diumenge, 1 de febrer del 2009
Jaume I
Jaume I. Geografia, fets i memòria
De l'18 de Gener al 19 d'Abril de 2009
S’acaba d’inagurar, després del seu pas per les illes Balears, la mostra que commemora els 800 anys del naixement del rei Jaume I. L’exposició la podeu veure al monestir de Santes Creus fins al dia 19 d’abril. Està organitzada pel Consell Insular de Mallorca, el Museu d’Història de Catalunya i el Departament de la Vicepresidència de la Generalitat. L’objectiu es donar a conèixer la trajectòria vital del monarca, els indrets que van ser escenari dels seus fets i les visions de què han estat objecte la seva figura i les seves obres.
Reial Monestir de Santes Creus. Aiguamúrcia (Catalunya)
Tel. 977 63 83 29
Jaume I
zheng he
13/11/2008 - 31/05/2009
La cultura marítima de la Xina mil·lenària a través de la figura d'un dels seus navegants més importants: Zheng He San Bao, que ja al segle XV va protagonitzar una increïble aventura marítima.
Les grans expedicions navals xineses reviuen a les Drassanes
ERNEST ALÓS
La Xina que torna a obrir-se al món reivindica avui els elements del seu passat que poden aparèixer com a precedents del seu actual estatus com a potència mundial i alimentar l'orgull nacional. Un d'ells és l'almirall Zheng He, un eunuc musulmà que, enviat per l'emperador Yongle, va capitanejar una gegantina flota de 255 vaixells i 28.000 tripulants que va solcar l'oceà Índic i els estrets per convertir-lo en un llac xinès. El Museu Marítim de les Drassanes de Barcelona dedica a partir d'avui una ambiciosa i espectacular exposició a la història dels set grans viatges de Zheng He: el medi multicultural en què es van desenvolupar, el comerç d'espècies, sedes i ceràmiques que va alimentar i, naturalment, els mastodòntics vaixells que van transportar totes aquestes expedicions, reproduïts amb models i audiovisuals.Si la política marítima dels Ming hagués seguit i els conservadors funcionaris imperials no s'haguessin imposat als poderosos eunucs de palau, la història mundial hauria estat molt diferent. Però, com explica l'exposició, després d'establir les bases del comerç xinès al Sud-est de l'Àsia amb aquests viatges (entre els anys 1405 i 1433), l'any següent l'imperi va suprimir la seva flota i el buit que va deixar va ser ocupat per portuguesos, holandesos i britànics. Però avui la Xina ha tornat a aquest espai, segons subratlla la comissària de l'exposició, la sinòloga de la Universitat Pompeu Fabra Dolors Folch.POTÈNCIA MARÍTIMANo obstant, en el moment històric que recull l'exposició, la Xina governava les onades. Mentre que els europeus començaven a treure el cap a l'Atlàntic en closques de nou, Zheng He recorria l'Índic amb els que potser van ser els vaixells de vela més grans de la història, amb 1.000 tripulants i innovacions tecnològiques com compartiments estancs, brúixola, timó central, nou pals i unes dimensions descomunals segons les fonts xineses: 180 metres d'eslora (llargada) i 54 de mànega (amplada). Tres vegades més grans que el Victory que va capitanejar Nelson 400 anys més tard."La tradició naval xinesa ve de la navegació fluvial i els viatges d'aquests navilis poc maniobrables només es poden explicar per l'aprofitament dels monsons", explica Folch, que dubta que un vaixell de fusta pogués resistir físicament aquestes dimensions, que alguns experts rebaixen a uns, tot i així respectables, 65 metres.L'exposició mostra peces artístiques del British Museum, el Victoria & Albert i el museu marítim de Quanzhou per reflectir, explica Folch, el "cosmopolisme" de la Xina del segle XV. Des de la porcellana que els xinesos exportaven fins a Somàlia (plats Ming decoren les parets de tombes de reis locals) fins a làpides que demostren que al port d'on partien les flotes hi vivien bisbes italians, cristians nestorians que escrivien amb alfabet tibetà, els últims maniqueus i musulmans arribats de llocs com Bujara, com els ancestres de Zheng He. Un personatge avui adorat com una deïtat a les comunitats xineses de gran part de l'Àsia que descendeixen de les seves mítiques expedicions.
ERNEST ALÓS
La Xina que torna a obrir-se al món reivindica avui els elements del seu passat que poden aparèixer com a precedents del seu actual estatus com a potència mundial i alimentar l'orgull nacional. Un d'ells és l'almirall Zheng He, un eunuc musulmà que, enviat per l'emperador Yongle, va capitanejar una gegantina flota de 255 vaixells i 28.000 tripulants que va solcar l'oceà Índic i els estrets per convertir-lo en un llac xinès. El Museu Marítim de les Drassanes de Barcelona dedica a partir d'avui una ambiciosa i espectacular exposició a la història dels set grans viatges de Zheng He: el medi multicultural en què es van desenvolupar, el comerç d'espècies, sedes i ceràmiques que va alimentar i, naturalment, els mastodòntics vaixells que van transportar totes aquestes expedicions, reproduïts amb models i audiovisuals.Si la política marítima dels Ming hagués seguit i els conservadors funcionaris imperials no s'haguessin imposat als poderosos eunucs de palau, la història mundial hauria estat molt diferent. Però, com explica l'exposició, després d'establir les bases del comerç xinès al Sud-est de l'Àsia amb aquests viatges (entre els anys 1405 i 1433), l'any següent l'imperi va suprimir la seva flota i el buit que va deixar va ser ocupat per portuguesos, holandesos i britànics. Però avui la Xina ha tornat a aquest espai, segons subratlla la comissària de l'exposició, la sinòloga de la Universitat Pompeu Fabra Dolors Folch.POTÈNCIA MARÍTIMANo obstant, en el moment històric que recull l'exposició, la Xina governava les onades. Mentre que els europeus començaven a treure el cap a l'Atlàntic en closques de nou, Zheng He recorria l'Índic amb els que potser van ser els vaixells de vela més grans de la història, amb 1.000 tripulants i innovacions tecnològiques com compartiments estancs, brúixola, timó central, nou pals i unes dimensions descomunals segons les fonts xineses: 180 metres d'eslora (llargada) i 54 de mànega (amplada). Tres vegades més grans que el Victory que va capitanejar Nelson 400 anys més tard."La tradició naval xinesa ve de la navegació fluvial i els viatges d'aquests navilis poc maniobrables només es poden explicar per l'aprofitament dels monsons", explica Folch, que dubta que un vaixell de fusta pogués resistir físicament aquestes dimensions, que alguns experts rebaixen a uns, tot i així respectables, 65 metres.L'exposició mostra peces artístiques del British Museum, el Victoria & Albert i el museu marítim de Quanzhou per reflectir, explica Folch, el "cosmopolisme" de la Xina del segle XV. Des de la porcellana que els xinesos exportaven fins a Somàlia (plats Ming decoren les parets de tombes de reis locals) fins a làpides que demostren que al port d'on partien les flotes hi vivien bisbes italians, cristians nestorians que escrivien amb alfabet tibetà, els últims maniqueus i musulmans arribats de llocs com Bujara, com els ancestres de Zheng He. Un personatge avui adorat com una deïtat a les comunitats xineses de gran part de l'Àsia que descendeixen de les seves mítiques expedicions.
Av. de les Drassanes s/n
08001 Barcelona
Tel. 933 429 920
Fax 933 187 876
De dilluns a diumenge, de 10:00 a 20:00 h.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)