dilluns, 30 de setembre del 2013

Bhulbhule – Ngadi – Bahundanda – Ghermu

 
Dia 1 (30-9-2013) : Bhulbhule (840m) – Ngadi (890m) – Bahundanda (1310m) – Ghermu (1130m). Distància: 13km. Desnivell acumulat 660m
 
 
Ahir a  les 9 ja estava dormint. Aquí no hi ha res a fer i estava feta caldu del viatge en bus.
Abans de les 24h ja m’ha despertat el riu, fa molt soroll, i em passo la nit pensant que plou a bots i a barrals. No puc dormir, no sé si no tinc son o que el llit està mooolt dur.
A les 5 m’aixeco, ja estic amb diarrea: ahir vaig menjar massa fruita. Vaig comprar una pila de provisions a Katmandú, pensant que no trobaria menjar, i hi ha paradetes amb jalu cada 5 minuts.
Faig la motxilla i som-hi.
Esmorzo chapati amb melmelada en una altra gesthouse, en aquesta que veieu a la fotu

 
 

Començo a caminar, vaig molt a poc a poc, vaig fent parades per beure aigua i per menjar-me xocolatines (a Katmandú en vaig comprar una muntanya, a més de les barretes energètiques que ja portava de Barcelona).
Faig una parada en una de les múltiples cases de te, xerro amb la mestressa, em pregunta que si vaig sola, em diu que molt bé, m’explica que ella té 28a. Xerro amb un nano austríac, ell s’ha pillat un portejador, i es queixa que va molt ràpid i la feinada que té per atrapar-lo.


Pel camí em trobo dos nois polacs que caminen amb una americana i una mexicana.
El camí és força pla, la pista és ample, de tant en tant passen camions.
 

 




Després d’una forta pujada s’arriba a Bahundanda, són poques cases aplegades al voltant d’una plaça amb un arbre central. Hi ha un XecPoint. Entro a dinar en un local on hi altra gent, em demano el mateix que ells: Dal-bat. És el plat típic: arròs amb llenties. Ja ho tenen apunt i m’ho serveixen de seguida. Xerro amb el guia i dos francesos de Lille.

Torno a caminar, al cap d’una estona em torno a trobar el noi austríac. De tant en tan em torno a trobar algun rastrejador.

Deu haver plogut molt perquè està tot ben enfangat. Puc decidir entre caminar entre una ampla pista enfangada o un estret camí enfangat. Potser a la pista hi haurà menys sangoneres.

 

A partir de Bahundanda les vistes milloren molt. Tot molt verd, molt xulu i cascades per tot arreu.

Pillo una sangonera, sempre al peu dret. Ara ja no tinc els turmells gens edematosos.

Em trobo un noi de Bilbao, Iñaki, ha viscut 4 anys al Poblenou i parla el català prou bé.

M’explica que ho he fet malament, que la gent primer va a la Índia i després al Nepal, per descansar dels indis.

 


Arribem a Ghermu, són poc més de les 3. Ens apalanquem a la primera guesthouse, té unes vistes molt xules. Regategem les habitacions si ens quedem a jalar. Demanem Spring Roll i Sopa d’all, triguen una mica.



Era el primer dia de camí i estava feta caldo de tant puja i baixa, sobretot l’últim tros. Encara no ho sabia, ja que avui tot just era el primer dia de camí: totes les guesthouse tenen menú, però no tenen mai res a punt, tu ho demanes i llavors t’ho fan i triguen entre 30 i 60 minuts. Ells mai tenen pressa. Lo raro va ser lo d’ak migdia a Bahundanda, va ser l’única vegada que em vaig trobar el menjar ja apunt.

M’entre fan el menjar me’n vaig a dutxar, es fa estrany dutxar-se amb unes vistes tan xules, finalment amb aigua calenta!

M’en vaig a fer qigong i actualizo el diari.

Apareix el senyor de la guesthouse a preguntar-me què vull per sopar. Em fa molta propaganda de la pizza de mushrooms locals i jo li dic que millor arroç amb bolets.

Ara fa fred, he rentat la roba, tb fa molta humitat i no tinc clar si demà estarà eixuta.

El senyor explica que és professor, l’escola està a mitja hora a peu. Hi ha nens que tenen que caminar més d’una hora per arribar-hi.
Diu que cada dia és diferent, avui només 2 trekkers, ahir 13 i abans d’ahir 20









 


diumenge, 29 de setembre del 2013

BesiSahar


Dia 7: 29-9-2013: de Kathmandú a Besi Sahar i Bhulbule: 5 fotus


Avui diumenge, a quarts de 7 ja sóc a l’estació de busus de Katmandú per pillar l’autobús que em portarà a BesiSahar. Està una plaça no asfaltada entre 2 carrers a diferent alçada, tot un batibull de gent, autobusos i pidolaires.

Bus no turista directe. Les regles a dins són senzilles.



 
 
Va ple de gent. A davant hi ha 3 xinesos, la resta són tot nepalesos i nepaleses.
Parem a posar vent a  les rodes.
Quan hem passat els controls posen uns tamborets al passadís i puja més gent.
  
 
 

I jo estava tant preocupada pel menjar que he fet entrepans per 1 setm.
Hi ha kioscos per tot arreu i fem vàries parades.
Mentre estem parant veig passar més de 10 autobusos turístics grans plens de trekkers mutxillerus.




Arribo a BesiSahar que són més de les dues.
És un llarg carrer ple de botigues. Tothom m’indica que m’he de registrar. Doncs m’inscric al registre de la TIM, jo hi una pila de trekkers que van arribant.
Em demano uns momos, 100 rúpies, boníssims.
M’entero que hi ha un bus que se’n va cap a Bhubhule. Decideixo agafar-lo.
Els busos es paguen sempre quan ja fa un rato que ets a dalt. El noi no sap gaire anglès i s’entrebanca varies vegades “twohandre perperson”.
L’autobús va ple de gent, de sacs de bidons. Baixa gent i puja encara més gent. Va molt a poc a poc, el camí és una pista  plena de sots. Triguem milenis, més d’una hora per fer els 9 km que hi ha fins a Bhubhule
Si a l’altre autobús anava feta un 4, en aquest vaig feta un 7. Tic feta caldu.
Són quasi les 4 quan l’autobús hi arriba. Abans de baixar del bus varies persones locals ja han mirat de pillar-me cap a la seva guesthouse.
Decideixo que demà ja caminaré. M’apalancu a la segona guesthouse que trobo, dutxa, demano garlic soup i a dormir.




 
 
 
 
 
 

Aquests són els blocs que m’he basat per organitzar el viatge:
 
- Info Nepal
- Info trekking Annapurnes:

- MundoNòmada
- Quete vas a dónde?
14 Consejos básicos para hacer trekking en el Annapurna
- viajablog
- Consejos prácticos para realizar el trekking al circuito del Annapurna
- Caminante no hay camino
- waslala
- Foro de viajes viajerosolidario
- Mendiak



Consells que cal afegir-hi:
- no cal comprar cap mapa, amb els 2 tríptics que et donen quan vas a fer la TIM en tens de sobres
- no cal cap mena de sac de dormir, amb els llençols de seda del Decatlon vas sobrat. Els edredons de Yak es converteixen en una manta tèrmica quan fa una estona que els tens a sobre.

 

 
Trekking dels Annapurnes 2013:
Dia 1 (30-9-2013) : Bhulbhule (840m) – Ngadi (890m) – Bahundanda (1310m) – Ghermu (1130m). Distància: 13km. Desnivell acumulat 660m
Dia 2 (1-10-2013): Ghermu (1130m) – Tal (1700m). Distància: 12km. Desnivell acumulat 570m.
Dia 3 (2-10-2013): Tal (1700m) – Timang (2630m). Distància: 14,5km. Desnivell acumulat 930m.
Dia 4 (3-10-2013): Timang (2630m) – Dhukur Pokhari (3240m). Distància: 20,5km. Desnivell acumulat 610m.
Dia 5 (4-10-2013): Dhukur Pokhari (3240m) – Manang (3540m). Distància: 21km. Desnivell acumulat 300m.
Dia 6  (5-10-2013): Aclimitació a Manang (3540m)
Dia 7  (6-10-2013): Manang (3540m) – Yak Kharka (4050m). Distància: 9km. Desnivell acumulat 510m.
Dia 8  (7-10-2013): Yak Kharka (4050m) – High Camp (4850m) . Distància: 8km. Desnivell acumulat 800m.
Dia 9 (8-10-2013): High Camp (4850m) – Thorung Pass (5416m)– Muktinath (3800) . Distància: 14km. Desnivell acumulat 2182m.
Dia 10  (9-10-2013): Muktinath (3800) – Jhong – Kagbeni (2800m) . Distància: 12km. Desnivell acumulat 1000m.
Dia 11  (10-10-2013): Kagbeni (2800m) – Jomson (2720m) – Marpha (2670m) . Distància: 15km. Desnivell acumulat 130m:

 

 

Marpha (2670m) – Tatopani (1200) Desnivell: 1470m i 37 km

 

Total caminant: 10 dies, des de Bhulbhule (840m) fins a Marpha (2670m), 137 km i un desnivell acumunat de 7322m.

 

 

 

 
 
 

divendres, 27 de setembre del 2013

Katmandú


27-9-2013: Boudhnath, Pashupatinath i Swayambhunath


Boudhnath: brutal
És un lloc molt important de peregrinació budista. Hi ha un lama que beneeix les banderetes i llavors les fas penjar per a que onegin.
També pots comprar una benedicció per a poder travessar les muntanyes amb èxit.


Pashupatinath: És ell lloc con els nepalès fan la cremació dels seus morts, com a Varanasi. 


Swayambhunath: Hi ha una gran vista de la ciutat



Bé, després d'haver vist les altres Durbar Square (places reials) de Patan i de Bhaktapur, doncs la plaça Durbar de Katmandú queda fluixa.
M'he cansat de seguir la Lonelyplanet i vaig a buscar una botiga d’homeopatia
finalment la trobo, el botiguer es vanta de tenir una oferta inclús millor que a la Índia, consulto el seu catàleg, i decididament el té millor que Espanya, jo la homeopatia pel mal d'altura e l’he hagut de fer portar d’Anglaterra i ell la té. Molt bé. Li compro algun llibre.



Dutxa,
faig la ruta Thamel-Plaça Durbar que proposa la Lonely, em perdo algun cop i torno enrere algun altre, sobretot després de llegir lo que posa la Lonely.
Que l'Annapurna és la deesa de l’abundància, doncs caldrà fer-li una ofrena més gran.

És curiós el contrast, la mescla de la gent. Tota la vall és plena d'estupes, chaityes, temples, que la gent fan servir com a botiga, per estar-hi, passar l'estona, descansar, treballar, ...

Es fa molt curiosa aquesta mescla, no distinció entre sagrat i profà
i quin luxe per a ells tenir tants edificis bonics.
a les 21h les botigues ja tanquen, quasi no hi ha llum, aquí es fa fosc a les 6 de la tarda. I hi ha restriccions de llum.
Torno cap a Thamel sense haver arribat a la Plaça Durbar i havent-me perdut 2 cops.
Aquí la gent es molt amable,
bé, els venedors es fan pesats i els conductors de riksaw també


Sopo al Yak.
Momos i arròs amb Búfal i Everest
después d'haver begut la Gorkha, l'Everest queda fluixa
però els 650cl fan efecte.

Tornant cap l'hostal i buscant un altre lloc internet que vaig descobrir, deuria ser ahir, o abans d’ahir, veig aquest: cap dins i a posar-se al dia.
Ara són les 12:30
i ja no tinc les cames gens inflades: bien!

no em cobren res per les 2h que m'he tirat a internet,
m'explica que es un servei complementari.
Complementari de què, si ni estic en aquest hotel, ni hi he sopat, ni menjat, ni tan sols he consumit un te.
Res, que no em cobren res.
Son les 12 tocades, tinc l'hostal a 2 carrers, quasi no hi ha ningú als carrers, algun taxi que m’il·lumina el carrer perquè no hi ha gens de llum pública.
Està tan fosc que em costa trobar el carreró del meu hostal.
Estic super contenta, deu ser l'alegria innata dels nepalesos que s'encomana




28-9-2013: Durbar i Godavari


Em llevo ben d'hora i me'n vaig a Durvar Square.
Les parades de fruita ja hi són, estan escombrant els carrers, hi ha molta brutícia.
Els temples estan nets d'ofrenes. La gent ja n'ha començat a fer-les, de fet alguns temples hi ha molta cua, el de Bairab hi ha molta gent, i un altre també.
La gent posa una espelma en ofrena, o menjar, o arròs, o una garlanda de flors carbasses i/o diners.
Ahir al vespre els temples estaven molt bonics amb totes les ofrenes del dia.


No m'hi estic gaire, cap a Godavari, un parc natural amb moltes floretes i plantetes.
Està lluny, uns 30-50km al sud, pujant per les muntanyes. No fa gaire sol.
Avui és dissabte i no hi ha guia local. Llàstima
Al poc d'arribar es posa ploure, porto impermeable, però aviat quedo xopa.
Em refugio en una glorieta i després al restaurant. Demano arròs amb pollastre
també porta pebrot, cilantre i és molt picant.
Mirant-me les cames em descobreixo una sangonera. Tinc la sal apunt.
Vaig al lavabo i en descobreixo 2 més.
Torno cap a Katmandú.


A Katmandú fa sol i molta calor,
però aviat es posa a ploure,
de fet encara plou.
Volia fer un últim tomb per la ciutat, però el temps no inspira gens
Demà autobús cap a BesiSahar i inici del trekking
ara toca anar a fer els bocates




dimarts, 24 de setembre del 2013

Vall de Katmandú


dia 23-9-2013: arrivada a Katmandú
trobo i deixo els trastos a l'hostal que he reservat a la zona del Thamel
fer la TIM, la targeta que necessites per poder fer el trekking dels Annapurnes. M'entre estic omplint els formularis noto unes bestioletes que em corren pels peus, semblen aranyes.

visita Patan

sopo al restaurant de davant de l’Hostal

exploració de Thamel: a les 22h les botigues ja estan quasi totes xapades

cansada i a dormir


dia 24-9-2013

tinc les cames millor, ahir al vespre em vaig espantar al descobrimme les cames totes inflades, edematoses. Alguna vegada se m,ahbie ninflat 1 o 2 milimetes, pero això eren 2 o 3 cm.

Vaig assaltar la meva farmaciola homeopàtica i el resultat ha estat sorprenent, m’havia llevat quasi bé.

Visita Bhaktapur i Namobuda.


Namobuddha és una muntanya de peregrinació budista, aquí va morir Mahasattva, que va ser l’última encarnació de Buda. Era un príncep que va pujar a aquesta muntanya on va trobar una tigressa amb 5 cadells apunt de morir. El príncep en un acte de profunda compassió va decidir oferir la seva carn per a que la família tigre pogués sobreviure.


Tornant de Namobuddha, caminant vaig xerrant amb una parella que ha vingut a Namobuddha, no paren de riure, els nepalès son molt alegres, m’expliquen el significat fonètic de: beautiful,
- beu en nepalès sona com a flor,
- ti com a la beguda te
- i ful com a llavor,
llavors en nepalès bonic es com dir llavor de la flor de te.

Xerrant amb el conductor del cotxe m'explica moltes coses: ell parla 4 llengües: el nepalès, el newa la seva llengua mare, anglès i el tibetà. Jo li explico que també en parlo 4: el català mare, espanyol, l’anglès i l’italià.
Em parla dels xinesos, que son un rotllo ja que no parlen anglès i no pots tenir cap mena de conversa amb ells.
Recordo les meves estades a Xina: si, realment la conversa més profunda que hi vaig tenir va ser: - pu yao (no ho vull), - pu yao la, xèxe (sense picant gràcies)
Si, es veuen molts xinesos, La Xina, està molt a prop, i el tren Pekin-Tibet només dura 30h, així que pels xinesos és molt fàcil arribar al Nepal.


Dutxa, exploració de Thamel
Descobreixo la Pilgrim Book House i em poso les botes. Els pregunto per algun restaurant, me'n diu 3, escollo l'últim: el New Orleans.

Ara si que em sento a Thamel, ple de d'Europeus xerrant amigablement.
El menjar boníssim, faig cas al conductor i em demano una Gorkha.
Estic d’acord amb ell, la Gorkha és la millor que l’Everest.

Deu ser cosa dels gorkhas, els guerrers gràcies als quals Nepal mai ha estat conquerida, ni per Anglaterra ni per ningú.

Aquí tothom parla Anglès, i un bon Anglès, alguns fins i tot un altra llengua.
Una de les coses que més em sobta són els uniformes escolars: El contrast entre el vestit típic nepalès i l'uniforme manga és brutal







diumenge, 22 de setembre del 2013

Troia


dia 1: 21-9-2013

problemes amb l'avió: no puc realitzar l'enllaç
no hi ha cap altre vol cap a Katmandú fins d’aquí 2 dies: puc escollir entre atraçar el viatge 2 dies, buscar-me un vol alternatiu des de Delhi, o passar 2 dies a Istambul.
No hi ha manera de trobar un vol Delhi-Katmandú a un preu raonable, total que escullo passar 2 dies a Istambul

i què faig jo 2 dies a Istambul, sense Lonely, sense reserves, sense res.

Arribo a les 22:30, a l’aeroport aconsegueixo el visat, canvio divisa i miro de trobar allotjament, però els preus son desorbitats, si per un bus al centre em demanen 40 eurus.
Trobo el metro i vaig fins on s'acaba la línia, allà baixo i a buscar hotel: al tercer intent en trobo un a un preu raonable. Els explico que vull anar a Troia i em diuen on he d'agafar l’autobús i per quina parada he demanar.
L’endemà doncs m 'aixeco d’hora, l’estació de bus només està a poques parades de metro, arribo allì just a temps per agafar el bus.

Quan ja porto un rato i se m'acudeix preguntar quan dura el trajecte, resulta que són 6h.
Troia es pot veure en 1h,
si que impressiona, tot i k me la imaginava més gran.

el primer autobús de tornada és a les 11 de la nit.
Arribo de matinada a Istambul,
la ciutat es desperta a poc a poc, visita a SultanAhmed i AyaSofya. Plagat de turistes.
Trobo un Hammam.
Bueno, he visitat allò que em va quedar pendent al viatge k vaig fer a Istambul ara farà 5 anys
Cap a l'Aeroport, per cert, molt modern, res a veure amb lo que recordava.
i cap a Katmandú,
90min abans de k surti el vol la gent ja esta fent cua a la porta d’embarcament. No sóc l'única k esta nerviosa: es veuen moltes motxilles i roba de trekking.
45min abans de l’hora prevista de sortir el vol la pantalla anuncia: last call,


Dia 2: 24-9-2013: Istambul: 75 fotus

Dia 3: 25-9-2013:Patan: 204 fotus
Dia 4: 26-9-2013: Bhaktapur i Namobuddha: 193 fotus
Dia 6: 28-9-2013: Durbar i Godavari: 74 fotus
Dia 7: 29-9-2013: autobús fins a Besi Sahar i Bhulbule: 5 fotus
Dia 8: 30-9-2013: Bhulbhule – Ngadi – Bahundanda – Ghermu: 107 fotus
Dia 9: 1-10-2013: Ghermu –  Tal: 135 fotus
Dia 10: 2-10-2013: Tal – Timang: 361 fotus
Dia 11: 3-10-2013: Timang – Dhukur Pokhari: 284 fotus
Dia 12: 4-10-2013: Dhukur Pokhari – Manang: 152 fotus
Dia 13: 5-10-2013: Aclimitació a Manang: 70 fotus
Dia 14: 6-10-2013: Manang – Yak Kharka: 120 fotus
Dia 15: 7-10-2013: Yak Kharka– High Camp: 86 fotus
Dia 16: 8-10-2013: ThorungLa Pass: 81 fotus
Dia 17: 9-10-2013: Muktinath – Jhong – Kagbeni: 297 fotus
Dia 18: 10-10-2013: Kagbeni – Jomson – Marpha: 840 fotus
Dia 19: 11-10-2013: Tatopani: 382 fotus