Kees Van Dongen

11 juny al 27 setembre 2009

Kees Van Dongen va ocupar un lloc determinant a les grans agitacions artístiques de principis del s.XX, especialment dins del fauvisme. Aquesta exposició mostra l’evolució de l’artista, des dels seus anys de formació fins al cim de la seva carrera. Company temporal de Picasso al Bateau-Lavoir, va establir uns vincles i uns intercanvis estètics amb ell àmpliament evocats aquí. Van Dongen, nascut als afores de Rotterdam, va desenvolupar la major part de la seva carrera a París, on es va establir a partir del 1897.
L’extravagància i la virulència de les teles de Van Dongen van tenir repercussions a l’estranger, especialment dins del grup expressionista alemany Die Brücke, la qual cosa, juntament amb un orientalisme contemporani al de Matisse, situa Van Dongen al primer pla de l’avantguarda. Les seves obres, brillants i impúdiques —sovint comparades amb «prodigiosos excessos de llum, de calor i de color»— són bona prova de l’afirmació del seu propi estil dins de l’art modern, al costat de Matisse i de Picasso.
El recorregut de l’exposició és cronològic i engloba els diferents àmbits d’expressió de Van Dongen: la pintura, evidentment, gràcies a la qual, segons Élie Faure, l’artista «va escriure el poema sensual del món», però també la il·lustració i l’obra gràfica. L’exposició ofereix també una perspectiva inèdita sobre l’artista, gràcies a les noves recerques i a la presentació d’obres fins ara molt poc conegudes.

Museu Picasso de Barcelona

Els ibers, cultura i moneda

21 maig 2009 - 2 maig 2010

Les monedes encunyades pels ibers són un testimoni magnífic de la història d’aquests pobles que, entre els segles VI i I aC, van desenvolupar una de les cultures més importants de la península Ibèrica. L’exposició es proposa analitzar tot allò que el numerari dels ibers aporta al coneixement de la seva cultura. Amb aquest objectiu, les monedes es mostren acompanyades d’altres objectes fabricats per aquests pobles. El primer àmbit tracta dels inicis de l’arribada de la moneda als territoris ibers i de les seves primeres encunyacions, emeses sobretot en el marc de la Segona Guerra Púnica. El següent àmbit mostra com al llarg dels segles II i I aC, ja sota el domini de Roma, els ibers van obrir un gran nombre de tallers monetaris, i també com els celtibers fabricaven numerari amb característiques similars. Finalment, el tercer àmbit analitza les iconografies de les monedes on hi trobem personatges, animals i objectes que ens acosten al món sobrenatural i mític dels ibers i celtibers, així com la vestimenta i l’armament que utilitzaven. Les monedes portaven sempre gravat el nom de la ciutat o de la tribu emissora i, en ocasions, també el nom de personatges. Aquestes inscripcions són sovint l’únic testimoni que ha quedat del nom de les seves ciutats i dels magistrats que les van governar.


Museu Nacional d'Art de Catalunya
Palau Nacional.
Parc de Montjuïc 08038 Barcelona