El somriure diví

El somriure diví
Acudits
Jordi Pigem i Francesc Torradeflot (eds.) amb vinyetes de José Luís Martín

Diu que eren un ateu, un catòlic, un protestant, un jueu, un musulmà i un monjo zen que un dia van decidir riure’s d’ells mateixos i del que representaven. Sabien que era un exercici perillós, perquè podien atemptar contra el més íntim i sagrat de cadascun ells, així doncs van arribar a un pacte; cadascú explicaria acudits de la seva pròpia religió. Van començar, aleshores, a explicar-se acudits i es trencaven de riure. Es van adonar que, rient, tothom era igual; a tots se’ls relaxaven els músculs facials, tots notaven un papalloneig frenètic a l’estomac, que els pulmons s’oxigenaven i que els lacrimals treballaven amb alegria, i per sobre de tot, quan acabaven de riure i es feia aquell silenci sanglotant, tot es veia més clar, es pensava millor i els ajudava a treure ferro als assumptes que els amoïnaven. En el riure, van trobar la seva divinitat. Excepte l’ateu, és clar.



El somriure diví
Acudits

AUTOR Jordi Pigem i Francesc Torradeflot (eds.) amb vinyetes de José Luís Martín
MATERIA Religió
COLECCIÓ Icaria • Unescocat
ISBN 978-84-7426-989
PP 144
PVP 15 €

El Romànic i la Mediterrània

El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa (1120-1180)
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Data: 29 de Febrer de 2008 - 18 de Maig de 2008
Preu: 5,50 €

Relleu de l'abadia de la Grassa


El ressorgir de la monumentalitat a la Mediterrània occidental durant el segle XII va estar marcat per la mirada a l’antiga Roma. Sarcòfags i arcs honoraris romans van servir d’inspiració als artistes del romànic, des de l’anomenat Mestre de Cabestany fins als escultors de la portalada de Ripoll. Tot això en un marc d’afirmació política i expansió territorial, protagonitzat per Ramon Berenguer IV (1131-1162), que va posar en contacte els comtats catalans amb dos dels grans centres creatius de l’Europa meridional: Toulouse i Pisa.
La rigorosa selecció d’obres, en bona part procedents de França, Itàlia, la Gran Bretanya i els Estats Units, permet un acostament molt complet a aquest moment artístic, en què es duu a terme la renovació del paisatge monumental d’aquests territoris. Encara que estan representades les diverses tècniques del romànic, des de la talla fins a la pintura sobre taula, l’escultura en pedra n’és la gran protagonista, per tal de proporcionar al visitant un complement a la cèlebre col·lecció permanent de pintura mural del MNAC.
Passat i futur conviuen en aquesta exposició gràcies a la reconstrucció virtual de la portalada de Ripoll, un projecte pioner al món liderat per la Universitat Politècnica de Catalunya, que ens ofereix una visió única d’una de les peces més emblemàtiques d’aquest període.
Tot just acabats de commemorar els cent anys de la descoberta del romànic a Catalunya, el MNAC presenta aquesta ambiciosa mostra que assoleix una fita inèdita: exhibir en un mateix espai les grans obres mestres d’aquest període, la majoria de les quals no s’havien vist mai al nostre país.

Oblidant Velázquez. Las Meninas

Exposició al Museu Picasso
Oblidant Velázquez. Las Meninas
Del 16 de maig al 28 de setembre de 2008

Aquesta exposició vol posar en relleu una part fonamental de la col·lecció del museu, tot explorant els lligams de Picasso amb la tradició pictòrica espanyola, especialment amb Velázquez, i proposant noves lectures sobre la sèrie Las Meninas a través de les nombroses interpretacions i aportacions que diversos artistes contemporanis n’han realitzat posteriorment.
Entre l’agost i el desembre del 1957, al seu estudi de La Californie, a Canes, Picasso emprèn una exhaustiva anàlisi de Las Meninas de Velázquez en la línia de les interpretacions d’obres de grans artistes (Manet, Courbet, Poussin, Delacroix, El Greco, Cranach...) que va realitzar a partir del final de la segona guerra mundial. Aquesta sèrie de cinquanta-vuit olis, constituïda per quaranta-quatre interpretacions de l’obra de Velázquez, nou Els colomins, tres paisatges i dues interpretacions lliures, va ser donada íntegra per l’artista al Museu Picasso de Barcelona l’any 1968.
El mateix Picasso ens va explicar quina va ser la seva actitud de partida a l’hora de realitzar les seves Meninas , tal com va recollir Sabartés al seu llibre L’Atelier de Picasso, publicat l’any 1952: “Si algú es posés a copiar Las Meninas amb tota la bona fe, posem per cas, en arribar a un cert punt, i si qui copiés fos jo, em diria: I si posés aquest una miqueta més a la dreta o a l’esquerra? I provaria de fer-ho a la meva manera, oblidant Velázquez”.
No es tracta per tant únicament de projectar-se cap al passat per mostrar les continuïtats i les ruptures de Picasso amb la tradició Pablo Picasso , sinó també d’estudiar la pervivència del motiu de Las Meninas al llarg de la història de l’art fins al moment present tot recollint les revisions contemporànies existents, que dialoguen ja no només amb l’obra de Velázquez sinó també, i de manera molt evident, amb les creacions de Picasso. Es tracta, per tant, d’una exposició que convida el visitant a redescobrir la col·lecció del museu i la seva exposició permanent sota la llum d’aquesta nova contextualització.


Museu Picasso
Montcada 15-23 -08003- Barcelona
Tlf 93 256 30 00
Fax 93 315 01 02
museupicasso@bcn.cat
De dimarts a diumenge (festius inclosos): de 10 a 20 hores
Accés a les sales fins 30 minuts abans del tancament
Dilluns no festius tancat
Dia de tancament anual durant les dates de l’exposició: 25 de juny

Bellesa sublim

Bellesa sublim. Tresors del Renaixement de la ciutat de Prato
Del 19 de juny al 28 de setembre

El Renaixement, un dels grans esdeveniments de la història de l’art europeu, el tret principal del qual és la recuperació de l’esperit clàssic, l’humanisme, va donar-se a la localitat de Prato, a la Toscana. Donatello i Filippo Lippi van deixar la seva empremta en la decoració de la catedral, que va esdevenir un lloc de pelegrinatge per a les noves generacions d’artistes. Alhora, l’existència d’una important vida corporativa va produir una extraordinària riquesa cultural que rivalitzava amb la de la veïna Florència.
Aquesta exposició vol presentar l’aportació de Prato a l’art del Renaixement durant un període de quatre segles, des de les creacions dels grans artistes del segle xiv, com Bernaldo Daddi, autor del retaule del Cíngol Sagrat (el cinyell que la Verge va donar a Sant Tomàs i que es conserva encara avui a Prato com a relíquia), fins a les obres mestres de Filippo Lippi, del segle xv, en què l’esperit de l’humanisme es manifesta amb el màxim grau de refinament.


Filippo Lippi (Florència 1407, Spoleto 1649)
Anunciació, en presència de sant Giuliano, segle xv
Museo Civico, Prato © Museo Civico, Prato

Bellesa sublim també recull, entre d’altres, les aportacions dels manieristes, com Gianni Maria Butteri, i dels naturalistes com Giovanni Battista Caracciolo, el Batistello, que van portar fins a les darreres conseqüències la tècnica del clarobscur.
De les lluminoses epifanies del tres-cents a la violència expressiva de Luca Signorelli i el tenebrisme que anuncia el barroc, l’exposició proposa un recorregut per la història de l’art italià, a partir de 55 peces del fons del Museo Civico de Prato, que inclouen pintures sobre fusta i tela, frescos, relleus en terracota i majòlica, mobles i peces d’orfebreria.
L’exposició també vol servir per recordar la vinculació entre Barcelona i Prato, dues ciutats dedicades a la producció tèxtil, que a l’Edat Mitjana van mantenir una estreta relació comercial.
Organitzada en col·laboració amb Contemporanea Progetti, Florència.

Visites comentades per al públic general
Dilluns i dijous a les 18.00 h i dimecres a les 19.00 h,
en català. Dimarts i dijous a les 19.00 h, en castellà.
Dissabtes a les 18.00 h, en anglès
Els dies festius no es faran visites
Activitat gratuïta. Places limitades
Visites concertades per a grups
Inscripció prèvia: 93 476 86 30


Horari:
De dilluns a diumenge, de 10.00 a 20.00 h
Dissabtes, de 10.00 a 22.00 h
Preu: Activitat gratuïta
CaixaForum Barcelona
Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038
BARCELONA

La modernitat desplaçada: trenta anys d’art abstracte xinès

La modernitat desplaçada: trenta anys d’art abstracte xinès
Del 4 de juny al 17 d’agost

Per primera vegada una visió exhaustiva de conjunt de l’art abstracte xinès contemporani,
que ha quedat fins ara en la penombra, es podrà veure fora de la Xina.
L’exposició portarà una vuitantena d’obres en diferents suports —com ara pintura, escultura i instal·lació— creades per més de 40 artistes de diferents èpoques de les tres últimes dècades.

L’objectiu de la mostra és fer palès com els artistes xinesos han respost al canvi social i cultural donant pas a una mena d’“art abstracte” o “modernitat” d’arrel alternativa i xinesa, que combina la filosofia i l’estètica tradicionals d’aquest país, el budisme zen, la modernitat occidental i l’art conceptual contemporani.
Per tot això, la mostra s’enfoca partint dels temes següents: la definició i la interpretació de “l’art abstracte” xinès no es pot basar en les dicotomies entre objectivitat i subjectivitat, entre obra d’art i artista, entre forma i significat, sinó que “l’art abstracte” xinès és l’expressió d’un estat concret d’obertura i una metàfora de la realitat viscuda. A les acaballes de la dècada de 1970 i començament de la de 1980, les autoritats consideraven la forma abstracta en si mateixa com a producció burgesa. D’altra banda, l’art abstracte xinès va tenir un paper polític durant aquella època. En la segona meitat de la dècada de 1980, gràcies a la influència de la modernitat i la postmodernitat occidental, molts artistes d’avantguarda del Moviment 85 es van comprometre a crear una mena d’art metafísic oriental, tot combinant els símbols culturals tradicionals i el surrealisme occidental.
Des del 1990, aquest art abstracte xinès ha reflectit de manera profunda la realitat de la globalització i la urbanització, no s’ha limitat a produir composicions abstractes simplement metafísiques, sinó que ha significat una activitat de meditació d’inspiració zen, un flux diari continu d’“art d’acció” que ha implicat la realitat urbana. L’aspecte “modern” d’aquestes
obres només és una màscara, i el fenomen “abstracte” en l’art contemporani xinès és un desplaçament de la modernitat en un context que traspua contemporaneïtat i en què la naturalesa estètica i la forma social són indivisibles i intercanviables.

Els artistes
Zhao Wenliang, Zhu Jinshi, Wang Luyan, Gu Wenda, Yu Youhan, Ren Jian, Zhang Jianjun,
Yang Zhilin, Huang Yali, Shang Yang, Li Huasheng, Zhang Yu, Wang Tiande, Liang Quan, Zhou Yangming, Ding Yi, Meng Luding, Zhu Xiaohe, Lei Hong, Tan Ping ... entre d’altres.

Caixa Fòrum Barcelona
Visites comentades per al públic general
Dilluns a les 19.00 h i divendres a les 19.00 h en
català. Dimarts a les 18.00 h i dimecres a les 18.00 h,
en castellà. Dissabtes a les 10.30 h en anglès

CONFERÈNCIA INAUGURAL
Dimarts 3 de juny 18.00 h
a càrrec de Gao Minglu, comissari de l’exposició
Activitat gratuïta. Places limitades

Xupitos de dansa

6ens “Xupitos” de dansa i altres arts escèniques paral.leles
Dissabte 10 de maig
20:30h
Sala La Danseria
C/st Julià 24
Vilafranca del Penedès

El Mercat de la carn o el poder de la oxitocina

Ballarins a la disposició de dos coreògrafs:
Idea: Beatriz Souza.
Moviment Olga Alvarez.
Interprets: Marta Salamé, Marta Esplugas, Mireia Beumala, Meritxell Borrás, Núria Coral, Mónica Catasús.

8 min.
Sinopsis:
Treballant el cos natural, mostrat i exhibit, les intèrprets presenten diferents estadis de l’acció de l’oxitocina una hormona sexual que regula els camps de la sexualitat, la maternitat, la lactància, la laxitud i l’enamorament.

Mala Vida

mala vida
Data: 09/05/08 11:03
un relat de Pere Ollé

Bon dia companys, us escric per expressar-vos el meu estat de xoc que em dura encara des d'ahir al matí...em va costar dinar i fins i tot sopar, i necessitava desfugar-me...
tot va començar quan vaig arribar 1/4 d'hora abans a l'obra que havia de visitar, eren les 7:45 del matí i com cada dia necessitava un bon cafè.
Així que em vaig decidir a voltar pels barris típus Bellvitge que hi ha per Cornellà, més coneguts amb el nom dels barris de Marroc.
vaig endinsar-me per aquells carrers encara buits de gent, supos perquè els comerços i els bars estaven tots tancats...
finalment en vaig veure un d'obert i sense pensar-ho dos vegades m'hi vaig ficar, i amb la mateixa decissió vaig demanar un "cafè sol, sisplau"...el cambrer extranyat va arrufar el front i va preguntar "cómo?, un café sol?" ...
va ser aleshores quan vaig començar a adonar-me del cau on m'havia posat...
la decoració estava feta amb greix a les parets, greix al terra, un cartell ben gros on deia "se premite fumar" i una colla de gent asseguda que suposo que també formaven part de la decoració del "local"...em vaig fotre en un bar de borratxos,
tots ho estaven més o menys, inclòs el cambrer, ho vaig notar quan va dir de cara al públic en general: " un café solo?!!! no quere ni coñac ni güisqui!!"...
aleshores la gent es va posar a riure i em va encerclar per observar-me millor i de més aprop, suposo que era una bèstia rara en "aquelles contrades", anava vestit amb una camisa nova, americana, sabates...
Un "company" es va voler fer col.lega meu, i em va començar a parlar de la seva vida i dels seus fills, era un home que parlava en català, d'uns 65 anys???? no anava perfumat i el seu rostre barbut i front calva el tenia demacrat amb tot de taques vermelles i crostes...
el cambrer, brut i cebós, encara amb el front arrufat em va preguntar si era espanyol !!! i a on vivia i on havia nascut, mentre el company del costat em deia que era de la Roca del Vallès.
Al dirigir-me al cambrer vaig fixar-me en les babes ja blanques que portava a cada banda de la boca mentres ja em servia el "café solo sin coñac ni güiosqui" sobre la taula...va ser aleshores quan vaig veure que hi havia una finestra que comunicava la barra amb el carrer que hi sortien dos gitanos a observar l'event de la meva presència. No era una mala imatge, i menys quan em vaig fixar amb les mans del cambrer:
Grogues, amb les ungles llargues i mal tallades, de color groc també i negres, li faltava mig dit i se li veia l’os.
Va deixar-me el cafè sobre la barra, va agafar la cullereta pel punt on precisament no s’havia d’agafar...i la va posar dins el got...
El meu “col.lega “ ja m’estava explicant que també havia estat a Andalusia i a Extremadura, però que era de la Roca del Vallès...
Veient la situació i les nàusees que em venien vaig buscar l’euro que tenia dins la cartera,....i....el meu col.lega va fixar-se que era de caixa del Penedès, em va dir: “ he vist que tens targeta.... ...... ..... jo també en tinc, però ara no la porto....”
Jo ja m’havia apresurat a demanar que em cobrés el cafè, tot i que encara el tenia sobre la barra... ho vaig demanar 1 vegada, 2 vegades, 3 vegades ja amb un tò de veu fort, i la 4º vegada garirebé cridant pq l’home estava comentant guarrades amb els col.legues.
Finalment el van alertar, i vaig deixar caure la moneda sobre el seu palmell de la mà des d’una distància prudencial, ben bé 20 cm...
El meu col.lega continuava explicant-me que també havia estat a Holanda i al Marroc i que pel carrer mai portava targeta de crèdit mentre jo em despedia potser una mica bruscament. El col.lega em va demanar que encara no me n’anés pq encara no havia acabat d’explicar-me que feia 3 setmanes que no el deixaven entrar a casa seva...
En vaig fer pas a trabés dels meus admiradors intentant esquivar amb un àgil joc de malucs tots els cossos etílics del voltant i finalment vaig veure la llum del carrer.
Al allunyar-me vaig mirar enrera, i vaig observar el local des de fora, i amb aquella mirada, ara si, atenta, no em vaig poder explicar com vaig poder atrevir-me a entrar en un local “after hours” anomenat BAR TIO NINO del barri més xungo de Cornellà.
sort que visc a Torrelles.
salut a tots.


amics, us adjunto la prova del lloc del delicte.
aquest vaser l'escenari del crim.

viure o morir

"Me duele no haber visto ningún ovni"
després de llegir el Joan Antón Oliver he decidit que em feia fan seu,
(haure de mirar de pillar alguna cançó seva,
més k res per veure si també m'agraden)

“Si te instalas en el absurdo, sucede lo impensable”
LucasFernández, cineasta,
Lleno de vidas

Eduard Biosca, optimista global
"El pesimista no és el que sabe ver los problemas, ¡es sólo el que no sabe ver las soluciones a los problemas!"

Ana Cristina Herreros, editora y narradora de cuentos
"... y cuando acabé mi cuento era como si la vida hubiese vuelto a su mirada"

Dan Fante, escritorVictor
"Nunca pierdas el tiempo con algo en lo que tú no creas"
16/05/2012

Richi Navarro, especialista en salto BASE
"Vivo como si muriese hoy: cada salto puede ser el último"
02/07/2013

David Victori, que ha ganado el concurso de cortos de YouTube y filmará con Ridley Scott
"Hacer cine es como hacer el amor: el goce está en el ritmo"
07/09/2012

Randolph Westphal, que ha dado cinco vueltas al mundo en bicicleta
"Vivir es más difícil que dejarse morir, y elijo lo difícil"
28/07/2012

Susana Martínez-Conde, neurobióloga
"Toda experiencia vivida es fruto de la imaginación"

Cristina Durán y Miguel Á.Giner Bou, papás de Laia y dibujantes
"Al evocar el dolor, se pegan también pedacitos de alegría"
LLUÍS AMIGUET - 26/10/2010

Cecilia Borràs, presidenta de Després del Suïcidi-Associació de Supervivents
"El que se suicida no ve otra salida, no tiene elección"
25/12/2012

Josep Garriga, 32 días en coma
"Tuve muchos sueños durante mi coma"

José Sánchez González,gestor inmobiliario tres veces resucitado
"Si eso es la muerte, bienvenida sea"
29/08/2012
Dr. Piñ Van Lommel, cardiologo, investiga regresos de la muerte
"Hay conciencia después de la muerte"
"Si no temes la muerte, cambias tu vida"

Simon Norfolk, fotógrafo en Ruanda, Afganistán, Bagdad, Bosnia, Beirut, Palestina...
"Matando afganos no los convertimos en demócratas"
10/09/2012

Brian O'Leary, exocientífico
"A veces hay que elegir entre tu carrera y la verdad, y la verdad es ahora la única carrera que me interesa"

Josep Lòpez, escritor y asesor de escritores
"Hay que ser coherente con las propias ilusiones"

Lo que de verdad importa.
Recetas para que los jóvenes superen la adversidad

Carmen Tejedor, psiquiatra, dirige el programa de prevención del suicidio del Eixample
"Yo nunca he encontrado libertad en un suicida"

"Ahora mi vida tiene el mismo color, pero brilla más"
M. Cinta Barberà, primera paciente a la que se implanta un corazón artificial España

"El cuerpo grita que hay que cambiar algo"
com podeu veure les fibromiàlgiques van posar el crit al cel quan van llegir això,
des de quan un es pot curar

Ghislain Lanctot
"Tu enfermedad es tu aliada, no tu enemiga"

"Hay emociones que pueden matarte"
Stella Maris Maruso, terapeuta que aplica la psiconeuroendocrinoinmunología
i menys mal que fins i tot està demostrat científicament

"Poseemos defensas naturales para luchar contra el cáncer"
David Servan-Schreiber, psiquiatra y neurólogo

vídeo del Dr. Hamer i els seus treballs sobre el càncer
La nova medicina: Les 5 lleis biològiques: I, II, III, IV i V
Esther González, concibió a su hija pequeña para salvar a su hija mayor
"Cuando la vida cura"

"Hay que pasar más tiempo con personas que con cosas"
Deforia Lane, directora de musicoterapia en el hospital Universitario de Cleveland (Ohio)

Mario Kapilolo, bosquimano, reverendo y líder de la comunidad !xung
"Yo he vivido dos vidas"

Svetomir Ivanovic, neurocirujano de la guerra de los Balcanes
"No podemos aceptar un castigo colectivo por los actos de un individuo"

Cristina Antolín, misionera en África, doctora en Medicina y Cirugía y ginecóloga
"Hay que aprender a recibir y olvidar el paternalismo" 17/02/2011

Elias Khoury, novelista
"Mueres quando terminas tu habilidad de reinventar-te a ti mismo"

Sebastià Piera, luchador antifranquista
"Lo vi caer..., siempre me he preguntado si tendria família"
Bala Amarasekaran, fundador y director del refugio de chimpancés de Sierra Leona
"La carretera estaba llena de cadáveres, no podía pisarlos"

Mariatu Kamara, víctima de los rebeldes en Sierra Leona
"Mi historia es una más"

Denise Afonço, testigo en el juicio del proceso al líder de los jemeres rojos, Pol Pot
"El hambre convierte a los seres humanos en bestias"
IMA SANCHÍS - 04/11/2010
Lo que nos hace humanos es la civilización y el esfuerzo por no perder la empatía con el otro. "No debemos olvidar que nuestro lado oscuro está latente y que tenemos muy poca memoria".

Jirí Menzel, director de cine
"Vive decentemente, para poder morir tranquilamente"

Marc Antoni Broggi, cirujano y humanista
"Vive tu vida hasta el final: ¡aprópiate de tu muerte!"
17/10/2011
Han Nefkens, activista artístico "Sobrevivo al sida, y el arte me certifica que sigo vivo"

La prisa es el mejor modo de perder el tiempo
Stefan Klein, físico, estudia nuestra percepción de tiempo y felicidad; autor de 'El tiempo'
Cuantos menos jefes, más felicidad. El placer del error

Masaru Emoto
"El agua registra mensajes"
"El agua capta las buenas palabras”

José Luís Peixoto, escritor
“Vivo como si fuese a morir mañana”

David Galante, superviviente de Auschwitz y de la extinta comunidad sefardí de Rodas
"Cambiaban pan por tabaco para poder morir fumando"

María José Pizarro, hija del líder del M-19 colombiano Carlos Pizarro
"Mi madre puso una granada entre mis pañales y salimos"

Clara Rojas, durante seis años vivió secuestrada en la selva por las FARC
"Las situaciones traumáticas hay que afrontarlas para poder pasar página"

Sílvia Gaia, ingeniera industrial, especializada en agua y saneamiento para Unicef
"Es imprescindible que las ONG nos coordinemos"

José Javier Parladé, sacerdote, misionero cambonano
"Hacer la guerra és mucho más fácil que construir la paz"

Donatella Rovera, responsable de Aminstía Internacional para Oriente Medio
"No puedo cambiar el mundo, pero sí hacerlo menos malo"

Doudou Diène, exrelator especial de la ONU en materia de racismo
"Mientras las ramas se pelean, las raíces se abrazan"

LucasFernández, cineasta,
“Si te instalas en el absurdo, sucede lo impensable”
Lleno de vidas
(jo de gran vull ser com ell)

Isabel Allende, escritora
"Mi gran aprendizaje ha sido que uno sólo tiene lo que da"

Carlos Rulfo, realizador mexicano
"Uno se conoce a través de las historias de los otros"

La muerte tiene explicación biológica

Marie de Hennezel
"El corazon envejece cuando nadie solicita tu atención"

està viva

Marie Lise Labonté, psicoterapeuta
"En un segundo todo puede cambiar: no controlamos nada"
15/12/2012

Zoran Music

L'exposició aplega una àmplia selecció de pintures i dibuixos que donen una visió retrospectiva de la trajectòria artística del pintor d'origen eslovè Zoran Music (Gorizia, 1909 - Venècia, 2005). La seva obra, al marge dels grans moviments del segle xx, aconsegueix una de les poètiques més intenses sobre la fragilitat de l'ésser humà i s'alça com una de les més paradigmàtiques del desemparament existencial que s'apodera de l'home després de la Segona Guerra Mundial.

No som els últims, 1973

Acrílic sobre tela, 200 × 267 cm

Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid

Zoran Music. De Dachau a Venècia

Exposicions temporals i itinerants

Exposició:Data: Del 26 de febrer al 18 de maig de 2008Lloc: Sala d'Exposicions de La Pedrera. Passeig de Gràcia, 92.Horari: De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h.

Entrada gratuïta

Sopar de Fisios 2008

Hola a tots,

el passat divendres 22 de febrer hi va haver el sopar al Trull de Vilafranca.
Va haver-hi un ambient més intim que no pas l'any anterior.
Van haver-hi noves cames, d'altres de ja conegudes. A última hora va apareixer el Manel Prieto, que com ja sabeu és el segon fisio jubilat que tenim a la comarca, el primer és el Pere Mongay.
i xerrant xerrant, el sopar va resultar molt productiu.
I vam arribar a la conclusió que estaria bé k es fes algu per la fisio aki, a Vilafranca. Unes xerrades, algun curs,..
així que si teniu idees, o coneixeu algu, o sabeu d'algu, doncs s'accepten totes les aportacions que pogueu fer.

Post-it City. Ciutats ocasionals

Post-it City. Ciutats ocasionals
El projecte investiga els diferents usos temporals que s'encavalquen sobre el territori urbà, prioritzant les perspectives ofertes des de l'arquitectura, l'urbanisme i les arts visuals. Ciutats ocasionals pretén explorar el fenomen des de les post-it cities, una mena de ciutats efímeres que infecten la ciutat ordinària a partir d'uns usos no codificats, temporals, anònims i amb un tarannà crític implícit.



Foto: Usos alternatius del telèfon mòbil a la R.D.Congo.
Autors foto: SMAQ (Sabine Müller, Andreas Quednau)


Presentació
Exposició que s'emmarca dins del projecte del mateix nom organitzat conjuntament amb el Centre d'Art Santa Mònica i dirigit per Martí Perán.
Ciutats ocasionals intenta explorar l'esmentat fenomen en les seves múltiples i possibles variants, amb la finalitat de documentar-lo i reflexionar-hi: un polígon industrial que esdevé un circuit il·legal els caps de setmana, la utilització de la ciutat "en construcció" per a l'aventura dels nerds explorers, determinades variants del fenomen okupa, la utilització de determinats terrains vagues per a trobades ocasionals -un campament nòmada, una festa rave-, la conversió de la diürna ciutat universitària en una zona de transacció sexual durant la nit, etc.
Aquest és un projecte que, en el conjunt de paràmetres que posa en joc, ens mena cap a una sèrie de temes d'especial interès per a la cultura contemporània: la necessitat de crear espais disponibles, la versatilitat de la idea de reciclatge, l'emergència de noves subjectivitats, etc.Aquesta exposició s'emmarca dins del projecte del mateix nom organitzat conjuntament amb el Centre d'Art Santa Mònica i dirigit per Martí Perán.


Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre, 5 - 08001 Barcelona - Telf. 93 306 41 00 - Fax 93 306 41 01 - global@cccb.org
http://www.cccb.org/ca/exposicio?idg=16445

Del 13 Mar 2008 al 25 Mai 2008
Horari
De dimarts a diumenges d'11 a 20h
Dijous d'11 a 22 h. Tancat els dilluns no festius
Les taquilles tanquen mitja hora abans del tancament de la sala.

Lucas Cranach el viejo – el hombre de mil caras

Lucas Cranach fue el primer pintor de la reforma protestante, famoso por sus pinturas expresivas con nuevas oblicuas perspectivas, y además por su talento de manejar su vida de una increíblemente particular manera.

Lucas Cranach, el viejo;
Venus (1532). Stäedel Museum,
Francfort del Meno.
Foto: Jochen Beyer,
Village-Neuf

Los retratos de Martin Luther y sus escenarios de la crucifixión de Jesús todavía hoy – después de 500 años – fascinan a adultos y niños.
El Museo Städel de Fráncfort ofreció este invierno durante 75 días una exposición de más de 100 obras maestras de Cranach. Cranach atrajo como un íman a 210,000 amigas y amigos del arte - o sea 2,700 personas vinieron diariamente al Städel.
La muestra de Cranach,que reúne préstamos de muchas colecciones importantes de arte del mundo, es del genero itinerante y será presentada próximamente en la Royal Academy of Arts de Londres ( 12 de marzo a 8 de junio de 2008).
Lucas Cranach el VIejo a
los 77años.
Autorretrato;Oleo sobre
madera.Galleria degli
Uffizi,Florencia-

La muestra intenta contestar las preguntas acerca de los talentos de Cranach, la especialidad de su arte: ¿Como puede un hombre ser al mismo tiempo empresario, mercader de vinos y pimientos, artista y político? ¿Como se puede trabajar para los católicos no reformados y al mismo tiempo imprimir el Nuevo Testamento en su versión luterana? Su diversidad se refleja en sus pinturas, como en las parejas desiguales (hombre joven con mujer vieja), mujeres desnudas al frente de la familia santa con los ángeles.
Nacido en 1472 en Kronach – ubicada en el la Alta Franconia, en el centro del Estado Libre de Baviera- , Cranach vivió un siglo de cambios: La división del credo favoreció el pluralismo politico, la libertad de credo y asentó las bases de la democracia. Cranach sabía usar la “nueva libertad” de la época, haciendo uso de sus polifacéticos talentos.
Después de una temporada de tres años en Viena, en 1505 fue nombrado pintor cortesano oficial del Príncipe Elector Federico Guillermo El Sabio.
Cranach - que se llamó así en plan de seudónimo ya desde los años de Viena (Lucas Cranach = Lucas de Kronach), no sólo pintó sobre lienzos: puso en escena fiestas con sus sendas decoraciones, y hasta diseño ropa. Estableció su taller en la ciudad, para conseguir – a lado de su trabajo oficial – más clientes.
Inspirado por las ideas del humanismo, Cranach buscó la prosperidad, que para él significaba libertad: Cranach se volvió empresario: Él introdujo una nueva manera de producción artística en su taller, creando una manufactura artesanal.
Sus aprendices fueron especialistas en la pintura de fondos, así que Cranach solamente tuvo que añadir los retratos de primer plano, siempre introduciendo una variante que hizo de la pintura una obra única. De esta manera llegó a tener el taller más grande de la Alemania de la época.
Los productos que salieron del taller de Cranach no siempre eran grandes obras de arte, pero sí de buena calidad, de la que dió fe el sello del maestro - un blasón de fondo amarillo monstrando una serpiente con alas de murciélago que tiene un anillo con rubíes entre sus mandíbulas.
La inflación que azotó todo el Sacro Imperio Romano Germánico de la época - causada por España y los conquistadores que trajeron grandes cantidades de oro del “nuevo mundo”- no afectó a Cranach. Al contrario: Cranach invertió en bienes raíces.
Alrededor del año 1510 había comprado la casa en la esquina de la Plaza del Mercado no. 4, donde se instaló. Hoy se llama “Casa Cranach”. Cranach sabía también usar la libertad del mercado: Desde la farmacía y la taberna que formaron parte de esta casa, abasteció la corte del ducado, alquiló otras casas y se hizo el segundo hombre más rico de la ciudad y mayor terrateniente urbano.
En 1519 estableció un taller de imprenta en su casa. Cranach apoyó a su amigo Martín Lutero a publicar una traducción del Nuevo Testamento al alemán. Ambos desarrollaron la estética y un lenguaje figurativo de la Reforma.
Cranach se hizó también editor y librero, pero abandonó estos oficios más tarde por motivos que ignoramos.
En 1525 Cranach armó un escándalo, cuando consintió ser padrino de la boda entre el monje apóstata Lutero y la monja Katharina de Bora. Pero al mismo tiempo no cesaron sus trabajos para su clientela católica no reformada.
Cranach fue un hombre muy arraigado a su tierra, y se sintío muy comprometido por su patria adoptiva, Wittenberg. Así entró en el escenario de la política municipal: Fue tesorero del Consejo Municipal de Wittenberg entre 1519 y 1535. Cranach fue elegido alcalde de Wittenberg tres veces
Murió en Weimar en 1553.
La promoción de la muestra venidera en su segunda estación en Londres produjo durante unos días aguas revueltas y muchos titulares: Los responsables del metro londinense, en un primer momento, habían rechazado un afiche de publicidad que muestra la Venus desnuda y seductora de Cranach el Viejo por ser un supuesto desafío para la moral de los usuarios del metro. Vistas las reacciones de la Prensa y de críticos del arte, luego se cedió y se levantó el destierro de la aún „provocadora“ imagen.

Lucas Cranach: "La edad de oro", c.1530

Lucas Cranach: "Retrato de Martín Lutero"

Royal Academy of Arts de Londres

http://www.royalacademy.org.uk/exhibitions/cranach/

Durero y Cranach

Museo Thyssen-Bornemisza y Fundación Caja Madrid

http://www.museothyssen.org/thyssen/exposiciones/WebExposiciones/2007/Durero_Cranach/index.htm

Städel Museum

http://www.staedelmuseum.de/index.php?id=477

El Pais

http://www.elpais.com/articulo/cultura/metro/Londres/niega/exponer/desnudo/Lucas/Cranach/elpepucul/20080213elpepucul_4/Tes

blog

http://blogs.publico.es/culturas/37/lucas-cranach-pornografo/

Babilònia: Mite i realitat

Babylone


Expositions thématiques
du 14-03-2008 au 02-06-2008

Babylone
Antiquités orientales et Peintures

Cliquez ici pour découvrir le site Internet de l'exposition
Rassemblant pour la première fois des objets venant du monde entier, cette exposition souhaite réconcilier l’histoire et la légende de Babylone.
Sont évoqués le rayonnement et les étapes fondatrices de la ville antique et la manière dont le concept ultérieur d’une Babylone imaginaire prend son origine dans cette réalité historique. Cette nouvelle approche est rendue possible grâce à des études permettant de retracer une histoire qui ne dépende plus fondamentalement des sources bibliques ou classiques tardives.Les grandes époques de la civilisation babylonienne sont rappelées en s’appuyant sur la présentation de stèles, de statues et statuettes, d’objets précieux, de documents et de textes, de tablettes cunéiformes, de papyrus et de manuscrits.L’évolution de la représentation mythique et des traditions légendaires symboliques de Babylone est également abordée à travers un ensemble d’imprimés, de dessins, de peintures et de miniatures. Babylone est vue sous un jour historique : l’exposition remonte aux faits réels qui ont engendré la ville. Elle permet ainsi de prendre la mesure de l’héritage culturel de Babylone dans des civilisations contemporaines et postérieures et de redonner à la culture babylonienne sa juste place dans les racines de la culture occidentale. Plusieurs dessins, textes, ouvrages témoignent enfin des phases principales de la redécouverte de Babylone, depuis le XVIIe siècle jusqu’à aujourd’hui.

Dirección
Musée du LouvreEntrée principale par la Pyramide(ou par la Galerie du Carrousel)75001 PARIS
Accés bus : 21, 24, 27, 39, 48, 68, 69, 72, 81, 95.
Subterrani : Palais Royal Musée du Louvre.Acceso RER : A, B, D, Châtelet - Les Halles, Orsay.

Contacte
http://www.louvre.fr/


informació +33 (0)1 40 20 53 17

Vermell a part

Vermell a partArt Contemporani xinès de la Col·lecció Sigg

21 de febrer – 25 de maig de 2008

Amb Vermell a part, la Fundació Joan Miró ofereix un ampli panorama de l’art xinès més recent a partir dels fons de la col·lecció d’art xinès contemporani més exhaustiva del món, formada per Uli i Rita Sigg. Aquesta col·lecció, d’aspiració institucional, té obres de tots els estils i dels artistes més importants que han sorgit a la Xina des de l’època del realisme socialista fins als nostres dies. És una col·lecció pionera de primeríssim ordre i de proporcions museístiques, de la qual la Fundació Joan Miró ha fet una selecció per contribuir a un més gran coneixement d’un fenomen artístic que aquests darrers anys ha acaparat l’atenció del món de l’art.
L’exposició es divideix en sis grans apartats, en els quals hi ha representats no solament fenòmens socials i artístics que han deixat una empremta en l’art xinès contemporani, sinó també algunes de les obres més significatives dels artistes actuals més importants, com ara Ai Weiwei, Song Dong i Yue Min Jun.

1. Mao al rerefons. Fa referència al rerefons polític i al fenomen simultani de veneració i qüestionament del gran líder.
2. Transformació: la nova Xina. Obres que reflecteixen els grans canvis econòmics i paisatgístics que experimenta actualment la Xina.
3. Històries personals: els nous xinesos. – Mostra l’impacte d’aquests canvis en els individus i en la col·lectivitat.
4. Noves visions d’antigues tradicions artístiques.Extens apartat dedicat a la integració d’aspectes tradicionals en l’obra de molts artistes contemporanis.
5. Una ironia especial. Vol subratllar el to irònic de l’obra de molts d’aquests artistes.
6. L’art occidental vist des de la Xina.Mostra el joc de l’apropiació d’icones de l’art europeu i il·lustra la relació que existeix entre els artistes xinesos i l’art occidental.

Fundació Joan MiróParc de Montjuïc, s/n08038 Barcelona

Tel. (34) 934.439.470Fax. (34) 933.298.609

E-mail: fjmiro@bcn.fjmiro.es

Horari

De dimarts a dissabte de 10 a 19h (d'octubre a juny)

De 10 a 20h (de juliol a setembre)Dijous de 10 a 21:30h

Diumenges i festius de 10 a 14:30h

Dilluns no festius Tancat

Transport

Autobús 55 "Pl. Catalana - Parc de Montjuïc"

Autobús 50 "Trinitat nova-Parc de Montjuïc"

Funicular de Montjuïc (Metro Paral·lel).

Aparcament davant de la Fundació

Accés per a minusvàlids

Tarifes

Entrada general:

adults 8 €

reduïda 6 €

Exposicions

temporals:

adults 4 €

reduïda 3 €

Espai 13: 2,5 €

Preus especials per a grups de més de 15 persones.

Reserves grups: És imprescindible la reserva prèvia per a poder garantir l'entrada al museu. education@bcn.fjmiro.es

Zhù Yì!

Zhù Yì!

Fotografia actual a Xina
Zhù Yì, paraula agafada del xinès mandarí, se centra en la traducció més literal, ‘atenció’, amb el propòsit de donar-nos a conèixer què veuen els joves artistes xinesos en les seves ciutats, què n’enyoren, què els ha marcat, què els preocupa, els seus somnis…
Zhù Yì! Fotografia actual a Xina és una invitació a descobrir la nova Xina a través de la selecció de 109 obres creades entre el 1994 i el 2006 pels 31 artistes que participen en aquesta exposició. Els artistes seleccionats confronten els usos de la història i de la realitat de la globalització avui dia.
Després de l’estricte control ideològic de la Revolució Cultural, l’art xinès va començar a reviure durant els anys vuitanta, va destacar a mitjans dels noranta i és ara, amb aquesta nova generació, quan ha evolucionat i mira cap al passat com un objecte exòtic, enllaçant possibles perills i gaudis d’una cultura global amb una càrrega important de fervor irònic i lacònic.
Pendents de la vida diària i de l’alineació en les ciutats del futur, quan la vulnerabilitat als atacs atòmics i terroristes és cada vegada més gran, els artistes xinesos conviuen amb un altre perill que s’ha detectat: la creixent sensació de buit que genera la incontrolable febre consumista que sorgeix d’aquest procés.
A vegades amb malenconia a causa de la idea d’un passat mític, i a vegades amb l’optimisme de qui és conscient d’estar entrant en una etapa nova, aparentment pròspera, en aquesta exposició els artistes reflecteixen la complexitat de les influències culturals i la manera que poden ser projectades, dosificant la bellesa i la passió en els seus treballs.
Els artistes seleccionats per a aquesta mostra fan servir temes coincidents o reiteren idees, sota formes estètiques que adquireixen caràcter propi de la mà de cadascun d’ells. Compromesos tots amb la societat xinesa, plasmen diferents tipus de preocupacions en cadascuna de les seves fotografies. Amb estils diversos, són un referent del que passa en aquell país, del qual tenim una visió tan deformada i incompleta.

del 21 de febreral 25 de maig
dimarts a divendres: 11-14 i 16-20:30 h

dissabte: 11-20:30 h

diumenges i festius: 11-15 h

Palau de la Virreina

La Rambla, 99 . 08002 Barcelona . Tel 93 316 10 00