"Me duele no haber visto ningún ovni"
després de llegir el Joan Antón Oliver he decidit que em feia fan seu,
(haure de mirar de pillar alguna cançó seva,
més k res per veure si també m'agraden)
“Si te instalas en el absurdo, sucede lo impensable”
LucasFernández, cineasta,
Lleno de vidas
Eduard Biosca, optimista global
"El pesimista no és el que sabe ver los problemas, ¡es sólo el que no sabe ver las soluciones a los problemas!"
Ana Cristina Herreros, editora y narradora de cuentos
"... y cuando acabé mi cuento era como si la vida hubiese vuelto a su mirada"
Dan Fante, escritorVictor
"Nunca pierdas el tiempo con algo en lo que tú no creas"
16/05/2012
Richi Navarro, especialista en salto BASE
"Vivo como si muriese hoy: cada salto puede ser el último"
02/07/2013
David Victori, que ha ganado el concurso de cortos de YouTube y filmará con Ridley Scott
"Hacer cine es como hacer el amor: el goce está en el ritmo"
07/09/2012
Randolph Westphal, que ha dado cinco vueltas al mundo en bicicleta
"Vivir es más difícil que dejarse morir, y elijo lo difícil"
28/07/2012
Susana Martínez-Conde, neurobióloga
"Toda experiencia vivida es fruto de la imaginación"
Cristina Durán y Miguel Á.Giner Bou, papás de Laia y dibujantes
"Al evocar el dolor, se pegan también pedacitos de alegría"
LLUÍS AMIGUET - 26/10/2010
Cecilia Borràs, presidenta de Després del Suïcidi-Associació de Supervivents
"El que se suicida no ve otra salida, no tiene elección"
25/12/2012
Josep Garriga, 32 días en coma
"Tuve muchos sueños durante mi coma"
José Sánchez González,gestor inmobiliario tres veces resucitado
"Si eso es la muerte, bienvenida sea"
29/08/2012
Dr. Piñ Van Lommel, cardiologo, investiga regresos de la muerte
"Hay conciencia después de la muerte"
"Si no temes la muerte, cambias tu vida"
Simon Norfolk, fotógrafo en Ruanda, Afganistán, Bagdad, Bosnia, Beirut, Palestina...
"Matando afganos no los convertimos en demócratas"
10/09/2012
Brian O'Leary, exocientífico
"A veces hay que elegir entre tu carrera y la verdad, y la verdad es ahora la única carrera que me interesa"
Josep Lòpez, escritor y asesor de escritores
"Hay que ser coherente con las propias ilusiones"
Lo que de verdad importa.
Recetas para que los jóvenes superen la adversidad
Carmen Tejedor, psiquiatra, dirige el programa de prevención del suicidio del Eixample
"Yo nunca he encontrado libertad en un suicida"
"Ahora mi vida tiene el mismo color, pero brilla más"
M. Cinta Barberà, primera paciente a la que se implanta un corazón artificial España
"El cuerpo grita que hay que cambiar algo"
com podeu veure les fibromiàlgiques van posar el crit al cel quan van llegir això,
des de quan un es pot curar
Ghislain Lanctot
"Tu enfermedad es tu aliada, no tu enemiga"
"Hay emociones que pueden matarte"
Stella Maris Maruso, terapeuta que aplica la psiconeuroendocrinoinmunología
i menys mal que fins i tot està demostrat científicament
"Poseemos defensas naturales para luchar contra el cáncer"
David Servan-Schreiber, psiquiatra y neurólogo
vídeo del Dr. Hamer i els seus treballs sobre el càncer
La nova medicina: Les 5 lleis biològiques: I, II, III, IV i V
Esther González, concibió a su hija pequeña para salvar a su hija mayor
"Cuando la vida cura"
"Hay que pasar más tiempo con personas que con cosas"
Deforia Lane, directora de musicoterapia en el hospital Universitario de Cleveland (Ohio)
Mario Kapilolo, bosquimano, reverendo y líder de la comunidad !xung
"Yo he vivido dos vidas"
Svetomir Ivanovic, neurocirujano de la guerra de los Balcanes
"No podemos aceptar un castigo colectivo por los actos de un individuo"
Cristina Antolín, misionera en África, doctora en Medicina y Cirugía y ginecóloga
"Hay que aprender a recibir y olvidar el paternalismo" 17/02/2011
Elias Khoury, novelista
"Mueres quando terminas tu habilidad de reinventar-te a ti mismo"
Sebastià Piera, luchador antifranquista
"Lo vi caer..., siempre me he preguntado si tendria família"
Bala Amarasekaran, fundador y director del refugio de chimpancés de Sierra Leona
"La carretera estaba llena de cadáveres, no podía pisarlos"
Mariatu Kamara, víctima de los rebeldes en Sierra Leona
"Mi historia es una más"
Denise Afonço, testigo en el juicio del proceso al líder de los jemeres rojos, Pol Pot
"El hambre convierte a los seres humanos en bestias"
IMA SANCHÍS - 04/11/2010
Lo que nos hace humanos es la civilización y el esfuerzo por no perder la empatía con el otro. "No debemos olvidar que nuestro lado oscuro está latente y que tenemos muy poca memoria".
Jirí Menzel, director de cine
"Vive decentemente, para poder morir tranquilamente"
Marc Antoni Broggi, cirujano y humanista
"Vive tu vida hasta el final: ¡aprópiate de tu muerte!"
17/10/2011
Han Nefkens, activista artístico "Sobrevivo al sida, y el arte me certifica que sigo vivo"
La prisa es el mejor modo de perder el tiempo
Stefan Klein, físico, estudia nuestra percepción de tiempo y felicidad; autor de 'El tiempo'
Cuantos menos jefes, más felicidad. El placer del error
Masaru Emoto
"El agua registra mensajes"
"El agua capta las buenas palabras”
José Luís Peixoto, escritor
“Vivo como si fuese a morir mañana”
David Galante, superviviente de Auschwitz y de la extinta comunidad sefardí de Rodas
"Cambiaban pan por tabaco para poder morir fumando"
María José Pizarro, hija del líder del M-19 colombiano Carlos Pizarro
"Mi madre puso una granada entre mis pañales y salimos"
Clara Rojas, durante seis años vivió secuestrada en la selva por las FARC
"Las situaciones traumáticas hay que afrontarlas para poder pasar página"
Sílvia Gaia, ingeniera industrial, especializada en agua y saneamiento para Unicef
"Es imprescindible que las ONG nos coordinemos"
José Javier Parladé, sacerdote, misionero cambonano
"Hacer la guerra és mucho más fácil que construir la paz"
Donatella Rovera, responsable de Aminstía Internacional para Oriente Medio
"No puedo cambiar el mundo, pero sí hacerlo menos malo"
Doudou Diène, exrelator especial de la ONU en materia de racismo
"Mientras las ramas se pelean, las raíces se abrazan"
LucasFernández, cineasta,
“Si te instalas en el absurdo, sucede lo impensable”
Lleno de vidas
(jo de gran vull ser com ell)
Isabel Allende, escritora
"Mi gran aprendizaje ha sido que uno sólo tiene lo que da"
Carlos Rulfo, realizador mexicano
"Uno se conoce a través de las historias de los otros"
La muerte tiene explicación biológica
Marie de Hennezel
"El corazon envejece cuando nadie solicita tu atención"
està viva
Marie Lise Labonté, psicoterapeuta
"En un segundo todo puede cambiar: no controlamos nada"
15/12/2012
dimecres, 7 de maig del 2008
dissabte, 5 d’abril del 2008
Zoran Music
L'exposició aplega una àmplia selecció de pintures i dibuixos que donen una visió retrospectiva de la trajectòria artística del pintor d'origen eslovè Zoran Music (Gorizia, 1909 - Venècia, 2005). La seva obra, al marge dels grans moviments del segle xx, aconsegueix una de les poètiques més intenses sobre la fragilitat de l'ésser humà i s'alça com una de les més paradigmàtiques del desemparament existencial que s'apodera de l'home després de la Segona Guerra Mundial.
No som els últims, 1973
Acrílic sobre tela, 200 × 267 cm
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
Zoran Music. De Dachau a Venècia
Exposicions temporals i itinerants
Exposició:Data: Del 26 de febrer al 18 de maig de 2008Lloc: Sala d'Exposicions de La Pedrera. Passeig de Gràcia, 92.Horari: De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h.
Exposició:Data: Del 26 de febrer al 18 de maig de 2008Lloc: Sala d'Exposicions de La Pedrera. Passeig de Gràcia, 92.Horari: De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h.
Entrada gratuïta
diumenge, 30 de març del 2008
Sopar de Fisios 2008
Hola a tots,
el passat divendres 22 de febrer hi va haver el sopar al Trull de Vilafranca.
Va haver-hi un ambient més intim que no pas l'any anterior.
Van haver-hi noves cames, d'altres de ja conegudes. A última hora va apareixer el Manel Prieto, que com ja sabeu és el segon fisio jubilat que tenim a la comarca, el primer és el Pere Mongay.
i xerrant xerrant, el sopar va resultar molt productiu.
I vam arribar a la conclusió que estaria bé k es fes algu per la fisio aki, a Vilafranca. Unes xerrades, algun curs,..
així que si teniu idees, o coneixeu algu, o sabeu d'algu, doncs s'accepten totes les aportacions que pogueu fer.
el passat divendres 22 de febrer hi va haver el sopar al Trull de Vilafranca.
Va haver-hi un ambient més intim que no pas l'any anterior.
Van haver-hi noves cames, d'altres de ja conegudes. A última hora va apareixer el Manel Prieto, que com ja sabeu és el segon fisio jubilat que tenim a la comarca, el primer és el Pere Mongay.
i xerrant xerrant, el sopar va resultar molt productiu.
I vam arribar a la conclusió que estaria bé k es fes algu per la fisio aki, a Vilafranca. Unes xerrades, algun curs,..
així que si teniu idees, o coneixeu algu, o sabeu d'algu, doncs s'accepten totes les aportacions que pogueu fer.
dilluns, 24 de març del 2008
Post-it City. Ciutats ocasionals
Post-it City. Ciutats ocasionals
El projecte investiga els diferents usos temporals que s'encavalquen sobre el territori urbà, prioritzant les perspectives ofertes des de l'arquitectura, l'urbanisme i les arts visuals. Ciutats ocasionals pretén explorar el fenomen des de les post-it cities, una mena de ciutats efímeres que infecten la ciutat ordinària a partir d'uns usos no codificats, temporals, anònims i amb un tarannà crític implícit.
Foto: Usos alternatius del telèfon mòbil a la R.D.Congo.
Autors foto: SMAQ (Sabine Müller, Andreas Quednau)
Presentació
Exposició que s'emmarca dins del projecte del mateix nom organitzat conjuntament amb el Centre d'Art Santa Mònica i dirigit per Martí Perán.
Ciutats ocasionals intenta explorar l'esmentat fenomen en les seves múltiples i possibles variants, amb la finalitat de documentar-lo i reflexionar-hi: un polígon industrial que esdevé un circuit il·legal els caps de setmana, la utilització de la ciutat "en construcció" per a l'aventura dels nerds explorers, determinades variants del fenomen okupa, la utilització de determinats terrains vagues per a trobades ocasionals -un campament nòmada, una festa rave-, la conversió de la diürna ciutat universitària en una zona de transacció sexual durant la nit, etc.
Aquest és un projecte que, en el conjunt de paràmetres que posa en joc, ens mena cap a una sèrie de temes d'especial interès per a la cultura contemporània: la necessitat de crear espais disponibles, la versatilitat de la idea de reciclatge, l'emergència de noves subjectivitats, etc.Aquesta exposició s'emmarca dins del projecte del mateix nom organitzat conjuntament amb el Centre d'Art Santa Mònica i dirigit per Martí Perán.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre, 5 - 08001 Barcelona - Telf. 93 306 41 00 - Fax 93 306 41 01 - global@cccb.org
http://www.cccb.org/ca/exposicio?idg=16445
Del 13 Mar 2008 al 25 Mai 2008
Horari
De dimarts a diumenges d'11 a 20h
Dijous d'11 a 22 h. Tancat els dilluns no festius
Les taquilles tanquen mitja hora abans del tancament de la sala.
El projecte investiga els diferents usos temporals que s'encavalquen sobre el territori urbà, prioritzant les perspectives ofertes des de l'arquitectura, l'urbanisme i les arts visuals. Ciutats ocasionals pretén explorar el fenomen des de les post-it cities, una mena de ciutats efímeres que infecten la ciutat ordinària a partir d'uns usos no codificats, temporals, anònims i amb un tarannà crític implícit.
Foto: Usos alternatius del telèfon mòbil a la R.D.Congo.
Autors foto: SMAQ (Sabine Müller, Andreas Quednau)
Presentació
Exposició que s'emmarca dins del projecte del mateix nom organitzat conjuntament amb el Centre d'Art Santa Mònica i dirigit per Martí Perán.
Ciutats ocasionals intenta explorar l'esmentat fenomen en les seves múltiples i possibles variants, amb la finalitat de documentar-lo i reflexionar-hi: un polígon industrial que esdevé un circuit il·legal els caps de setmana, la utilització de la ciutat "en construcció" per a l'aventura dels nerds explorers, determinades variants del fenomen okupa, la utilització de determinats terrains vagues per a trobades ocasionals -un campament nòmada, una festa rave-, la conversió de la diürna ciutat universitària en una zona de transacció sexual durant la nit, etc.
Aquest és un projecte que, en el conjunt de paràmetres que posa en joc, ens mena cap a una sèrie de temes d'especial interès per a la cultura contemporània: la necessitat de crear espais disponibles, la versatilitat de la idea de reciclatge, l'emergència de noves subjectivitats, etc.Aquesta exposició s'emmarca dins del projecte del mateix nom organitzat conjuntament amb el Centre d'Art Santa Mònica i dirigit per Martí Perán.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre, 5 - 08001 Barcelona - Telf. 93 306 41 00 - Fax 93 306 41 01 - global@cccb.org
http://www.cccb.org/ca/exposicio?idg=16445
Del 13 Mar 2008 al 25 Mai 2008
Horari
De dimarts a diumenges d'11 a 20h
Dijous d'11 a 22 h. Tancat els dilluns no festius
Les taquilles tanquen mitja hora abans del tancament de la sala.
Lucas Cranach el viejo – el hombre de mil caras
Lucas Cranach fue el primer pintor de la reforma protestante, famoso por sus pinturas expresivas con nuevas oblicuas perspectivas, y además por su talento de manejar su vida de una increíblemente particular manera.
Lucas Cranach, el viejo;Venus (1532). Stäedel Museum,
Francfort del Meno.
Foto: Jochen Beyer,
Village-Neuf
Los retratos de Martin Luther y sus escenarios de la crucifixión de Jesús todavía hoy – después de 500 años – fascinan a adultos y niños.
El Museo Städel de Fráncfort ofreció este invierno durante 75 días una exposición de más de 100 obras maestras de Cranach. Cranach atrajo como un íman a 210,000 amigas y amigos del arte - o sea 2,700 personas vinieron diariamente al Städel.
La muestra de Cranach,que reúne préstamos de muchas colecciones importantes de arte del mundo, es del genero itinerante y será presentada próximamente en la Royal Academy of Arts de Londres ( 12 de marzo a 8 de junio de 2008).
Lucas Cranach el VIejo alos 77años.
Autorretrato;Oleo sobre
madera.Galleria degli
Uffizi,Florencia-
La muestra intenta contestar las preguntas acerca de los talentos de Cranach, la especialidad de su arte: ¿Como puede un hombre ser al mismo tiempo empresario, mercader de vinos y pimientos, artista y político? ¿Como se puede trabajar para los católicos no reformados y al mismo tiempo imprimir el Nuevo Testamento en su versión luterana? Su diversidad se refleja en sus pinturas, como en las parejas desiguales (hombre joven con mujer vieja), mujeres desnudas al frente de la familia santa con los ángeles.
Nacido en 1472 en Kronach – ubicada en el la Alta Franconia, en el centro del Estado Libre de Baviera- , Cranach vivió un siglo de cambios: La división del credo favoreció el pluralismo politico, la libertad de credo y asentó las bases de la democracia. Cranach sabía usar la “nueva libertad” de la época, haciendo uso de sus polifacéticos talentos.
Después de una temporada de tres años en Viena, en 1505 fue nombrado pintor cortesano oficial del Príncipe Elector Federico Guillermo El Sabio.
Cranach - que se llamó así en plan de seudónimo ya desde los años de Viena (Lucas Cranach = Lucas de Kronach), no sólo pintó sobre lienzos: puso en escena fiestas con sus sendas decoraciones, y hasta diseño ropa. Estableció su taller en la ciudad, para conseguir – a lado de su trabajo oficial – más clientes.
Inspirado por las ideas del humanismo, Cranach buscó la prosperidad, que para él significaba libertad: Cranach se volvió empresario: Él introdujo una nueva manera de producción artística en su taller, creando una manufactura artesanal.
Sus aprendices fueron especialistas en la pintura de fondos, así que Cranach solamente tuvo que añadir los retratos de primer plano, siempre introduciendo una variante que hizo de la pintura una obra única. De esta manera llegó a tener el taller más grande de la Alemania de la época.
Los productos que salieron del taller de Cranach no siempre eran grandes obras de arte, pero sí de buena calidad, de la que dió fe el sello del maestro - un blasón de fondo amarillo monstrando una serpiente con alas de murciélago que tiene un anillo con rubíes entre sus mandíbulas.
La inflación que azotó todo el Sacro Imperio Romano Germánico de la época - causada por España y los conquistadores que trajeron grandes cantidades de oro del “nuevo mundo”- no afectó a Cranach. Al contrario: Cranach invertió en bienes raíces.
Alrededor del año 1510 había comprado la casa en la esquina de la Plaza del Mercado no. 4, donde se instaló. Hoy se llama “Casa Cranach”. Cranach sabía también usar la libertad del mercado: Desde la farmacía y la taberna que formaron parte de esta casa, abasteció la corte del ducado, alquiló otras casas y se hizo el segundo hombre más rico de la ciudad y mayor terrateniente urbano.
En 1519 estableció un taller de imprenta en su casa. Cranach apoyó a su amigo Martín Lutero a publicar una traducción del Nuevo Testamento al alemán. Ambos desarrollaron la estética y un lenguaje figurativo de la Reforma.
Cranach se hizó también editor y librero, pero abandonó estos oficios más tarde por motivos que ignoramos.
En 1525 Cranach armó un escándalo, cuando consintió ser padrino de la boda entre el monje apóstata Lutero y la monja Katharina de Bora. Pero al mismo tiempo no cesaron sus trabajos para su clientela católica no reformada.
Cranach fue un hombre muy arraigado a su tierra, y se sintío muy comprometido por su patria adoptiva, Wittenberg. Así entró en el escenario de la política municipal: Fue tesorero del Consejo Municipal de Wittenberg entre 1519 y 1535. Cranach fue elegido alcalde de Wittenberg tres veces
Murió en Weimar en 1553.
La promoción de la muestra venidera en su segunda estación en Londres produjo durante unos días aguas revueltas y muchos titulares: Los responsables del metro londinense, en un primer momento, habían rechazado un afiche de publicidad que muestra la Venus desnuda y seductora de Cranach el Viejo por ser un supuesto desafío para la moral de los usuarios del metro. Vistas las reacciones de la Prensa y de críticos del arte, luego se cedió y se levantó el destierro de la aún „provocadora“ imagen.
Nacido en 1472 en Kronach – ubicada en el la Alta Franconia, en el centro del Estado Libre de Baviera- , Cranach vivió un siglo de cambios: La división del credo favoreció el pluralismo politico, la libertad de credo y asentó las bases de la democracia. Cranach sabía usar la “nueva libertad” de la época, haciendo uso de sus polifacéticos talentos.
Después de una temporada de tres años en Viena, en 1505 fue nombrado pintor cortesano oficial del Príncipe Elector Federico Guillermo El Sabio.
Cranach - que se llamó así en plan de seudónimo ya desde los años de Viena (Lucas Cranach = Lucas de Kronach), no sólo pintó sobre lienzos: puso en escena fiestas con sus sendas decoraciones, y hasta diseño ropa. Estableció su taller en la ciudad, para conseguir – a lado de su trabajo oficial – más clientes.
Inspirado por las ideas del humanismo, Cranach buscó la prosperidad, que para él significaba libertad: Cranach se volvió empresario: Él introdujo una nueva manera de producción artística en su taller, creando una manufactura artesanal.
Sus aprendices fueron especialistas en la pintura de fondos, así que Cranach solamente tuvo que añadir los retratos de primer plano, siempre introduciendo una variante que hizo de la pintura una obra única. De esta manera llegó a tener el taller más grande de la Alemania de la época.
Los productos que salieron del taller de Cranach no siempre eran grandes obras de arte, pero sí de buena calidad, de la que dió fe el sello del maestro - un blasón de fondo amarillo monstrando una serpiente con alas de murciélago que tiene un anillo con rubíes entre sus mandíbulas.
La inflación que azotó todo el Sacro Imperio Romano Germánico de la época - causada por España y los conquistadores que trajeron grandes cantidades de oro del “nuevo mundo”- no afectó a Cranach. Al contrario: Cranach invertió en bienes raíces.
Alrededor del año 1510 había comprado la casa en la esquina de la Plaza del Mercado no. 4, donde se instaló. Hoy se llama “Casa Cranach”. Cranach sabía también usar la libertad del mercado: Desde la farmacía y la taberna que formaron parte de esta casa, abasteció la corte del ducado, alquiló otras casas y se hizo el segundo hombre más rico de la ciudad y mayor terrateniente urbano.
En 1519 estableció un taller de imprenta en su casa. Cranach apoyó a su amigo Martín Lutero a publicar una traducción del Nuevo Testamento al alemán. Ambos desarrollaron la estética y un lenguaje figurativo de la Reforma.
Cranach se hizó también editor y librero, pero abandonó estos oficios más tarde por motivos que ignoramos.
En 1525 Cranach armó un escándalo, cuando consintió ser padrino de la boda entre el monje apóstata Lutero y la monja Katharina de Bora. Pero al mismo tiempo no cesaron sus trabajos para su clientela católica no reformada.
Cranach fue un hombre muy arraigado a su tierra, y se sintío muy comprometido por su patria adoptiva, Wittenberg. Así entró en el escenario de la política municipal: Fue tesorero del Consejo Municipal de Wittenberg entre 1519 y 1535. Cranach fue elegido alcalde de Wittenberg tres veces
Murió en Weimar en 1553.
La promoción de la muestra venidera en su segunda estación en Londres produjo durante unos días aguas revueltas y muchos titulares: Los responsables del metro londinense, en un primer momento, habían rechazado un afiche de publicidad que muestra la Venus desnuda y seductora de Cranach el Viejo por ser un supuesto desafío para la moral de los usuarios del metro. Vistas las reacciones de la Prensa y de críticos del arte, luego se cedió y se levantó el destierro de la aún „provocadora“ imagen.
Lucas Cranach: "La edad de oro", c.1530
Lucas Cranach: "Retrato de Martín Lutero"
Royal Academy of Arts de Londres
Museo Thyssen-Bornemisza y Fundación Caja Madrid
Städel Museum
El Pais
blog
divendres, 21 de març del 2008
Babilònia: Mite i realitat
Babylone
Expositions thématiques
du 14-03-2008 au 02-06-2008
Babylone
Antiquités orientales et Peintures
Cliquez ici pour découvrir le site Internet de l'exposition
Rassemblant pour la première fois des objets venant du monde entier, cette exposition souhaite réconcilier l’histoire et la légende de Babylone.
Sont évoqués le rayonnement et les étapes fondatrices de la ville antique et la manière dont le concept ultérieur d’une Babylone imaginaire prend son origine dans cette réalité historique. Cette nouvelle approche est rendue possible grâce à des études permettant de retracer une histoire qui ne dépende plus fondamentalement des sources bibliques ou classiques tardives.Les grandes époques de la civilisation babylonienne sont rappelées en s’appuyant sur la présentation de stèles, de statues et statuettes, d’objets précieux, de documents et de textes, de tablettes cunéiformes, de papyrus et de manuscrits.L’évolution de la représentation mythique et des traditions légendaires symboliques de Babylone est également abordée à travers un ensemble d’imprimés, de dessins, de peintures et de miniatures. Babylone est vue sous un jour historique : l’exposition remonte aux faits réels qui ont engendré la ville. Elle permet ainsi de prendre la mesure de l’héritage culturel de Babylone dans des civilisations contemporaines et postérieures et de redonner à la culture babylonienne sa juste place dans les racines de la culture occidentale. Plusieurs dessins, textes, ouvrages témoignent enfin des phases principales de la redécouverte de Babylone, depuis le XVIIe siècle jusqu’à aujourd’hui.
Dirección
Musée du LouvreEntrée principale par la Pyramide(ou par la Galerie du Carrousel)75001 PARIS
Accés bus : 21, 24, 27, 39, 48, 68, 69, 72, 81, 95.
Subterrani : Palais Royal Musée du Louvre.Acceso RER : A, B, D, Châtelet - Les Halles, Orsay.
Contacte
http://www.louvre.fr/
informació +33 (0)1 40 20 53 17
Expositions thématiques
du 14-03-2008 au 02-06-2008
Babylone
Antiquités orientales et Peintures
Cliquez ici pour découvrir le site Internet de l'exposition
Rassemblant pour la première fois des objets venant du monde entier, cette exposition souhaite réconcilier l’histoire et la légende de Babylone.
Sont évoqués le rayonnement et les étapes fondatrices de la ville antique et la manière dont le concept ultérieur d’une Babylone imaginaire prend son origine dans cette réalité historique. Cette nouvelle approche est rendue possible grâce à des études permettant de retracer une histoire qui ne dépende plus fondamentalement des sources bibliques ou classiques tardives.Les grandes époques de la civilisation babylonienne sont rappelées en s’appuyant sur la présentation de stèles, de statues et statuettes, d’objets précieux, de documents et de textes, de tablettes cunéiformes, de papyrus et de manuscrits.L’évolution de la représentation mythique et des traditions légendaires symboliques de Babylone est également abordée à travers un ensemble d’imprimés, de dessins, de peintures et de miniatures. Babylone est vue sous un jour historique : l’exposition remonte aux faits réels qui ont engendré la ville. Elle permet ainsi de prendre la mesure de l’héritage culturel de Babylone dans des civilisations contemporaines et postérieures et de redonner à la culture babylonienne sa juste place dans les racines de la culture occidentale. Plusieurs dessins, textes, ouvrages témoignent enfin des phases principales de la redécouverte de Babylone, depuis le XVIIe siècle jusqu’à aujourd’hui.
Dirección
Musée du LouvreEntrée principale par la Pyramide(ou par la Galerie du Carrousel)75001 PARIS
Accés bus : 21, 24, 27, 39, 48, 68, 69, 72, 81, 95.
Subterrani : Palais Royal Musée du Louvre.Acceso RER : A, B, D, Châtelet - Les Halles, Orsay.
Contacte
http://www.louvre.fr/
informació +33 (0)1 40 20 53 17
dilluns, 25 de febrer del 2008
Vermell a part
21 de febrer – 25 de maig de 2008
Amb Vermell a part, la Fundació Joan Miró ofereix un ampli panorama de l’art xinès més recent a partir dels fons de la col·lecció d’art xinès contemporani més exhaustiva del món, formada per Uli i Rita Sigg. Aquesta col·lecció, d’aspiració institucional, té obres de tots els estils i dels artistes més importants que han sorgit a la Xina des de l’època del realisme socialista fins als nostres dies. És una col·lecció pionera de primeríssim ordre i de proporcions museístiques, de la qual la Fundació Joan Miró ha fet una selecció per contribuir a un més gran coneixement d’un fenomen artístic que aquests darrers anys ha acaparat l’atenció del món de l’art.
L’exposició es divideix en sis grans apartats, en els quals hi ha representats no solament fenòmens socials i artístics que han deixat una empremta en l’art xinès contemporani, sinó també algunes de les obres més significatives dels artistes actuals més importants, com ara Ai Weiwei, Song Dong i Yue Min Jun.
L’exposició es divideix en sis grans apartats, en els quals hi ha representats no solament fenòmens socials i artístics que han deixat una empremta en l’art xinès contemporani, sinó també algunes de les obres més significatives dels artistes actuals més importants, com ara Ai Weiwei, Song Dong i Yue Min Jun.
1. Mao al rerefons. Fa referència al rerefons polític i al fenomen simultani de veneració i qüestionament del gran líder.
2. Transformació: la nova Xina. Obres que reflecteixen els grans canvis econòmics i paisatgístics que experimenta actualment la Xina.
3. Històries personals: els nous xinesos. – Mostra l’impacte d’aquests canvis en els individus i en la col·lectivitat.
4. Noves visions d’antigues tradicions artístiques.Extens apartat dedicat a la integració d’aspectes tradicionals en l’obra de molts artistes contemporanis.
5. Una ironia especial. Vol subratllar el to irònic de l’obra de molts d’aquests artistes.
6. L’art occidental vist des de la Xina.Mostra el joc de l’apropiació d’icones de l’art europeu i il·lustra la relació que existeix entre els artistes xinesos i l’art occidental.
Fundació Joan MiróParc de Montjuïc, s/n08038 Barcelona
Tel. (34) 934.439.470Fax. (34) 933.298.609
E-mail: fjmiro@bcn.fjmiro.es
Horari
De dimarts a dissabte de 10 a 19h (d'octubre a juny)
De 10 a 20h (de juliol a setembre)Dijous de 10 a 21:30h
Diumenges i festius de 10 a 14:30h
Dilluns no festius Tancat
Autobús 55 "Pl. Catalana - Parc de Montjuïc"
Autobús 50 "Trinitat nova-Parc de Montjuïc"
Funicular de Montjuïc (Metro Paral·lel).
Aparcament davant de la Fundació
Accés per a minusvàlids
Tarifes
Entrada general:
adults 8 €
reduïda 6 €
Exposicions
temporals:
adults 4 €
reduïda 3 €
Espai 13: 2,5 €
Preus especials per a grups de més de 15 persones.
Reserves grups: És imprescindible la reserva prèvia per a poder garantir l'entrada al museu. education@bcn.fjmiro.es
diumenge, 24 de febrer del 2008
Zhù Yì!
Zhù Yì!Fotografia actual a Xina
Zhù Yì, paraula agafada del xinès mandarí, se centra en la traducció més literal, ‘atenció’, amb el propòsit de donar-nos a conèixer què veuen els joves artistes xinesos en les seves ciutats, què n’enyoren, què els ha marcat, què els preocupa, els seus somnis…
Zhù Yì! Fotografia actual a Xina és una invitació a descobrir la nova Xina a través de la selecció de 109 obres creades entre el 1994 i el 2006 pels 31 artistes que participen en aquesta exposició. Els artistes seleccionats confronten els usos de la història i de la realitat de la globalització avui dia.
Després de l’estricte control ideològic de la Revolució Cultural, l’art xinès va començar a reviure durant els anys vuitanta, va destacar a mitjans dels noranta i és ara, amb aquesta nova generació, quan ha evolucionat i mira cap al passat com un objecte exòtic, enllaçant possibles perills i gaudis d’una cultura global amb una càrrega important de fervor irònic i lacònic.
Pendents de la vida diària i de l’alineació en les ciutats del futur, quan la vulnerabilitat als atacs atòmics i terroristes és cada vegada més gran, els artistes xinesos conviuen amb un altre perill que s’ha detectat: la creixent sensació de buit que genera la incontrolable febre consumista que sorgeix d’aquest procés.
A vegades amb malenconia a causa de la idea d’un passat mític, i a vegades amb l’optimisme de qui és conscient d’estar entrant en una etapa nova, aparentment pròspera, en aquesta exposició els artistes reflecteixen la complexitat de les influències culturals i la manera que poden ser projectades, dosificant la bellesa i la passió en els seus treballs.
Els artistes seleccionats per a aquesta mostra fan servir temes coincidents o reiteren idees, sota formes estètiques que adquireixen caràcter propi de la mà de cadascun d’ells. Compromesos tots amb la societat xinesa, plasmen diferents tipus de preocupacions en cadascuna de les seves fotografies. Amb estils diversos, són un referent del que passa en aquell país, del qual tenim una visió tan deformada i incompleta.
Zhù Yì, paraula agafada del xinès mandarí, se centra en la traducció més literal, ‘atenció’, amb el propòsit de donar-nos a conèixer què veuen els joves artistes xinesos en les seves ciutats, què n’enyoren, què els ha marcat, què els preocupa, els seus somnis…
Zhù Yì! Fotografia actual a Xina és una invitació a descobrir la nova Xina a través de la selecció de 109 obres creades entre el 1994 i el 2006 pels 31 artistes que participen en aquesta exposició. Els artistes seleccionats confronten els usos de la història i de la realitat de la globalització avui dia.
Després de l’estricte control ideològic de la Revolució Cultural, l’art xinès va començar a reviure durant els anys vuitanta, va destacar a mitjans dels noranta i és ara, amb aquesta nova generació, quan ha evolucionat i mira cap al passat com un objecte exòtic, enllaçant possibles perills i gaudis d’una cultura global amb una càrrega important de fervor irònic i lacònic.
Pendents de la vida diària i de l’alineació en les ciutats del futur, quan la vulnerabilitat als atacs atòmics i terroristes és cada vegada més gran, els artistes xinesos conviuen amb un altre perill que s’ha detectat: la creixent sensació de buit que genera la incontrolable febre consumista que sorgeix d’aquest procés.
A vegades amb malenconia a causa de la idea d’un passat mític, i a vegades amb l’optimisme de qui és conscient d’estar entrant en una etapa nova, aparentment pròspera, en aquesta exposició els artistes reflecteixen la complexitat de les influències culturals i la manera que poden ser projectades, dosificant la bellesa i la passió en els seus treballs.
Els artistes seleccionats per a aquesta mostra fan servir temes coincidents o reiteren idees, sota formes estètiques que adquireixen caràcter propi de la mà de cadascun d’ells. Compromesos tots amb la societat xinesa, plasmen diferents tipus de preocupacions en cadascuna de les seves fotografies. Amb estils diversos, són un referent del que passa en aquell país, del qual tenim una visió tan deformada i incompleta.
del 21 de febreral 25 de maig
dimarts a divendres: 11-14 i 16-20:30 h
dissabte: 11-20:30 h
diumenges i festius: 11-15 h
La Rambla, 99 . 08002 Barcelona . Tel 93 316 10 00
dissabte, 9 de febrer del 2008
ROMA E I BARBARI
http://www.palazzograssi.it/
ROMA E I BARBARI, LA NASCITA DI UN NUOVO MONDO
Mostre ed Esposizioni
Roma e i Barbari - Palazzo Grassi, Venezia
All'alba della nostra era, Roma dominava tutte le coste del Mediterraneo e si accingeva a conquistare anche il Nord dell'Europa. A Ovest le isole britanniche stavano per essere sottomesse mentre i confini del continente si espandevano seguendo il corso del Reno e del Danubio.Tuttavia, a partire dalla fine del secondo secolo, il ritmo incalzante delle conquiste romane venne smorzato da temibili avversari provenienti dalle coste scandinave, dall'Europa Centrale e dalle steppe asiatiche: I Barbari.L'arrivo di questi popoli ai confini del territorio europeo non soltanto rallentò l'avanzata dell'esercito romano, ma lo costrinse a ritirarsi. Fu così che alla fine del quinto secolo, la parte occidentale dell'impero romano cedette il posto ai regni barbarici.Ma si può dire davvero che i Barbari hanno 'distrutto' l'impero romano, come si è creduto per molto tempo? Per la verità, tanto i Merovingi in Gallia, che gli Ostrogoti e poi i Longobardi in Italia, quanto i Visigoti in Spagna, i Vandali in Africa e gli Anglosassoni nell'isola britannica, hanno tutti subito il fascino della cultura romana. Insediatisi nel territorio romano, si nutrirono di quel sapere e di quei costumi, e ne adottarono e diffusero la religione, il cristianesimo. Anche se molte tecniche di artigianato vennero abbandonate durante questo periodo di conflitti, la diversità culturale della tribù barbara dette vita ad una nuova civiltà occidentale. Riportando alla memoria alcuni eventi quali i primi scontri tra romani e germani, evocando il sacro romano impero di Carlo Magno e i sacchi di Roma dei re Alarico e Genserico, il passaggio di Attila attraverso l'impero, la conversione di Clodoveo... La mostra 'Roma e i Barbari' ripercorre i secoli della conflittuale coesistenza dei due popoli. Presentata sui tre piani di Palazzo Grassi, l'esposizione testimonierà ed evidenzierà la ricchezza artistica della tarda antichità e del primo Medioevo in Occidente in relazione con l'eredità classica romana.Raccogliendo un gran numero di tesori archeologici provenienti dai più importanti musei d'Europa, Asia e America, alcuni dei quali saranno mostrati al pubblico per la prima volta, Roma e i Barbari illustrerà la grandiosità e l'abilità tecnica di quei popoli che hanno forgiato la cultura europea.
Programma
dal 26.01.2008 a 19.07.2008 - 20.07.2008
Palazzo Grassi
San Marco
Dal 26 gennaio al 20 luglio 2008Venezia, Palazzo Grassi
Palazzo Grassi Campo San Samuele
1700 oggetti in mostra per uno storico puzzle a cavallo tra le campagne di Cesare e il secondo millennio: a Palazzo Grassi, dal 26 gennaio, arriva Roma e i Barbari. Da dentro del Contemporaneo nell’arte, Palazzo Grassi diviene temporaneamente sede espositiva di un percorso importante nella storia, un ampio periodo della durata di mille anni, in cui si è formata l’identità del continente europeo. Roma e i Barbari, la nascita di un nuovo mondo, l’ultima mostra legata alla guida di Jean-Jacques Aillagon, vuole proporre una visione differente di questi mille anni decisivi per quell’entità geografica oggi chiamata Europa, che troppo spesso celebra radici greche, romane ed ebraico-cristiane, scordando le proprie origini barbare, peraltro assai potenti e determinanti. La mostra si concentra sui fenomeni che toccano più direttamente i territori dell’Europa occidentale, senza tralasciare i processi che, partendo dall’Oriente, hanno interessato anche l’Occidente.Non va scordato il ruolo svolto dal Mediterraneo, fino all’avvento del mondo arabo musulmano, di ‘bacino’ naturale per un continuo scambio di uomini, merci e idee da Est a Ovest.L’espansione in Europa, Africa, Asia ha permesso che l’impero Romano entrasse in contatto con altri popoli, sia testimoni di grandi civiltà come gli Egizi e i Persiani, sia dei cosiddetti Barbari.I Romani, come prima avevano fatto i Greci, per barbari intendevano coloro di cui non comprendevano la lingua e che non erano organizzati in aggregati urbani e imperi territorialmente stabili.Il rapporto di Roma con tali popolazioni era spesso caratterizzato dall’approccio tipico del dominatore con il sottomesso, come ricorda gran parte dell’iconografia imperiale romana.Spesso però gli stessi barbari erano fautori di importanti vittorie sul piano militare.Nel corso di più secoli, questo confronto ha significato per l’Impero la necessità di essere costantemente all’erta, tuttavia ciò ha permesso un’osmosi molto feconda tra il mondo romano e i differenti mondi barbari, creando nell’Impero un modello di civiltà aperta, quasi ‘accogliente’ nei confronti delle diversità di credo e usanze.Roma diviene quindi un melting pot di popoli differenti, senza preclusioni verso l’accesso alle più alte cariche… L’esposizione veneziana raccoglie circa 1700 oggetti, frutto della collaborazione tra Palazzo Grassi, l’Ecole Française de Rome, e la Kunst-und Ausstellungshalle di Bonn; sono circa 200 i prestatori provenienti da 24 paesi d’Europa, dagli Stati Uniti e dall’Africa, per quanto riguarda i prestiti tunisini relativi al regno vandalo di Cartagine.Molti degli oggetti esposti sono considerati dei tesori nazionali; è il caso per esempio del tesoro di Beja in Portogallo, del reliquiario esagonale di Conques, o del tesoro di Childerico, conservato alla Biblioteca Nazionale Francese a Parigi, dell’evangeliario di Notger in Belgio, del ritratto presunto di Amalasunta conservato al Museo del Bargello a Firenze.Numerosi sono gli oggetti presentati, come ad esempio il cofanetto di Teodorico, che per la prima volta dopo 1400 anni lascerà l’abbazia di Saint-Maurice in Svizzera per la mostra.Alcuni di questi reperti sono frutto di scoperte recenti, come ad esempio il piede monumentale in bronzo di Clermont-Ferrand o il tesoro della tomba della dama di Grez-Doiceau di Namur, o ancora la lancia da parata di Cutry (Moselle, Francia).Notevole è anche la presenza in mostra degli Scettri del Palatino (Roma), recentemente ritrovati.Accanto agli oggetti archeologici è da segnalare che la mostra raccoglie rarissimi documenti manoscritti, tra i quali il Book of Mulling, gli evangeliari di Saint-Vaast e di Marmoutier, nonché il manoscritto di un Vangelo secondo San Giovanni in miniatura copiato in Italia tra il V ed il VI secolo.
Data Inizio: 26/01/2008
Data Fine: 20/07/2008
Costo del biglietto: 10,00 euro
Città: Venezia
Luogo: Palazzo Grassi
Indirizzo: Campo San Samuele
Telefono: 041.5231680S
ito Web: http://www.palazzograssi.it/
dimarts, 29 de gener del 2008
Prínceps etruscs. Entre Orient i Occident
Guerrer s. VI a. C., Bronze, Museu Arqueològic Nacional, Florència
CaixaForum Barcelona
Del 31/01/2008 al 04/05/2008
Encara avui es continua parlant del “misteri etrusc”, a causa de les seves peculiaritats etnogràfiques, lingüístiques, religioses, polítiques i culturals, que fan els etruscos tan diferents dels altres pobles de la Itàlia antiga. Els prínceps etruscos es representaven ells mateixos asseguts en trons, acompanyats de servents amb flabels, a la manera dels reis de Lídia i Pèrsia. Es tracta d’un poble oriental que va migrar des de l’Àsia Menor i es va establir a la Toscana, tal com afirmava l’historiador grec Heròdot? O eren habitants autòctons, tal com defensava Dionís d’Halicamàs en l’època de l’emperador August? El poble etrusc és el més conegut de tots els que van ocupar la península italiana durant l’antiguitat. En tot just dos segles, entre el X i el IX aC, van arribar a dominar una gran part de la Itàlia preromana: l’actual Toscana i una part d’Úmbria i del Laci septentrional. La mateixa Roma, una ciutat llatina important, va estar sotmesa a la influència política i cultural d’Etrúria, sota la dinastia etrusca dels Tarquinis, que havia de regnar a Roma entre el final del segle VII aC i el darrer decenni del VI aC. L’apogeu de la seva civilització comença amb l’aparició de grans centres protourbans, on ja és possible identificar elits emergents amb cabdills capaços de controlar els recursos agrícoles i minerals del territori, però també amb personatges femenins de rang elevat, tal com es desprèn de dos aixovars funeraris que recull l’exposició i que evidencien el naixement d’una classe aristocràtica. En l’anomenat “període orientalitzant”, durant els segles VIII i VII aC, s’afirma una societat dominada per famílies principesques, particularment riques que, com que havien incorporat els usos i els costums del món grec i grecoriental, van deixar amplis testimonis del seu poder i la serva riquesa, expressats en singulars objectes de bronze i altres materials preciosos, utilitzats pels prínceps etruscos per al servei del banquet o del simposi, un ritual d’influència grega per al consum de vi; o l’orfebreria d’or, que a Etrúria assoleix un grau de refinament extrem, amb decoracions d’un granulat finíssim. A partir del segle VI aC les ciutats-estat d’Etrúria experimenten un gran desenvolupament urbà, amb una original arquitectura monumental que s’aplica tant a l’esfera privada com a la pública. En aquesta exposició veiem mostres de l’arquitectura sacra i diversos aspectes de la religió, la producció artística, la vida quotidiana i els usos funeraris, dipòsits votius, objectes de producció etrusca o d’importació grega, grans sarcòfags i frisos pintats descoberts en tombes principesques de Tarquínia. Les obres han estat cedides pel Musée du Louvre, el Museu Gregorià Etrusc de Ciutat del Vaticà, el Museu Nacional Etrusc de la Villa Giulia i els Museus Capitolins, tots dos de Roma, i sobretot pel Museu Arqueològic Nacional de Florència, entre molts altres museus italians.
Informació Complementària
Encara avui es continua parlant del “misteri etrusc”, a causa de les seves peculiaritats etnogràfiques, lingüístiques, religioses, polítiques i culturals, que fan els etruscos tan diferents dels altres pobles de la Itàlia antiga. Els prínceps etruscos es representaven ells mateixos asseguts en trons, acompanyats de servents amb flabels, a la manera dels reis de Lídia i Pèrsia. Es tracta d’un poble oriental que va migrar des de l’Àsia Menor i es va establir a la Toscana, tal com afirmava l’historiador grec Heròdot? O eren habitants autòctons, tal com defensava Dionís d’Halicamàs en l’època de l’emperador August? El poble etrusc és el més conegut de tots els que van ocupar la península italiana durant l’antiguitat. En tot just dos segles, entre el X i el IX aC, van arribar a dominar una gran part de la Itàlia preromana: l’actual Toscana i una part d’Úmbria i del Laci septentrional. La mateixa Roma, una ciutat llatina important, va estar sotmesa a la influència política i cultural d’Etrúria, sota la dinastia etrusca dels Tarquinis, que havia de regnar a Roma entre el final del segle VII aC i el darrer decenni del VI aC. L’apogeu de la seva civilització comença amb l’aparició de grans centres protourbans, on ja és possible identificar elits emergents amb cabdills capaços de controlar els recursos agrícoles i minerals del territori, però també amb personatges femenins de rang elevat, tal com es desprèn de dos aixovars funeraris que recull l’exposició i que evidencien el naixement d’una classe aristocràtica. En l’anomenat “període orientalitzant”, durant els segles VIII i VII aC, s’afirma una societat dominada per famílies principesques, particularment riques que, com que havien incorporat els usos i els costums del món grec i grecoriental, van deixar amplis testimonis del seu poder i la serva riquesa, expressats en singulars objectes de bronze i altres materials preciosos, utilitzats pels prínceps etruscos per al servei del banquet o del simposi, un ritual d’influència grega per al consum de vi; o l’orfebreria d’or, que a Etrúria assoleix un grau de refinament extrem, amb decoracions d’un granulat finíssim. A partir del segle VI aC les ciutats-estat d’Etrúria experimenten un gran desenvolupament urbà, amb una original arquitectura monumental que s’aplica tant a l’esfera privada com a la pública. En aquesta exposició veiem mostres de l’arquitectura sacra i diversos aspectes de la religió, la producció artística, la vida quotidiana i els usos funeraris, dipòsits votius, objectes de producció etrusca o d’importació grega, grans sarcòfags i frisos pintats descoberts en tombes principesques de Tarquínia. Les obres han estat cedides pel Musée du Louvre, el Museu Gregorià Etrusc de Ciutat del Vaticà, el Museu Nacional Etrusc de la Villa Giulia i els Museus Capitolins, tots dos de Roma, i sobretot pel Museu Arqueològic Nacional de Florència, entre molts altres museus italians.
Informació Complementària
Horari: De dilluns a diumenge, de 10.00 a 20.00 hDissabtes, de 10.00 a 22.00 h
Preu: Activitat gratuïta
CaixaForum Barcelona Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 BARCELONA
dijous, 17 de gener del 2008
sopar de fisioterapeutes
Bodies. The exhibition
'Bodies. The exhibition', prorrogada fins el 31 de març
L'exposició de cossos humans ha rebut 115.718 visites en només dos mesos
Les Drassanes Reials de Barcelona ofereixen aquesta mostra, realitzada amb espècimens reals.
Acostumats a veure recreacions de plàstic del cos humà, veure els espècimens de "Bodies... The Exhibition" impressiona.
Avalada pel gran èxit obtingut a ciutats com Nova York, Londres, Amsterdam, Lisboa i Sao Paulo, l'exposició mostra el cos humà tal i com és, amb restes humanes reals.
Els cossos, de persones mortes per causes naturals, s'han conservat amb polímers i s'han seccionat amb tot detall.
dimarts, 15 de gener del 2008
Cap d'any a Istambul
Núria, Magda, Aida, Carme i Núria
La Torre Gàlata
La Cisterna de Yerebatan
La mezquita blava
Santa Sofia
Aya Sofia la nit de cap d'any
Cap d'anydiumenge, 16 de desembre del 2007
Bon Nadal!!
Vull desitjar-vos a tots un Bon Nadal i un Feliç Any Nou 2008!!
i que tots els vostres propòsits es facin realitat!
una forta abraçada!!
祝你,
圣诞快乐
(hu4ni3, sheng4dan4kuai4le4)
Tanti auguri di buon natale!!
Frohliche wihnachten!
Und glückliches neves Jahr!
i que tots els vostres propòsits es facin realitat!
una forta abraçada!!
祝你,
圣诞快乐
(hu4ni3, sheng4dan4kuai4le4)
Tanti auguri di buon natale!!
Frohliche wihnachten!
Und glückliches neves Jahr!
diumenge, 9 de desembre del 2007
constelacions
i ja he passat un altre cap de setmana a Cal Massot,
això de constelar és esgotador, però molt renovador
això de constelar és esgotador, però molt renovador
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
