Conferència
29 de octubre, miércolesLa presencia de Rembrandt en el Prado: ArtemisaTeresa Posada Kubissa
Horari
De martes a domingo, festivos incluidos, de 9 a 20h.
Calle Ruiz de Alarcón 23.
Madrid 28014.
Tel. +34 91 330 2800
diumenge, 5 d’octubre del 2008
35 Picassos" a la Galeria Manel Mayoral
La Galeria Manel Mayoral de Barcelona presenta l'exposició "35 Picassos" amb obres originals sobre suports diversos que va fer Picasso entre 1898 i 1971 sensible a temes habituals com els pallassos, els minotaures o les corrides de toros.
La Galeria Manel Mayoral de Barcelona ha reunit en un esforç considerable fins al 31 de desembre una col.lecció de 35 obres de Picasso fetes entre el 1898, quan va emmalaltir i es va instal.lar a casa del seu amic Manuel Pallarès a Horta de Sant Joan per recuperar-se, i el 1971, quan les seves obres van ingressar a la Grande Galerie del Louvre de París, dos anys abans de morir a Mougins. De fet estem parlant pràcticament de tota la vida creativa de Picasso. L'exposició, titulada "35 Picassos", és única pel seu contingut però també perquè té la col.laboració directa de la filla de Picasso, Maya, que ha escrit textos vivencials de les obres exposades, i del crític d'art Daniel Giralt Miracle, que també aporta els seus coneixements a la difusió d'aquesta part del món picassià. Un món que es manifesta per mitjà de temes picassians habituals com pallassos, guerrers, nus, corrides de toros, minotaures, composicions cubistes, guitarres, autoretrats i múltiples dedicatòries per als amics. Tècnicament estem parlant de pintures a l'oli, pastels, aiguades, ceres, dibuixos a llapis, carbó, tinta o retolador, que ens permeten aproximar-nos una vegada més a l'encant de l'obra de Picasso, considerat l'artista modern per excel.lència. L'exposició "35 Picassos" és a la Galeria Manel Mayoral fins al 31 de desembre.
Galeria Manel Mayoral
C/ Consell de Cent, 286
08007 Barcelona,
Tel: 34 93 488 0283
Fax: 34 93 488 1093
La Galeria Manel Mayoral de Barcelona ha reunit en un esforç considerable fins al 31 de desembre una col.lecció de 35 obres de Picasso fetes entre el 1898, quan va emmalaltir i es va instal.lar a casa del seu amic Manuel Pallarès a Horta de Sant Joan per recuperar-se, i el 1971, quan les seves obres van ingressar a la Grande Galerie del Louvre de París, dos anys abans de morir a Mougins. De fet estem parlant pràcticament de tota la vida creativa de Picasso. L'exposició, titulada "35 Picassos", és única pel seu contingut però també perquè té la col.laboració directa de la filla de Picasso, Maya, que ha escrit textos vivencials de les obres exposades, i del crític d'art Daniel Giralt Miracle, que també aporta els seus coneixements a la difusió d'aquesta part del món picassià. Un món que es manifesta per mitjà de temes picassians habituals com pallassos, guerrers, nus, corrides de toros, minotaures, composicions cubistes, guitarres, autoretrats i múltiples dedicatòries per als amics. Tècnicament estem parlant de pintures a l'oli, pastels, aiguades, ceres, dibuixos a llapis, carbó, tinta o retolador, que ens permeten aproximar-nos una vegada més a l'encant de l'obra de Picasso, considerat l'artista modern per excel.lència. L'exposició "35 Picassos" és a la Galeria Manel Mayoral fins al 31 de desembre.
Galeria Manel Mayoral
C/ Consell de Cent, 286
08007 Barcelona,
Tel: 34 93 488 0283
Fax: 34 93 488 1093
dilluns, 22 de setembre del 2008
Mantegna (1431-1506)
Andrea Mantegna, « primo pittore del mondo »
Museu del Louvre
Palais Royal 75001 Paris
del 26-09-2008 fins el 05-01-2009
Museu del Louvre
Palais Royal 75001 Paris
del 26-09-2008 fins el 05-01-2009
dissabte, 20 de setembre del 2008
Alphonse Mucha (1860-1939). Seducció, modernitat y utopia
CaixaForum Barcelona
Del 19/09/2008 al 04/01/2009
Chocolate Amatller, Barcelona: Centenario de la Casa, Col·lecció Jordi Carulla
CaixaForum BarcelonaDel 19/09/2008 al 04/01/2009
Alphonse Mucha fou un dels creadors i difusors de l'estil Art Nouveau, i va establir una iconografia eficaç vinculada a la modernitat publicitària. Gràcies als seus cartells teatrals, publicitaris i decoratius, protagonitzats per unes dones fascinants que donaven peu a un desenvolupament gràfic original i virtuosístic, i a partir de la seva relació amb la cèlebre actriu Sarah Bernhardt, Mucha va assolir la fama.
CaixaForum BarcelonaDel 19/09/2008 al 04/01/2009
Alphonse Mucha fou un dels creadors i difusors de l'estil Art Nouveau, i va establir una iconografia eficaç vinculada a la modernitat publicitària. Gràcies als seus cartells teatrals, publicitaris i decoratius, protagonitzats per unes dones fascinants que donaven peu a un desenvolupament gràfic original i virtuosístic, i a partir de la seva relació amb la cèlebre actriu Sarah Bernhardt, Mucha va assolir la fama.
Aquesta exposició, produïda per la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb la Mucha Foundation, presenta una àmplia selecció de les seves fotografies, a més d'oferir-nos una visió retrospectiva de la seva carrera. La visita s'estructura a partir de quatre grans nuclis temàtics, Teatre, Bellesa, Misteri i Modernitat, i quatre capítols més breus que ajuden a situar l'aportació de Mucha a l'art del segle xx, La metròpoli com a escenari, La fotografia, eina i art, L'epopeia eslava, una visió i La difusió de l'estil Mucha: Barcelona.
Alphonse Mucha (1860-1939). Seducció, modernitat i utopia ofereix una àmplia lectura de l'obra d'aquest artista, un dels pares de l'Art Nouveau, i convida l'espectador a reflexionar sobre les complexes relacions entre l'art modern i el kitsch, entre utopia i comerç, entre individualitat creadora i projecte col·lectiu; en definitiva, sobre les funcions, els objectius i les estratègies de l'art modern.
dilluns, 18 d’agost del 2008
Viaje iniciático
Viatge iniciàtico a la catalunya templera
amb el Ferran
Lleida
L'esglèsia de Santa Maria a Gardeny
Claustre de Poblet
amb el Ferran
Lleida
L'esglèsia de Santa Maria a Gardeny
Claustre de Poblet
dijous, 10 de juliol del 2008
Beijing 2008
hola a tots,
akest es el tercer cop k eskrik ak missatge, vejam si m'ensurto.
avui hem arribat a Xian,
estic en una mena de centre de makines, hi deu haver 100 o 200 ordenadors pk la penya es pugui conectar. una passada, i molt barat, 2 yans la hora, encara no m'ho crec.
i ahir va ser l'ultim dia k vaig estar a Pekin. Hi he estat 9 dies, m'ha agradat molt, he visitat molts llocs k ja havia vist l'any passat i n'he descobert d'altres.
es increible la capacitat de tranformació k tenen els xinesos,
mitja ciutat encara està potes enlaire ultimant els ultims detalls pels jocs, molts centres comercials obriran ak dies,
a Xidan, els ponts per atravessar els carrers tot just els arreglaven, encara estaven, literalment, per desenvolicar, tenien tots els vidres i les planxes de metall totes encara amb el plàstic per treure, i de nit hi havia tot de treballadors vinga treballar.
tota la ciutat esta inundada de floretes. hi ha jardinets per tot arreu, i a totes les places i placetes hi han fet floritures amb les flors, han agafat carcasses de dracs, de la gran muralla, de les 5 mascotes i les han farcit a floretes, han fet virgeries amb les floretes.
però el k he flipat més ha estat amb el metro. Abans d'ahir, el divendres, vaig agafar-lo, i molt bé, no hi havia akells vidres amb portes correderes a les estacions com hi ha al metro de Paris, pk ningu caigi a les vies. Doncs be, ahir, com us dic, ahir, en tenien notes les estacions,
quan ho vaig veure vaig flipar. No sé com, però en una nit, no se quants xinesos s'havien posat a treballar i havien col·locat els vidres ak a totes les estacions de metro.
no se si avui heu llegit la vanguardia
El metro de Pekín tiene ya tres líneas más de cara a los JJ.OO.
la linea 10 és la k m'hauria pogut deixar al costat del meu hotel
per cert, k tots els cartells de transit i de metro i tot, està en bilingue, en xinès i a sota en anglès o en pin yin.
i nomes hi ha anuncis de publicitat dels jocs olimpics, cap publicitat de cap marca comercial, nomes dels jocs olimpics tb, només en bilingue, xinès i anglès,
one word, one dream
24-7-2008
hola penya,aki tinc la foto de l'opera
vaig anar a veure el pavello de les peonies en tenia moltes ganes,
sobretot dp d'haver-me llegit el llibre de la Susan See
i em va costar un rato, trobar on el feien,
més k res per la dificultat en com se deia en xines (mu dan ting)una obra k molt coneguda.
el resultat espectacular,val la pena,va ser precios, i la Du Liniang, ho feia amb una delicadesa,nomes cal mirar-la,aki teniu els links de l'operai una foto, amb 3 espanyoles k m'hi vaig trobar,
http://www.imperialgranary.com.cn/peonypavilion/index.html
http://www.imperialgranary.com/
bueno,i ja nomes em keden 4 o 5 dies de vacances
aixo passa volant.va ser el dimecres passat que va arribar a Pekin el grup per fer el viatge pels origens del Feng shui
junts, vam visitar el temple del cel, el palau d'estiu, la gran muralla,tot coses k ja havia vist, tret de badaling i el hutongs,i em va agradar molt tot
i dp vam anar cap a Xian, on tb havia vist els guerrers de terracota,i fa tot just 3 dies vam anar cap a Luowantai,la muntanya on Lao Tze va escriure el Tao Te Ching,k no m'estranya, es un lloc precios, al costat de Xian.i dp vam marxar cap a Wudanshan,ho vam fer en autobus, i un trajecte k tenia k tenir 5-6 h es va convertir en 12h,ja k el conductor no havia fet mai el trajecte, ni cap més xinès es veu, hi havia molta pluja i unes carreteres força dolentes amb la pluja semblava ben be el llibre de la matilde Asensi, todo bajo el Cielo
ja que 2 dels 3 dies va estar plovent a wudanshan, les muntanyes taoistes per exel·lència
unes temples on t'omples de pau, uns jardins on flotes, avui mateix, em estat passejant vora un riu, no em feu dir com se diu
i em descobert el significat de la pau i la felicitat
i dema ja volem cap a Shanghai,
una abraçada a tots plegats
i aki teniu l'album de fotus d'una de les companyes de viatge, la Feli
akest es el tercer cop k eskrik ak missatge, vejam si m'ensurto.
avui hem arribat a Xian,
estic en una mena de centre de makines, hi deu haver 100 o 200 ordenadors pk la penya es pugui conectar. una passada, i molt barat, 2 yans la hora, encara no m'ho crec.
i ahir va ser l'ultim dia k vaig estar a Pekin. Hi he estat 9 dies, m'ha agradat molt, he visitat molts llocs k ja havia vist l'any passat i n'he descobert d'altres.
es increible la capacitat de tranformació k tenen els xinesos,
mitja ciutat encara està potes enlaire ultimant els ultims detalls pels jocs, molts centres comercials obriran ak dies,
a Xidan, els ponts per atravessar els carrers tot just els arreglaven, encara estaven, literalment, per desenvolicar, tenien tots els vidres i les planxes de metall totes encara amb el plàstic per treure, i de nit hi havia tot de treballadors vinga treballar.
tota la ciutat esta inundada de floretes. hi ha jardinets per tot arreu, i a totes les places i placetes hi han fet floritures amb les flors, han agafat carcasses de dracs, de la gran muralla, de les 5 mascotes i les han farcit a floretes, han fet virgeries amb les floretes.
però el k he flipat més ha estat amb el metro. Abans d'ahir, el divendres, vaig agafar-lo, i molt bé, no hi havia akells vidres amb portes correderes a les estacions com hi ha al metro de Paris, pk ningu caigi a les vies. Doncs be, ahir, com us dic, ahir, en tenien notes les estacions,
quan ho vaig veure vaig flipar. No sé com, però en una nit, no se quants xinesos s'havien posat a treballar i havien col·locat els vidres ak a totes les estacions de metro.
no se si avui heu llegit la vanguardia
El metro de Pekín tiene ya tres líneas más de cara a los JJ.OO.
la linea 10 és la k m'hauria pogut deixar al costat del meu hotel
per cert, k tots els cartells de transit i de metro i tot, està en bilingue, en xinès i a sota en anglès o en pin yin.
i nomes hi ha anuncis de publicitat dels jocs olimpics, cap publicitat de cap marca comercial, nomes dels jocs olimpics tb, només en bilingue, xinès i anglès,
one word, one dream
24-7-2008
hola penya,aki tinc la foto de l'opera
vaig anar a veure el pavello de les peonies en tenia moltes ganes,
sobretot dp d'haver-me llegit el llibre de la Susan See
i em va costar un rato, trobar on el feien,
més k res per la dificultat en com se deia en xines (mu dan ting)una obra k molt coneguda.
el resultat espectacular,val la pena,va ser precios, i la Du Liniang, ho feia amb una delicadesa,nomes cal mirar-la,aki teniu els links de l'operai una foto, amb 3 espanyoles k m'hi vaig trobar,
http://www.imperialgranary.com.cn/peonypavilion/index.html
http://www.imperialgranary.com/
bueno,i ja nomes em keden 4 o 5 dies de vacances
aixo passa volant.va ser el dimecres passat que va arribar a Pekin el grup per fer el viatge pels origens del Feng shui
junts, vam visitar el temple del cel, el palau d'estiu, la gran muralla,tot coses k ja havia vist, tret de badaling i el hutongs,i em va agradar molt tot
i dp vam anar cap a Xian, on tb havia vist els guerrers de terracota,i fa tot just 3 dies vam anar cap a Luowantai,la muntanya on Lao Tze va escriure el Tao Te Ching,k no m'estranya, es un lloc precios, al costat de Xian.i dp vam marxar cap a Wudanshan,ho vam fer en autobus, i un trajecte k tenia k tenir 5-6 h es va convertir en 12h,ja k el conductor no havia fet mai el trajecte, ni cap més xinès es veu, hi havia molta pluja i unes carreteres força dolentes amb la pluja semblava ben be el llibre de la matilde Asensi, todo bajo el Cielo
ja que 2 dels 3 dies va estar plovent a wudanshan, les muntanyes taoistes per exel·lència
unes temples on t'omples de pau, uns jardins on flotes, avui mateix, em estat passejant vora un riu, no em feu dir com se diu
i em descobert el significat de la pau i la felicitat
i dema ja volem cap a Shanghai,
una abraçada a tots plegats
i aki teniu l'album de fotus d'una de les companyes de viatge, la Feli
diumenge, 6 de juliol del 2008
dissabte, 14 de juny del 2008
El Pavelló de les Peònies
Autor Lisa See
Editorial: EDICIONS 62
"La mare m'havia educat perquè mai no mostrés els meus sentiments, però quan llegia El pavelló de les peònies sentia força coses: amor, tristesa, felicitat. Ara que veia la història representada al meu davant, les meves emocions creixien..." . Amagada darrere les gelosies del jardí, la Peònia assisteix per primera vegada a la representació d'El pavelló de les peònies, una de les òperes xineses més famoses de tots els temps, però prohibida a les dones perquè les indueix a comportaments impropis. Som a la Xina del segle XVII. Les noies de bona família han estat educades per obeir. No poden triar el seu marit, però ningú no els pot impedir somiar en l'amor. Aquella nit, la Peònia decideix somiar. I el seu destí, com el de l'heroïna de l'òpera, queda estroncat per sempre.
Com ja va fer a Flor de Neu i el ventall secret (2006), Lisa See continua en la línia d'exploració del passat i es capbussa en uns fets reals: la història de tres dones xineses que, una després de l'altra, es van casar amb el mateix marit i juntes van escriure El comentari de les tres vídues (1694); aquesta obra és un compendi de reflexions i opinions sobre El pavelló de les peònies, òpera que encara avui provoca les crítiques i censures del govern xinès.
"Extraordinària. De nou Lisa See pren un capítol desconegut de la història xinesa, es documenta minuciosament sobre els costums i les creences de l'època, i el converteix en una magnífica novel·la. Molt recomanable.", Library Journal
dimecres, 11 de juny del 2008
cuies tu o cuino jo?
Olga Cuevas
Jordi Campos, médico naturópata, crudívoro y vegano
"Dieta vegetariana y actitudes correctas pueden sanarte"
28/06/2012
El cocido español es un plato judío
Claudia Roden, historiadora de la alimentación
Jaume Fàbrega, enogastrónomo
"Los monasterios catalanes salvaron la cocina europea"
08/05/2013
"somos el producto del Neolítico"
Juan Luis Arsuaga
"He comido gato, leopardo, mandril, gusanos y piedras"
Gustau Nerín, antropólogo en Guinea
"Cada manzana lleva siete tratamientos químicos"
Raj Patel, analista del sistema alimentario mundial
"¿Tú comerías insecticida?"
Marie-Monique Robin, periodista especializada en agroalimentación
Roy Littlesun, indio hopi
"La casa es el primer centro de gobierno y su corazón es la cocina"
"Comer alimentos ecológicos refuerza la salud humana"
Carlo Leifert, máximo experto europeo en alimentación ecológica
Las cooperativas de comida ecológica
Ortorexia
"Aquel paciente sólo comía alimentos de color amarillo"
Miguel Ángel Manzano, psicólogo
el movimiento Slow Food
"Le hemos robado el alma a la comida"
Carlo Petrini
llistat restaurants Slow Food
Ada Parellada
"El plaer més importa més que la salud"
En busca de una dieta sostenible
Kilómetro 0 contra la crisis
´Dieta mediterránea´
"¡Divina víscera, cuánta felicidad procuras!"
André Bonnaure, cocinero especialista en foie gras
Pierre Dukan, creador de la dieta Dukan
"Para adelgazar, no pases hambre y evita frustraciones"04/02/2011 -
Iker Erauzkin
"La flor de la borraja sabe a pepinillo"
Antonio Campins
"Si un vino tiene 200 notas de cata, un buen sate tiene 600"
Devotos de Baco
"El día que crea haber catado todos los vinos, me muero"
Michel Rolland, el enólogo más famoso del mundo
"¡Cuánto pijo viticultor...! ¡Si aquí no teníamos ni un duro!"
Jean-Pierre Perrin, presidente de la Académie du Vin de France, viticultor de Beaucastel
Steven Rowe, sumiller de aguas
"La mejor agua del grifo del mundo es la de Chicago"
Sven Bosch, maestro cervecero
"La historia de la cerveza es la historia de la civilización"
02/11/2012
The Drunk Monk, c/Via Europa, 30 Local 3, 08303 Mataró
"Lo peor de la cárcel fue no ver un árbol"
Balta Lorenzo, líder de un movimiento de comida cruda vegetariana
Ester Casas, multiplicadora de semillas
"La extinción de semillas es vertiginosa”
Marie-Monique Robin, periodista
"El maíz transgénico está vetado en Francia"
Pobreza 'made in Monsanto'
Riesgos para la salud de transgénicos cultivados
"Quiero recuperar el placer de comer pan"
Xavier Barriga, maestro panadero
“Malas hierbas” en la dieta. Las plantas salvajes, contribución natural – Evarist March Sarlat
Jordi Campos, médico naturópata, crudívoro y vegano
"Dieta vegetariana y actitudes correctas pueden sanarte"
28/06/2012
El cocido español es un plato judío
Claudia Roden, historiadora de la alimentación
Jaume Fàbrega, enogastrónomo
"Los monasterios catalanes salvaron la cocina europea"
08/05/2013
"somos el producto del Neolítico"
Juan Luis Arsuaga
"He comido gato, leopardo, mandril, gusanos y piedras"
Gustau Nerín, antropólogo en Guinea
"Cada manzana lleva siete tratamientos químicos"
Raj Patel, analista del sistema alimentario mundial
"¿Tú comerías insecticida?"
Marie-Monique Robin, periodista especializada en agroalimentación
Roy Littlesun, indio hopi
"La casa es el primer centro de gobierno y su corazón es la cocina"
"Comer alimentos ecológicos refuerza la salud humana"
Carlo Leifert, máximo experto europeo en alimentación ecológica
Las cooperativas de comida ecológica
Ortorexia
"Aquel paciente sólo comía alimentos de color amarillo"
Miguel Ángel Manzano, psicólogo
el movimiento Slow Food
"Le hemos robado el alma a la comida"
Carlo Petrini
llistat restaurants Slow Food
Ada Parellada
"El plaer més importa més que la salud"
En busca de una dieta sostenible
Kilómetro 0 contra la crisis
´Dieta mediterránea´
"¡Divina víscera, cuánta felicidad procuras!"
André Bonnaure, cocinero especialista en foie gras
Pierre Dukan, creador de la dieta Dukan
"Para adelgazar, no pases hambre y evita frustraciones"04/02/2011 -
Iker Erauzkin
"La flor de la borraja sabe a pepinillo"
Antonio Campins
"Si un vino tiene 200 notas de cata, un buen sate tiene 600"
Devotos de Baco
"El día que crea haber catado todos los vinos, me muero"
Michel Rolland, el enólogo más famoso del mundo
"¡Cuánto pijo viticultor...! ¡Si aquí no teníamos ni un duro!"
Jean-Pierre Perrin, presidente de la Académie du Vin de France, viticultor de Beaucastel
Steven Rowe, sumiller de aguas
"La mejor agua del grifo del mundo es la de Chicago"
Sven Bosch, maestro cervecero
"La historia de la cerveza es la historia de la civilización"
02/11/2012
The Drunk Monk, c/Via Europa, 30 Local 3, 08303 Mataró
"Lo peor de la cárcel fue no ver un árbol"
Balta Lorenzo, líder de un movimiento de comida cruda vegetariana
Ester Casas, multiplicadora de semillas
"La extinción de semillas es vertiginosa”
Marie-Monique Robin, periodista
"El maíz transgénico está vetado en Francia"
Pobreza 'made in Monsanto'
Riesgos para la salud de transgénicos cultivados
"Quiero recuperar el placer de comer pan"
Xavier Barriga, maestro panadero
“Malas hierbas” en la dieta. Las plantas salvajes, contribución natural – Evarist March Sarlat
dimarts, 10 de juny del 2008
De pájaros y alucinógenos
El Carib precolombíFra Ramon Pané i l’univers taïno
Juny - Octobre 2008
El Museu Barbier-Mueller recrea el universo taíno mediante una amplia selección de piezas del Caribe precolombino
Dicen que un día fueron a lavarse los hombres, llovía mucho, y estaban muy deseosos de tener mujeres. Desde el agua vieron caer de algunos árboles, bajándose por entre las ramas, una cierta forma de personas que no eran hombres ni mujeres, ni tenían sexo de varón ni de hembra . Les ataron los pies y las manos, y trajeron el pájaro inriri y se lo ataron al cuerpo. Y este, creyendo que eran maderos, comenzó la obra que acostumbra, picando y agujereando en el lugar donde ordinariamente suele estar el sexo en las mujeres". El mito de los indios taínos sobre el origen de las mujeres ha llegado hasta hoy gracias a un religioso catalán, Ramón Pané, ermitaño del monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, en Badalona, quien, entre 1494 y 1498, y por encargo de Colón, documentó las creencias, leyendas y costumbres de los indígenas caribeños que encontraron los españoles a su llegada al Nuevo Mundo. Fue el primer cronista de América. Y, como tal, el Museu Barbier-Mueller le otorga el papel de guía de una exposición, El Caribe precolombino,que ilustra sobre el mundo taíno, sus creencias y costumbres, a través de objetos rituales y de vida cotidiana. ...
diumenge, 1 de juny del 2008
la reina sin nombre
Ediciones B
Filla de reis, mare de reis, i un nom oblidat en la Història”. Així es defineix a la protagonista d’aquesta novel·la, un personatge d’origen desconegut, acollida pels albions -poble cèltic que en
el segle VI habitava els boscos del Nordoest d’Espanya- i coneixedora dels secrets de les arts druídiques, participarà en els conflictes territorials de la seua època. No obstant això, prompte
descobrirà la seua ascendència real i serà reclamada pel seu veritable poble: els gods.
dissabte, 31 de maig del 2008
MICEC
MICEC 08 AL FLORIDABLANCA
Al llarg de vuit dies, Barcelona es convertirà en una pantalla del cinema europeu, en una plataforma d'exhibició i projecció pública de les pel·lícules més arriscades del cinema contemporani. Junt amb la programació de títols procedents de països amb una forta indústria de producció -França, Alemanya, Espanya... -, el MICEC farà atenció als focus més actius de la producció perifèrica europea, de Portugal a Finlàndia, passant per Àustria, Rússia i Romania, espais on batega una producció petita però renovada del cinema continental.
El retrato del Renacimiento
El retrato del Renacimiento: De Pisanello a Rubens
3 junio - 7 septiembre
Sigismondo Pandolfo Malatesta. Piero della Francesca. Óleo sobre tabla, 44 x 34 cm. París, Musée du Louvre
El Museu del Prado i la National Gallery de Londres presentaran aquest any una gran exposició sobre retrats europeus dels segles XV i XVI. L'exposició traçarà el desenvolupament del retrat durant el període de gènesi i florida del gènere, i inclourà obres mestres representatives dels objectius assolits en els ambients artístics tant del Nord com del Sud d'Europa. El recorregut cronològic i geogràfic proposat posseïx una exhaustivitat cronològica i geogràfica inèdita entre els projectes dedicats fins a la data al gènere del retrat. En ell estaran presents tots els grans noms del Renaixement, representats a través del voltant de setanta pintures que es mostraran al costat d'escultures, medalles, dibuixos i gravats.
Horaris
De dimarts a diumenges i festius: 09.00 h – 20.00 h
Dilluns tancat
Museo Nacional del Prado
Calle Ruiz de Alarcón 23. Madrid 28014. Tel. +34 91 330 2800
3 junio - 7 septiembre
Sigismondo Pandolfo Malatesta. Piero della Francesca. Óleo sobre tabla, 44 x 34 cm. París, Musée du LouvreEl Museu del Prado i la National Gallery de Londres presentaran aquest any una gran exposició sobre retrats europeus dels segles XV i XVI. L'exposició traçarà el desenvolupament del retrat durant el període de gènesi i florida del gènere, i inclourà obres mestres representatives dels objectius assolits en els ambients artístics tant del Nord com del Sud d'Europa. El recorregut cronològic i geogràfic proposat posseïx una exhaustivitat cronològica i geogràfica inèdita entre els projectes dedicats fins a la data al gènere del retrat. En ell estaran presents tots els grans noms del Renaixement, representats a través del voltant de setanta pintures que es mostraran al costat d'escultures, medalles, dibuixos i gravats.
Horaris
De dimarts a diumenges i festius: 09.00 h – 20.00 h
Dilluns tancat
Museo Nacional del Prado
Calle Ruiz de Alarcón 23. Madrid 28014. Tel. +34 91 330 2800
dijous, 22 de maig del 2008
FERNANDO BOTERO
FERNANDO BOTERO. ABU GHRAIB - EL CIRC
del 20/05/2008 al 06/07/2008
del 20/05/2008 al 06/07/2008
Abu Ghraib 40, 2005Centro Julio Gonzalez - Galería 7A (Abajo) y Galería 7B (Arriba) notes de premsa
Entre els anys 2004 i 2005 Botero pinta una sèrie de quadros i nombrosos dibuixos sobre les imatges de la presó d’Abu Ghraib. Esta exposició inicia un itinerari per museus d’Itàlia, Alemanya, Grècia i els Estats Units. És important subratllar que no és la primera vegada que l’horror apareix en l’obra de Botero i que, per exemple, un quadro com Guerra (1973) era una resposta plàstica als reportatges sobre la guerra del Yom Kippur entre Israel i els països àrabs d’Egipte i Síria, però la imatge també al·ludix al període de la història colombiana anomenat “La Violència”, quan a finals dels anys quaranta van morir o van desaparéixer en el país del pintor més de tres-centes mil persones. Altres peces, com Masacre en Colombia (Massacre a Colòmbia, 1999), amb la família tirotejada al costat d’una tàpia que ens fa recordar els
afusellaments de Goya, Masacre en la catedral (Massacre en la catedral, 2002) o les obres que va dedicar a la violència en la vida quotidiana colombiana que va presentar en la seua exposició al Musée Maillol de París el 2003, confirmen que Botero no va tancar mai els ulls a la violència incessant de la contemporaneïtat, al contrari, en nombrosos quadros i dibuixos ha fixat este món de dolor i immoralitat.Els quadros sobre Abu Ghraib representen per a Fernando Botero “una declaració sobre la crueltat i al mateix temps una acusació a la política dels Estats Units.” Per a este creador era important que el públic
americà vera estes obres perquè “aquells que han comés estes atrocitats són americans”, encara que està convençut que la majoria dels ciutadans d’este país s’oposen al que ha ocorregut a Abu Ghraib. El que és únic en esta sèrie de Botero és el to de la indignació, la completa repulsa que li causa esta violació de la humanitat. El singular martirologi contemporani que Botero genera amb la represa de la iconografia cristiana, barrejada amb les aberracions d’Abu Ghraib, ens commou. I, a més, mostra a la clara i amb rotunditat que, a pesar de tot,
no hem d’acceptar que el nostre destí siga batallar únicament amb les bagatel·les. No ens podem mantindre fins a l’infinit atrapats, com una mosca sobre un vidre, per una imatge. La reacció de Botero quan pinta la sèrie d’Abu Ghraib és tant un testimoni del dolor com una manifestació d’amor que professa a la vida. Este artista, que focalitza la crueltat i la humiliació, obri la via d’una necessitat moral enfront de la barbàrie.Amb tot, Botero no pretén convertir-se en un pintor apocalíptic ni està disposat a abandonar les visions de la infància o a renunciar a expressar l’alegria de viure. Aquell temps suspés que Vargas Llosa trobarà en Botero com una “extraordinària força vital” reapareix en
l’extraordinària sèrie sobre el circ. Pintades des de la completa mestria, estes obres presenten l’equilibrista, el domador, el Pierrot o l’Arlequí, l’home amb la serp i la dona que s’arrisca a que llancen contra el seu cos els ganivets, un món de colors vius en què regna certa placidesa. Inclús la domadora es recolza sobre tigre amb una posa abstreta. L’exhibició conjunta de la sèrie de les tortures amb les visions candoroses del circ ens fan prendre consciència que, després d’Abu Ghraib, el destí de l’art és oposar-se a la barbàrie, però també oferir imatges de plenitud, somnis i records que ens permeten mantindre l’esperança.
IVAM, Institut Valencià d'Art Modern
CENTRE JULIO GONZÁLEZ
Guillem de Castro, 118
46003 VALENCIA
Tel. 96 386 30 00
dilluns, 19 de maig del 2008
El somriure diví
El somriure diví
Acudits
Jordi Pigem i Francesc Torradeflot (eds.) amb vinyetes de José Luís Martín
Diu que eren un ateu, un catòlic, un protestant, un jueu, un musulmà i un monjo zen que un dia van decidir riure’s d’ells mateixos i del que representaven. Sabien que era un exercici perillós, perquè podien atemptar contra el més íntim i sagrat de cadascun ells, així doncs van arribar a un pacte; cadascú explicaria acudits de la seva pròpia religió. Van començar, aleshores, a explicar-se acudits i es trencaven de riure. Es van adonar que, rient, tothom era igual; a tots se’ls relaxaven els músculs facials, tots notaven un papalloneig frenètic a l’estomac, que els pulmons s’oxigenaven i que els lacrimals treballaven amb alegria, i per sobre de tot, quan acabaven de riure i es feia aquell silenci sanglotant, tot es veia més clar, es pensava millor i els ajudava a treure ferro als assumptes que els amoïnaven. En el riure, van trobar la seva divinitat. Excepte l’ateu, és clar.
El somriure diví
Acudits
AUTOR Jordi Pigem i Francesc Torradeflot (eds.) amb vinyetes de José Luís Martín
MATERIA Religió
COLECCIÓ Icaria • Unescocat
ISBN 978-84-7426-989
PP 144
PVP 15 €
Acudits
Jordi Pigem i Francesc Torradeflot (eds.) amb vinyetes de José Luís Martín
Diu que eren un ateu, un catòlic, un protestant, un jueu, un musulmà i un monjo zen que un dia van decidir riure’s d’ells mateixos i del que representaven. Sabien que era un exercici perillós, perquè podien atemptar contra el més íntim i sagrat de cadascun ells, així doncs van arribar a un pacte; cadascú explicaria acudits de la seva pròpia religió. Van començar, aleshores, a explicar-se acudits i es trencaven de riure. Es van adonar que, rient, tothom era igual; a tots se’ls relaxaven els músculs facials, tots notaven un papalloneig frenètic a l’estomac, que els pulmons s’oxigenaven i que els lacrimals treballaven amb alegria, i per sobre de tot, quan acabaven de riure i es feia aquell silenci sanglotant, tot es veia més clar, es pensava millor i els ajudava a treure ferro als assumptes que els amoïnaven. En el riure, van trobar la seva divinitat. Excepte l’ateu, és clar.
El somriure diví
Acudits
AUTOR Jordi Pigem i Francesc Torradeflot (eds.) amb vinyetes de José Luís Martín
MATERIA Religió
COLECCIÓ Icaria • Unescocat
ISBN 978-84-7426-989
PP 144
PVP 15 €
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
