dimarts, 30 de juny del 2009
Narratives de l'Índia al segle XXI: entre la memòria i la història
CASA ÀSIA EXPOSA L’OBRA DE 10 ARTISTES CONTEMPORANIS INDIS
La cara més íntima de l’Índia
del 01/07/2009 al 30/09/2009
Jugant amb el concepte de subjectes translocals, éssers nòmades que vivim en un lloc del planeta, però sempre en trànsit, 10 artistes d’Índia es fan ressò, a partir d’avui a Barcelona, de la nova identitat postcolonial del seu país. En formats com l’escultura, la fotografia, el vídeo i la pintura, l’art d’aquests creadors indis, i ells mateixos, ja coneguts internacionalment, ofereixen la seva mirada a la vida pública i privada d’una Índia amb un pensament que ja no se subjecta a les teories dominants de la seva història com a colònia britànica.La mostra Narratives de l’Índia al segle XXI: entre la memòria i la història, que s’inaugura aquesta tarda a Casa Àsia (19.30 hores), ens parla, a través de l’art, d’allò que no coneixem: el camí íntim entre la vivència i el record d’un país que fins al 1947 no va aconseguir la seva independència.LA RUPIA GEGANT / “L’art contemporani indi és essencialment narratiu, explica i fa al·lusió a la vida privada del subjecte i a la història d’un país, de la multitud, d’aquella realitat presumptament objectiva”, explica la directora de Cultura de Casa Àsia i comissària de l’exposició, Menene Gras. Entre les obres exposades, Gras destaca la de l’artista Jitish Kallat, Death of Distance, l’escultura d’una rupia gegant, “homenatge a una nena que als 12 anys es va suïcidar perquè la seva mare no li va poder donar una rupia per dinar al col·legi”. L’itinerari d’aquesta exposició col·lectiva explora també el procés d’apertura que experimenta Índia des dels anys 90. La mostra ha reunit 45 peces de 10 emblemàtics artistes com Nalini Malani, Vivan Sundaram, Ranbir Kaleka o Shilpa Gupta, que ja han exposat als principals centres culturals internacionals i que són “representa-tius de les estratègies que adopta el discurs en defensa d’una nova identitat postcolonial a l’Índia”, apunta Menene Gras. CARME ESCALES
Casa Àsia
Av. Diagonal, 373
Barcelona
dimarts, 23 de juny del 2009
història
Hans-Gert Pöttering, presidente del Parlamento Europeo
“Si la UE no es fuerte, ¿quién negocia de tú a tú con Rusia?”
Antoni Biada, descendiente del impulsor del primer ferrocarril de España
"Creían que dentro de la locomotora había caballos"
Robin Lane Fox, historiador del mundo clásico
"Una noche oí de Homero el final perdido de la ´Odisea´"
Sergi Grau, doctor europeo en Filología Clásica Griega
"Los filosofos eran los que habían alcanzado el secreto del buen vivir y vivían como se debe vivir"
marató
Alfonso Quatrecasas, estudioso de la antiguedad romana
"Ovidio quiso el placer de la mujer ..., y eso le costó la vida"
Isabel Rodà, especialista en Tárraco
"En Tárraco, Roma aprendió a ser Roma"
Teresa Carreras, arqueóloga
"A los antiguos romanos les pirraban las rubias"
07/01/2013
Pedro Olalla, embajador del helenismo "La civilización es una conquista muy vulnerable"
17/05/2012
La història oculta I, II, III
13-11-2009
Charles J. Merrill, doctor en Literatura Medieval
"Colón era un barcelonés que camufló su origen"
José Miguel Carrillo de Albornoz, coleccionista de anécdotas históricas
"¿Y si el comunismo salió de los forúnculos de Marx?"
Tomas Hijo, coleccionista de leyendas urbanas
"Verdad de mentira"
Cristóbal Serra, escritor, traductor y erudito asnómano
"Se impone un pacto con el asno"
Steve Taylor, investigador de la evolución histórica de la psique humana
"hace 6000 años se disparó el ego y empezaron las guerras"
Història de la cosmètica
(pàgines 6-26)
“Si la UE no es fuerte, ¿quién negocia de tú a tú con Rusia?”
Antoni Biada, descendiente del impulsor del primer ferrocarril de España
"Creían que dentro de la locomotora había caballos"
Robin Lane Fox, historiador del mundo clásico
"Una noche oí de Homero el final perdido de la ´Odisea´"
Sergi Grau, doctor europeo en Filología Clásica Griega
"Los filosofos eran los que habían alcanzado el secreto del buen vivir y vivían como se debe vivir"
marató
Alfonso Quatrecasas, estudioso de la antiguedad romana
"Ovidio quiso el placer de la mujer ..., y eso le costó la vida"
Isabel Rodà, especialista en Tárraco
"En Tárraco, Roma aprendió a ser Roma"
Teresa Carreras, arqueóloga
"A los antiguos romanos les pirraban las rubias"
07/01/2013
Pedro Olalla, embajador del helenismo "La civilización es una conquista muy vulnerable"
17/05/2012
La història oculta I, II, III
13-11-2009
Charles J. Merrill, doctor en Literatura Medieval
"Colón era un barcelonés que camufló su origen"
José Miguel Carrillo de Albornoz, coleccionista de anécdotas históricas
"¿Y si el comunismo salió de los forúnculos de Marx?"
Tomas Hijo, coleccionista de leyendas urbanas
"Verdad de mentira"
Cristóbal Serra, escritor, traductor y erudito asnómano
"Se impone un pacto con el asno"
Steve Taylor, investigador de la evolución histórica de la psique humana
"hace 6000 años se disparó el ego y empezaron las guerras"
Història de la cosmètica
(pàgines 6-26)
divendres, 12 de juny del 2009
els veins de dalt
Steven Greer,
"Ningú contesta als extraterrestres que truquen"
Edgar Mitchell
Bryan O'Leary, fue astronauta de la NASA
"Hay razones más allá de la razón"
Alfred W. Lebre, director del Instituto para la Cooperación en el Espacio
"Marte está habitado por humanoides"
Congrés d'exopolítica a Sitges
tatrerrestres
entrevista a Alfred Webre
La ONU designará a una astrofísica malasia como embajadora para posibles contactos con alienígenas
No es cierto que la ONU haya nombrado una embajadora para el Espacio
el Proyecto Blue Beam
els veins
"Ningú contesta als extraterrestres que truquen"
Edgar Mitchell
Bryan O'Leary, fue astronauta de la NASA
"Hay razones más allá de la razón"
Alfred W. Lebre, director del Instituto para la Cooperación en el Espacio
"Marte está habitado por humanoides"
Congrés d'exopolítica a Sitges
tatrerrestres
entrevista a Alfred Webre
La ONU designará a una astrofísica malasia como embajadora para posibles contactos con alienígenas
No es cierto que la ONU haya nombrado una embajadora para el Espacio
el Proyecto Blue Beam
els veins
dijous, 11 de juny del 2009
Kees Van Dongen
11 juny al 27 setembre 2009
Kees Van Dongen va ocupar un lloc determinant a les grans agitacions artístiques de principis del s.XX, especialment dins del fauvisme. Aquesta exposició mostra l’evolució de l’artista, des dels seus anys de formació fins al cim de la seva carrera. Company temporal de Picasso al Bateau-Lavoir, va establir uns vincles i uns intercanvis estètics amb ell àmpliament evocats aquí. Van Dongen, nascut als afores de Rotterdam, va desenvolupar la major part de la seva carrera a París, on es va establir a partir del 1897.
L’extravagància i la virulència de les teles de Van Dongen van tenir repercussions a l’estranger, especialment dins del grup expressionista alemany Die Brücke, la qual cosa, juntament amb un orientalisme contemporani al de Matisse, situa Van Dongen al primer pla de l’avantguarda. Les seves obres, brillants i impúdiques —sovint comparades amb «prodigiosos excessos de llum, de calor i de color»— són bona prova de l’afirmació del seu propi estil dins de l’art modern, al costat de Matisse i de Picasso.
El recorregut de l’exposició és cronològic i engloba els diferents àmbits d’expressió de Van Dongen: la pintura, evidentment, gràcies a la qual, segons Élie Faure, l’artista «va escriure el poema sensual del món», però també la il·lustració i l’obra gràfica. L’exposició ofereix també una perspectiva inèdita sobre l’artista, gràcies a les noves recerques i a la presentació d’obres fins ara molt poc conegudes.
Museu Picasso de Barcelona
Kees Van Dongen va ocupar un lloc determinant a les grans agitacions artístiques de principis del s.XX, especialment dins del fauvisme. Aquesta exposició mostra l’evolució de l’artista, des dels seus anys de formació fins al cim de la seva carrera. Company temporal de Picasso al Bateau-Lavoir, va establir uns vincles i uns intercanvis estètics amb ell àmpliament evocats aquí. Van Dongen, nascut als afores de Rotterdam, va desenvolupar la major part de la seva carrera a París, on es va establir a partir del 1897.
L’extravagància i la virulència de les teles de Van Dongen van tenir repercussions a l’estranger, especialment dins del grup expressionista alemany Die Brücke, la qual cosa, juntament amb un orientalisme contemporani al de Matisse, situa Van Dongen al primer pla de l’avantguarda. Les seves obres, brillants i impúdiques —sovint comparades amb «prodigiosos excessos de llum, de calor i de color»— són bona prova de l’afirmació del seu propi estil dins de l’art modern, al costat de Matisse i de Picasso.
El recorregut de l’exposició és cronològic i engloba els diferents àmbits d’expressió de Van Dongen: la pintura, evidentment, gràcies a la qual, segons Élie Faure, l’artista «va escriure el poema sensual del món», però també la il·lustració i l’obra gràfica. L’exposició ofereix també una perspectiva inèdita sobre l’artista, gràcies a les noves recerques i a la presentació d’obres fins ara molt poc conegudes.
Museu Picasso de Barcelona
Els ibers, cultura i moneda
21 maig 2009 - 2 maig 2010
Les monedes encunyades pels ibers són un testimoni magnífic de la història d’aquests pobles que, entre els segles VI i I aC, van desenvolupar una de les cultures més importants de la península Ibèrica. L’exposició es proposa analitzar tot allò que el numerari dels ibers aporta al coneixement de la seva cultura. Amb aquest objectiu, les monedes es mostren acompanyades d’altres objectes fabricats per aquests pobles. El primer àmbit tracta dels inicis de l’arribada de la moneda als territoris ibers i de les seves primeres encunyacions, emeses sobretot en el marc de la Segona Guerra Púnica. El següent àmbit mostra com al llarg dels segles II i I aC, ja sota el domini de Roma, els ibers van obrir un gran nombre de tallers monetaris, i també com els celtibers fabricaven numerari amb característiques similars. Finalment, el tercer àmbit analitza les iconografies de les monedes on hi trobem personatges, animals i objectes que ens acosten al món sobrenatural i mític dels ibers i celtibers, així com la vestimenta i l’armament que utilitzaven. Les monedes portaven sempre gravat el nom de la ciutat o de la tribu emissora i, en ocasions, també el nom de personatges. Aquestes inscripcions són sovint l’únic testimoni que ha quedat del nom de les seves ciutats i dels magistrats que les van governar.
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Palau Nacional.
Parc de Montjuïc 08038 Barcelona
Les monedes encunyades pels ibers són un testimoni magnífic de la història d’aquests pobles que, entre els segles VI i I aC, van desenvolupar una de les cultures més importants de la península Ibèrica. L’exposició es proposa analitzar tot allò que el numerari dels ibers aporta al coneixement de la seva cultura. Amb aquest objectiu, les monedes es mostren acompanyades d’altres objectes fabricats per aquests pobles. El primer àmbit tracta dels inicis de l’arribada de la moneda als territoris ibers i de les seves primeres encunyacions, emeses sobretot en el marc de la Segona Guerra Púnica. El següent àmbit mostra com al llarg dels segles II i I aC, ja sota el domini de Roma, els ibers van obrir un gran nombre de tallers monetaris, i també com els celtibers fabricaven numerari amb característiques similars. Finalment, el tercer àmbit analitza les iconografies de les monedes on hi trobem personatges, animals i objectes que ens acosten al món sobrenatural i mític dels ibers i celtibers, així com la vestimenta i l’armament que utilitzaven. Les monedes portaven sempre gravat el nom de la ciutat o de la tribu emissora i, en ocasions, també el nom de personatges. Aquestes inscripcions són sovint l’únic testimoni que ha quedat del nom de les seves ciutats i dels magistrats que les van governar.
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Palau Nacional.
Parc de Montjuïc 08038 Barcelona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)