OGM

ORGANISMES GENÈTICAMENT MODIFICATS

Mariano Pérez Álvarez, psicólogo clínco
"Inventan enfermedades para comercializar fármacos"

"A las multinacionales farmacéuticas les interesa mantener la sociedad medio enferma"

"Alerta sobre la presencia de tóxicos en el cuerpo"

Marie-Monique Robin, periodista
"El maíz transgénico está vetado en Francia"

Dr. Guilles-Eric Séralini, experto de la Comisión Europea en transgénicos
"Los transgénicos son tóxicos para la salud humana"

"Los alimentos transgénicos afectan al crecimiento y a la capacidad reproductiva, segun un grupo científico ruso"

Pobreza made in Monsanto

els efectes del progrés I

arròs transgènic

vegeu el vídeo "El mundo según Monsanto" per Marie-Monique Robin

Marie-Monique Robin visitarà terres catalanes el 16 i 17 de març

El menjar light porta aspartam

què cal saber sobre el que mengem

sóm el que sembrem

vegeu els vídeos:
Meatrix
Meatrix 2
Meatrix 2.5

Miguel Jara, periodista especializado en investigación de temas de salud y ecología
"La ciudadanía es víctima del marketing del miedo"
.
Gustavo Duch
"El capitalisme ens matarà de gana"
.
Monsanto regala semillas modificadas genéticamente a Haití
.
Mapa secret dels 63 pobles on s'experimentaran cultius transgènics
.
Aliments: El secret més gran s'exposa
.
Valoraciones y planteamientos miopes en tema de transgénicos
.
Lluís Català: exposición fotográfica dedicada a los transgénicos en India y los suicidios que provocan
.
Espanya i EUA van fer lobby a favor dels transgènics, segons wikileaks

ESPAÑA Y EEUU HICIERON "LOBBY" EN LA EU POR LOS TRANSGÉNICOS

Algunas personas se recuperan de problemas de salud al dejar de consumir alimentos transgénicos

transgènics

Dr. Rath llama al pueblo de Alemania y de Europa a asumir su responsabilidad formando un nuevo mundo orientado hacia la atención de la salud, la prevención y eliminación de las enfermedades.

La catástrofe de los transgénicos en Estados Unidos, una lección para el mundo

Los Pepinos de Monsanto causan calvicie Genital

La bóveda de las semillas

el negocio del hambre 

La crisi alimentària i l'agroecologia com alternativa a la fam

el comerç just

5 consejos para evitar alimentos genéticamente modificados

Lista de marcas de semillas para jardinería y comestibles propiedad de Monsanto


Dos tomates y dos destinos

Els mons de l'Islam

La col·lecció Aga Khan aplega peces valuoses i significatives de pràcticament cadascuna de les dinasties històriques del món musulmà, de les quals l'exposició presenta un conjunt de 180 objectes que inclouen uns 1.400 anys d'història i que resumeixen, en fusta, pedra, or, bronze, ivori, vidre, ceràmica, teixit, pergamí i paper, les millors fites artístiques del món islàmic, en un extens àmbit geogràfic que s'estén des de la península Ibèrica, l'antic al-Àndalus, fins a l’Índia. Aquestes obres descriuen la magnificència de les corts dels abbàssides, els fatimites, els safàvides o els mogols al mateix temps que demostren la ductilitat de l'art islàmic, capaç de transmetre un missatge, de vegades només religiós, adoptant diversos estils i combinant, en alguns casos de manera capritxosa, elements procedents de tradicions culturals dispars: de Roma a Pèrsia, de Turquia a la Xina, del Magrib a l'Índia o Indoxina, transformant allò que s’imita fins a donar-hi una personalitat pròpia. Entre les obres exposades destaca un ric grup de manuscrits i miniatures amb representacions figuratives, que es consideren de les millors realitzacions no tan sols de l'àmbit islàmic, sinó de l'art universal. Aquestes representacions rebaten el tòpic tan estès de la prohibició de les imatges en l'art islàmic, ja que si bé l'islam no fa servir cap motiu animal o humà en aquells edificis o objectes que es relacionen amb l'esfera de la religió, en l'àmbit civil, oficial o privat, hi va haver representacions d'éssers vius i, de vegades, en abundància. Va ser només una qüestió de preferències estètiques i de moments històrics. Exposició organitzada en col·laboració amb l'Aga Khan Trust for Culture

del 8-10-2009 al 17-1-2020

Caixa Fòrum
Av. Marquès de Comilles 6-8, Barcelona

Picasso i l'estampa eròtica japonesa

del 5-11-2009 al 14-2-2010

Imatges secretes
La mostra reuneix, per primera vegada, una selecció d’estampes eròtiques japoneses que havien format part de la col·lecció de Picasso. A través del temps, els gravats eròtics japonesos s’han conegut amb diferents noms ―shunga, makura-e, warai-e. Un d’aquests termes va ser també el de higa, que significa «imatges secretes». Aquestes estampes, que tenen un clar paral·lelisme amb les escenes representades per l’artista –tant pel que fa a solucions compositives similars, com pel tractament formal a l’hora de descriure el nu femení i d’explorar el desig masculí i l’acte amorós–,entren en diàleg, a l’exposició, amb gravats de temàtica eròtica realitzats per Picasso entre els anys 1964 i 1970.
Si bé tota l’obra de Picasso està imbuïda d’erotisme i sensualitat, es pot considerar que en dos períodes, el dels seus inicis (1900-1908) i el final (1964-1972), l’artista es va dedicar d’una manera més intensa als temes eròtics explícits. Si en el primer període realitza apunts i dibuixos que són una crònica irreverent i autobiogràfica de la seva joventut, en els gravats d’última època la varietat d’enquadraments, de perspectives i de tècniques de representació, confereixen tal força a les imatges representades que fan que l’espectador esdevingui el voyeur a qui està destinada l’escena.


Museu Picasso
c/Moncada 15-23
08003 Barcelona

Elegància i minimalisme

Porcellana imperial xinesa de les Col·lecions Baur de Ginebra
1-10-2009 al 31-1-2010

ALFRED BAUR. Andelfingen 1865-Ginebra 1951

Treballador infatigable, negociant, viatger, curiós i sensible, Alfred Baur col·leccionà set mil peces asiàtiques entre el 1907 i el 1947. Sota l'assessorament del comerciant japonès Kumasaku Tomita, el 1924 inicià la seva col·lecció de porcellana xinesa composada de “peces petites i rares”, testimoni d'un virtuosisme que vincula l'elegància i la simplicitat amb la sumptuositat. Poc abans de la seva mort va adquirir un palauet al barri residencial de Ginebra per exhibir-hi les seves antiguitats orientals integrades en una atmosfera intimista pròpia de l'àmbit privat. La porcellana és el material ceràmic per excel·lència, el més blanc, dur i compacte, el més plàstic i sonor. Va arribar a Europa en el segle XIV, a través de les caravanes de la ruta de la seda, i al llarg del segle XVIII es coneixia a Occident amb el nom d'“or blanc”. Els terrissaires contemporanis, adscrits a l'Orientalisme, moviment basant en les formes pures i els esmalts monocroms, corroboren l'actualitat de les produccions de la Xina imperial.

Museu de Ceràmica de Barcelona
Palau Reial de Pedralbes
Av. Diagonal 686
08034 Barcelona
Metro Palau Reial

Maillol

del 20-10-2009 al 21-1-2010

1861-1882Aristides Bonaventura Joan Maillol neix el 8 de desembre del 1861 a Banyuls de la Marenda, al Rosselló. Passa la infància amb les seves dues ties fadrines, Llúcia i Clara Maillol, i amb l’avi patern, Rafael Maillol, que havia sigut patró de barca. Comença a dibuixar de ben petit, i als catorze anys pinta el seu primer quadre, una marina que representa la platja de Banyuls amb el cap d’Ona al fons.Als divuit anys és expulsat de l’internat i torna amb la família a Banyuls. Al cap de poc d’arribar funda una revista de la qual és l’únic redactor, il·lustrador, impressor i client. El títol de la revista és La Figue i, més tard, Le Journal d’un ennuyé. Aquesta revista té una tirada d’un sol exemplar. Dibuixa al museu de Perpinyà, decideix ser pintor, insisteix a la seva tia Llúcia perquè n’hi doni el vist-iplau, l’obté i se’n va a París, on es presenta unes quantes vegades a l’examen d’ingrés de l’École des Beaux- Arts. El suspenen per «incapacitat». A la pel·lícula de Jean Lods i Claude Roy Aristide Maillol, sculpteur (1943), Maillol explica per mitjà de quins ardits seguia les classes a l’École des Beaux-Arts sense estar-hi matriculat.
1883-1892Maillol sol·licita una subvenció al Consell General dels Pirineus Orientals, i se li concedeix. Després de molts intents, el 17 de març del 1885 l’admeten finalment a l’École des Beaux-Arts. Entra a la secció de pintura i escultura. Els seus mestres són Jean-Paul Laurens, Gérôme i, sobretot, Cabanel. Durant aquesta època parisenca d’estudis i privacions emmalalteix a causa de la mala alimentació i l’hauran d’hospitalitzar unes quantes vegades. Coneix Bourdelle, tan pobre com ell, i hi fa amistat.

La Pedrera
Passeig de Gràcia 92, Barcelona

I segreti della Città Proibita

Els secrets de la Ciutat Prohibida
del 24-9-2009 al 9-5-2020

La Città Proibita di Pechino, favolosa reggia fatta costruire tra il 1406 e il 1421 da Yongle, terzo Imperatore della Dinastia dei Ming, sarà protagonista di primo piano della terza Mostra dedicata alla Cina. Infatti la si potrà visitare virtualmente attraverso uno straordinario modellino in legno di paulonia (scala 1:200; m. 9x4,5, per un totale di 40 mq.) che la riproduce fedelmente in ogni minimo dettaglio. Alla sua realizzazione, esclusiva per la Mostra, hanno lavorato per due anni 14 maestri ebanisti della Città Proibita sotto la supervisione di tre architetti. Gran parte dei 350 reperti perverranno dalle collezioni custodite nei palazzi imperiali e nei caveaux blindati. Preziosi gioielli, sontuosi abiti di seta, pregiate porcellane e oggetti della vita quotidiana della famiglia imperiale si affiancheranno a delicati dipinti, statue d'oro, giade raffinate, tessuti rari, mobili finemente lavorati, tutti reperti di enorme valore storico ed artistico. Una sezione speciale sarà dedicata a Matteo Ricci, il famoso gesuita italiano che all'inizio del XVII secolo introdusse a Corte le scienze occidentali e contribuì ad avvicinare l'Europa all'Impero cinese. Rarissimi documenti autografi, antichi testi e ingegnosi meccanismi per lo studio dell'astronomia giungeranno dalle collezioni ricciane di Macerata, città natale del grande missionario, e dal Museo dell'Astronomia di Roma.



Ca dei Carraresi
Via Palestro 33, Treviso, Itàlia

Ets únic?

del 28-10-2009 al 27-6-2010

ETS ÚNIC? Biometria. Interactua i descobreix la teva identitat

Ensenyar la poteta o posar bona cara per entrar en alguns llocs no és cap novetat. En canvi, encara resulta poc habitual presentar la mà o la cara a un ordinador per ser-hi acceptat. L'exposició "Ets únic. Biometria: interactua i descobreix la teva identitat" es centra en aquesta tecnologia: les tècniques ditigals que utilitza, les aplicacions que proposa, els temes polítics i ètics que provoca.
Horari: De dilluns a divendres de 17 a 21 h. Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 14 h. i de 17 a 21h. Visites guiades, diumenges i festius a les 12 h. Visites per a grups: 696 406 767
Lloc: Obra Social Caixa Sabadell, c/ d'en Font, 25.
Programa:
Visites guiades: diumenges i festius a les 12h.
Visites i tallers per a grups escolars: concerta dia i hora al tel. 696 406 767
Informació i inscripcions www.etsunic.com i 902 33 55 66 i visitesguiades@caixasabadell.es

Obra Social Caixa Sabadell
c/d'en Font 25
Sabadell

Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte

del 20-10-2009 al 28-2-2010

Aquesta mostra, emmarcada en els actes de l’Any Cerdà, destaca la riquesa urbanística del Projecte Cerdà analitzant el present de l’Eixample i pensant el futur de la ciutat de Barcelona.
L’Eixample es el resultat d’una idea forta i racional -el projecte d’Ildefons Cerdà-, que en la seva aplicació durant 150 anys ha produït una ciutat molt complexa i rica de matisos. Tots el grans projectes urbanístics necessiten temps pel seu desenvolupament i l’Eixample s’ha anat modulant al llarg de tots aquests anys.
L’exposició que presentem relata com s’ha aplicat i executat el projecte de Cerdà al llarg dels darrers 150 anys i com aquesta construcció concreta ha donat la forma del continent i el contingut que avui té l’Eixample i, per tant, també de la ciutat de Barcelona.
Cerdà i la Barcelona del futur proposa una immersió dins la realitat actual per tal de descobrir i interpretar unes determinades formes d'organització urbana que han produït una ciutat compacte i confortable, amb una forma d’urbanitat molt apreciada.
La mostra ens dóna la temperatura de l’Eixample d’avui, un barri on hi viuen més de 300.000 persones i n’hi treballen més de 260.000 i pel qual hi circula la xarxa de transports i serveis més complexa de Catalunya. L’itinerari expositiu ens revela la vida subterrània de l’Eixample, ens redescobreix els seus patis interiors molts d’ells encara desconeguts, les mançanes més poblades i les que tenen més activitat econòmica. Aquesta és la mirada més propera possible a la realitat present.
Més de dos-cents documents entre plànols, maquetes, instal·lacions, estadístiques, audiovisuals i, fins i tot, algunes intervencions artístiques (Joan Fontcuberta, Maria Rubert), ens permeten comprendre millor el funcionament de l’Eixample barceloní o descobrir models urbanístics similars arreu del món com el Manhattan de Nova York, amb una trama urbana semblant a la de l’Eixample i amb unes característiques urbanes sorprenentment similars.Però la mirada sobre l’aplicació del Pla Cerdà no només ens ha de donar claus per interpretar el present, sinó també ens ha d’ajudar a pensar el futur de Barcelona. L’experiència de l’Eixample ha de ser un model per pensar el creixement territorial de Barcelona cap a la seva àrea metropolitana. L’exposició «Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat vs. Projecte» planteja algunes preguntes sobre aquesta qüestió i en vol donar també respostes.

CCCB