divendres, 14 d’agost del 2009

grips





i que cadascú prengui les pròpies conclusions

operació pandèmia

Vacuna contra la grip porcina

La Dra. Rauni Kilde

tamiflu

Butlletí Grog de la Fundació Institut Català de Farmacologia
vejeu l'apartat que parla dels efectes secundaris del tamiflú, i tot només per estalviar-te un dia de grip
Señora Ministra de Sanidad, escúcheme usted

Xavier Castells "La gent sap que la grip es passa a casa"

GripA Mortal

La grip espanyola del 1818

l'agulla enverinada

el poder que mata la gent

aquesta grip durarà tant com duri a la tele

Ten things you're not supposed to know about the swin flu vaccine

H5N1 mixed with Human Flu Vax

We still don't know if vaccines are safe

More Vaccines - More Autism

vacunes

campanes per la grip A
campanya a internet

Miguel Jara, periodista especializado en investigación en temas de salud y ecología
"La ciudadania es víctima del marketing del miedo"

Una reflexió

Teresa Forcades: "És absurd el que es fa amb la grip A"

Teresa Forcades a TV3 amb Josep Cuní

Teresa Forcades: "Les vacunes i l'abús de confiança"

confirmació a la premsa xeca de l'incident Baxter-Biotec

lliga per la llibertat de vacunació

vídeos de la lliga per la llibertat de vacunació

Semana Internacional Víctimas de las Vacunas
más gripe da el hambre

miedo al virus 1 i 2

La UE investiga cinco muertes producidas después de recibir la vacuna contra la gripe A
.
Jane Burgemeister

vacunes

Farmacríticxs

Salut amb seny

Pandemia Gripe Aviar: La nueva estafa mediática se hace tangible

Estudio confirma que la vacuna contra la gripe te hace enfermar








La ciencia del pánico

la casa dels números

el rapto de Higea


diumenge, 12 de juliol del 2009

Xina 2009

bueno penya,
encara no he acabat de repassar les exactament 10464 fotus que he fet durant els 25 dies k he estat a la Xina.
De totes les més de deu mil fotus, només en dues hi surto jo.
Aquesta n'és una, a Shilin, el bosc de pedra, aprop de Kunming

















i akest ha estat l'itinerari i les fotus k vaig fer cada dia:

17 juliol pillo l'avió a Barcelona a les 18:50
18 juliol arribada prevista a les 17:20 a Hong Kong, 14 fotus
19 juliol Kowloon, 240 fotus
20 juliol Guanzhou, 320 fotus
21 juliol Chongqing, 9 fotus
22 juliol eclipse de sol i Dazu, 345 fotus
23 juliol Chengdú, 0 fotus
24 juliol Leshan, 413 fotus
25 juliol Emeishan, 541 fotus
26 juliol Muntanya del Drac Blau, 235 fotus
27 juliol Lijiang, 585 fotus
28 juliol Estanc del Drac Negre, 170 fotus
29 juliol Muntanya del Drac de Jade, 813 fotus
30 juliol Dali, 98 fotus
31 juliol Shilin, 249 fotus
1 agost Kunming, 39 fotus
2 agost Longshen, 685 fotus
3 agost Longshen, 812 fotus
4 agost Yangshou, 1512 fotus
5 agost Guangzhou, 70 fotus,
6 agost HuangShan, 1060 fotus
7 agost HuangShan, 1271 fotus
8 agost Beijing, 531 fotus
9 agost Artist Area 978, 83 fotus
10 agost a les 11:25 sortida des de Pekin, arribada a les 21:30 a Barcelona

total 25 dies i 10.085 fotus


horaris de tren a Xina

més horaris de tren a la Xina

i més horaris de tren a la Xina

allotjament



kowloon, 19 juliol 2009, 12:38 am
"Ja he arribat jo, la maleta encara no"


holA penya,
doncs aquí estic, esbarallant-me amb un teclat forrat.
molt ddifícil d'escriure-hi.

bueno, avui, fa unes hores he aterrat a Hong Kong, concretament a la illa de Lantau.
i el primerr contratemps ha estat descobrir que la meva maleta no hi era.
n'hi havia dues d'igualetes a la meva. Però no eren la meva maleta.
Aixxò si, hi havia dues samsonite igualetes a la meva. Una a nom de un tal Zheng, i l'altra a nom d'un tal Smith. Pero la meva no.
Doncs a protestar.
Aquí la penya no parla xinès. Sinó cantonés. I parlen un anglèss prou bo. bastant millor que el meu.
Resulta que el senyor Zheng ja havia fet una reclamació per pèrdua de maleta.
Serà el senyorr Zheng o sera el Mr. Smith, qui s'hagi emportat la meva maleta.
total, que em donen un paperot i kedem k quan sàpiguen alguna cosa de la meva maleta, doncs ja me la enviaran al meu hotel.
Així k j em teniu. aterrant a Hong Kong amb lo puesto, o sigui, en plan hivernal.
i és que dins els avions fa bastant de fred, però a HK fa bastanta calta, tirant a molta. I jo amb xandall i les dues samarretes i la jaqueta tot posat. I dins la motxilla: la mega càmara fotogràfica, una altra samarreta i una altra jaqueta i poc més. la manta del avió.
Ni necesser, ni roba interior, ni muda, ni els meus resums del viatge amb kè veure i on anar i que visitar.
Un desastre vaja.
I cap a l'hotel en bus. Baixo a Yau Ma Tei, a Nathan Street, i a buscar l'hotel amb el mapa del google maps. Trobo el mercat nocturn de Temple Street, ple de subenirs pels guiris.
Em compro unes calces calvinklein-gucci. El venedor m'assegura k són de la meva mida, jo les veig una mica justes.
i els pantalons costen més, akí les xinetes només gasten texans tamany minimalista. Finalment en trobo uns k no són texans, tot i k si basant curts.
I a Hong Kong hi deu ploure molt, quan he arribat els carrers estaven mullats, i ara s'ha posat a ploure i encara no ha parat.
Trobo l'hotel, efectivament no era gaire lluny. L'habitació té l'espai molt aprofitat, però té raspall de dents i sabó i paper de vàter. Molt bé.
Me'n vaig a sopar una micaa.
Aquí es porta el peix fresc i lo picant.
Deu portar 2-3h plovent i bastant.
Me'n vaig a dormir,
una abrazada a tots,


Sopant a Temple Street

















kowloon, 20 juliol 2009, 12:36am
"Ja he arribat, jo, i la maleta tb"


holaa tots,
doncs si, finalment ha arribat la meva maleta.
ke bé!
ha estat tota una alegria quan a l'hotel m'han dit k ja havia arribat.
avui he patejat per Honk Kong i Kowlon.
Tant k estic feta caldo.
bona nit,


vistes de Hong Kong des de l'avinguda de les Estrelles de Kowlon


























Guang Zhou
Data: 20/07/09 18:14
Guang Zhou, 20-7-2009, 23:44


hola a tots, avui ha fet un sol espatarrant!
no m'ho esperava pas. Després d'arribar el dissabte a la tarda a Hong Kong, i que plogués tot el vespre, i diumenge també, només pluja per sobre.
I quan avui m'he llevat, i he vist que feia sol, ha estat tot un descobriment.
Així, que enlloc de marxar ben d'hora cap a Guanghzhou, província de Guangdong, més coneguda com Canton. Doncs m'he n'he anat un altre cop cap al camí de les estrelles. Així és com es diu la riba de Kowloon, la part peninsular des d'on es veu tota l'illa de Hong kong, i on hi ha les empremtes de totes les estrelles de cine de Hong Kong, que són moltes, el més famós el Jackie Chan.
És una vista fantàstica, tant de dia com de nit.
I després me n'he anat al Museu d'Art de Hong Kong. Hi havia una exposició temporal sobre el Louis Vuitton, ha estat curiós conèixer una mica la vida d’aquest home. Com es va fer famós per dissenyar maletes de viatge còmodes i pràctiques en un moment en que ningú ho havia fet. Habitualment d’això se'n diu ser pioner, o innovador.
Tampoc sabia que els últims dissenys els havia fet el Murakami, el dibuixant de còmic manga, no pas l'escriptor. Continua molt llest ak Louis Vuitton.
I cap a Xina me n'he anat.
En metro fins la frontera, i dp encara no m'havia decidit si fer-ho en tren o en autobús. La Lonely Planet era inconcluent, en l'apartat de Hong Kong deia que per anar a Guangzhou el millor era el bus, i en l'apartat de Guangzhou posa k el millor per anar a Hong Kong és el tren. La recepcionista de l'hotel m'havia dit k el millor era el bus, però que a tots els estrangers ens agradava més el tren, però ho havia dit com si fos una mania.
I així estava jo al metro fent transbords de línia a línia, k no sé quantes línies hi ha, tot molt ben explicat, molt, molt bé.
I amb aquestes k faig amistat amb un noi de la índia, de nom impronunciable k ja no recordo, algú així com Lenah. De nom occidental s'havia posat Francesc Xavier. Resulta k fa una pila d'anys k treballa a Hong kong, per Inditex, fent roba i gestionant-ne les botigues de Hong Kong i Xina (Zara, Massimo Dutti, Bershka, i ja coneixeu la resta). I k se'n anava a Canton a veure els seus tiets. I a més a més, s'ha germana viu a Tenerife.
I per descomptat parlava un anglès perfecte, com la majoria de honkaionesos. Molt bé, molt bé.
I m'ha explicat l’èxit k tenia Inditex a la Xina i Hong Kong.
També em parlat del temps, i jo li he preguntat si sempre plovia. I m'ha explicat k ak temps ha estat una mica excepcional, ja que el dissabte a la nit va passar un TIFON.
Tate.
Això explica allò dels dies tant plujosos. Fins i tot avui, feia sol i plovia. I tothom tant tranquil amb el seu paraigües, les botigues amb paraigüers o amb bosses de plàstic llargues per poder posar-hi el paraigua i no mullar-ho tot. Cartells per tot arreu COMPTE K RELLISCA, les parades amb plàstics per cobrir el gènere, en resum tot a punt per la pluja.
Menys el meu hotel, k jo no podia dormir pel jetlag i només feia k sentir pluja i ràfegues de vent. I la sensació es que se m’emportava. Un 17è pis, en una habitació de 3m2, contant el bany. Quatre habitacions per planta.
Bufava d'una manera que semblava que mogués l'edifici a cada rebuf.
I jo k em deia, "son imaginacions teves, t'ho sembla que bufi molt fort, només t'ho sembla. T'ho sembla molt sovint, però només t'ho sembla".
I ara resulta k hi havia hagut un Tifon. Tela!

Ja sabeu d'on prové la paraula, del xinès Tai Feng "gran vent", d'aquí va passar al anglès, que en va conservar la fonètica, i a nosaltres ens ha arribat la grafia anglesa.

Bueno nois,
us deixo,
k Canton és molt xula, no hi plou, i l'habitació de l'hotel en fa 4 de la d’anit.
una abraçada,







continuació
Ja he vist l'eclipse
Chengdú
La Muntanya del Drac de Jade
Ja sóc al Yunnan
Longshen
Un altre cop a Cantón
Pekín

dimecres, 8 de juliol del 2009

Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l'edat mitjana

Inici: 24/04/2009 - Fi: 03/08/2009
Museu d’Història de CatalunyaDel 7 de maig al 2 d’agost de 2009
Museu Nacional d’Hongria, Budapest. Del 4 de setembre al 29 de novembre de 2009
L’exposició, organitzada conjuntament pel Museu d’Història de Catalunya i el Museu Nacional d’Hongria, dóna a conèixer les relacions que es van establir entre ambdós països al llarg del període medieval. Uns lligams que es van fonamentar sobre les estratègies matrimonials entre les dinasties governants d’ambdós països, les cases d’Aragó i d’Àrpad, i que van donar lloc a quatre matrimonis reials entre el segle XII i començament del XVI. Les protagonistes d’aquests enllaços són quatre princeses que esdevindran reines: Constança d’Aragó, Violant d’Hongria, Beatriu d’Aragó i Maria d’Habsburg. Totes elles afirmen el seu paper polític en el si de les estructures de poder de les corts medievals i representen quatre models diferents d’exercir la seva autoritat.L’exposició reuneix un important conjunt de més de 200 peces procedents de museus i col·leccions d’Europa i els Estats Units entre les quals destaquen un conjunt de taules procedents del Musée Languedocien de Montpeller, on es troba l’única representació coetània del rei Jaume I; el tresor de Santa Isabel de Portugal, del Museu Machado de Castro de Coïmbra, elaborat per mestres orfebres de la Corona d’Aragó; part del conjunt funerari de Constança d’Aragó, procedent de la catedral de Palerm; una selecció de la Biblioteca de la reina Beatriu i el seu germà Joan d’Aragó; i una important mostra d’objectes sobre els orígens del poble magiar procedent del Museu Nacional d’Hongria a Budapest, on es podrà veure l’exposició posteriorment.

Museu d'Història de Catalunya
De dimarts a dissabtes, de 10 a 19 h.
Dimecres, de 10 a 20 h.
Diumenges i festius, de 10 a 14,30 h.
Dilluns no festius, tancat.

Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar)08003 BARCELONA (Barcelonès)
Telèfon 93 225 47 00 93 225 47 26 93 225 47 32
mhc.cultura@gencat.cat

Transports i vies d'accés
Autobusos 14, 17, 19, 36, 39, 40, 45, 51, 57, 59, 64 i 157
Metro L4 (groga) Barceloneta

dimarts, 30 de juny del 2009

Narratives de l'Índia al segle XXI: entre la memòria i la història


CASA ÀSIA EXPOSA L’OBRA DE 10 ARTISTES CONTEMPORANIS INDIS
La cara més íntima de l’Índia
del 01/07/2009 al 30/09/2009


Jugant amb el concepte de subjectes translocals, éssers nòmades que vivim en un lloc del planeta, però sempre en trànsit, 10 artistes d’Índia es fan ressò, a partir d’avui a Barcelona, de la nova identitat postcolonial del seu país. En formats com l’escultura, la fotografia, el vídeo i la pintura, l’art d’aquests creadors indis, i ells mateixos, ja coneguts internacionalment, ofereixen la seva mirada a la vida pública i privada d’una Índia amb un pensament que ja no se subjecta a les teories dominants de la seva història com a colònia britànica.La mostra Narratives de l’Índia al segle XXI: entre la memòria i la història, que s’inaugura aquesta tarda a Casa Àsia (19.30 hores), ens parla, a través de l’art, d’allò que no coneixem: el camí íntim entre la vivència i el record d’un país que fins al 1947 no va aconseguir la seva independència.LA RUPIA GEGANT / “L’art contemporani indi és essencialment narratiu, explica i fa al·lusió a la vida privada del subjecte i a la història d’un país, de la multitud, d’aquella realitat presumptament objectiva”, explica la directora de Cultura de Casa Àsia i comissària de l’exposició, Menene Gras. Entre les obres exposades, Gras destaca la de l’artista Jitish Kallat, Death of Distance, l’escultura d’una rupia gegant, “homenatge a una nena que als 12 anys es va suïcidar perquè la seva mare no li va poder donar una rupia per dinar al col·legi”. L’itinerari d’aquesta exposició col·lectiva explora també el procés d’apertura que experimenta Índia des dels anys 90. La mostra ha reunit 45 peces de 10 emblemàtics artistes com Nalini Malani, Vivan Sundaram, Ranbir Kaleka o Shilpa Gupta, que ja han exposat als principals centres culturals internacionals i que són “representa-tius de les estratègies que adopta el discurs en defensa d’una nova identitat postcolonial a l’Índia”, apunta Menene Gras. CARME ESCALES

Casa Àsia
Av. Diagonal, 373
Barcelona

dimarts, 23 de juny del 2009

història

Hans-Gert Pöttering, presidente del Parlamento Europeo
“Si la UE no es fuerte, ¿quién negocia de tú a tú con Rusia?”

Antoni Biada, descendiente del impulsor del primer ferrocarril de España
"Creían que dentro de la locomotora había caballos"

Robin Lane Fox, historiador del mundo clásico
"Una noche oí de Homero el final perdido de la ´Odisea´"

Sergi Grau, doctor europeo en Filología Clásica Griega
"Los filosofos eran los que habían alcanzado el secreto del buen vivir y vivían como se debe vivir"

marató

Alfonso Quatrecasas, estudioso de la antiguedad romana
"Ovidio quiso el placer de la mujer ..., y eso le costó la vida"

Isabel Rodà, especialista en Tárraco
"En Tárraco, Roma aprendió a ser Roma"

Teresa Carreras, arqueóloga
"A los antiguos romanos les pirraban las rubias"
07/01/2013
Pedro Olalla, embajador del helenismo "La civilización es una conquista muy vulnerable"
17/05/2012
La història oculta I, II, III

13-11-2009

Charles J. Merrill, doctor en Literatura Medieval
"Colón era un barcelonés que camufló su origen"

José Miguel Carrillo de Albornoz, coleccionista de anécdotas históricas
"¿Y si el comunismo salió de los forúnculos de Marx?"

Tomas Hijo, coleccionista de leyendas urbanas
"Verdad de mentira"
Cristóbal Serra, escritor, traductor y erudito asnómano
"Se impone un pacto con el asno"

Steve Taylor, investigador de la evolución histórica de la psique humana
"hace 6000 años se disparó el ego y empezaron las guerras"

Història de la cosmètica
(pàgines 6-26)

dijous, 11 de juny del 2009

Kees Van Dongen

11 juny al 27 setembre 2009

Kees Van Dongen va ocupar un lloc determinant a les grans agitacions artístiques de principis del s.XX, especialment dins del fauvisme. Aquesta exposició mostra l’evolució de l’artista, des dels seus anys de formació fins al cim de la seva carrera. Company temporal de Picasso al Bateau-Lavoir, va establir uns vincles i uns intercanvis estètics amb ell àmpliament evocats aquí. Van Dongen, nascut als afores de Rotterdam, va desenvolupar la major part de la seva carrera a París, on es va establir a partir del 1897.
L’extravagància i la virulència de les teles de Van Dongen van tenir repercussions a l’estranger, especialment dins del grup expressionista alemany Die Brücke, la qual cosa, juntament amb un orientalisme contemporani al de Matisse, situa Van Dongen al primer pla de l’avantguarda. Les seves obres, brillants i impúdiques —sovint comparades amb «prodigiosos excessos de llum, de calor i de color»— són bona prova de l’afirmació del seu propi estil dins de l’art modern, al costat de Matisse i de Picasso.
El recorregut de l’exposició és cronològic i engloba els diferents àmbits d’expressió de Van Dongen: la pintura, evidentment, gràcies a la qual, segons Élie Faure, l’artista «va escriure el poema sensual del món», però també la il·lustració i l’obra gràfica. L’exposició ofereix també una perspectiva inèdita sobre l’artista, gràcies a les noves recerques i a la presentació d’obres fins ara molt poc conegudes.

Museu Picasso de Barcelona

Els ibers, cultura i moneda




21 maig 2009 - 2 maig 2010

Les monedes encunyades pels ibers són un testimoni magnífic de la història d’aquests pobles que, entre els segles VI i I aC, van desenvolupar una de les cultures més importants de la península Ibèrica. L’exposició es proposa analitzar tot allò que el numerari dels ibers aporta al coneixement de la seva cultura. Amb aquest objectiu, les monedes es mostren acompanyades d’altres objectes fabricats per aquests pobles. El primer àmbit tracta dels inicis de l’arribada de la moneda als territoris ibers i de les seves primeres encunyacions, emeses sobretot en el marc de la Segona Guerra Púnica. El següent àmbit mostra com al llarg dels segles II i I aC, ja sota el domini de Roma, els ibers van obrir un gran nombre de tallers monetaris, i també com els celtibers fabricaven numerari amb característiques similars. Finalment, el tercer àmbit analitza les iconografies de les monedes on hi trobem personatges, animals i objectes que ens acosten al món sobrenatural i mític dels ibers i celtibers, així com la vestimenta i l’armament que utilitzaven. Les monedes portaven sempre gravat el nom de la ciutat o de la tribu emissora i, en ocasions, també el nom de personatges. Aquestes inscripcions són sovint l’únic testimoni que ha quedat del nom de les seves ciutats i dels magistrats que les van governar.


Museu Nacional d'Art de Catalunya
Palau Nacional.
Parc de Montjuïc 08038 Barcelona

diumenge, 1 de març del 2009

sopar de fisioterapeutes 2009






















”Re/Veure’ns les cares”



S’organitza sopar de fisioterapeutes pel proper divendres 27 de març 2009 a les 21:30 al Restaurant Sharlotte, Plaça Milà i Fontanals 9, de Vilafranca de Penedès.



Serà un menú de 25 eurus, amb 4 primers i 4 segons a escollir. Beguda i postres inclòs.



Informació i inscripcions al 647141625 Núria.



dissabte, 21 de febrer del 2009

Esquelets Malalts




Esquelets Malalts. Una visió de la malaltia a través del temps
DEL 5 FEBRERAL 30 JUNY 2009

Sota el comissariat d’especialistes en paleopatologia, l’exposició recull 136 peces procedents de col·leccions nacionals i internacionals que mostren, per primera vegada al nostre país, l’ampli ventall de malalties que van patir els nostres avantpassats.
Formada per restes prehistòriques, d’època clàssica, de l’edat mitjana o de temps contemporanis, les peces que es mostren presenten diferents tipus d’alteracions: anomalies congènites, traumatismes, infeccions, tumors, patologies articulars, trepanacions, lesions per violència, etc. La seva anàlisi, des d’una perspectiva evolutiva, evidencia que tots els grans grups de malalties que es pateixen avui tenen el seu origen en èpoques molt antigues i ens han acompanyat gairebé des de l’inici de la vida, perquè inevitablement vida, malaltia i mort són indissociables.
L’estudi de les restes paleopatològiques no només ens aporta informació de la malaltia en un individu aïllat, sinó que també ens permet avaluar l’estat de salut de tota una població a través d’una anàlisi més amplia. La paleopatologia ens informa més sobre la vida –aspectes curatius, socials i condicions de vida– que sobre la mort dels individus, aportant a l’arqueologia d’avui una informació imprescindible. Per exemple, la constatació de la supervivència en un individu afectat per una malaltia greu, ens documenta la solidaritat i l’atenció que els altres membres del grup han demostrat al malalt, i ens informa de les relacions socials que establiren en el passat.



HORARI D'EXPOSICIÓ I MUSEU:
De dilluns a dissabtes de 10h a 20h sense interrupció. Diumenges de 10h a 14h.
Els dies 25, 26 de desembre i 1 de gener, tancat.
El Museu ofereix visites comentades a la col·lecció permanent els dissabtes a les 11h (català) i a les 17h (castellà) incloses en el preu de l'entrada
Visites concertades per a grups amb inscripció prèvia al 93 488 01 88 o visites@museuegipci.com


FUNDACIÓ ARQUEOLÒGICA CLOS
MUSEU EGIPCI DE BARCELONA
València, 284. E-08007 Barcelona
Tel. (34) 93 488 01 88 · Fax. (34) 93 487 80 60
http://www.museuegipci.com/
TRANSPORTS:
Metro: L2, L3 i L4. Passeig de Gràcia. L1 Plaça Catalunya. L5 Diagonal.
Bus: 7, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 39, 43, 44, 45, 47 i Tomb Bus.
Renfe: Passeig de Gràcia o Plaça Catalunya.
FGC: Provença o Plaça Catalunya.

El Castell dels Tres Dragons

El Castell dels Tres Dragons. De Restaurant a Museu de Ciències Naturals


La sala de la Balena acull a partir del dia 20 de febrer una nova exposició temporal on s'uneixen l'art, la història i la ciència.
Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 que es va celebrar a Barcelona, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner va dissenyar un singular Cafè-Restaurant que 120 anys després encara mostra la seva esplendor. L'exposició permet recórrer la particular història d'un edifici emblemàtic, conegut popularment com el Castell dels Tres Dragons, des de la fi del segle XIX fins als nostres dies.


Comissariat, idea original i guió: Rossend Casanova

Producció: Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Dates: del 20 de febrer al 13 de setembre

Horari: De dimarts a dissabte de 10 a 18:30 h. Diumenge de 10 a 14:30 h. Dilluns tancat.

Adreça: Parc de la Ciutadella, s/n 08003 Barcelona Telèfon: 93 319 69 12 Fax: 93 310 49 99

Xina. Retrat d'un país

"Xina. Retrat d'un país (1949-2008)"
Barcelona. 12-03-2009 > 17-05-2009










Aquesta exposició reuneix imatges d'arxiu que documenten la història de la Xina en el complex període històric que va del 1949 fins al present recuperant, d'aquesta manera, la història viva d'un poble a través d'imatges que s'han convertit en autèntics símbols de la història.

Casa Àsia
Palau Baró de Quadras
Av. Diagonal, nº 3730 - 08008 Barcelona
93 238 73 37
Parada de metro: Diagonal


Sala d’exposicions i Sala TransÀsia - 3a planta:-
De dimarts a dissabte de 10 a 20 hores
Diumenge de 10 a 14 hores
Dilluns tancat

Sorolla. Visió d’Espanya

20 de Febrer de 2009 - 03 de Maig de 2009

Entrada gratuïta



















Joaquim Sorolla: Ayamonte. La pesca de la tonyina ©Hispanic Society of America, Nova York.


Sorolla. Visió d'Espanya ha estat organitzada per Bancaja amb obra de la Hispanic Society of America i amb la col·laboració del MNAC.
Comissaris: Felipe Garín i Facundo Tomás, catedràtics d’Història de l’Art de la Universitat Politècnica de

Després d’haver-se vist a València, Sevilla, Màlaga i Bilbao, l’exposició Sorolla. Visió d’Espanya. Col·lecció de la Hispanic Society of America, el MNAC acollirà aquesta mostra que reuneix el conjunt dels 14 panells pintats per Sorolla per decorar la biblioteca d’aquesta institució americana que té la seva seu a Nova York.
Comissariada pels catedràtics de la Universitat de València i experts en aquest pintor, Felipe Garín i Facundo Tomàs, aquesta exposició presenta per primera vegada, fora de la seu per a la qual va ser concebut aquest conjunt pictòric, la totalitat de les imponents pintures, que han estat restaurades amb aquesta ocasió.
El mecenes i erudit Archer Milton Huntington (1870-1955), que va fundar la Hispanic Society of America el 1904 on va aplegar la seva important col·lecció d’art espanyol, va encarregar aquesta decoració a Sorolla l’any 1911. L’any següent, el pintor va recórrer Espanya aplegant imatges dels diferents tipus de la geografia espanyola. L’any 1912, però, va començar a pintar els immensos panells directament del natural, empresa que no finalitzaria fins el 1919 i que li va suposar un esforç considerable.
El programa iconogràfic desenvolupat pel seu autor es basa en una interpretació lliure i molt personal d’una realitat geogràfica molt variada i diversa. Darrera d’aquestes composicions gegantines, emergeix amb força el talent i l’energia d’un pintor que observa la realitat que l’envolta amb una mirada carregada de sensibilitat; una sensibilitat que es deixa entreveure en els detalls més inapreciables. Els anys transcorreguts entre la data inicial de l’encàrrec i la seva finalització és una prova molt il·lustrativa del repte i de la dificultat que va suposar per a Sorolla la realització dels plafons. Lluny de limitar-se a enllestir-los amb rapidesa, va decidir potenciar el contacte directe amb el motiu representat, convertint els protagonistes de les composicions en veritables estudis de tipologies humanes i sense renunciar, però, a l’esclat de la llum i del color com dos dels trets que més han caracteritzat el seu llenguatge i més han contribuït a convertir-lo en un dels pintors espanyols més universals.
Sorolla. Visió d'Espanya. El procés creatiu
Atesa la seva monumentalitat, és indubtable que el programa iconogràfic dels murals pintats per Sorolla per formar part de la decoració de la biblioteca de la Hispanic Society of America constitueix una de les empreses més singulars i emblemàtiques de la història de la pintura espanyola. Tanmateix, l'espectacularitat de tot el conjunt ha deixat en un segon pla un procés de realització que va comportar un gran nombre de dificultats i vicissituds per al seu autor. Amb l'objectiu de donar a conèixer alguns aspectes d'aquest procés de treball feixuc i complex, el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha organitzat aquesta mostra destinada a donar una visió complementària a l'exposició que es pot contemplar a la Sala d'Exposicions Temporals 1. Seguint aquest principi, la mostra aplega una selecció d'uns 50 dibuixos preparatoris, pertanyents a les col·leccions del Museo de Sorolla de Madrid i a la Hispanic Society of America, que ens acosten a la idea artística de Sorolla, durant la fase d'estudi anterior a la realització dels plafons. Es tracta, doncs, d'un conjunt de composicions sobre paper que són un valuós testimoni gràfic del procés creatiu de l'artista en l’elaboració dels murals, i que revelen una inequívoca intenció compositiva. A més, les obres exposades també permeten apreciar el talent innat de Sorolla per aconseguir efectes visuals d'una sorprenent i captivadora bellesa. En tractar-se d'obres de dimensions més petites, el llenguatge i el treball de Sorolla es mostren amb una major llibertat i espontaneïtat creatives. El pintor fa servir unes llicències compositives que, en determinades ocasions, resulten molt estimulants per a l'espectador, atès el seu caràcter experimental i la seva impactant modernitat.

Museu Nacional d'Art de Catalunya Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038 Barcelona
De dimarts a dissabte: obert de 10 a 19 h
Diumenges i festius: obert de 10 a 14.30 h
Dilluns: tancat, tret dels festius

Les Portes del Cel

“The Gates of Heaven. Visions of the World in Ancient Egypt”
Egyptian Antiquities
Del 6 de març al 29 de juny 2009











Stele of Lady TaperetThird Intermediate Period, 22nd Dynasty, 10th or 9th century BC© Musée du Louvre/C. Décamps



In the Ancient Egyptian language “The Gates of Heaven” meant the doors of a sanctuary housing the statue of a divinity. Symbolizing the passageway into the afterworld this expression also applies to other points of contact between the different elements of the universe as conceived by the Egyptians.
Containing about 350 artefacts spanning three millennia, from the Old Kingdom to the Roman Period, the exhibition endeavours to place everyday objects in their social, religious and artistic context.
Curator(s) : Marc Etienne, département des Antiquités égyptiennes, musée du Louvre.