Bon Nadal 2009!

Nadala del caganer

OGM

ORGANISMES GENÈTICAMENT MODIFICATS

Mariano Pérez Álvarez, psicólogo clínco
"Inventan enfermedades para comercializar fármacos"

"A las multinacionales farmacéuticas les interesa mantener la sociedad medio enferma"

"Alerta sobre la presencia de tóxicos en el cuerpo"

Marie-Monique Robin, periodista
"El maíz transgénico está vetado en Francia"

Dr. Guilles-Eric Séralini, experto de la Comisión Europea en transgénicos
"Los transgénicos son tóxicos para la salud humana"

"Los alimentos transgénicos afectan al crecimiento y a la capacidad reproductiva, segun un grupo científico ruso"

Pobreza made in Monsanto

els efectes del progrés I

arròs transgènic

vegeu el vídeo "El mundo según Monsanto" per Marie-Monique Robin

Marie-Monique Robin visitarà terres catalanes el 16 i 17 de març

El menjar light porta aspartam

què cal saber sobre el que mengem

sóm el que sembrem

vegeu els vídeos:
Meatrix
Meatrix 2
Meatrix 2.5

Miguel Jara, periodista especializado en investigación de temas de salud y ecología
"La ciudadanía es víctima del marketing del miedo"
.
Gustavo Duch
"El capitalisme ens matarà de gana"
.
Monsanto regala semillas modificadas genéticamente a Haití
.
Mapa secret dels 63 pobles on s'experimentaran cultius transgènics
.
Aliments: El secret més gran s'exposa
.
Valoraciones y planteamientos miopes en tema de transgénicos
.
Lluís Català: exposición fotográfica dedicada a los transgénicos en India y los suicidios que provocan
.
Espanya i EUA van fer lobby a favor dels transgènics, segons wikileaks

ESPAÑA Y EEUU HICIERON "LOBBY" EN LA EU POR LOS TRANSGÉNICOS

Algunas personas se recuperan de problemas de salud al dejar de consumir alimentos transgénicos

transgènics

Dr. Rath llama al pueblo de Alemania y de Europa a asumir su responsabilidad formando un nuevo mundo orientado hacia la atención de la salud, la prevención y eliminación de las enfermedades.

La catástrofe de los transgénicos en Estados Unidos, una lección para el mundo

Los Pepinos de Monsanto causan calvicie Genital

La bóveda de las semillas

el negocio del hambre 

La crisi alimentària i l'agroecologia com alternativa a la fam

el comerç just

5 consejos para evitar alimentos genéticamente modificados

Lista de marcas de semillas para jardinería y comestibles propiedad de Monsanto


Dos tomates y dos destinos

Els mons de l'Islam

La col·lecció Aga Khan aplega peces valuoses i significatives de pràcticament cadascuna de les dinasties històriques del món musulmà, de les quals l'exposició presenta un conjunt de 180 objectes que inclouen uns 1.400 anys d'història i que resumeixen, en fusta, pedra, or, bronze, ivori, vidre, ceràmica, teixit, pergamí i paper, les millors fites artístiques del món islàmic, en un extens àmbit geogràfic que s'estén des de la península Ibèrica, l'antic al-Àndalus, fins a l’Índia. Aquestes obres descriuen la magnificència de les corts dels abbàssides, els fatimites, els safàvides o els mogols al mateix temps que demostren la ductilitat de l'art islàmic, capaç de transmetre un missatge, de vegades només religiós, adoptant diversos estils i combinant, en alguns casos de manera capritxosa, elements procedents de tradicions culturals dispars: de Roma a Pèrsia, de Turquia a la Xina, del Magrib a l'Índia o Indoxina, transformant allò que s’imita fins a donar-hi una personalitat pròpia. Entre les obres exposades destaca un ric grup de manuscrits i miniatures amb representacions figuratives, que es consideren de les millors realitzacions no tan sols de l'àmbit islàmic, sinó de l'art universal. Aquestes representacions rebaten el tòpic tan estès de la prohibició de les imatges en l'art islàmic, ja que si bé l'islam no fa servir cap motiu animal o humà en aquells edificis o objectes que es relacionen amb l'esfera de la religió, en l'àmbit civil, oficial o privat, hi va haver representacions d'éssers vius i, de vegades, en abundància. Va ser només una qüestió de preferències estètiques i de moments històrics. Exposició organitzada en col·laboració amb l'Aga Khan Trust for Culture

del 8-10-2009 al 17-1-2020

Caixa Fòrum
Av. Marquès de Comilles 6-8, Barcelona

Picasso i l'estampa eròtica japonesa

del 5-11-2009 al 14-2-2010

Imatges secretes
La mostra reuneix, per primera vegada, una selecció d’estampes eròtiques japoneses que havien format part de la col·lecció de Picasso. A través del temps, els gravats eròtics japonesos s’han conegut amb diferents noms ―shunga, makura-e, warai-e. Un d’aquests termes va ser també el de higa, que significa «imatges secretes». Aquestes estampes, que tenen un clar paral·lelisme amb les escenes representades per l’artista –tant pel que fa a solucions compositives similars, com pel tractament formal a l’hora de descriure el nu femení i d’explorar el desig masculí i l’acte amorós–,entren en diàleg, a l’exposició, amb gravats de temàtica eròtica realitzats per Picasso entre els anys 1964 i 1970.
Si bé tota l’obra de Picasso està imbuïda d’erotisme i sensualitat, es pot considerar que en dos períodes, el dels seus inicis (1900-1908) i el final (1964-1972), l’artista es va dedicar d’una manera més intensa als temes eròtics explícits. Si en el primer període realitza apunts i dibuixos que són una crònica irreverent i autobiogràfica de la seva joventut, en els gravats d’última època la varietat d’enquadraments, de perspectives i de tècniques de representació, confereixen tal força a les imatges representades que fan que l’espectador esdevingui el voyeur a qui està destinada l’escena.


Museu Picasso
c/Moncada 15-23
08003 Barcelona

Elegància i minimalisme

Porcellana imperial xinesa de les Col·lecions Baur de Ginebra
1-10-2009 al 31-1-2010

ALFRED BAUR. Andelfingen 1865-Ginebra 1951

Treballador infatigable, negociant, viatger, curiós i sensible, Alfred Baur col·leccionà set mil peces asiàtiques entre el 1907 i el 1947. Sota l'assessorament del comerciant japonès Kumasaku Tomita, el 1924 inicià la seva col·lecció de porcellana xinesa composada de “peces petites i rares”, testimoni d'un virtuosisme que vincula l'elegància i la simplicitat amb la sumptuositat. Poc abans de la seva mort va adquirir un palauet al barri residencial de Ginebra per exhibir-hi les seves antiguitats orientals integrades en una atmosfera intimista pròpia de l'àmbit privat. La porcellana és el material ceràmic per excel·lència, el més blanc, dur i compacte, el més plàstic i sonor. Va arribar a Europa en el segle XIV, a través de les caravanes de la ruta de la seda, i al llarg del segle XVIII es coneixia a Occident amb el nom d'“or blanc”. Els terrissaires contemporanis, adscrits a l'Orientalisme, moviment basant en les formes pures i els esmalts monocroms, corroboren l'actualitat de les produccions de la Xina imperial.

Museu de Ceràmica de Barcelona
Palau Reial de Pedralbes
Av. Diagonal 686
08034 Barcelona
Metro Palau Reial

Maillol

del 20-10-2009 al 21-1-2010

1861-1882Aristides Bonaventura Joan Maillol neix el 8 de desembre del 1861 a Banyuls de la Marenda, al Rosselló. Passa la infància amb les seves dues ties fadrines, Llúcia i Clara Maillol, i amb l’avi patern, Rafael Maillol, que havia sigut patró de barca. Comença a dibuixar de ben petit, i als catorze anys pinta el seu primer quadre, una marina que representa la platja de Banyuls amb el cap d’Ona al fons.Als divuit anys és expulsat de l’internat i torna amb la família a Banyuls. Al cap de poc d’arribar funda una revista de la qual és l’únic redactor, il·lustrador, impressor i client. El títol de la revista és La Figue i, més tard, Le Journal d’un ennuyé. Aquesta revista té una tirada d’un sol exemplar. Dibuixa al museu de Perpinyà, decideix ser pintor, insisteix a la seva tia Llúcia perquè n’hi doni el vist-iplau, l’obté i se’n va a París, on es presenta unes quantes vegades a l’examen d’ingrés de l’École des Beaux- Arts. El suspenen per «incapacitat». A la pel·lícula de Jean Lods i Claude Roy Aristide Maillol, sculpteur (1943), Maillol explica per mitjà de quins ardits seguia les classes a l’École des Beaux-Arts sense estar-hi matriculat.
1883-1892Maillol sol·licita una subvenció al Consell General dels Pirineus Orientals, i se li concedeix. Després de molts intents, el 17 de març del 1885 l’admeten finalment a l’École des Beaux-Arts. Entra a la secció de pintura i escultura. Els seus mestres són Jean-Paul Laurens, Gérôme i, sobretot, Cabanel. Durant aquesta època parisenca d’estudis i privacions emmalalteix a causa de la mala alimentació i l’hauran d’hospitalitzar unes quantes vegades. Coneix Bourdelle, tan pobre com ell, i hi fa amistat.

La Pedrera
Passeig de Gràcia 92, Barcelona

I segreti della Città Proibita

Els secrets de la Ciutat Prohibida
del 24-9-2009 al 9-5-2020

La Città Proibita di Pechino, favolosa reggia fatta costruire tra il 1406 e il 1421 da Yongle, terzo Imperatore della Dinastia dei Ming, sarà protagonista di primo piano della terza Mostra dedicata alla Cina. Infatti la si potrà visitare virtualmente attraverso uno straordinario modellino in legno di paulonia (scala 1:200; m. 9x4,5, per un totale di 40 mq.) che la riproduce fedelmente in ogni minimo dettaglio. Alla sua realizzazione, esclusiva per la Mostra, hanno lavorato per due anni 14 maestri ebanisti della Città Proibita sotto la supervisione di tre architetti. Gran parte dei 350 reperti perverranno dalle collezioni custodite nei palazzi imperiali e nei caveaux blindati. Preziosi gioielli, sontuosi abiti di seta, pregiate porcellane e oggetti della vita quotidiana della famiglia imperiale si affiancheranno a delicati dipinti, statue d'oro, giade raffinate, tessuti rari, mobili finemente lavorati, tutti reperti di enorme valore storico ed artistico. Una sezione speciale sarà dedicata a Matteo Ricci, il famoso gesuita italiano che all'inizio del XVII secolo introdusse a Corte le scienze occidentali e contribuì ad avvicinare l'Europa all'Impero cinese. Rarissimi documenti autografi, antichi testi e ingegnosi meccanismi per lo studio dell'astronomia giungeranno dalle collezioni ricciane di Macerata, città natale del grande missionario, e dal Museo dell'Astronomia di Roma.



Ca dei Carraresi
Via Palestro 33, Treviso, Itàlia

Ets únic?

del 28-10-2009 al 27-6-2010

ETS ÚNIC? Biometria. Interactua i descobreix la teva identitat

Ensenyar la poteta o posar bona cara per entrar en alguns llocs no és cap novetat. En canvi, encara resulta poc habitual presentar la mà o la cara a un ordinador per ser-hi acceptat. L'exposició "Ets únic. Biometria: interactua i descobreix la teva identitat" es centra en aquesta tecnologia: les tècniques ditigals que utilitza, les aplicacions que proposa, els temes polítics i ètics que provoca.
Horari: De dilluns a divendres de 17 a 21 h. Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 14 h. i de 17 a 21h. Visites guiades, diumenges i festius a les 12 h. Visites per a grups: 696 406 767
Lloc: Obra Social Caixa Sabadell, c/ d'en Font, 25.
Programa:
Visites guiades: diumenges i festius a les 12h.
Visites i tallers per a grups escolars: concerta dia i hora al tel. 696 406 767
Informació i inscripcions www.etsunic.com i 902 33 55 66 i visitesguiades@caixasabadell.es

Obra Social Caixa Sabadell
c/d'en Font 25
Sabadell

Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte

del 20-10-2009 al 28-2-2010

Aquesta mostra, emmarcada en els actes de l’Any Cerdà, destaca la riquesa urbanística del Projecte Cerdà analitzant el present de l’Eixample i pensant el futur de la ciutat de Barcelona.
L’Eixample es el resultat d’una idea forta i racional -el projecte d’Ildefons Cerdà-, que en la seva aplicació durant 150 anys ha produït una ciutat molt complexa i rica de matisos. Tots el grans projectes urbanístics necessiten temps pel seu desenvolupament i l’Eixample s’ha anat modulant al llarg de tots aquests anys.
L’exposició que presentem relata com s’ha aplicat i executat el projecte de Cerdà al llarg dels darrers 150 anys i com aquesta construcció concreta ha donat la forma del continent i el contingut que avui té l’Eixample i, per tant, també de la ciutat de Barcelona.
Cerdà i la Barcelona del futur proposa una immersió dins la realitat actual per tal de descobrir i interpretar unes determinades formes d'organització urbana que han produït una ciutat compacte i confortable, amb una forma d’urbanitat molt apreciada.
La mostra ens dóna la temperatura de l’Eixample d’avui, un barri on hi viuen més de 300.000 persones i n’hi treballen més de 260.000 i pel qual hi circula la xarxa de transports i serveis més complexa de Catalunya. L’itinerari expositiu ens revela la vida subterrània de l’Eixample, ens redescobreix els seus patis interiors molts d’ells encara desconeguts, les mançanes més poblades i les que tenen més activitat econòmica. Aquesta és la mirada més propera possible a la realitat present.
Més de dos-cents documents entre plànols, maquetes, instal·lacions, estadístiques, audiovisuals i, fins i tot, algunes intervencions artístiques (Joan Fontcuberta, Maria Rubert), ens permeten comprendre millor el funcionament de l’Eixample barceloní o descobrir models urbanístics similars arreu del món com el Manhattan de Nova York, amb una trama urbana semblant a la de l’Eixample i amb unes característiques urbanes sorprenentment similars.Però la mirada sobre l’aplicació del Pla Cerdà no només ens ha de donar claus per interpretar el present, sinó també ens ha d’ajudar a pensar el futur de Barcelona. L’experiència de l’Eixample ha de ser un model per pensar el creixement territorial de Barcelona cap a la seva àrea metropolitana. L’exposició «Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat vs. Projecte» planteja algunes preguntes sobre aquesta qüestió i en vol donar també respostes.

CCCB

Muntanya Nevada de Jade

Muntanya Nevada de Jade
29/7/2009 18:34

Hola a tots,

avui he anar a veure la muntanya nevada de jade. Molt a prop de Lijiang. De fet és la muntanya que es veu des de l'Estanc del Drac Negre. Sempre que el dia estigui despejat, es clar.

i el mateix em va passar ahir amb la Muntanya Nevada del Drac de Jade. Com que plovia no he vist gran cosa.

ara pagar, si que he pagat.

10 yuans per arribar-hi amb autobús

80 yuans d'entrada + 80 en concepte d'ajuda a la regió

150 yuans per desplaçament intern + 20 d'assegurança

10 minuts de transport en autocar, 1h d'espera per agafar el telescadira i 12 minuts de telecadira.

30 de lloguer de l'abric

60 de l'ampolla d'oxigen

20 de postal de record

20 de foto de record

i segur k em deixo alguna cosa

total 310 yuans + 130 en la majoria dels casos + menjar + records

m'he quedat al·lucinant del muntatge que tenen per buidar-te la butxaca. Bueno, per buidar-los-hi als xinets, pk tots eren xinets.

Total per veure un tros de muntanya boirosa mentre esbufegues amb taquicàrdia a causa de la desadaptació al mal d'altura.

.

.

Ja sóc al Yunnan

01/08/2009 18:28

.

Total, que he deixat Lijiang, i m'he n'he anat cap a Dali. En autobús es clar.

M'ha tocat seure just a primera fila. Literalment darrera el vidre. He fet una muntanya de fotos. Llàstima que plovia i feia núvol, i tb k han quedat una mica mogudes. I el paisatge tampoc era un gran què.

Dali ha resultat una ciutat tb plena de botigues esperant els turistes. I tb plena d'excursions per a perdre el temps al llac mirant els ànecs.

Que se'n vagin al Llac de Garda, Itàlia. Allò si que és un llac.

El van fer servir de fondo a la guerra de les galàxies, on se'n anava la princesa Leia de vacances.

Total que després de visitar botiguetes al vespre, i una mica més al matí, autobús cap a Kunming. 4 horetes més.

Ara el paisatge ha estat més bonic, amb molt més verd.

També he segut a primera fila, però no just darrere el vidre.

He tingut de company de viatge un australià, amb barret del cocodril dandee inclòs.

hem quedat per l'endemà anar a veure Shilin, el bosc de pedra.

hi ha més d'una hora de camí amb autobús, per variar, durant el qual ha plogut. Però després ha fet sol i he pogut fer força fotus xules. I és que la llum solar millora molt el paisatge.

L'australià se n'ha anat a agafar un tren per anar al Vietnam, i jo m'he kedat un dia més a Kunming per descobrir-la. A la tarda he agafat un avió cap a Guilin. Destí inevitable a la Xina.

i demà investigaré la zona,

ja us ho explicaré

Longsheng
03/08/09 18:38

doncs bé,

vaig arribar a Guilin sense allotjament reservat. He fet cas a l'australià, i m'he passat als hostals.

I tinc que dir, que el preu és irrisori en comparació, però allò més sorprenent és el servei. Les habitacions són molt millors que molts hotels, i he estat en hotels de tots tipus i nivells. Però la informació que et donen és infinita. Quan els hotels et fan mala cara, o no tenen ni idea de informacions turístiques bàsiques, com pot ser el nom de l'estació d'autobusos.

A part del nivell d'anglès. Ja van sabent anglès, però resulta incomprensible. A vegades t'hi entens més fent-los-hi escriure, ja que la seva pronunciació és horripilant. Xinglish en diuen.

Doncs als hostals, hi ha bon ambient de clientela, els que ho porten fins hi tot et gestionen compres de bitllets de tren o viatges organitzats, i tenen infinita informació de caire turístic.

Bueno, i allò millor és el preu que gasten. A part, que a costumen a estar molt ben situats.

Doncs bé, vaig arribar a Guilin sense reserva d'allotjament. I havia buscat per internet l'hostal que em va recomanar l'australià, però no el vaig trobar. En arribar al aeroport hi havia un servei de turisme on em van recomanar molts hotels, però me'n vaig ensortir de que m'escrivissin en xinès el nom de l'hostal aquest. Cap a Guilin en bus, i pillar taxi i k em porti a l'Hostal. Al taxista va haver de pregunar no sé quantes vegades on rediantre estava l'hostal aquest. Finalment hi arribo, estava ple.

Eren quasi les 9 del vespre.

Però, Algú havia fer una reserva del hostal i encara no s'havia presentat.

Reservo allotjament per l'hostal de Yangshou. Demà està ple, doncs passatdemà. Reservo una excursió fins a Longshen per demà, i una altra de creuer en riu fins a Yangshou per passatdemà.

Ha passat mitja hora i la noia em diu, que si m'espero mitja hora més i no arriba la persona aquesta, doncs em quedo jo amb l'habitació.

I efectivament, habitació per mi sola amb bany privat per 120 yuans la nit, uns 12 eurus.

Fantàstic.

L'endemà, doncs cap a Longsheng

la idea de la excursió era sortir a les 8:30, arrivar allà a quarts de dotze, dinar típic, passejar i tornar a les 15h.

Pel camí faig amistat amb una canadenca i uns francesos. Ells tenen planejat quedar-se a dormir allà per poder patejar-s'ho i tornar l'endemà.

mmmh

Faig trucar al guia al hostal i aconsegueixo que em posposin la travessia fins a yangshuo i l'allotjament.

I em kedo amb ells. A buscar allotjament per Longsheng. No ens costa gaire. Al tercer hotel trobem 3 habitacions, la meva per 70 yuans. I ens passem la tarda patejant.

Avui ens hem llevat a les 6 per patejar, de Longji fins al poble del costat, Jinquen. Ha estat fantàstic.

També esgotador, ja que em estat caminant ben bé fins les 15h, amb parades, això si.

Haig de destacar els plats típics que tenen. L'arròs cuit amb bambú està increïble. Pillen un tros de bambú, l'omplen d'arròs i el couen a la brasa. Quan esta al punt, el tallen per la meitat amb una falç, i a jalar.

I les vistes, fantàstiques

aqui us podeu fer una idea del percal

jo he fet millors fotos, feia un sol molt guapu

vejam, jo ho he pillat tot verd.

Els camps anegats d'aigua hi estan sempre. Però només es veuen a la primavera. Ara l'arròs està molt crescut i molt verd.

I a la tardor es torna groc, de madur.

I l'última foto, on es veu la senyora típica. Doncs si, encara van així, però t'intenten vendre de tot, des de roba típica, xals, arròs per menjar, vegudes, roba varia, fer-te de guia pels camins, portar-te la maleta, cobrar-te per ensernyarte el cabell.

Tenen una passada de cabell, negre, llarg fins la cintura, envolicat al cap en aquesta mena de monyo-turbant. I el tenen negre com l'azabatxe, tinguin l'edat que tinguin.

La minoria a la qual pertanyen es veu que es matriarcal, aqui manen les noies. Elles decideixen, i ells sempre diuen si.

Bueno penya, fins la proxima,

un altre cop a Canton

05/08/09 11:48

bueno,

i ara estic al loung de primera classe de l'aeroport de Guanzhou.

M'he llevat a quarts de 7 per pillar: passar-me el dia dalt d'avions i d'aeroports.

Feia varis dies que estava intentant quadrar horaris per anar a Huangshan, la muntanya groga, una de les muntanyes sagrades taoistes.

des de la wiki vaig veure aquest link amb molta informació sobre connexions de tren i autobús

però res, que des de Guilin m'havia de passar una pila d'hores viatjant. I amb avió no tantes, ja que no hi ha gaire connexió: Vaig buscar totes les combinacions possibles, peró l'única és la que em deia muchoviaje o el mateix aeroport.

des de Guilin surten una pila d'avions cada dia

però a Huangshan, és que només hi arriben 6 vols en tot el dia, molt trist.

doncs, això, avui em llevo d'hora, com cada dia.

Arrivo a l'aeroport, compro els dos bitllet per avui, i també per divendres anar a Pekin, aquest directe.

i que resulta que hi ha un tifon a Guangzhou. Fly delayed.

Amb lo que em va costar decidir-me per pillar el vol i va hi ha un tifon a Canton. Si a mi no se m'hi ha perdut res a Guangzhou.

I no hi ha més opcions per arribar a Huang shan, en un mínim de temps.

Paciència.

3h més tard hem volat.

Als aeroports hi ha wifi lliure en alguns cafes, pero no internet. Però després d'1h d'àrdues negocicions i pagar 100 yuans he pogut colar-me a primera classe, on si que tenen internet.

i aquí estic, esperant, per l'altre vol, que també està delayed.

fins aviat,

Pekin

09/08/09 17:45

hola penya,

ostres, quants dies fa que no escrivia.

dimecres al vespre al final vaig arribar amb una hora de retard a l'aeroport de Tunxi.

Havia reservat l'hostal, i m'havien enviat un email, i allà estaven, esperant-me per portar-me en taxi a l'hostal.

Sempre m'havia preguntat que tal seria veure el propi nom en un cartell en arribar a un aeroport.

I només per 20 yuans.

Vaig dormir a Tunxi, vaig deixar-hi tots els trastets, per l'endemà al mati anar cap la Muntanya Groga per tornar-ne al cap d'unes 30h.

Així que a les 7 de mati ja estava en marxa, una horeta per arribar a la muntanya. Autobús intern del parc, i començar a caminar pels esglaons orientals, per dormir a dalt i demà baixar pels occidentals.

Els francesos m'havien avisat que els hotels de la muntanya tenien uns preus prohibitius, i que els mapes no eren molt clars, ja que només t'ensenyaven una part petita, i no tenies perspectiva.

Vaig trigar unes 4h en fer els 6 km dels esglaons orientals. Un cop dalt vaig anar seguint camins i veient els preus dels diferents hotels. A partir de 100 eurus la nit, standart room. Arribant fins a 400 i 600, deluxe room.

En un hotel vaig trobar per 10 eurus habitació compartida (amb les rates). Després de 4 h patejant per dalt, veient els preus, i que s'estava fent fosc, vaig posar-me a analitzar la situació. Allí l'ambientillo era d'una muntanya de xinus, però cap amb aspecte pijo; els guiris es podien contar amb els dits d'una mà. Tot semblava d'aplec: grups escolars, grups d'escoltes, veïns de barri, o d'associació. Si tots anaven carregats de menjar i begudes amb les bosses de plàstic del super, ja que els preus a dalt la muntanya estaven molt pujats. Moltes noies anaven amb talons. Ningu portava sabates de patejar. Aquí fallava alguna cosa. Així que pregunto al primer guarda que trobo, on puc trobar allotjament BARATO. Allí darrere. Pregunto.

-Que què vull.

-Doncs habitacio single.

-Mil yuans.

-Res. BARATO.

-150 Yuans habitació amb dutxa.

-Primer ho vull veure.

i per 15 eurus tinc habitació compartida amb altres 9 xinetes. Primer em va semblar que un era un home. No, només una dona lletja.

Fantàstic.

M'en vaig a sopar, miro internet i cap a dormir. Són les 8 del vespre.

Els hi pregunto a les xinetes a quina hora pretenen alzar-se demà.

- a quarts de quatre.

Resulta que no era broma.

Aquí es veu k tothom té molta mania per veure sortir el sol des de dalt de les muntanyes. La posta ja no es va poder veure ja que es va posar a ploviscar.

I a quarts de quatre tothom en moviment, en plan camino. Igualet.

Al hall del hotel, ja tothom estava alzat.

Segeixo a uns que porten lots. Però al primer encreuament ja no saben el camí i tornen enrerre. M'espero i de seguida apareix un grup més nombros provinent de l'hotel del costat, aquests van amb guia i tenen més clar on van. Igualet que al camino. Només faltava la penya amb els frontals.

Al cap d'una hora de patejar arribem a una mena de plaça on hi ha un xiringuito obert. Sembla un aplec. Me n'adono que es just al costat de l'hotel on hauria compartit habitació amb les rates.

Hi ha un pannell electrònic que informa de l'hora de sortida del sol, 5:29. Encara no són ni les 5. Hem arribat a temps per veure l'albada, però hi ha tanta boira que no es veu res. Comença a clarejar.

De sobte tothom es posa en moviment. La riuada de gent es divideix en dues. Jo dubto, al final cap a l'esquerre. 5 minutets i tothom agafa posicions al PIC DE L'ALQUÍMIA o al PIC DE LA CLARETAT BRILLANT. Passent 20 minuts i la boira sembla que es vagi fent cada vegada més espessa. No es veu res. Es va fent de dia.

I quan són les 5:29 en punt, comenza a plovisquejar.

I poc a poc tothom va despejant.

Busco el funicular Taiping que ahir vaig veure i em disposo a explorar la zona nord abans de baixar pels esglaons occidentals, que tothom diu que són tan xungus.

Després de patejar una altra hora ho trobo. Resulta que és la sortida nord. És allò del mapa no és el territori.

Bé, doncs a buscar els esglaons occidentals. Comenzo a baixar per un lloc k segons el mapa té unes vistes excepcionals.

Uns precipicis excepcionals.

A pas de tortuga. Avanço a una hora el quilòmetre. Fa rato que no plou i quasi no hi ha boira, i em dedico a fer moltes fotos mentre vaig assegurant cada pas.

Ara si que hi ha molt poca penya, cosa que m'agrada perquè així puc fer fotos del paisatge sense que hi surti gent pel mig.

Faig amistat amb uns coreans. Són els únics que he vist preparats per patejar, amb uniforme quechua.

Continuo patejant, aquí prácticament no hi ha gent, quasi tampoc hi ha xiringuitos. Vaig quadrant els mapes que em trobo pel camí amb el que he comprat.

Ja són quasi la una, he esmorzat 3 vegades, pero ja torno a tenir gana. Estic molt cansada, porto moltes hores caminant. Em trobo una xineta que m'explica on estic, vaig molt atrassada, em pensava que estava més a prop de la sortida. Ha comenzat a ploure.

Els precipicis són cada vegada més impressionants. Sort que hi ha boira i no els puc veure.

Finalment arribo a un hotel, on torno a esmorzar, ara amb un cafè de veritat (50 yuans). Pregunto pel funicular dels esglaons occidentals. Aquí sota, a una hora i mitja.

I tot i els mapes, em moc en cercle, i en 5 minuts torno a estar al mateix hotel. Torno a preguntar, cap on és el funicular. Em faig acompanyar fins al encreuament. Començoo a patejar, i 20min després em trobo, no us ho crueureu. És k no m'ho creia: On hi havia hagut l'aplec ak mati a les 5. Sota el quarto de les rates.

Pregunto a la senyora del xiringuito. M'explica que si vull anar al funicular occidental, que tiri avall, que es troba a dues hores; encanvi el funicular oriental està a només mitja horeta, amunt.

Valoro la situació. Són quasi les 15h. A les 16:30 xapen els funiculars, si no el pillo obert he de baixar les escales a pota. Aquí a les 17h ja és fosc. A les 21h tinc un avió per Pekin. Fa raaato que esta ploviscant i jo fa 11h que patejo i estic mooolt cansada.

La decisió és clara. Cap al funicular dels esglaons orientals, per on ahir vaig pujar a pota. En 40min m'hi planto. 15min de funicular. 15min més d'autobús fins baix la muntanya. Són quasi les cinc. Pillar un autobús fins a l'hotel. 90 minuts més.

Dutxa i cap al aeroport.

Bueno, l'avió va sortir amb una hora de retard. No sé el motiu.

Vaig arribar a Pekin a les 00h. Havia esmortzat 4 vegades, no havia dinat, i havia sopat una bossa de galetes i l'entrepà de l'avió. Vaig tornar a sopar.

Tenia reservat l'hostal New Dragon, en un barri de hutongs a tocar de Wang Fu Jing, molt cèntric. Va costar de trobar.

Me'n vaig anar a dormir que eren quasi les dues. Un dia de 22h.

.

Dissabte, el programa era fer ruta templera i fer les compres que em faltaven. Em vaig llevar a les 8h.

Per començar temple del Cel. Un dels punts energètics més importants del planeta. Pekin està organitzat seguint la llei dels 5 elements d'acupuntura. Té la ciutat prohibida al mig, i en les 4 direccions cardinals hi té 4 temples molt potents.

Al sud el Temple del Cel, Tien Tan.

Al oest el Temple de la Lluna, Yuen Tan.

Al nord el Temple de la Terra, Ditan.

i a l'est el Temple del Sol, Ritan.

Només es troben guiris al Temple del Cel, als altres no, és l'avantatge de que a les guies no en parlin. Tots estan plagats de xinesos. Ja que tenen un gran parc, on hi fan taixí, fan meditació, escriuen amb pinzells molls d'aigua sobre les rajoles com a forma de meditació, et venen ganxet, fan volar estels o canten caraoke.

M'encanta el temple del Cel.

A les dotze ja m'havia patejat també el Temple de la Lluna. Aquest és molt més petit.

De moment m'estava movent en metro, i molt bé.

Surto del parc i entro en el que em penso que és un supermercat a comprar-me una ampolla d'aigua. Resulta que és un centre comencial de quatre plantes dedicat a complements del cabell. Perfecte, aquí trobaré el monyero que l'any passat em vaig comprar a Shanghai.

És al·lucinant la quantitat que hi arriba a haver de pinces, passadors, reixes pel cabell, llaços, fermalls, arracades, collarets, clips, pals, gomes. Tot a abarrotar de gènere. Amb molts brillantets. També hi ha botigues amb xampús i gels i escumes i cremes. I fins hi tot una oficina de correus i un Natura a la quarta planta. Però la resta són tot pinces i passadors i arracades. Pregunto a la meitat de les botigues. Resulta que el monyero que jo vull no el tenen. Ja que és típic del Sud. Que en tot Pekin no el trobaré. Que tindria que anar a un lloc com Guangzhou per trobar-lo. En això estava pensant jo, en tornar a Canton, que en 15 dies hi havia estat 2 vegades. Home, m'ho hagessin dit 4 dies abans, això.

Jo continuo preguntant i al final, en una de les botigues em diuen que ho tenen, però en un altra botiga. Em dona l'adreça. Taxi i en 5 minuts sóc en una altre centre comercial, aquest són 2 edificis, com 2 corteinglés units en algunes plantes. Enorme, també abarrotat de penya i de gènere. Aquí hi ha de tot. Per plantes: articles de pell, de la llar, del cabell, de plàstic, de roba, de tot.

Arribo a la parada, si, tenen el monyero que jo buscava, no el mateix model. Jo el tenia de roba i ells me'l venen de plàstic.

Què hi farem.

Cap al Temple de la Terra.

Aquí si que hi ha una curiosa concentració de temples. Ja que en dos carrers hi ha tres grans temples, dedicats a les tres grans religions xineses. El temple de la Terra és taoista, el Temple dels Lames és budistes, i el Temple de Confuci és confucià.

I els dos carrers que els uneixen són botigues d'encens, per cremar en els temples o per a ús domèstic. També tenen imatges, suposo que per a ús domèstic, de fins a 3 metres, en metall o de colors, llibres de temàtica religiosa (confuciana, budista o taoista, també de feng shui). I aquest any vaig veure que també tenien espelmes, d'aquelles petitones de colors que a l'Ikea no pots evitar comprar.

Vaig arribar al temple a quarts de quatre, molt tard. Flipo quan veig un pantano que sembla una botiga a dalt de l'altar del temple. Ja comenzo a despotricar, és que aquests xinesos tenen l'esperit comercial molt accentuat.

Comença a sonar una música, i fan un espectacle-representació unes 20 persones vestides de funcionaris de l'emperador, amb l'emperador de groc, i refan la cerimònia d'ofrena als déus.

Faig una muntanya de fotos. Jo i els dos grups de boiescauts que hi ha per allà

Molt xulu l'espectacle.

Avui és 8 d'agost, fa just un any que es van inaugurar els jocs olímpics Pekin 2008.

Cap a dinar. Vaig al restaurant que hi ha just sortint al temple. Ja el vaig descobrir fa 2 anys. És l'excepció a la regla dels restaurants xinesos, de quan més cutre més bo està el menjar. Aquest té tres plantes de restaurant, amb lavabos nets i amb paper (tb tenen cendrer {a l'alzada adequada perquè el puguis fer servir mentre estàs acotat {molt curiós, ja que al restaurnat posa que està prohibit fumar}}).

Han retirat de la carta un arròs a la pinya dins d'una pinya que estava increible.

Et donen les 3 cartes i un tros de paper i un boli per a que tu mateix escriguis el codi de 4 numeros dels plats que vulguis i quants de cada, igual que l'Ikea.

m'agafo uns rotllets típics de sèsam amb algo que sembla farcit de maduixa; sopa de wantun; ànec amb fruits secs; i mig mango reomplert amb llet bollida dues vegades.

Boníííííssim.

No vaig fer fotos, m'ho vaig zampar tot.

Cap al Temple del Sol, que ja era molt tard.

Vaig passar per l'hotel a deixar les bosses de compres que havia anat fent.

i cap a la Friendship Store, ja són les 7 passades. Sort que estava allà mateix.

Van ser les primeres botigues que van aparèixer a la Xina.

Ja que fins els 1982 cap estranger podia comprar, ni cap xinés podia vendre res a un estranger si aquest no tenia un certifat especial. Només a les friendship stores.

No vaig trobar el que buscava.

Cap al Carrer de la Seda.

Que no m'agrada gens, ja que per cada compra tens que estar-t'hi un bon rato regatejant. Però tenen moltissiiima oferta.

I arribo que falten 10 minuts per les vuit. L'hora que xapaven l'any passat. Per sort ara tanquen a les 21h.

o per desgràcia. Perquè la temptació és gran i peco. Compro.

i cap a sopar a Wanfujing

Hi arribo en metro, surto per la sortida que dóna directament a Wanfujing, però em deixa just dins d'un dels centres comercials. Són tan grans que t'hi perds. Aquest en deu fer com 4 de L'illa.

Aquí em pensava que ja trobaria les botigues tancades, però encara n'hi havia d'obertes. I vaig tornar a caure.

i després a sopar al carrer musulmà de darrere.

Vaig buscar un centre de fer massatges. Calia recuperar-se de la patejada de la Muntanya Groga. Finalment el trobo. Demano un chinese foot massage. Mentre el noi va fent jo vaig reconeixent els passes del que aquí en diem reflexoteràpia, que si ronyó, que si intestí prim, que si ulls.

El noi parla una mica d'anglès i m'explica que fa 6 anys que va acabar els estudis, i que el seu professor és francès. Ah tate.

Jo estudiant massatges orientals, i els xinesos estudiant massatges occidentals.

Em fa propaganda del massatge corporal amb oli.

Els massatges tipics xinesos son el Tuina, son uns brutus apretant, i es fa sense oli, sobre la roba, com el shiatsu.

Me'n vaig a l'hostal a deixar totes les compres.

Són quasi la una, i el servei d'internet l'acaben de xapar.

Pregunto per un cibercafè, m'ho explica.

Aquest verdaderament s'emporta la palma de lloc cutre, difícil de trobar, i... em falten adjectius. Vaig haver de preguntar varies vegades. No hi havia llum als carrerons. I això que estava en una planta baixa i estava indicat. Fins i tot em van demanar el carnet per si era menor. De película de por.

Bueno, a organitzar el programa per l'endemà. L'últim dia que em queda de vacances.

Busco a la Wiki la llista de llocs k m'havia preparat per si em quedava temps. Són tots massa lluny, el més proper a 6h de viatge. Tots descartats.

Em queda un dia a Pekin i no sé què fer.

Me'n vaig a dormir que són quasi les dues.

Em llevo a les vuit. Esmorço i me'n vaig al bicines center. El taulell especial per donar informació turística. Aquí, però, la noia parla un bon anglès i està enterada.

Em fa propostes, però ja hi he anat a tot arreu. I és que fa dos anys vaig estar 3 setmanes només a Pekín i l'any passat una altra semana.

Això dels hostals és una canya. Sempre hi ha una lonely que algú n'ha fet donació. La fullejo.

Ja ho tinc, l'Àrea 798 d'art contemporani. Aquí si que hi puc perdre tot un dia i encara no acabar-me-la.

Hi havia anat fa dos anys però només una hora, ja que està molt lluny i a les 18h ja xapen.

La noia, una joia, em diu com hi puc anar amb servei públic. Aquest autobús fins a Dongzimen, i aquest altre. Tot escrit en xinès. Fantàstic.

i bé, no he estat mai a Nova York, pero suposo que deu ser una cosa semblant. Edificis d'antigues fàbriques reciclades a galeries d'art. D'un o de varis artistes, temporals o permanents. D'uns pocs quatres a més d'un centenar. La majoria xinesos, pero també coresans i algun americà. Hi ha una sala que es diu Iberia i està emparentada amb no se quin museu de Madrid, on hi exposava un autor espanyol. També hi ha unes litografies de Miró, Picasso, Manet, en una altra sala.

El que més abunda és la pintura, pero també hi ha escultura, videoart, ...I tot gratis, ja que són galeries per vendre allò exposen.

Només en un feien pagar, la galeria UCCA, 15 yuans, però gratuit per estudiants, i per una vegada el carnet de la UOC ha colat. Una galeria més gran que el MACBA!! amb pantalles per videoart de més de 20 metres.

Bé, a mi no m'agrada l'art modern, però per insistir que no quedi.

Quan el Serrabona va esposar la seva teoria al respecte, em va semblar genial. Ho vaig entendre tot. Llavors ho vaig veure clar: estan com un llum! tots!!

I és que això que una obra d'art t'hagi de probocar alguna emoció, em sembla molt bé, que sigui visceral, també, però que sigui vomitar, ja no tant.

Una obra consistia en pa en procés de putrefacció.

Pero la resta molt bé.

Ha estat genial veure l'ambientillo, les obres, les sales, com organitzen l'espai dels diferents ambients. Com una embestida de ferro, la forren en vidre i et sembla genial.

A dins, exposició sobre la tecnologia italiana aplicada a la moda esportiva. Tot sense dir en cap moment la paraula fashion.

Fins i tot i havia una parella de nuvis fent-se el reportatge fotogràfic per allà.

i sopar i aquí estic encara, escrivit-vos.

Ara aniré a esbarallar-me amb les maletes.

i demà viatge de tornada.

Ja he vist l'eclipse

Ja he vist l'eclipse
23/7/2009 15:54
chengdu, 23-7-2009, 21:11

hola a tots,
l'últim dia k us vaig escriure era a Canton. Han passat moltes coses.
Vaig agafar un avió fins a Chongqing, i vaig perdre la guia Lonely Planet en un taxi. Ja me'n vaig adonar de seguida. Pero ja qui sap on era.
Només arribar a Chongqing vaig anar a la llibreria de llengues estranjeres, la Xinhuà, una mena de FNAC de 5 plantes. On hi ha de tot. Esperava trobar-hi una lonely en anglès, com les havia vist a Pekin o a Shanghai. Però que va, només hi havia llibres en xinès. 5 plantes.
Una planta, la tenien dedicada a llibres per aprendre anglès. On uns xinets ja em llogaven com a professora d'anglès. No mira, jo es que el meu anglès tampoc és tan bo, i només em quedaré avui a la ciutat.
Res.
Sense guia a Xina.
Sort k m'havia imprès uns resums.
I passejant pels carrers comercials, entrapusso i em trenco l'ungla del dit gros del peu.

I us preguntareu k hi havia anat a veure a Chongqing, doncs l'eclipsi solar.

I si. Fins i tot va fer bon temps.
M'havia mirat les previsions del temps el dia anterior i estava previst núvol amb risc de plujes. A Shanghai fins i tot llamps i trons.

No sé quin temps va fer a Shanghai, per aquí va estar molt despejat.

Al final vaig veure l'eclipsi des de davant de l'estació de tren. Va ser curiós veure tota la penya, amb una mena de vidre gruixut que venien a cada cantonada, mirant el sol.

I quan l'esclipse va ser total, tothom va dir ohhh, com si hagessin coronat un castell.

No és que es fes fosc, va disminuir la quantitat de llum, semblava que estigués núvol, i el sol era molt curiós de veure, aquell fi cercle de sol allà lluny.

i d'aquesta foto, quan el sol ja comença a despuntar, es veu que en diuen "en anell de diamants"

M'ha quedat prou bé, oi?

i això que no portava trípode

i cap a Dazu, a veure les coves de Dazu, Dazushike

i aquests són els dos xinets que se'm van apalancar a Dazu, ens vam trobar a la ciutat, en un restaurant, i en descobrir que tots anàvem a visitar les coves, doncs hi vam anar plegats.

i això és una representació del seu infern,

s'assebla bastant al nostre, oi?

i avui, deprés de 5 hores d'autobús, he arribat a Chengdú,


Costa de creure que sigui la mateixa distància en km que hi ha entre Hong Kong i Guangzhou i que abans d'ahir en tren, tipus AVE a 200km h, vaig fer en 50 minutets.

i m'ha costat una mica trobar un ciber,
però al final l'he trobat,
és que els posen en uns llocs

Chengdú

28/07/09 20:59

hola a tots,

mica a mica ja li vaig pillant el trukillo a això de localitzar cibers. Normalment són en un tercer pis, el segon acostuma a estar buit, sembla com ficar-se a la gola de llop. Suposo k hi deu haver algun cartell identificador, però no tinc ni idea de quin. Normalment va precedit per una sala de maquines abarrotada de xinets jugant a maquines, i finalment, més amagats, hi ha com uns 300 ordinadors esperante, amb unes pantalles enormes, que en fan dues de la que tens a casa. Sempre son xinetes les que regenten el local, mai parlen una paraula d'anglès, i és molt barat, 3 yuans la hora (uns 30 cèntims d'euro).

bueno, han passat moltes coses.

I és que he estat en llocs on no hi havia cibers, o jo no tenia esma per anar-lo a buscar.

Primer de tot dir-vos que des de Chiongqing que tinc diarrea. Ja ha tingut temps de millorar, d'empitjorar i d'estabilitzar-se. Ha millorat gràcies a les agulles i a una dieta estricte de mifan (arròs al vapor), que aquí és bastant fàcil d'aconseguir. Hi ha empitjorat quan em començo a saltar la dieta, i deixo de punxar-me.

Chengdú.

Situat a la província del Sichuan, es on l'any passat hi va haver el terratrèmol. No he anat a la zona afectada.

L'any passat, quan vaig visitar el Museu d'Art Modern de Pequín, els quadres amb temàtica del terratrèmol van ser els que més em van impactar. Hi eé que l'exercit hi va anar en missió de salvament. A salvar la penya. El que els va donar més feina van ser les inundacions posteriors, ja que va ploure molt i els cursos dels rius s'havien alterat. Van haver de fer empalizades de sacs per protegir les ciutats i els camps de refugiats, i quan es van acabar els sacs, s'hi col•locaven els propis soldats fent de barrera contra l'aigua. I allí s'hi estaven dies i setmanes, i es veu que agafaven de tot, fongs, paràsits, etc. És per això que els xinesos veuen amb molt de respecte i admiració al seu exercit.

El primer k vaig fer a chengdu va ser anar a veure els pandes.

Si, són una monada.

Aquí podeu veure la muntanya de guiris fent fotos embadalits davant dels pandes, que no paren de fer monades.
I a Chengdú, una cosa obligada per anar a veure són els pandes, o com allà en diuen XiongMao (ós-gat). Casualitat que fés dos dies que havien nascut una bessonada de pandes, que els tenien a la incubadora del parc.


Dp men vaig anar a veure el gran buda de Leshan.

com veieu la wiki és una joia.

si ha dazu se'm van apalancar una parelleta de xinets, a Leshan va ser un xinet.

Mig en anglès i mig en xinès, algo de comunicació hi ha.

De fet, equival a un master en comunicació.

Vaig aprendre que peix en xinès es diu yü.

Vam sopar un menjar típic de Leshan, el hot spot, no sé com se diu en xinès, però ho tradueixen així. Vas al restaurant, on la taula té un forat per on hi ha una bombona de butano que escalfa un perolo ple de caldo amb verduretes. Normalment està a tope de picant, ja que a Chengdú els hi va molt el tema picant. Això vol dir que hi ha més proporció de picant que de menjar.

Per sort ho van pillar, que sense picant vol dir sense GENS de picant.

I allà a la perola hi van posar un peix, que abans el tenien en una palangana a l'entrada del restaurant, doncs el van tallar a trocets i a fer xup xup.

Boníssim estava, hi a la meva panxa li va sentar de meravella, el peix bullit.


i l'endemà cap a Emeishan












aqui podeu veure com es pot visitar el Gran Buda de Leshan amb barca.



i aquí tenim el costum d'encendre encens davant de cada temple. És obligatori que cada ofrena sigui d'un mínim de 3 bastons d'encens.

i l’endemà cap a

EmeiShan

i si a Leshan va fer sol i molta calor i vaig suar com mai, doncs a EmeiShan feia fred. És una muntanya i té 3077m.

El canvi va ser espectacular. Núvols, pluja i plugim, i fred.

Ja havia pres un jersei i una jaqueta, però de pantalons m'havia emportat els curts, de manera que vaig improvisat un pareo amb la manta de l'avió. Abrigava bastant. Més el xubasquero de plàstic.

Les ordes de turistes xinesos es van mantenir. N'hi havia a patades. Concretament a autobusos plens.

Després de patejar un bon rato, de 2 h d’autobús pujant muntanya, de tornar a patejar, de telefèric, i de tornar a patejar, per fi a dalt. I pluja i núvol. Ho sigui que de vistes espectaculars, doncs poc o res.

Dormir en un dels hotels que hi ha dalt de la muntanya i llevar-me a quarts de 6 per veure sortir el sol.

Plou.

Encara hi ha menys vistes que ahir el vespre.

Recollir els trastets i cap avall. Plou bastant més que ahir.

Patejada, telefèric, patejada, 2 hores d’autobús, recollir maleta, i dues horetes més i per fi a Chengdú. Encara plou. Ara agafar autobús cap a la Muntanya del Drac Blau. 2 horetes més d’autobús.

moneta fotent-li el jalu als turistes despistats

cremant incens a EmeiShan

i aquí teniu el costum de llençar pregeres des de dalt del precipici d'Emeishan. Aquesta és gratuïta. Les banderetes les reparteixen el monjus. Tot un detallassu per part seva.

Qincheng Shan

vaig arribar k eren les tres tocades, i a les 5 xapaven.

i cap dalt. A grimpar per la muntanya. Vaig pujar fins el primer temple, on tenien allotjament, i allí em vaig quedar. Vaig fer amistat amb 3 xinets de Chengdú, amb ells ens en vam anar a inspeccionar pels camins. Però va començar a ploure i ho vam deixar estar.

A dormir com les gallines, i a llevar-se quan sola el gong.

A quarts de 6 del matí.

I a grimpar per la muntanya. Sorprenentment no plovia. Va fer un dia esplèndid, amb molt de sol. Feia més aviat fresca, ja que la muntanya tb és alta.

Va ser fantàstic. Esborronador. Encisador, un plaer per l'ànima.

Els esglaons conformant sinuosos camins per entre el bosc, els ocells cantant, i jo badant a cada pas.

Mirant el paisatge i mirant el terra. Ja que estava mullat de la pluja d'anit i relliscava bastant, i feia baixada. En 3 hores, de tranquilitat absoluta, quasi sense trobar-me ningú, baix arribar al següent monestir, no vaig poder pujar més ja que el camí estava tallat, els xinets m'havien explicat que hi havia hagut desprendiments i havien tallat alguns camins.

Aquí vaig arribar a la conclusió que lo meu és el Taoisme.

Em va agradar molt més k les dues altres muntanyes budistes, l'Emeishan i Leshan.

Això d’aquí només es podia definir com tremebundo.

Doncs cap baix, agafar el funicular i cap dalt, a veure el monestir de dalt de tot, amb aquestes ja feia bastanta calda, i el nombre de turistes xinesos havia augmentat considerablement. Tampoc podia pujar més amunt, i me’n vaig anar a inspeccionar el costat dret de la muntanya, amb els respectius monestirs.

Aquell dia, vaig estar patejant des de les 6 fins les 4 de la tarda. Em vaig repassar tots els camins de la muntanya, tant que vaig sortir per una urbanització.

2 horetes més d’autobús i cap a Chengdú. I ara amb destí Yunnan, els Núvols del Sud.

Opció autobús descartada per sobredosis.

opció tren descartada per la durada, 22h.

només queda opció avió.

Cap a l'aeroport i a pillar el primer avió k hi hagi. Tants com vulgui. I a les 10 del vespre arribo a Lijiang.

Aquí no parlen xinès sinó naxi, una de les 54 minories de la Xina.

i avui me la he patejat.

Primer Llac del Drac Negre i tarda ciutat vella.

Després de sopar massatge als peus. Que ja s'ho mereixien.

i després localitzar ciber.

una abraçada a tots,

.

continuació

.

La munyanta del Drac de Jade

EROS i THANATOS

Lágrimas de Eros

del 20 d'octubre al 31 de gener 2010


Giambattista Tiepolo
La muerte de Jacinto
1752-1753
Óleo sobre lienzo
287 x 235 cm
Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid


La íntima relación entre pulsión sexual e instinto de muerte -Eros y Thanatos- en las artes visuales es el tema de esta exposición, que toma prestado el título de un libro de Georges Bataille: Les larmes d'Éros e incorpora también algunas de sus ideas sobre el erotismo: la necesidad de la belleza, la tentación como prohibición y trasgresión, o la asimilación de lo erótico al sacrificio religioso. El escenario central de la muestra es la pintura y la escultura europeas del siglo XIX -Canova, Ingres, Delacroix, Millais, Moreau, Rodin...-, pero incluirá también alguna mirada atrás -principalmente hacia el Barroco, con Rubens o Bernini, entre otros- y hacia delante, como la presencia de temas eróticos del XIX en el surrealismo y su estela. Figuras y escenas que proceden tanto de la mitología clásica como de la tradición judeo-cristiana configurarán un recorrido a través de dos grandes apartados: "De la tentación al sacrificio", que abordará los indicios de muerte en la pasión erótica en representaciones como el Nacimiento de Venus, Eva y la serpiente, las Tentaciones de San Antonio o el Beso, y un segundo capítulo, "El sueño eterno", que tratará de mostrar el tema de la muerte o la agonía convertida en un trance similar al éxtasis amoroso, presente en temas como Apolo y Jacinto, Venus y Adonis, la Magdalena y la calavera o las "bellas suicidas" Cleopatra y Ofelia.

Museo Thyssen Bornemisza
Palacio de Villahermosa, Paseo del Prado 8 -28014 Madrid
De martes a domingo de 10.00 a 19.00 horas.

Plaer i dolor

Salwa al Neimi,
"Al placer se llega tras superar la necesidad y luego el deseo"

Miguel Perlado, especialista en relaciones sectarias
"¡Abandona tus viejos apegos! Hasta anular la individualidad y lograr sumisión ciega"

Michela Marzano, investiga la pornografia, el management y el coaching
"Tu mala suerte es culpa tuya, porque el sistema es perfecto"


Bibliografia

Història d'O
Pauline Réage, pseudònim Dominique Aury
La sonrisa Vertical
Tusquets Editores, 1987.

Retorn a Roissy
Pauline Réage, pseudònim Dominique Aury
La sonrisa Vertical
Tusquets Editores, 1989.

El rapto de la Bella Durmiente
Anne Rice, pseudònim A. N. Roquelaure
Ediciones B, Barcelona, 1997

El castigo de la Bella Durmiente
Anne Rice, pseudònim A. N. Roquelaure
Ediciones B, Barcelona, 1998

La liberación de la Bella Durmiente
Anne Rice, pseudònim A. N. Roquelaure
Ediciones B, Barcelona, 1999

La pasión Turca
Antonio Gala
Ed. Planeta, 2003

Món Mascle
Terenci Moix
Col·lecció Tròpics
Ed. Aymà, SA, Barcelona 1971

Justine o los infortunios de la virtud
Marqués de Sade
La sonrisa Vertical
Tusquets Editores, Barcelona, 1994.

Masa y poder
Elias Canetti
DeBolsillo, 2005.

La pornografía o el agotamiento del deseo
Michela Marzano
Ed. Manantial, 2006

Mecanismos y vias del dolor
Dr. Samuel Torregrosa Zúñiga. Profesor Auxiliar de Anestesiología, Departamento de
Anestesiología.

Borrego Matrix
Luis Carlos Campos

Per Bruixa i Metzinera

Per bruixa i metzinera.

La cacera de bruixes a Catalunya
Del 2 de novembre al 3 de desembre 2010

Palau de Congressos de Tarragona

Arquitecte Rovira 2

Del 27/08/09 al 13/12/09

El Museu d’Història de Catalunya l’any 2007 va organitzar l’exposició Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya; una mostra singular i pionera a Catalunya i a l’Estat, ja que era la primera gran exposició que abordava la temàtica de la cacera de bruixes de forma àmplia. Ara aquesta exposició arriba en format itinerant al Museu Comarcal de Cervera i coincidint amb la celebració de la festa de l’Aquelarre.
En el cas del Museu Comarcal de Cervera s’ha incorporat documentació pròpia dels processos per bruixeria que van haver-hi a la vila i el seu terme entre els anys 1545 i 1640.

Museu Comarcal de Cervera
C/Major 115, 25200 Cervera
de dimarts a dijous de 10:30 a 14:00
divendres i dissabtes de 10:30 a 14:00 i de 17:00 a 19:00
diumenges i festius de 10:30 a 14:00

Tutankhamon: Descobreix la tomba i els seus tresors

06/06/2009 - 04/10/2009
Del 6 de juny al 4 d'octubre, arriba al Museu Marítim de Barcelona l´ exposició de l'any: "Tutankhamon: Descobreix la tomba i els seus tresors". Per primera vegada el tresor funerari del llegendari faraó tal i com va ser trobat pel seu descobridor Howard Carter al novembre de 1922. Un viatge en el temps al misteriós món de l'Antic Egipte que combina la difusió històrica amb finalitats educatives per a tota la família. L'exposició presenta la reproducció a escala original, única en el món, de tres de les quatre càmeres funeràries de Tutankhamon, així com més de 1.000 rèpliques de peces de l'aixovar funerari realitzades per 100 artesans egipcis seguint les tècniques tradicionals. El conjunt de l'exposició permetrà al visitant a través d'un àudio guia gratuït evocar l'època daurada dels faraons amb els mitjans més moderns. Vine a descobrir la tomba de Tutankhamon i els seus tresors.


Múseu Marítim de Barcelona
Av. de les Drassanes s/n 08001 Barcelona
Diumenge a divendres de 10:00h a 21:00h

Andrea Palladio

Del 21/05/2009 al 06/09/2009


Pràcticament contemporani de grans artistes del Renaixement com Rafael i Miquel Àngel, Palladio va exercir l'arquitectura com una professió d'una importància singular. Va democratitzar l'arquitectura en reivindicar la supremacia de les estructures domèstiques, posant en evidència que qualsevol edifici podia ser bell sense la necessitat d'emprar materials costosos. Gràcies al seu coneixement profund de l'arquitectura del món clàssic, va idear un harmoniós sistema de plans i alçats que donava lloc a construccions sorprenents, per enginyoses i commovedores per la

combinació perfecta de bellesa i funcionalitat. A través de més de 200 obres, aquesta exposició recorre la trajectòria professional de Palladio, des de la seva època adolescent de picapedrer a Pàdua fins als temps d'intel·lectual i arquitecte predilecte de l'Estat venecià, aristòcrates i autoritats religioses. Posa també de relleu el compromís de l'arquitecte amb l'humanisme, que va avivar la seva determinació de forjar un llenguatge arquitectònic nou i adaptat a la seva època. L'exposició explora també la influència que ha exercit en les generacions posteriors d'arquitectes com Arata Isozaki, David Chipperfield, Richard MacCormac, Toh Shimazaki o Jiménez Torrecillas, entre d'altres. Exposició organitzada en col·laboració amb la Royal Academy of Arts de Londres, i el Centro Internazionale di Studi di Architettura Andrea Palladio de Vicenza, amb la participació del Royal Institute of British Architects de Londres.

CaixaForum Barcelona

Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 BARCELONA
De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h

Dissabtes, de 10 a 22 h

Activitat gratuïta