Dia 1 (30-9-2013) : Bhulbhule (840m) – Ngadi (890m) – Bahundanda
(1310m) – Ghermu (1130m). Distància: 13km. Desnivell acumulat 660m
Ahir a les 9 ja
estava dormint. Aquí no hi ha res a fer i estava feta caldu del viatge en bus.
Abans de les 24h ja m’ha despertat el riu, fa molt soroll, i
em passo la nit pensant que plou a bots i a barrals. No puc dormir, no sé si no
tinc son o que el llit està mooolt dur.
A les 5 m’aixeco, ja estic amb diarrea: ahir vaig menjar
massa fruita. Vaig comprar una pila de provisions a Katmandú, pensant que no
trobaria menjar, i hi ha paradetes amb jalu cada 5 minuts.
Faig la motxilla i som-hi.
Esmorzo chapati amb melmelada en una altra gesthouse, en
aquesta que veieu a la fotu
Començo a caminar, vaig molt a poc a poc, vaig fent parades
per beure aigua i per menjar-me xocolatines (a Katmandú en vaig comprar una
muntanya, a més de les barretes energètiques que ja portava de Barcelona).
Faig una parada en una de les múltiples cases de te, xerro
amb la mestressa, em pregunta que si vaig sola, em diu que molt bé, m’explica
que ella té 28a. Xerro amb un nano austríac, ell s’ha pillat un portejador, i
es queixa que va molt ràpid i la feinada que té per atrapar-lo.
Pel camí em trobo dos nois polacs que caminen amb una
americana i una mexicana.
El camí és força pla, la pista és ample, de tant en tant passen camions.
Després d’una forta pujada s’arriba a Bahundanda, són poques
cases aplegades al voltant d’una plaça amb un arbre central. Hi ha un XecPoint.
Entro a dinar en un local on hi altra gent, em demano el mateix que ells:
Dal-bat. És el plat típic: arròs amb llenties. Ja ho tenen apunt i m’ho
serveixen de seguida. Xerro amb el guia i dos francesos de Lille.
Torno a caminar, al cap d’una estona em torno a trobar el
noi austríac. De tant en tan em torno a trobar algun rastrejador.
Deu haver plogut molt perquè està tot ben enfangat. Puc
decidir entre caminar entre una ampla pista enfangada o un estret camí
enfangat. Potser a la pista hi haurà menys sangoneres.
A partir de Bahundanda les vistes milloren molt. Tot molt
verd, molt xulu i cascades per tot arreu.
Pillo una sangonera, sempre al peu dret. Ara ja no tinc els turmells
gens edematosos.
Em trobo un noi de Bilbao, Iñaki, ha viscut 4 anys al
Poblenou i parla el català prou bé.
M’explica que ho he fet malament, que la gent primer va a la
Índia i després al Nepal, per descansar dels indis.
Arribem a Ghermu, són poc més de les 3. Ens apalanquem a la
primera guesthouse, té unes vistes molt xules. Regategem les habitacions si
ens quedem a jalar. Demanem Spring Roll i Sopa d’all, triguen una mica.
Era el primer dia de camí i estava feta caldo de tant puja i
baixa, sobretot l’últim tros. Encara no ho sabia, ja que avui tot just era el
primer dia de camí: totes les guesthouse tenen menú, però no tenen mai res a
punt, tu ho demanes i llavors t’ho fan i triguen entre 30 i 60 minuts. Ells mai
tenen pressa. Lo raro va ser lo d’ak migdia a Bahundanda, va ser l’única vegada
que em vaig trobar el menjar ja apunt.
M’entre fan el menjar me’n vaig a dutxar, es fa estrany
dutxar-se amb unes vistes tan xules, finalment amb aigua calenta!
M’en vaig a fer qigong i actualizo el diari.
Apareix el senyor de la guesthouse a preguntar-me què vull
per sopar. Em fa molta propaganda de la pizza de mushrooms locals i jo li dic
que millor arroç amb bolets.
Ara fa fred, he rentat la roba, tb fa molta humitat i no
tinc clar si demà estarà eixuta.
El senyor explica que és professor, l’escola està a mitja
hora a peu. Hi ha nens que tenen que caminar més d’una hora per arribar-hi.
Diu que cada dia és diferent, avui només 2 trekkers, ahir 13 i abans d’ahir
20
Entrades
