dimarts, 19 d’abril del 2011

Teotihuacan

Teotihuacan
Ciutat dels Déus
De l'1 d'abril al 19 de juny

"Teotihuacan: ciutat dels Déus" presenta més de 400 obres mestres, curosament seleccionades, dels museus mexicans més importants. Així, el visitant podrà descobrir aquesta immensa ciutat a través d'alguns dels aspectes més importants de la seva cultura: la ideologia, el poder i la jerarquia política, l'arquitectura i l'art.La ciutat de Teotihuacan, a quaranta-cinc quilòmetres de Ciutat de Mèxic, és una de les meravelles arquitectòniques del món, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1987. Els seus monuments principals —la piràmide del Sol i la piràmide de la Lluna, unides per la calçada dels Morts, el bellíssim palau del Jaguar de Xalla o el temple de Quetzalcoalt— són referents de la cultura universal.Durant gairebé vuit-cents anys, Teotihuacan va ser el centre cultural, polític i religiós d'una civilització molt potent. Una gran metròpoli antiga, la ciutat més gran construïda al continent americà en època prehispànica, que va assolir l'apogeu entre els segles II i VII dC.Teotihuacan vol dir en llengua nàhuatl “el lloc dels déus o el lloc on es fan déus”, un nom vinculat a la llegenda del Cinquè Sol, del Còdex Chimalpopoca, redactada l'any 1558 en nàhuatl per un autor de qui desconeixem el nom. Segons la llegenda, Teotihuacan és el lloc on van néixer els déus, motiu pel qual la major part dels pobles de la planura mexicana se sentien descendents d'aquesta civilització.Com era la vida a Teotihuacan? Com eren els homes que hi habitaven? Com s'organitzava la societat? Quines creences tenien? Quin va ser el motiu del seu declivi?“Teotihuacan, ciutat dels Déus” proposa algunes respostes a aquestes preguntes. A través d'un recorregut estructurat en sis àmbits, es tracten temes com l'arquitectura i l'urbanisme; la política, la guerra i l'economia; les creences i els rituals, i la vida als palaus i als carrers de la ciutat. La mostra acaba amb un últim apartat que examina les relacions amb les cultures de l'entorn. Des d'objectes de simple ús comú, com ara estris de cuina, fins a joies fines elaborades amb pedres precioses, passant per obres de fusta, ceràmica, os i closca marina, escultures i pintures murals, permeten descobrir la grandesa d'aquesta civilització mesoamericana.Malgrat els múltiples interrogants que encara queden per resoldre, com la procedència dels seus fundadors, els motius pels quals va desaparèixer, el significat de la piràmide del Sol o el seu sistema de govern, aquest segle de recerques arqueològiques ha servit per mostrar la gran riquesa, magnificència i poder de la civilització de Teotihuacan, la ciutat de la qual va arribar a ser la més gran de l'època (darrere d'urbs com Constantinoble i Alexandria), amb una superfície d'uns 20 km2 i gairebé 200 mil habitants, i amb una àrea d'influència que va abraçar moltes parts de Mesoamèrica.





CaixaForum Barcelona

Av. Ferrer i Guàrdia, 6-8. 08038 Barcelona

De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 22 h.

Preu: Activitat gratuïta

27 obres, 18 autors

10/02/2011 - 31/12/2011


La Fundació Suñol ha reunit 27 obres de la Col·lecció Josep Suñol amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de l’art del segle XX, mitjançant una mostra de 18 artistes molt significatius en el desenvolupament de les arts visuals dels darrers anys, caracteritzades per un distanciament d’anteriors convencions de representació.
Les 27 obres –des de 1924 fins a 1998– ens aporten un testimoni de 18 autors que, amb diferents interpretacions, intensitats i en diferents suports, ens proposen una experiència sobre el seu pensament i la seva expressivitat i, a la vegada, ens permeten copsar la particular visió del col·leccionista per haver-les inclòs en el fons de la seva col·lecció.
El que persegueix aquesta exposició no és proposar un recorregut cronològic ni un discurs temàtic, sinó sentir l’emoció que poden transmetre unes obres considerades com a peces emblemàtiques d’artistes les quals no obeeixen a la raó, sinó a la passió per fer art i per mostrar-nos la construcció d’un món de formes amb significat propi i accessible a la mirada dels altres.
L’exposició recorre vuit dècades del segle XX, però és destacable el gran nombre d’obres dels anys setanta i vuitanta, quan el col·leccionista Josep Suñol va adquirir el gruix més important de la seva col·lecció, que relata prou bé un període ric en propostes i de complexa evolució, que va des de les avantguardes fins a les darreres creacions del segle passat.
En les 27 obres hi trobem mostres del pop art, del rupturisme formal dels anys seixanta, de l’abstracció més pura, peces matèriques, orgàniques, algunes de serenes i d’altres d’inquietants, que en format de pintura, escultura i fotografia ens indueixen a fer un itinerari concís del que ha suposat la transformació de l’entorn artístic del segle XX.



Fundació Suñol

Passeig de Gràcia 98, 08008 Barcelona

934961032

De dilluns a dissabte, de 16h a 20h.

Diumenges i festius tancat.