Bon any nou!!!

Tatopani

Kagbeni – Marpha

Dia 11  (10-10-2013): Kagbeni (2800m) – Jomson (2720m) – Marpha (2670m). Distància: 15km. Desnivell acumulat 130m.

Muktinath – Kagbeni

Dia 10  (9-10-2013): Muktinath (3800) – Jhong – Kagbeni (2800m) . Distància: 12km. Desnivell acumulat 1000m.

Thorung Pass

Dia 9 (8-10-2013): High Camp (4850m) – Thorung Pass (5416m) – Muktinath (3800) . Distància: 14km. Desnivell acumulat 2182m.


sdf

sdf
 

sdfs

Yak Kharka – High Camp

Dia 8  (7-10-2013): Yak Kharka (4050m) – High Camp (4850m) . Distància: 8km. Desnivell acumulat 800m.

 

 

 

 

 

el meu primer quasi5000m

 

Manang – Yak Kharka

Dia 7  (6-10-2013): Manang (3540m) – Yak Kharka (4050m) . Distància: 9km. Desnivell acumulat 510m.

Aquesta és la vista de Manang surtint del poble


 

Aclimitació a Manang

Dia 6 (5-10-2013): Aclimitació a Manang (3540m)

Dhukur Pokhari – Manang

Dia 5 (4-10-2013): Dhukur Pokhari (3240m) – Manang (3540m). Distància: 21km. Desnivell acumulat 300m.

 

ls

Timang – Dhukur Pokhari

Dia 4 (3-10-2013): Timang (2630m) – Dhukur Pokhari (3240m). Distància: 20,5km. Desnivell acumulat 610m.


lklk
lklk

una manifestació

 

Tal – Timang

Dia 3 (2-10-2013): Tal (1700m) – Timang (2630m). Distància: 14,5km. Desnivell acumulat 930m.

El llit està super dur, així que em llevo aviat i a les 6 ja estic en marxa.

Deu haver plogut. De nit és difícil distingir entre el brogit del riu o si cau pluja.

Està emboirat i cau una mica de roima.

Marxo sense aigua ni haver esmorzat. Se suposa que en aquest poble hi ha un control i una water station, però tot i que travesso tot el poble no ho veig.

Hi ha un nepalès fent exercici.

La sortida és molt bonica, tot pla vorejant l’aigua. Després vindran les pujades i baixades.
















sdfsf

jdjd


kdkd

 

2012 Top Ten Contries Ranking visiting Annapurna Trekking

 Ranquing de visitants dels Annapurnes per paisos

 

 

 

Comparatives de dades: quants turistes visiten els Annapurnes 1996-2012

dades de quants turistes per països fan el trekking dels Annapurnes l'any 2012

kkjjk

 

Ghermu – Tal

Dia 2 (1-10-2013): Ghermu (1130m) – Tal (1700m). Distància: 12km. Desnivell acumulat 570m.


Dormo bé, realment els llits són còmodes, no com ahir. Hi ha unes quantes aranyes a l’habitació, però arribem a un pacte i em deixen l’habitació per mi soleta.

Em llevo a les 6, però entre cargolar el sac de dormir i esmorzar el porrige with apple es fan les 7.

Serà l’única i última vegada que faig servir el sac. També he après què és el porrige i que està horrorós.

 

Travesso tot el poble de Ghermú i baixo per travessar el riu per un pont. El dia s’està aixecant ennuvolat, emboirat a dalt de les muntanyes, plovisca una mica. Ahir vaig rentar les samarretes, les he trobat xopes. La roba interior ha servit de dormitori a les nombroses papallones que hi ha per tot arreu.

Si ahir estava el camí enfangat, avui esta moolt enfangat.

Ja fa molta calor, i hi ha molta humitat.

M’adalanta l’Iñaki i ja no el veuré més.

Arribo a Chyanche i menjo un Dalbat.

Avui tot és pujar i baixar, un dia molt dur.

Pillo unes quantes sangoneres, suposo que degut a que hi ha molts rierols per travessar.

He fet varis tes i parades pel camí, també he descobert que les formigues han envaït el meu rebost de xocolatines i em dedico a fer-les fora una a una.

M’adelanta amb grup d’uns 30 alemanys i un altre grup de 6 xinesos que no saluden.

Arribo a Tal a les 17:30, molt tard, ja fa estona que el sol s’ha post. Em quedo a la primera guesthouse. Sopo sopa d’all.

Serà l’últim dia que vegi tants insectes, a partir d’ara ja farà més fred i no caldrà esquivar-los per anar al lavabo.

Bhulbhule – Ngadi – Bahundanda – Ghermu

 

Dia 1 (30-9-2013) : Bhulbhule (840m) – Ngadi (890m) – Bahundanda (1310m) – Ghermu (1130m). Distància: 13km. Desnivell acumulat 660m

 

 

Ahir a  les 9 ja estava dormint. Aquí no hi ha res a fer i estava feta caldu del viatge en bus.

Abans de les 24h ja m’ha despertat el riu, fa molt soroll, i em passo la nit pensant que plou a bots i a barrals. No puc dormir, no sé si no tinc son o que el llit està mooolt dur.

A les 5 m’aixeco, ja estic amb diarrea: ahir vaig menjar massa fruita. Vaig comprar una pila de provisions a Katmandú, pensant que no trobaria menjar, i hi ha paradetes amb jalu cada 5 minuts.

Faig la motxilla i som-hi.

Esmorzo chapati amb melmelada en una altra gesthouse, en aquesta que veieu a la fotu

 

 

Començo a caminar, vaig molt a poc a poc, vaig fent parades per beure aigua i per menjar-me xocolatines (a Katmandú en vaig comprar una muntanya, a més de les barretes energètiques que ja portava de Barcelona).

Faig una parada en una de les múltiples cases de te, xerro amb la mestressa, em pregunta que si vaig sola, em diu que molt bé, m’explica que ella té 28a. Xerro amb un nano austríac, ell s’ha pillat un portejador, i es queixa que va molt ràpid i la feinada que té per atrapar-lo.

Pel camí em trobo dos nois polacs que caminen amb una americana i una mexicana.

El camí és força pla, la pista és ample, de tant en tant passen camions.

 

 

Després d’una forta pujada s’arriba a Bahundanda, són poques cases aplegades al voltant d’una plaça amb un arbre central. Hi ha un XecPoint. Entro a dinar en un local on hi altra gent, em demano el mateix que ells: Dal-bat. És el plat típic: arròs amb llenties. Ja ho tenen apunt i m’ho serveixen de seguida. Xerro amb el guia i dos francesos de Lille.

Torno a caminar, al cap d’una estona em torno a trobar el noi austríac. De tant en tan em torno a trobar algun rastrejador.

Deu haver plogut molt perquè està tot ben enfangat. Puc decidir entre caminar entre una ampla pista enfangada o un estret camí enfangat. Potser a la pista hi haurà menys sangoneres.

 

A partir de Bahundanda les vistes milloren molt. Tot molt verd, molt xulu i cascades per tot arreu.

Pillo una sangonera, sempre al peu dret. Ara ja no tinc els turmells gens edematosos.

Em trobo un noi de Bilbao, Iñaki, ha viscut 4 anys al Poblenou i parla el català prou bé.

M’explica que ho he fet malament, que la gent primer va a la Índia i després al Nepal, per descansar dels indis.

 

Arribem a Ghermu, són poc més de les 3. Ens apalanquem a la primera guesthouse, té unes vistes molt xules. Regategem les habitacions si ens quedem a jalar. Demanem Spring Roll i Sopa d’all, triguen una mica.

Era el primer dia de camí i estava feta caldo de tant puja i baixa, sobretot l’últim tros. Encara no ho sabia, ja que avui tot just era el primer dia de camí: totes les guesthouse tenen menú, però no tenen mai res a punt, tu ho demanes i llavors t’ho fan i triguen entre 30 i 60 minuts. Ells mai tenen pressa. Lo raro va ser lo d’ak migdia a Bahundanda, va ser l’única vegada que em vaig trobar el menjar ja apunt.

M’entre fan el menjar me’n vaig a dutxar, es fa estrany dutxar-se amb unes vistes tan xules, finalment amb aigua calenta!

M’en vaig a fer qigong i actualizo el diari.

Apareix el senyor de la guesthouse a preguntar-me què vull per sopar. Em fa molta propaganda de la pizza de mushrooms locals i jo li dic que millor arroç amb bolets.

Ara fa fred, he rentat la roba, tb fa molta humitat i no tinc clar si demà estarà eixuta.

El senyor explica que és professor, l’escola està a mitja hora a peu. Hi ha nens que tenen que caminar més d’una hora per arribar-hi.

Diu que cada dia és diferent, avui només 2 trekkers, ahir 13 i abans d’ahir 20