23/7/2009 15:54
chengdu, 23-7-2009, 21:11
hola a tots,
l'últim dia k us vaig escriure era a Canton. Han passat moltes coses.
Vaig agafar un avió fins a Chongqing, i vaig perdre la guia Lonely Planet en un taxi. Ja me'n vaig adonar de seguida. Pero ja qui sap on era.
Només arribar a Chongqing vaig anar a la llibreria de llengues estranjeres, la Xinhuà, una mena de FNAC de 5 plantes. On hi ha de tot. Esperava trobar-hi una lonely en anglès, com les havia vist a Pekin o a Shanghai. Però que va, només hi havia llibres en xinès. 5 plantes.
Una planta, la tenien dedicada a llibres per aprendre anglès. On uns xinets ja em llogaven com a professora d'anglès. No mira, jo es que el meu anglès tampoc és tan bo, i només em quedaré avui a la ciutat.
Res.
Sense guia a Xina.
Sort k m'havia imprès uns resums.
I passejant pels carrers comercials, entrapusso i em trenco l'ungla del dit gros del peu.
I us preguntareu k hi havia anat a veure a Chongqing, doncs l'eclipsi solar.
I si. Fins i tot va fer bon temps.
M'havia mirat les previsions del temps el dia anterior i estava previst núvol amb risc de plujes. A Shanghai fins i tot llamps i trons.
No sé quin temps va fer a Shanghai, per aquí va estar molt despejat.
Al final vaig v
eure l'eclipsi des de davant de l'estació de tren. Va ser curiós veure tota la penya, amb una mena de vidre gruixut que venien a cada cantonada, mirant el sol.I quan l'e
sclipse va ser total, tothom va dir ohhh, com si hagessin coronat un castell.No és que es fes fosc, va disminuir la quantitat de llum, semblava que estigu
és núvol, i el sol era molt curiós de veure, aquell fi cercle de sol allà lluny.
i d'aquesta foto, quan el sol ja comença a despuntar, es veu que en diuen "en anell de diamants"
M'ha quedat prou bé, oi?
i això que no portava trípode
i cap a Dazu, a veure les coves de Dazu, Dazushike
i aquests són els dos xinets que se'm van apalancar a Dazu, ens vam trobar a la ciutat, en un restaurant, i en descobrir que tots anàvem a visitar les coves, doncs hi vam anar plegats.
i això és una representació del seu infern,
s'assebla bastant al nostre, oi? 
i avui, deprés de 5 hores d'autobús, he arribat a Chengdú,
Costa de creure que sigui la mateixa distància en km que hi ha entre Hong Kong i Guangzhou i que abans d'ahir en tren, tipus AVE a 200km h, vaig fer en 50 minutets.
i m'ha costat una mica trobar un ciber,
però al final l'he trobat,
és que els posen en uns llocs
Costa de creure que sigui la mateixa distància en km que hi ha entre Hong Kong i Guangzhou i que abans d'ahir en tren, tipus AVE a 200km h, vaig fer en 50 minutets.
i m'ha costat una mica trobar un ciber,
però al final l'he trobat,
és que els posen en uns llocs
Chengdú
28/07/09 20:59
hola a tots,
mica a mica ja li vaig pillant el trukillo a això de localitzar cibers. Normalment són en un tercer pis, el segon acostuma a estar buit, sembla com ficar-se a la gola de llop. Suposo k hi deu haver algun cartell identificador, però no tinc ni idea de quin. Normalment va precedit per una sala de maquines abarrotada de xinets jugant a maquines, i finalment, més amagats, hi ha com uns 300 ordinadors esperante, amb unes pantalles enormes, que en fan dues de la que tens a casa. Sempre son xinetes les que regenten el local, mai parlen una paraula d'anglès, i és molt barat, 3 yuans la hora (uns 30 cèntims d'euro).
bueno, han passat moltes coses.
I és que he estat en llocs on no hi havia cibers, o jo no tenia esma per anar-lo a buscar.
Primer de tot dir-vos que des de Chiongqing que tinc diarrea. Ja ha tingut temps de millorar, d'empitjorar i d'estabilitzar-se. Ha millorat gràcies a les agulles i a una dieta estricte de mifan (arròs al vapor), que aquí és bastant fàcil d'aconseguir. Hi ha empitjorat quan em començo a saltar la dieta, i deixo de punxar-me.
Chengdú.
Chengdú.
Situat a la província del Sichuan, es on l'any passat hi va haver el terratrèmol. No he anat a la zona afectada.
L'any passat, quan vaig visitar el Museu d'Art Modern de Pequín, els quadres amb temàtica del terratrèmol van ser els que més em van impactar. Hi eé que l'exercit hi va anar en missió de salvament. A salvar la penya. El que els va donar més feina van ser les inundacions posteriors, ja que va ploure molt i els cursos dels rius s'havien alterat. Van haver de fer empalizades de sacs per protegir les ciutats i els camps de refugiats, i quan es van acabar els sacs, s'hi col•locaven els propis soldats fent de barrera contra l'aigua. I allí s'hi estaven dies i setmanes, i es veu que agafaven de tot, fongs, paràsits, etc. És per això que els xinesos veuen amb molt de respecte i admiració al seu exercit.
El primer k vaig fer a chengdu va ser anar a veure els pandes.
Si, són una monada.
Aquí podeu veure la muntanya de guiris fent fotos embadalits davant dels pandes, que no paren de fer monades.
I a Chengdú, una cosa obligada per anar a veure són els pandes, o com allà en diuen XiongMao (ós-gat). Casualitat que fés dos dies que havien nascut una bessonada de pandes, que els tenien a la incubadora del parc.Dp men vaig anar a veure el gran buda de Leshan.
com veieu la wiki és una joia.
si ha dazu se'm van apalancar una parelleta de xinets, a Leshan va ser un xinet.
Mig en anglès i mig en xinès, algo de comunicació hi ha.
De fet, equival a un master en comunicació.
Vaig aprendre que peix en xinès es diu yü.
Vam sopar un menjar típic de Leshan, el hot spot, no sé com se diu en xinès, però ho tradueixen així. Vas al restaurant, on la taula té un forat per on hi ha una bombona de butano que escalfa un perolo ple de caldo amb verduretes. Normalment està a tope de picant, ja que a Chengdú els hi va molt el tema picant. Això vol dir que hi ha més proporció de picant que de menjar.
Per sort ho van pillar, que sense picant vol dir sense GENS de picant.
I allà a la perola hi van posar un peix, que abans el tenien en una palangana a l'entrada del restaurant, doncs el van tallar a trocets i a fer xup xup.
Boníssim estava, hi a la meva panxa li va sentar de meravella, el peix bullit.
i l'endemà cap a Emeishan
aqui
pode
u veure com es pot visitar el Gran Buda de Leshan amb barca.
i aquí tenim el costum d'encendre encens davant de cada temple. És obligatori que cada ofrena sigui d'un mínim de 3 bastons d'encens.
i l'endemà cap a Emeishan
aqui
pode
u veure com es pot visitar el Gran Buda de Leshan amb barca.i aquí tenim el costum d'encendre encens davant de cada temple. És obligatori que cada ofrena sigui d'un mínim de 3 bastons d'encens.
i l’endemà cap a
EmeiShan
i si a Leshan va fer sol i molta calor i vaig suar com mai, doncs a EmeiShan feia fred. És una muntanya i té 3077m.
El canvi va ser espectacular. Núvols, pluja i plugim, i fred.
Ja havia pres un jersei i una jaqueta, però de pantalons m'havia emportat els curts, de manera que vaig improvisat un pareo amb la manta de l'avió. Abrigava bastant. Més el xubasquero de plàstic.
Les ordes de turistes xinesos es van mantenir. N'hi havia a patades. Concretament a autobusos plens.
Després de patejar un bon rato, de 2 h d’autobús pujant muntanya, de tornar a patejar, de telefèric, i de tornar a patejar, per fi a dalt. I pluja i núvol. Ho sigui que de vistes espectaculars, doncs poc o res.
Dormir en un dels hotels que hi ha dalt de la muntanya i llevar-me a quarts de 6 per veure sortir el sol.
Plou.
Encara hi ha menys vistes que ahir el vespre.
Recollir els trastets i cap avall. Plou bastant més que ahir.Patejada, telefèric, patejada, 2 hores d’autobús, recollir maleta, i dues horetes més i per fi a Chengdú. Encara plou. Ara agafar autobús cap a la Muntanya del Drac Blau. 2 horetes més d’autobús.
moneta fotent-li el jalu als turistes despistats
cremant incens a EmeiShan
i aquí teniu el costum de llençar pregeres des de dalt del precipici d'Emeishan. Aquesta és gratuïta. Les banderetes les reparteixen el monjus. Tot un detallassu per part seva.
vaig arribar k eren les tres tocades, i a les 5 xapaven.
i cap dalt. A grimpar per la muntanya. Vaig pujar fins el primer temple, on tenien allotjament, i allí em vaig quedar. Vaig fer amistat amb 3 xinets de Chengdú, amb ells ens en vam anar a inspeccionar pels camins. Però va començar a ploure i ho vam deixar estar.
A dormir com les gallines, i a llevar-se quan sola el gong.
A quarts de 6 del matí.
I a grimpar per la muntanya. Sorprenentment no plovia. Va fer un dia esplèndid, amb molt de sol. Feia més aviat fresca, ja que la muntanya tb és alta.
Va ser fantàstic. Esborronador. Encisador, un plaer per l'ànima.
Els esglaons conformant sinuosos camins per entre el bosc, els ocells cantant, i jo badant a cada pas.
Mirant el paisatge i mirant el terra. Ja que estava mullat de la pluja d'anit i relliscava bastant, i feia baixada. En 3 hores, de tranquilitat absoluta, quasi sense trobar-me ningú, baix arribar al següent monestir, no vaig poder pujar més ja que el camí estava tallat, els xinets m'havien explicat que hi havia hagut desprendiments i havien tallat alguns camins.
Aquí vaig arribar a la conclusió que lo meu és el Taoisme.
Em va agradar molt més k les dues altres muntanyes budistes, l'Emeishan i Leshan.
Això d’aquí només es podia definir com tremebundo.
Doncs cap baix, agafar el funicular i cap dalt, a veure el monestir de dalt de tot, amb aquestes ja feia bastanta calda, i el nombre de turistes xinesos havia augmentat considerablement. Tampoc podia pujar més amunt, i me’n vaig anar a inspeccionar el costat dret de la muntanya, amb els respectius monestirs.
Aquell dia, vaig estar patejant des de les 6 fins les 4 de la tarda. Em vaig repassar tots els camins de la muntanya, tant que vaig sortir per una urbanització.
2 horetes més d’autobús i cap a Chengdú. I ara amb destí Yunnan, els Núvols del Sud.
Opció autobús descartada per sobredosis.
opció tren descartada per la durada, 22h.
només queda opció avió.
Cap a l'aeroport i a pillar el primer avió k hi hagi. Tants com vulgui. I a les 10 del vespre arribo a Lijiang.
Aquí no parlen xinès sinó naxi, una de les 54 minories de la Xina.
i avui me la he patejat.
Primer Llac del Drac Negre i tarda ciutat vella.
Després de sopar massatge als peus. Que ja s'ho mereixien.
i després localitzar ciber.
una abraçada a tots,
.
continuació
.
Del 6 de juny al 4 d'octubre, arriba al Museu Marítim de Barcelona l´ exposició de l'any: "Tutankhamon: Descobreix la tomba i els seus tresors". Per primera vegada el tresor funerari del llegendari faraó tal i com va ser trobat pel seu descobridor Howard Carter al novembre de 1922. Un viatge en el temps al misteriós món de l'Antic Egipte que combina la difusió històrica amb finalitats educatives per a tota la família. L'exposició presenta la reproducció a escala original, única en el món, de tres de les quatre càmeres funeràries de Tutankhamon, així com més de 1.000 rèpliques de peces de l'aixovar funerari realitzades per 100 artesans egipcis seguint les tècniques tradicionals. El conjunt de l'exposició permetrà al visitant a través d'un àudio guia gratuït evocar l'època daurada dels faraons amb els mitjans més moderns. Vine a descobrir la tomba de Tutankhamon i els seus tresors.
Entrades
