dimarts, 24 de setembre del 2013

Vall de Katmandú


dia 23-9-2013: arrivada a Katmandú
trobo i deixo els trastos a l'hostal que he reservat a la zona del Thamel
fer la TIM, la targeta que necessites per poder fer el trekking dels Annapurnes. M'entre estic omplint els formularis noto unes bestioletes que em corren pels peus, semblen aranyes.

visita Patan

sopo al restaurant de davant de l’Hostal

exploració de Thamel: a les 22h les botigues ja estan quasi totes xapades

cansada i a dormir


dia 24-9-2013

tinc les cames millor, ahir al vespre em vaig espantar al descobrimme les cames totes inflades, edematoses. Alguna vegada se m,ahbie ninflat 1 o 2 milimetes, pero això eren 2 o 3 cm.

Vaig assaltar la meva farmaciola homeopàtica i el resultat ha estat sorprenent, m’havia llevat quasi bé.

Visita Bhaktapur i Namobuda.


Namobuddha és una muntanya de peregrinació budista, aquí va morir Mahasattva, que va ser l’última encarnació de Buda. Era un príncep que va pujar a aquesta muntanya on va trobar una tigressa amb 5 cadells apunt de morir. El príncep en un acte de profunda compassió va decidir oferir la seva carn per a que la família tigre pogués sobreviure.


Tornant de Namobuddha, caminant vaig xerrant amb una parella que ha vingut a Namobuddha, no paren de riure, els nepalès son molt alegres, m’expliquen el significat fonètic de: beautiful,
- beu en nepalès sona com a flor,
- ti com a la beguda te
- i ful com a llavor,
llavors en nepalès bonic es com dir llavor de la flor de te.

Xerrant amb el conductor del cotxe m'explica moltes coses: ell parla 4 llengües: el nepalès, el newa la seva llengua mare, anglès i el tibetà. Jo li explico que també en parlo 4: el català mare, espanyol, l’anglès i l’italià.
Em parla dels xinesos, que son un rotllo ja que no parlen anglès i no pots tenir cap mena de conversa amb ells.
Recordo les meves estades a Xina: si, realment la conversa més profunda que hi vaig tenir va ser: - pu yao (no ho vull), - pu yao la, xèxe (sense picant gràcies)
Si, es veuen molts xinesos, La Xina, està molt a prop, i el tren Pekin-Tibet només dura 30h, així que pels xinesos és molt fàcil arribar al Nepal.


Dutxa, exploració de Thamel
Descobreixo la Pilgrim Book House i em poso les botes. Els pregunto per algun restaurant, me'n diu 3, escollo l'últim: el New Orleans.

Ara si que em sento a Thamel, ple de d'Europeus xerrant amigablement.
El menjar boníssim, faig cas al conductor i em demano una Gorkha.
Estic d’acord amb ell, la Gorkha és la millor que l’Everest.

Deu ser cosa dels gorkhas, els guerrers gràcies als quals Nepal mai ha estat conquerida, ni per Anglaterra ni per ningú.

Aquí tothom parla Anglès, i un bon Anglès, alguns fins i tot un altra llengua.
Una de les coses que més em sobta són els uniformes escolars: El contrast entre el vestit típic nepalès i l'uniforme manga és brutal