dissabte, 23 d’octubre del 2010
divendres, 22 d’octubre del 2010
Juliana de Norwich
“Revelaciones de Amor Divino” es considerado por algunos como sin igual en la literatura espiritual de Inglaterra. Es simple atractivo y profundo. Juliana fue guiada genuinamente de modo natural y simple.
Aún más, sus escritos exploran y dan respuesta a profundos misterios de la fe cristiana, tales como: ¿Cómo puede el hombre tener libre albedrío y a la vez ser predestinado? ¿Cómo se puede culpar al hombre por su caída si Dios, quien es más grande, sabía lejos en el tiempo que él pecaría? ¿Cúal es la respuesta de Dios al sufrimiento de los inocentes?
Le preocupaba mucho el destino de aquellos que no habiendo conocido a Cristo, morían sin redención. Una de sus afirmaciones típicas que era parte de las respuestas en sus visiones fue la célebre frase: “de que todo estará bien, y todo estará bien, y toda clase de cosa irá bien”, por la cuál se la identifica como una mística optimista.
Ella afirmaba que aún lo que no comprendemos es fruto del amor de Dios y en esa certeza fundaba sus esperanzas.
Vivió el resto de su vida como ermitaña en una pequeña choza, cerca de la iglesia de Norwich. Oraba y contemplaba las visiones que le habían sido reveladas. Fue visitada por muchas personas, a las cuales ayudaban con sus consejos y don de discernimiento espiritual.
Aún más, sus escritos exploran y dan respuesta a profundos misterios de la fe cristiana, tales como: ¿Cómo puede el hombre tener libre albedrío y a la vez ser predestinado? ¿Cómo se puede culpar al hombre por su caída si Dios, quien es más grande, sabía lejos en el tiempo que él pecaría? ¿Cúal es la respuesta de Dios al sufrimiento de los inocentes?
Le preocupaba mucho el destino de aquellos que no habiendo conocido a Cristo, morían sin redención. Una de sus afirmaciones típicas que era parte de las respuestas en sus visiones fue la célebre frase: “de que todo estará bien, y todo estará bien, y toda clase de cosa irá bien”, por la cuál se la identifica como una mística optimista.
Ella afirmaba que aún lo que no comprendemos es fruto del amor de Dios y en esa certeza fundaba sus esperanzas.
Vivió el resto de su vida como ermitaña en una pequeña choza, cerca de la iglesia de Norwich. Oraba y contemplaba las visiones que le habían sido reveladas. Fue visitada por muchas personas, a las cuales ayudaban con sus consejos y don de discernimiento espiritual.
“Dones: la força del canvi a l’Índia” d’Albert Uriach
L’exposició “Dones: la força del canvi a l’Índia”, dedicada a la Fundació Vicente Ferrer, obrirà les portes al Palau Robert de Barcelona el pròxim 15 d’octubre. L’exposició recull el treball del fotògraf Albert Uriach, que ha documentat fotogràficament la vida de sis dones i una nena índies que participen en el Programa de Desenvolupament Integral de la Fundació Vicente Ferrer. La mostra tindrà més de 120 fotografies, agrupades en set capítols, i un audiovisual de 20 minuts.
“Dones: la força del canvi a l’Índia” està plantejada des de d’un doble vessant. D’una banda, presenta la vida quotidiana de les dones, el seu treball, la intimitat del seu espai domèstic i els seus costums i tradicions, i les seves relacions amb la família i amb la resta de la comunitat. D’una altra, relaciona la realitat de cada dona amb els diversos àmbits d’actuació del Programa de Desenvolupament Integral que du a terme aquesta ONG: l’educació, l’habitatge, la sanitat, l’ecologia, la dona i les persones amb discapacitat.
La Fundació Vicente Ferrer treballa des de fa més de 40 anys al sud est de l’Índia, una de les zones més poc desenvolupades del país, amb una acció global per eradicar la pobresa extrema. L’exposició documenta set històries de superació davant una doble discriminació: ser dona i pertànyer als estrats més baixos del sistema de castes indi, abolit legalment però encara vigent en la pràctica, especialment a les zones rurals, tot i l’esforç continuat del govern de l’Índia.
Davant d’aquesta realitat, la fundació actua perquè les comunitats més desafavorides de l’Índia rural, els dàlits o intocables, els grups tribals i les backward (castes), siguin les protagonistes del seu propi desenvolupament i esdevinguin autònomes.
L’exposició del Palau Robert és una de les iniciatives de la Generalitat de Catalunya en suport a la Fundació Vicente Ferrer, que enguany ha estat candidata al Premi Nobel de la Pau, i en reconeixement a la tasca que ha desenvolupat per transformar les comunitats més pobres de l’Estat d’Andhra Pradesh, a l’Índia.
A més d’aquesta iniciativa, el Palau Robert i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament han destinat enguany els diners recaptats en els concerts musicals d’hivern i estiu al projecte de la fundació Vicente Ferrer “Revaloritzant el paper de les dones a l’Índia”. Per la seva banda, el Departament de Salut posarà el nom de Vicente Ferrer a l’hospital que donarà servei a Rubí, Sant Cugat del Vallès i Castellbisbal.
“Dones: la força del canvi a l’Índia” està plantejada des de d’un doble vessant. D’una banda, presenta la vida quotidiana de les dones, el seu treball, la intimitat del seu espai domèstic i els seus costums i tradicions, i les seves relacions amb la família i amb la resta de la comunitat. D’una altra, relaciona la realitat de cada dona amb els diversos àmbits d’actuació del Programa de Desenvolupament Integral que du a terme aquesta ONG: l’educació, l’habitatge, la sanitat, l’ecologia, la dona i les persones amb discapacitat.
La Fundació Vicente Ferrer treballa des de fa més de 40 anys al sud est de l’Índia, una de les zones més poc desenvolupades del país, amb una acció global per eradicar la pobresa extrema. L’exposició documenta set històries de superació davant una doble discriminació: ser dona i pertànyer als estrats més baixos del sistema de castes indi, abolit legalment però encara vigent en la pràctica, especialment a les zones rurals, tot i l’esforç continuat del govern de l’Índia.
Davant d’aquesta realitat, la fundació actua perquè les comunitats més desafavorides de l’Índia rural, els dàlits o intocables, els grups tribals i les backward (castes), siguin les protagonistes del seu propi desenvolupament i esdevinguin autònomes.
L’exposició del Palau Robert és una de les iniciatives de la Generalitat de Catalunya en suport a la Fundació Vicente Ferrer, que enguany ha estat candidata al Premi Nobel de la Pau, i en reconeixement a la tasca que ha desenvolupat per transformar les comunitats més pobres de l’Estat d’Andhra Pradesh, a l’Índia.
A més d’aquesta iniciativa, el Palau Robert i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament han destinat enguany els diners recaptats en els concerts musicals d’hivern i estiu al projecte de la fundació Vicente Ferrer “Revaloritzant el paper de les dones a l’Índia”. Per la seva banda, el Departament de Salut posarà el nom de Vicente Ferrer a l’hospital que donarà servei a Rubí, Sant Cugat del Vallès i Castellbisbal.
Data: Del 15 d’octubre al 9 de gener de 2011
Lloc: Palau Robert, Passeig de Gràcia 107, 08008 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Centre d'Informació de Catalunya
Passeig de Gràcia, 107 08008 Barcelona
Horaris: de dilluns a dissabte: 10-19 h; diumenges: 10-14.30 h
Com arribar-hi:
Metro: línies 3 i 5, estació Diagonal
Com arribar-hi:
Metro: línies 3 i 5, estació Diagonal
FGC: línies 6 i 7 estació Provença
Autobusos: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 28, 33, 34
Autobusos: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 28, 33, 34
dimarts, 19 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
