diumenge, 30 de març del 2008

Sopar de Fisios 2008




Hola a tots,

el passat divendres 22 de febrer hi va haver el sopar al Trull de Vilafranca.
Va haver-hi un ambient més intim que no pas l'any anterior.
Van haver-hi noves cames, d'altres de ja conegudes. A última hora va apareixer el Manel Prieto, que com ja sabeu és el segon fisio jubilat que tenim a la comarca, el primer és el Pere Mongay.
i xerrant xerrant, el sopar va resultar molt productiu.
I vam arribar a la conclusió que estaria bé k es fes algu per la fisio aki, a Vilafranca. Unes xerrades, algun curs,..
així que si teniu idees, o coneixeu algu, o sabeu d'algu, doncs s'accepten totes les aportacions que pogueu fer.

dilluns, 24 de març del 2008

Post-it City. Ciutats ocasionals

Post-it City. Ciutats ocasionals
El projecte investiga els diferents usos temporals que s'encavalquen sobre el territori urbà, prioritzant les perspectives ofertes des de l'arquitectura, l'urbanisme i les arts visuals. Ciutats ocasionals pretén explorar el fenomen des de les post-it cities, una mena de ciutats efímeres que infecten la ciutat ordinària a partir d'uns usos no codificats, temporals, anònims i amb un tarannà crític implícit.



Foto: Usos alternatius del telèfon mòbil a la R.D.Congo.
Autors foto: SMAQ (Sabine Müller, Andreas Quednau)


Presentació
Exposició que s'emmarca dins del projecte del mateix nom organitzat conjuntament amb el Centre d'Art Santa Mònica i dirigit per Martí Perán.
Ciutats ocasionals intenta explorar l'esmentat fenomen en les seves múltiples i possibles variants, amb la finalitat de documentar-lo i reflexionar-hi: un polígon industrial que esdevé un circuit il·legal els caps de setmana, la utilització de la ciutat "en construcció" per a l'aventura dels nerds explorers, determinades variants del fenomen okupa, la utilització de determinats terrains vagues per a trobades ocasionals -un campament nòmada, una festa rave-, la conversió de la diürna ciutat universitària en una zona de transacció sexual durant la nit, etc.
Aquest és un projecte que, en el conjunt de paràmetres que posa en joc, ens mena cap a una sèrie de temes d'especial interès per a la cultura contemporània: la necessitat de crear espais disponibles, la versatilitat de la idea de reciclatge, l'emergència de noves subjectivitats, etc.Aquesta exposició s'emmarca dins del projecte del mateix nom organitzat conjuntament amb el Centre d'Art Santa Mònica i dirigit per Martí Perán.


Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre, 5 - 08001 Barcelona - Telf. 93 306 41 00 - Fax 93 306 41 01 - global@cccb.org
http://www.cccb.org/ca/exposicio?idg=16445

Del 13 Mar 2008 al 25 Mai 2008
Horari
De dimarts a diumenges d'11 a 20h
Dijous d'11 a 22 h. Tancat els dilluns no festius
Les taquilles tanquen mitja hora abans del tancament de la sala.

Lucas Cranach el viejo – el hombre de mil caras





Lucas Cranach fue el primer pintor de la reforma protestante, famoso por sus pinturas expresivas con nuevas oblicuas perspectivas, y además por su talento de manejar su vida de una increíblemente particular manera.


Lucas Cranach, el viejo;
Venus (1532). Stäedel Museum,
Francfort del Meno.
Foto: Jochen Beyer,
Village-Neuf




Los retratos de Martin Luther y sus escenarios de la crucifixión de Jesús todavía hoy – después de 500 años – fascinan a adultos y niños.
El Museo Städel de Fráncfort ofreció este invierno durante 75 días una exposición de más de 100 obras maestras de Cranach. Cranach atrajo como un íman a 210,000 amigas y amigos del arte - o sea 2,700 personas vinieron diariamente al Städel.
La muestra de Cranach,que reúne préstamos de muchas colecciones importantes de arte del mundo, es del genero itinerante y será presentada próximamente en la Royal Academy of Arts de Londres ( 12 de marzo a 8 de junio de 2008).
Lucas Cranach el VIejo a
los 77años.
Autorretrato;Oleo sobre
madera.Galleria degli
Uffizi,Florencia-

La muestra intenta contestar las preguntas acerca de los talentos de Cranach, la especialidad de su arte: ¿Como puede un hombre ser al mismo tiempo empresario, mercader de vinos y pimientos, artista y político? ¿Como se puede trabajar para los católicos no reformados y al mismo tiempo imprimir el Nuevo Testamento en su versión luterana? Su diversidad se refleja en sus pinturas, como en las parejas desiguales (hombre joven con mujer vieja), mujeres desnudas al frente de la familia santa con los ángeles.
Nacido en 1472 en Kronach – ubicada en el la Alta Franconia, en el centro del Estado Libre de Baviera- , Cranach vivió un siglo de cambios: La división del credo favoreció el pluralismo politico, la libertad de credo y asentó las bases de la democracia. Cranach sabía usar la “nueva libertad” de la época, haciendo uso de sus polifacéticos talentos.
Después de una temporada de tres años en Viena, en 1505 fue nombrado pintor cortesano oficial del Príncipe Elector Federico Guillermo El Sabio.
Cranach - que se llamó así en plan de seudónimo ya desde los años de Viena (Lucas Cranach = Lucas de Kronach), no sólo pintó sobre lienzos: puso en escena fiestas con sus sendas decoraciones, y hasta diseño ropa. Estableció su taller en la ciudad, para conseguir – a lado de su trabajo oficial – más clientes.
Inspirado por las ideas del humanismo, Cranach buscó la prosperidad, que para él significaba libertad: Cranach se volvió empresario: Él introdujo una nueva manera de producción artística en su taller, creando una manufactura artesanal.
Sus aprendices fueron especialistas en la pintura de fondos, así que Cranach solamente tuvo que añadir los retratos de primer plano, siempre introduciendo una variante que hizo de la pintura una obra única. De esta manera llegó a tener el taller más grande de la Alemania de la época.
Los productos que salieron del taller de Cranach no siempre eran grandes obras de arte, pero sí de buena calidad, de la que dió fe el sello del maestro - un blasón de fondo amarillo monstrando una serpiente con alas de murciélago que tiene un anillo con rubíes entre sus mandíbulas.
La inflación que azotó todo el Sacro Imperio Romano Germánico de la época - causada por España y los conquistadores que trajeron grandes cantidades de oro del “nuevo mundo”- no afectó a Cranach. Al contrario: Cranach invertió en bienes raíces.
Alrededor del año 1510 había comprado la casa en la esquina de la Plaza del Mercado no. 4, donde se instaló. Hoy se llama “Casa Cranach”. Cranach sabía también usar la libertad del mercado: Desde la farmacía y la taberna que formaron parte de esta casa, abasteció la corte del ducado, alquiló otras casas y se hizo el segundo hombre más rico de la ciudad y mayor terrateniente urbano.
En 1519 estableció un taller de imprenta en su casa. Cranach apoyó a su amigo Martín Lutero a publicar una traducción del Nuevo Testamento al alemán. Ambos desarrollaron la estética y un lenguaje figurativo de la Reforma.
Cranach se hizó también editor y librero, pero abandonó estos oficios más tarde por motivos que ignoramos.
En 1525 Cranach armó un escándalo, cuando consintió ser padrino de la boda entre el monje apóstata Lutero y la monja Katharina de Bora. Pero al mismo tiempo no cesaron sus trabajos para su clientela católica no reformada.
Cranach fue un hombre muy arraigado a su tierra, y se sintío muy comprometido por su patria adoptiva, Wittenberg. Así entró en el escenario de la política municipal: Fue tesorero del Consejo Municipal de Wittenberg entre 1519 y 1535. Cranach fue elegido alcalde de Wittenberg tres veces
Murió en Weimar en 1553.
La promoción de la muestra venidera en su segunda estación en Londres produjo durante unos días aguas revueltas y muchos titulares: Los responsables del metro londinense, en un primer momento, habían rechazado un afiche de publicidad que muestra la Venus desnuda y seductora de Cranach el Viejo por ser un supuesto desafío para la moral de los usuarios del metro. Vistas las reacciones de la Prensa y de críticos del arte, luego se cedió y se levantó el destierro de la aún „provocadora“ imagen.






Lucas Cranach: "La edad de oro", c.1530





Lucas Cranach: "Retrato de Martín Lutero"







Royal Academy of Arts de Londres


Museo Thyssen-Bornemisza y Fundación Caja Madrid




Städel Museum



El Pais




blog


divendres, 21 de març del 2008

Babilònia: Mite i realitat

Babylone


Expositions thématiques
du 14-03-2008 au 02-06-2008

Babylone
Antiquités orientales et Peintures

Cliquez ici pour découvrir le site Internet de l'exposition
Rassemblant pour la première fois des objets venant du monde entier, cette exposition souhaite réconcilier l’histoire et la légende de Babylone.
Sont évoqués le rayonnement et les étapes fondatrices de la ville antique et la manière dont le concept ultérieur d’une Babylone imaginaire prend son origine dans cette réalité historique. Cette nouvelle approche est rendue possible grâce à des études permettant de retracer une histoire qui ne dépende plus fondamentalement des sources bibliques ou classiques tardives.Les grandes époques de la civilisation babylonienne sont rappelées en s’appuyant sur la présentation de stèles, de statues et statuettes, d’objets précieux, de documents et de textes, de tablettes cunéiformes, de papyrus et de manuscrits.L’évolution de la représentation mythique et des traditions légendaires symboliques de Babylone est également abordée à travers un ensemble d’imprimés, de dessins, de peintures et de miniatures. Babylone est vue sous un jour historique : l’exposition remonte aux faits réels qui ont engendré la ville. Elle permet ainsi de prendre la mesure de l’héritage culturel de Babylone dans des civilisations contemporaines et postérieures et de redonner à la culture babylonienne sa juste place dans les racines de la culture occidentale. Plusieurs dessins, textes, ouvrages témoignent enfin des phases principales de la redécouverte de Babylone, depuis le XVIIe siècle jusqu’à aujourd’hui.

Dirección
Musée du LouvreEntrée principale par la Pyramide(ou par la Galerie du Carrousel)75001 PARIS
Accés bus : 21, 24, 27, 39, 48, 68, 69, 72, 81, 95.
Subterrani : Palais Royal Musée du Louvre.Acceso RER : A, B, D, Châtelet - Les Halles, Orsay.

Contacte
http://www.louvre.fr/


informació +33 (0)1 40 20 53 17