dissabte, 14 de juny del 2008

El Pavelló de les Peònies


Autor Lisa See
Editorial: EDICIONS 62

"La mare m'havia educat perquè mai no mostrés els meus sentiments, però quan llegia El pavelló de les peònies sentia força coses: amor, tristesa, felicitat. Ara que veia la història representada al meu davant, les meves emocions creixien..." . Amagada darrere les gelosies del jardí, la Peònia assisteix per primera vegada a la representació d'El pavelló de les peònies, una de les òperes xineses més famoses de tots els temps, però prohibida a les dones perquè les indueix a comportaments impropis. Som a la Xina del segle XVII. Les noies de bona família han estat educades per obeir. No poden triar el seu marit, però ningú no els pot impedir somiar en l'amor. Aquella nit, la Peònia decideix somiar. I el seu destí, com el de l'heroïna de l'òpera, queda estroncat per sempre.
Com ja va fer a Flor de Neu i el ventall secret (2006), Lisa See continua en la línia d'exploració del passat i es capbussa en uns fets reals: la història de tres dones xineses que, una després de l'altra, es van casar amb el mateix marit i juntes van escriure El comentari de les tres vídues (1694); aquesta obra és un compendi de reflexions i opinions sobre El pavelló de les peònies, òpera que encara avui provoca les crítiques i censures del govern xinès.
"Extraordinària. De nou Lisa See pren un capítol desconegut de la història xinesa, es documenta minuciosament sobre els costums i les creences de l'època, i el converteix en una magnífica novel·la. Molt recomanable.", Library Journal

dimecres, 11 de juny del 2008

cuies tu o cuino jo?

Olga Cuevas

Jordi Campos, médico naturópata, crudívoro y vegano
"Dieta vegetariana y actitudes correctas pueden sanarte"
28/06/2012

El cocido español es un plato judío
Claudia Roden, historiadora de la alimentación

Jaume Fàbrega, enogastrónomo
"Los monasterios catalanes salvaron la cocina europea"
08/05/2013

"somos el producto del Neolítico"
Juan Luis Arsuaga

"He comido gato, leopardo, mandril, gusanos y piedras"
Gustau Nerín, antropólogo en Guinea

"Cada manzana lleva siete tratamientos químicos"
Raj Patel, analista del sistema alimentario mundial

"¿Tú comerías insecticida?"
Marie-Monique Robin, periodista especializada en agroalimentación

Roy Littlesun, indio hopi
"La casa es el primer centro de gobierno y su corazón es la cocina"

"Comer alimentos ecológicos refuerza la salud humana"
Carlo Leifert, máximo experto europeo en alimentación ecológica

Las cooperativas de comida ecológica

Ortorexia
"Aquel paciente sólo comía alimentos de color amarillo"
Miguel Ángel Manzano, psicólogo

el movimiento Slow Food
"Le hemos robado el alma a la comida"
Carlo Petrini
llistat restaurants Slow Food
Ada Parellada
"El plaer més importa més que la salud"

En busca de una dieta sostenible
Kilómetro 0 contra la crisis

´Dieta mediterránea´
"¡Divina víscera, cuánta felicidad procuras!"
André Bonnaure, cocinero especialista en foie gras

Pierre Dukan, creador de la dieta Dukan
"Para adelgazar, no pases hambre y evita frustraciones"04/02/2011 -

Iker Erauzkin
"La flor de la borraja sabe a pepinillo"

Antonio Campins
"Si un vino tiene 200 notas de cata, un buen sate tiene 600"

Devotos de Baco
"El día que crea haber catado todos los vinos, me muero"
Michel Rolland, el enólogo más famoso del mundo

"¡Cuánto pijo viticultor...! ¡Si aquí no teníamos ni un duro!"
Jean-Pierre Perrin, presidente de la Académie du Vin de France, viticultor de Beaucastel

Steven Rowe, sumiller de aguas
"La mejor agua del grifo del mundo es la de Chicago"

Sven Bosch, maestro cervecero
"La historia de la cerveza es la historia de la civilización"
02/11/2012
The Drunk Monk, c/Via Europa, 30 Local 3, 08303 Mataró
"Lo peor de la cárcel fue no ver un árbol"
Balta Lorenzo, líder de un movimiento de comida cruda vegetariana

Ester Casas, multiplicadora de semillas
"La extinción de semillas es vertiginosa”

Marie-Monique Robin, periodista
"El maíz transgénico está vetado en Francia"

Pobreza 'made in Monsanto'

Riesgos para la salud de transgénicos cultivados

"Quiero recuperar el placer de comer pan"
Xavier Barriga, maestro panadero

Malas hierbas” en la dieta. Las plantas salvajes, contribución natural – Evarist March Sarlat

dimarts, 10 de juny del 2008

De pájaros y alucinógenos

El Carib precolombí
Fra Ramon Pané i l’univers taïno
Juny - Octobre 2008

El Museu Barbier-Mueller recrea el universo taíno mediante una amplia selección de piezas del Caribe precolombino
Dicen que un día fueron a lavarse los hombres, llovía mucho, y estaban muy deseosos de tener mujeres. Desde el agua vieron caer de algunos árboles, bajándose por entre las ramas, una cierta forma de personas que no eran hombres ni mujeres, ni tenían sexo de varón ni de hembra . Les ataron los pies y las manos, y trajeron el pájaro inriri y se lo ataron al cuerpo. Y este, creyendo que eran maderos, comenzó la obra que acostumbra, picando y agujereando en el lugar donde ordinariamente suele estar el sexo en las mujeres". El mito de los indios taínos sobre el origen de las mujeres ha llegado hasta hoy gracias a un religioso catalán, Ramón Pané, ermitaño del monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, en Badalona, quien, entre 1494 y 1498, y por encargo de Colón, documentó las creencias, leyendas y costumbres de los indígenas caribeños que encontraron los españoles a su llegada al Nuevo Mundo. Fue el primer cronista de América. Y, como tal, el Museu Barbier-Mueller le otorga el papel de guía de una exposición, El Caribe precolombino,que ilustra sobre el mundo taíno, sus creencias y costumbres, a través de objetos rituales y de vida cotidiana. ...

diumenge, 1 de juny del 2008

la reina sin nombre




La reina sin nombre
María Gudín

Ediciones B



Filla de reis, mare de reis, i un nom oblidat en la Història”. Així es defineix a la protagonista d’aquesta novel·la, un personatge d’origen desconegut, acollida pels albions -poble cèltic que en
el segle VI habitava els boscos del Nordoest d’Espanya- i coneixedora dels secrets de les arts druídiques, participarà en els conflictes territorials de la seua època. No obstant això, prompte
descobrirà la seua ascendència real i serà reclamada pel seu veritable poble: els gods.