Guerrer s. VI a. C., Bronze, Museu Arqueològic Nacional, Florència
CaixaForum Barcelona
Del 31/01/2008 al 04/05/2008
Encara avui es continua parlant del “misteri etrusc”, a causa de les seves peculiaritats etnogràfiques, lingüístiques, religioses, polítiques i culturals, que fan els etruscos tan diferents dels altres pobles de la Itàlia antiga. Els prínceps etruscos es representaven ells mateixos asseguts en trons, acompanyats de servents amb flabels, a la manera dels reis de Lídia i Pèrsia. Es tracta d’un poble oriental que va migrar des de l’Àsia Menor i es va establir a la Toscana, tal com afirmava l’historiador grec Heròdot? O eren habitants autòctons, tal com defensava Dionís d’Halicamàs en l’època de l’emperador August? El poble etrusc és el més conegut de tots els que van ocupar la península italiana durant l’antiguitat. En tot just dos segles, entre el X i el IX aC, van arribar a dominar una gran part de la Itàlia preromana: l’actual Toscana i una part d’Úmbria i del Laci septentrional. La mateixa Roma, una ciutat llatina important, va estar sotmesa a la influència política i cultural d’Etrúria, sota la dinastia etrusca dels Tarquinis, que havia de regnar a Roma entre el final del segle VII aC i el darrer decenni del VI aC. L’apogeu de la seva civilització comença amb l’aparició de grans centres protourbans, on ja és possible identificar elits emergents amb cabdills capaços de controlar els recursos agrícoles i minerals del territori, però també amb personatges femenins de rang elevat, tal com es desprèn de dos aixovars funeraris que recull l’exposició i que evidencien el naixement d’una classe aristocràtica. En l’anomenat “període orientalitzant”, durant els segles VIII i VII aC, s’afirma una societat dominada per famílies principesques, particularment riques que, com que havien incorporat els usos i els costums del món grec i grecoriental, van deixar amplis testimonis del seu poder i la serva riquesa, expressats en singulars objectes de bronze i altres materials preciosos, utilitzats pels prínceps etruscos per al servei del banquet o del simposi, un ritual d’influència grega per al consum de vi; o l’orfebreria d’or, que a Etrúria assoleix un grau de refinament extrem, amb decoracions d’un granulat finíssim. A partir del segle VI aC les ciutats-estat d’Etrúria experimenten un gran desenvolupament urbà, amb una original arquitectura monumental que s’aplica tant a l’esfera privada com a la pública. En aquesta exposició veiem mostres de l’arquitectura sacra i diversos aspectes de la religió, la producció artística, la vida quotidiana i els usos funeraris, dipòsits votius, objectes de producció etrusca o d’importació grega, grans sarcòfags i frisos pintats descoberts en tombes principesques de Tarquínia. Les obres han estat cedides pel Musée du Louvre, el Museu Gregorià Etrusc de Ciutat del Vaticà, el Museu Nacional Etrusc de la Villa Giulia i els Museus Capitolins, tots dos de Roma, i sobretot pel Museu Arqueològic Nacional de Florència, entre molts altres museus italians.
Informació Complementària
Encara avui es continua parlant del “misteri etrusc”, a causa de les seves peculiaritats etnogràfiques, lingüístiques, religioses, polítiques i culturals, que fan els etruscos tan diferents dels altres pobles de la Itàlia antiga. Els prínceps etruscos es representaven ells mateixos asseguts en trons, acompanyats de servents amb flabels, a la manera dels reis de Lídia i Pèrsia. Es tracta d’un poble oriental que va migrar des de l’Àsia Menor i es va establir a la Toscana, tal com afirmava l’historiador grec Heròdot? O eren habitants autòctons, tal com defensava Dionís d’Halicamàs en l’època de l’emperador August? El poble etrusc és el més conegut de tots els que van ocupar la península italiana durant l’antiguitat. En tot just dos segles, entre el X i el IX aC, van arribar a dominar una gran part de la Itàlia preromana: l’actual Toscana i una part d’Úmbria i del Laci septentrional. La mateixa Roma, una ciutat llatina important, va estar sotmesa a la influència política i cultural d’Etrúria, sota la dinastia etrusca dels Tarquinis, que havia de regnar a Roma entre el final del segle VII aC i el darrer decenni del VI aC. L’apogeu de la seva civilització comença amb l’aparició de grans centres protourbans, on ja és possible identificar elits emergents amb cabdills capaços de controlar els recursos agrícoles i minerals del territori, però també amb personatges femenins de rang elevat, tal com es desprèn de dos aixovars funeraris que recull l’exposició i que evidencien el naixement d’una classe aristocràtica. En l’anomenat “període orientalitzant”, durant els segles VIII i VII aC, s’afirma una societat dominada per famílies principesques, particularment riques que, com que havien incorporat els usos i els costums del món grec i grecoriental, van deixar amplis testimonis del seu poder i la serva riquesa, expressats en singulars objectes de bronze i altres materials preciosos, utilitzats pels prínceps etruscos per al servei del banquet o del simposi, un ritual d’influència grega per al consum de vi; o l’orfebreria d’or, que a Etrúria assoleix un grau de refinament extrem, amb decoracions d’un granulat finíssim. A partir del segle VI aC les ciutats-estat d’Etrúria experimenten un gran desenvolupament urbà, amb una original arquitectura monumental que s’aplica tant a l’esfera privada com a la pública. En aquesta exposició veiem mostres de l’arquitectura sacra i diversos aspectes de la religió, la producció artística, la vida quotidiana i els usos funeraris, dipòsits votius, objectes de producció etrusca o d’importació grega, grans sarcòfags i frisos pintats descoberts en tombes principesques de Tarquínia. Les obres han estat cedides pel Musée du Louvre, el Museu Gregorià Etrusc de Ciutat del Vaticà, el Museu Nacional Etrusc de la Villa Giulia i els Museus Capitolins, tots dos de Roma, i sobretot pel Museu Arqueològic Nacional de Florència, entre molts altres museus italians.
Informació Complementària
Horari: De dilluns a diumenge, de 10.00 a 20.00 hDissabtes, de 10.00 a 22.00 h
Preu: Activitat gratuïta
CaixaForum Barcelona Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 BARCELONA
Entrades
