un bar de borratxos,
tots ho estaven més o menys, inclòs el cambrer, ho vaig notar quan va dir de cara al públic en general: " un café solo?!!! no quere ni coñac ni güisqui!!"...
aleshores la gent es va posar a riure i em va encerclar per observar-me millor i de més aprop, suposo que era una bèstia rara en "aquelles contrades", anava vestit amb una camisa nova, americana, sabates...
Un "company" es va voler fer col.lega meu, i em va començar a parlar de la seva vida i dels seus fills, era un home que parlava en català, d'uns 65 anys???? no anava perfumat i el seu rostre barbut i front calva el tenia demacrat amb tot de taques vermelles i crostes...
el cambrer, brut i cebós, encara amb el front arrufat em va preguntar si era espanyol !!! i a on vivia i on havia nascut, mentre el company del costat em deia que era de la Roca del Vallès.
Al dirigir-me al cambrer vaig fixar-me en les babes ja blanques que portava a cada banda de la boca mentres ja em servia el "café solo sin coñac ni güiosqui" sobre la taula...va ser aleshores quan vaig veure que hi havia una finestra que comunicava la barra amb el carrer que hi sortien dos gitanos a observar l'event de la meva presència. No era una mala imatge, i menys quan em vaig fixar amb les mans del cambrer:
Grogues, amb les ungles llargues i mal tallades, de color groc també i negres, li faltava mig dit i se li veia l’os.
Va deixar-me el cafè sobre la barra, va agafar la cullereta pel punt on precisament no s’havia d’agafar...i la va posar dins el got...
El meu “col.lega “ ja m’estava explicant que també havia estat a Andalusia i a Extremadura, però que era de la Roca del Vallès...
Veient la situació i les nàusees que em venien vaig buscar l’euro que tenia dins la cartera,....i....el meu col.lega va fixar-se que era de caixa del Penedès, em va dir: “ he vist que tens targeta.... ...... ..... jo també en tinc, però ara no la porto....”
Jo ja m’havia apresurat a demanar que em cobrés el cafè, tot i que encara el tenia sobre la barra... ho vaig demanar 1 vegada, 2 vegades, 3 vegades ja amb un tò de veu fort, i la 4º vegada garirebé cridant pq l’home estava comentant guarrades amb els col.legues.
Finalment el van alertar, i vaig deixar caure la moneda sobre el seu palmell de la mà des d’una distància prudencial, ben bé 20 cm...
El meu col.lega continuava explicant-me que també havia estat a Holanda i al Marroc i que pel carrer mai portava targeta de crèdit mentre jo em despedia potser una mica bruscament. El col.lega em va demanar que encara no me n’anés pq encara no havia acabat d’explicar-me que feia 3 setmanes que no el deixaven entrar a casa seva...
En vaig fer pas a trabés dels meus admiradors intentant esquivar amb un àgil joc de malucs tots els cossos etílics del voltant i finalment vaig veure la llum del carrer.
Al allunyar-me vaig mirar enrera, i vaig observar el local des de fora, i amb aquella mirada, ara si, atenta, no em vaig poder explicar com vaig poder atrevir-me a entrar en un local “after hours” anomenat BAR TIO NINO del barri més xungo de Cornellà.
sort que visc a Torrelles.
salut a tots.
amics, us adjunto la prova del lloc del delicte.
aquest vaser l'escenari del crim.
Entrades
