L'anticooperació

Comerç Just versus anticooperació

els cooperants


Hi ha multinacionals que compren la matèria prima a països subdesenvolupats a un preu excessivament baix i comercialitze les productes al Nord a preu d'or, omplint-se les butxaques. Això passa amb el cacao, el cafè però també passa amb les marques de roba que tenen fàbriques als països subdesenvolupats on la mà d'obra és més barata i on no hi ha tantes lleis que protegeixin els drets dels treballadors (explotació i infantil i menys sou per les dones)

Alguns exemples d'anticooperació:

La entrevista de CatRàdio a Gustau Nerín, l'autor del llibre "blanc bo busca negre pobre".

En aquest llibre, Nerín es basa en la seva experiència per explicar el perquè despres de tants anys de cooperació internacional i projectes per al desenvolupament les diferències Nord-Sud són cada dia més evidents. Fa critiques bastant dures a la cooperació, a algunes ONGs, als mitjans de comunicació i defensa la idea que, avui dia, la cooperació s'ha tornat un negoci d'especulació. Reconeix que algunes accions si que han resolt necessitats en moments puntuals però no pas han portat al desenvolupament de la població.
Diu una frase que fa pensar: "moltes vegades, necessitem més nosaltres la cooperació que no pas els africans". Sota quin punt de vista? economic? especulatiu? sentir-nos bé amb nosaltres mateixos?
Això crec que és una visió poc global, generalista i basada sobretot a la SEVA experiència a l'Àfrica, fruit d'anys de projectes mal plantejats o que eren portats a terme sense la necessitat de la població autòctona (anticooperacions), ja que potser eren projectes que des del nord semblaven una bona idea per al desenvolupament però després, al intentar portar-ho al terreny, no donava fruit, o bé, com diu ell, mai arribaven sobre el terreny.
Però si mai has viatjat de voluntari a llocs on han plantejat bé un projecte i l'estàn portant a terme i és ben acceptat per la població autòctona, això canvia vides! I els canvis a gran escala, sempre comencen per petits canvis.


¿Quieres ser cooperante?


ONGs que usan su financiación como fuente de ganancias, sobretodo en temporada de turismo, luego cesan sus actividades. La imagen de las ONG se puede ver afectada por actuaciones como estas en India. Las ONGs tienen la confianza de la gente como fundamento. Esta dona el dinero confiando que va a llegar a su destino y cumplir su finalidad para mejorar la vida de otros. Creo que la ONGs deben ser transparentes en todas sus acciones para que cualquiera que tenga alguna duda pueda consultar y comprobar por si misma. Un feedback es muy útil para que la persona vea lo que se ha conseguido con su aportación y una motivación a continuar ayudando a los que más lo necesitan.



la moda que consumim

FundRaising

El canvi climàtic. Els impactes del canvi climàtic no es produeixen nomes allà on més es contamina, per tant, el que més contamina no es necessàriament el més contaminat.

La major part de zones més pobres són especialment vulnerables, i tot i que no són les principals emissores, patiran de manera important els impactes d’aquest canvi climàtic, ja que tenen pocs recursos econòmics que dificultarà realitzar polítiques adequades per disminuir els impactes.


la pel•lícula-documental "La pesadilla de Darwin".
Cap als anys 60 es va introduir al llac Victòria una espècie de peix, la Perca del Nil, que va acabar amb moltes espècies autòctones i amb l'ecosistema del llac. Actualment aquest peix és molt abundant i molta població de la vora del llac es dedica a la pesca d'aquest. Però d'aquesta pesca se'n fan filets que són exportats principalment a la Unió Europea i altres països del Nord. Per la població autòctona és inviable la compra d'aquests, ja que és massa car per ells i s'alimenten de les sobres que no s'exporten (principalment els caps dels peixos). Per tant, seria un model d'anticooperació comercial.
A la vegada, també es dóna anticooperació militar, ja que molts avions que volen cap a Tanzània a buscar el peix per exportar-lo, porten armes que es queden a Àfrica.
En el documental es pot veure tots els efectes que ha desencadenat el comerç d'exportació d'aquest peix, la pobresa, la prostitució, nens sense casa, etc.



el bloqueig a Cuba, i un vídeo del canal de notícies internacionals per internet RT


el documental “Comerç tòxic” que va emetre el programa “30 minuts” de TV3.
Tots sabem que l’amiant que encara és comú trobar conegut com a Uralita, és un element cancerigen. Tot i estar prohibit als països desenvolupats per les demostrades greus malalties que pot comportar la seva inhalació, hi ha països desenvolupats com el Canadà que també el té prohibit dins del país, però en continua l’extracció i la seva producció per exportar-lo a l’Índia on es continua utilitzant com a sostre de les vivendes.

M’hauria agradat poder-vos posar l’enllaç del reportatge, però al no ser de producció catalana ja no es troba disponible. El que si que he trobat és un resum del reportatge. Aquí us adjunto el link:



En el ámbito de la anticooperación, comentaré lo que está pasando en la patagonia chilena con el proyecto "Hidroaysén". Este megaproyecto energético consiste en la construcción y operación por parte de Endesa (socia mayoritaria) de cinco centrales hidroeléctricas en uno de los últimos territorios vírgenes del planeta. Estamos hablando de 2.200 km de tendido eléctrico, 5000 hectáreas inundadas para represas, en total 24.000 hectareas destruidas. Pero Endesa lo presenta como "una contribución a la independencia energética de Chile al utilizar un recurso limpio, renovable y chileno, como es el agua". Lo que no dicen es que en realidad cuando se ponga en marcha este proyecto, el agua no será chilena, sino que española, ya que la empresa tiene el 51% de la participación del proyecto. Claramente un ejemplo de anticoperación ambiental y financiera.

Os dejo varios links, el primero la página oficial del proyecto, la versión de la contraparte, y por último un video explicativo. Así cada uno se forma su propia idea.




A l'Índia, aquest és un dels pocs països que autoritza obertament pagar mares de lloguer. Independenment de si estem d'acord o no en aquesta pràctica, crec que estem davant d'un important problema ja que les parelles que decideixen llogar l'úter a una dona de l'Índia, paguen uns preus força inferiors respecte a dones d'altres països, fet que ha fet incrementar el nombre de casos. Aquestes dones provenen de famílies molt pobres, les quals necessiten aquests diners per fer front a les despeses econòmiques familiars bàsicament. Aquesta pràctica està molt mal vista dins la seva cultura, per la qual cosa ho han de fer de forma clandestina. Estem davant d'un negoci com un altre.




Les mines explotades a Xile. Va ser notícia fa un parell d'anys quan 33 miners xilens van ser atrapats dins d'una mina al nord de Santiago de Xile. Però aquest no és l'únic cas, ja que hi ha més accidents com aquests degut a les males condicions laborals en les quals han de treballar, com a conseqüència de la manca de seguretat. Aquí és on intervenen les companyies multinacionals i els països explotadors d'aquestes mines, algunes de les quals prefereixen pagar petites multes abans que complir amb les lleis que haurien de garantir la seguretat als treballadors.




Monsanto, una companyia americana dedicada a fer pesticides i a vendre llavors genèticament modificades. Monsanto explica els grans beneficis d'això: no hi ha males herbes i gastes menys.
El resultat en canvi és augment de plagues, perill per la salut humana i, en el cas de la Índia, suicidi dels petits agricultors per no poder pagar els deutes generats per la compra de les llavors OGM.
En el vídeo de la Marie-Monique Robin, "El mundo según Monsanto" ens parla del cas de la Índia al minut 1h14min. També adjunto una contra de la Vanguardia on explica la toxicitat dels OGM: Dr. Guilles-Eric Séralini, expert de la Comisió Europea en transgénics: "Los transgénicos son tóxicos para la salud humana".




Caso del Complejo del Rio Madera; Conflicto social, economico y ambiental implicado por el desarrollo de las megainfraestructuras en America del Sur, en el marco de la iniciativa para la integracion de las Infraestructuras Regionales Sudamericanas. La investigacion nace de la preocupacion generada por los impactos que pueden tener la consturccion de Megarepresas en la Amazonia brasileña y boliviana, con la participacion del Banco Santander.
Perjuicios que considero importantes en las Poblaciones Indigenas de la Amazonia como consecuencia de este proyecto de "Anticooperacion":
-Inundacion de su territorio y consecuente desplazamiento de poblaciones locales.
- A consecuencia de la la explotacion de recursos naturales el consiguiente impacto ambiental sobre estos Pueblos.
-Perdida de fauna acuática y contaminación del agua.


Entenent anticooperació com a qualsevol acció realitzada des del nord i que té una repercusió negativa sobre el sud us parlaré de l'especulació alimentària. Aquest concepte fa referència a que degut a l'utilitat del blat per a poder fer biodièsel, els especuladors compraven totes les reserves de blat i l'emmagatzemaven fins que el mercat oferís un preu suficientment alt per a poder vendre'l i d'aquetsa manera genera més benefici. Amb aquestes mesures, moltes famílies del tercer món ja de per si en greus problemes han de fer un esforç encara més gran per accedir a l'alimentació bàsica.
Els productes d'inversió que moltes entitats finacers ofereixen estan relacionats en l'especulació alimentària.

sipae

Comercio justo a cualquier precio