inquietuds

any nou xinès

2012-01-21T20:21:00.006+01:00

Barcelona celebrarà entre els dies 27, 28 i 29 de gener l'Any Nou Xinès. El Moll de la Fusta torna a ser l'escenari que acollirà aquesta festivitat tan important per al poble xinès.
Aquest any, l'Any Nou Xinès està dedicat al Drac, un símbol molt venerat pel calendari xinès i sinònim de felicitat, vitalitat i èxit. Es tracta d'una de les festivitats més significatives per més d'1.300 milions de persones a tot el món.
Aquest any es podrà degustar la millor gastronomia xinesa i catalana, es podrà gaudir també de diveros espectacles de dansa així com d'exhibicions de Kungfui i arts marcials tradicionals. Aquesta celebració és, sens dubte, la millor oportunitat per conèixer en família la història mil·lenària i la cultura xinesa sense moure's de la ciutat.

Data: 27/01/2012 al 29/01/2012
Horari: 27, 28 i 29 de gener de 2012.

A partir de les 12.00 del divendres i fins les 22.00 hores.
Dissabte i diumenge, de 10.00 a 22.00 hores.
Lloc: Moll de la Fusta (Port Vell) Barcelona
Entrada gratuïta.

Invitació: Celebració de l'Any Nou xinès a Barcelona

Celebració de l'Any Nou Xinès: "Espectacle d'arts xineses"

Amb motiu de la celebració de l'Any Nou Xinès, la Fundació Institut Confuci de Barcelona organitza un espectacle d'arts xineses presentat per l'Escola d'Arts de la Universitat de Yangzhou (Xina).

Data: 26/01/2012 19:00 h
Horari: Dijous 26 de gener de 2012, a les 19.00 h.
Lloc: Petit Palau de la Música Catalana, c/ Palau de la Música 4-6, Barcelona
Entrada lliure fins a completar l'aforament. No es reservaran entrades. Les entrades es recolliran el mateix dia de l'espectacle a les 18.00 h al petit Palau.

festes de Sant Raimon 2012

2012-01-07T18:36:00.002+01:00

Del 7 al 22 de gener se celebren les Festes de Sant Raimon a Vilafranca del Penedès

programa d'actes

Bon Nadal

2011-12-25T21:00:00.005+01:00

i feliç any nou!

mirant el cel

2011-12-01T22:30:00.000+01:00

2011-11-20T19:53:00.003+01:00

¿Cuál es la finalidad de la vida? Alejandro Jodorowsky

Bianca Atwell, que utiliza el arte para divulgar la ciencia

"Los humanos nos estamos sincronizando como especie"

Elisabet Sahtouris, bióloga de la evolución y futurista

"Esta crisis es biológica: o cooperamos o nos extinguimos"

esperança

2011-11-20T18:08:00.003+01:00

“Al construir una sociedad narcisista en donde todos están preocupados por sí mismos, la población no se levantará por nada ni nadie; y así el gobierno dominará a cada individuo directamente" Bertand Russell

abandonem l'esperança

La conspiración no existe. El Nuevo Orden Mundial somos nosotros. Y es muy viejo.

animàlies

2011-11-20T17:44:00.004+01:00

Els animals són cooperatius

gos arrisca la vida per salvar un altre gos

Fum i Gebra: un gat i un mussol molt amics

Balena balla d'agraiment

Un hipopòtam salva la vida a dues cries, un antílop i una cebra, de morir ofegades

la lleoparda i el babuí

l'elefant que dibuixa

Jodorowsky: sobre la concepció i la fecundació

post gràcies a Fernando Arias

sopar fisiosterapeutes del Penedès 2011

2011-11-11T11:11:00.002+01:00

nascuts per còrrer

2011-08-22T11:10:00.001+02:00

Atletesambels
peusaterra
Els corredors descalços o amb calçat
minimalista es prodiguenaNova York
DIUMENGE, 31 JULIOL 2011,
34 i 35 LA VANGUARDIA

http://www.correrdescalzos.es/
http://trancos.blogspot.com/2011/04/mejor-correr-descalzos.html
http://www.sobreentrenamiento.com/Publice/Articulo.asp?ida=324&tp=s
http://www.cincodias.com/articulo/sentidos/correr-descalzo-hacen-campeones/20100227cdscdicst_6/

pel que he pogut pillar, això de còrrer descalç ho fan per reeducar la marxa, passar de iniciar el contacte amb el taló a fer-ho amb els caps del metars, ak vídeo ho explica prou bé, la diferència
http://www.youtube.com/watch?feature=fvwp&NR=1&v=b3Nt4WgQed8
on he trobat més info és akest blog, són foros del tema que t'expliquen la seva experiència
http://www.mybestchallenge.com/blog/que-me-impulsa-a-correr-descalzo

la especie elegida

2011-08-22T11:07:00.001+02:00

LA ESPECIE ELEGIDA: LA LARGA MARCHA DE LA EVOLVUCION HUMANA: DEL PROYECTO ATAPUERCA
de ARSUAGA, JUAN LUIS y MARTINEZ, IGNACIO y MARTINEZ MENDIZABAL, IGNACIO
TEMAS DE HOY
15.0x23.0 cm
Nº páginas: 342 pags
1998, Plaza

¿Es el hombre «la especie elegida», la consecuencia necesaria de la larga marcha de la evolución? ¿Es, por el contrario, un accidente, el resultado de una de tantas opciones posibles en la historia de la vida? ¿Qué fue antes, un ser bípedo o un ser inteligente? ¿Desde cuándo hablan los seres humanos? ¿Eran monógamos nuestros antepasados, cómo vivían, de qué se alimentaban? Este libro ha sido concebido para dar respuestas a estas y a muchas otras preguntas acerca de nuestros orígenes. Con el rigor científico que se espera de investigadores de primera fila mundial, Juan Luis Arsuaga e Ignacio Martínez nos ofrecen en La especie elegida la mejor y más documentada síntesis acerca del enigma del hombre.

Armas, gérmenes, acero

2011-08-22T10:41:00.001+02:00

En primer lugar porque resultan difíciles de definir. Podría decirse que son libros de historia. Sin mas. De historia universal incluso. Y nos quedamos tan tranquilos. Pero sin embargo los libros hablan de especies vegetales, comestibles y no comestibles; de animales, domesticables o salvajes; de microorganismos, beneficiosos o puñeteros. También hablan de economía, de larguísimos viajes oceánicos, de la minería en el siglo pasado, y de recursos renovables o no renovables. Y de otras muchas cosas. Incluso de vikingos, mesopotámicos, griegos, conquistadores, nativos americanos… etc, etc, etc.
En segundo lugar por el tema que tratan. ¿De que van?
El primero: Armas, Gérmenes y Acero.
El libro empieza por “La Pregunta de Yali”. El autor trabajó como antropólogo, y uno de sus trabajos de campo lo realizó en Nueva Guinea, esa isla grande que está al norte de Australia donde hasta hace muy poco les encantaban las pantorrillas. Yali era un político local, y lo que preguntó al autor fue:“¿Por qué vosotros, los blancos, desarrollasteis tanto cargamento y lo trajisteis a Nueva Guinea, pero nosotros, los negros, teníamos tan poco cargamento propio?”. Al decir “Cargamento” Yali se refería a bienes, mercancías, todas esas cosas que tenemos y consumimos.El autor también se formula la pregunta de otro modo: ¿Porqué fueron los europeos quienes llevaron esclavos africanos a América y no los nativos americanos quienes llevaron esclavos blancos a África? Vamos, que la cosa va de analizar porqué la civilización europea occidental acabó dominando el mundo, en vez de hacerlo otras civilizaciones.El libro trata de combatir teorías deterministas, raciales o religiosas, y se centra en la naturaleza para explicar los procesos que llevaron a la supremacía de Europa sobre el mundo.En la primera parte el autor estudia con detenimiento el clima, las especies vegetales, animales y la geografía, para después pasa a la incidencia de los factores analizados a la hora de que las sociedades se convirtieran en agricultoras y ganaderas.En la segunda sigue con la evolución de su planteamiento, pasando a analizar la aparición y propagación de gérmenes, la importancia de la escritura, la tecnología, el gobierno y la religión.El libro termina dando una pequeña vuelta al mundo y aplicando las deducciones obtenidas a algunos grupos sociales.Al final de todo esto… Le dieron el Pulitzer.
La única pega de este libro es que su tercera parte no tuviera mas desarrollo. Y así debió pensarlo el autor, porque decidió, años después, escribir otro libro.
El segundo: Colapso.
Es la historia de situaciones reales y de cómo evolucionaron, hacia la destrucción o hacia el éxito. El autor empieza hablando de la situación de la moderna Montana, es un ejemplo para hablarnos de ecología y de desarrollo sostenible.Luego pasamos a sociedades, del pasado y del presente. Del pasado analiza la crisis de la Isla de Pascua, Pitcairn o Henderson, en el pacífico; también la de los indios Anasazi y los Mayas, en América, o la odisea de los Vikingos en Groenlandia. En todos los casos fracasaron También nos hablará de sociedades que triunfaron: Las tierras Altas de Nueva Guinea, Tikopia, Japón…Después el autor nos va a hablar de sociedades actuales. Un análisis inteligente sobre el genocidio de Ruanda, o la explicación de porqué dos sociedades: Haití y la República Dominicana, son tan distintas compartiendo la misma isla. También habla de China ¿porqué no es la sociedad mas poderosa del mundo… aun? Y de la Australia Minera.El libro es interesante incluso en sus conclusiones: ¿Porqué algunas sociedades toman decisiones catastróficas? ¿Puede haber una buena relación entre las empresas y el medio ambiente? ¿Se va el mundo al garete?
Al autor lo hemos citado bastante. Hablemos un poco de él.Jared Diamond nació en Boston en 1937. Empezó en el campo de la medicina, pasó a la biología evolutiva y luego a la biogeografía, y actualmente es, entre otras coasa, asesor de varias grandes empresas, de las que son potencialmente contaminantes, a las quetrata de convencer de que gastar un poco de dinero al año en prevención es mucho mejor que perder una fortuna en caso de catástrofe natural.Para hacer una lista de los campos científicos en los que ha destacado podemos decir que ha recibido premios en el campo de la medicina, gastroenterología, fisiología, ornitología y zoología en general. Además de profesor de fisiología lo es de geografía, y se mueve con facilidad en el campo de la antropología y la biología. Y también en el de la historia, como se deduce de estos dos libros.Añadir que es miembro de la Academia Nacional (estadounidense) de Ciencias y Director para los Estados Unidos de WWF.No voy a seguir con las listas, porque son largas, largas , largas.
Me queda decir que el libro se lee bien. Es un lenguaje sencillo donde la terminología está explicada concienzudamente. Son bastante numerosas las listas, pero tampoco hay que apurarse, ya que los feedbacks son constantes, yen ellos el autor se encarga de recordarnos dichas listas una y otra vez. En este sentido se parece, aunque algo menos pesado (mas sería imposible) a las constantes repeticiones de algunos documentales.Finalmente confesar. Yo de biología, zoología, geología y un montón de cosas mas, no es que entienda demasiado. Y desde luego lo poco que entiendo no es lo suficiente como para rebatir al señor Diamond. Pero partiendo de la base de que sus premisas pueden ser correctas, sus razonamientos son impecables. Y de razonar si que entiendo algo mas (humildemente).
Así pues no voy a recomendarlos, pero sería una buena idea leerlos. Y además, han salido en bolsillo.
Y como ya me he extendido bastante. Opino.
Saludos.

Jared Diamond.

ARMAS, GERMENES Y ACEROCOLAPSO.

Editorial Debate.

Camino a Santiago 2011

2011-07-22T21:25:00.001+02:00

Fotus

cogombres

2011-06-06T21:47:00.003+02:00

LA MENTIRA DEL PEPINO

Estamos constantemente sometidos a la manipulación de la publicidad y los medios de comunicación respecto a nuestra alimentación. Desde Popeye, que invitaba a alimentarnos a base de espinacas porque son ricas en hierro (muy poco asimilable por lo que parece), hasta los bifidus (que un prestigioso científico de la Universidad de Barcelona argumentaba que sólo eran útiles si se introducían en el cuerpo con un enema), pasando por las mentiras sobre el problema de consumir aceite de oliva, cuando interesaba potenciar el mercado del aceite de girasol o las actuales “maravillas” de la omnipresente soja o las fabulosas bayas de goyi.
El tema del pepino es un ejemplo más. Alguien dice que eran pepinos españoles y hunden las exportaciones de verduras frescas a los países del norte de Europa en un momento que quizás conviene potenciar a los productores alemanes. Alguien incluso se ha atrevido afirmar que el problema son las hortalizas ecológicas porque se abonan con estiércol.
Suerte que lo han ido diciendo con la boca chica y parece que finalmente la noticia no ha cuajado. Porque si no hunden de rebote el mercado ecológico para beneplácito de muchos que ven en la agricultura ecológica una amenaza a sus negocios lucrativos a costa de la salud de los consumidores. ¿O es que no hay miles de hectáreas de producción convencional en las que se aplican purines ricos en Escherichia Coli? O lo que es peor, ¿no son los agricultores convencionales los que usan para abonar lodos de depuradora, totalmente prohibidos en agricultura ecológica? ¿No so estos lodos el lugar más apropiado para encontrar bacterias fecales? Si alguien me dice que los lodos están tratados y esterilizados yo les diré que el estiércol que usan los agricultores ecológicos está compostado y, por tanto, igualmente esterilizado.
Por lo que parece la hipótesis más pausible, es decir, que la contaminación se ha producido durante la manipulación o transporte, está cobrando fuerza. La Comisión Europea así lo ha reconocido. Eso sí, el mal ya está hecho. Ya las víctimas una vez más son los agricultores.
Otro aviso más sobre los problemas de un mercado de la alimentación excesivamente industrializado y globalizado. La alternativa: apostar por la agroecología, recuperar el protagonismo del agricultor en detrimento del distribuidor y potenciar los canales cortos de comercialización. ¿Cuántos avisos más vamos a necesitar?

30.000 muertos por infecciones hospitalarias al año en Alemania

Si es cierto que en Alemania ahora se ha empezado a hablar de un 5% de infecciones nosocomiales, en España la cifra es mayor del 6%. Una evolución de los años 1990-2005

Galicia Hoxe. Gustavo Duch. 8 de junio de 2011

El foco de la epidemia: ¡descubierto!

La perca del Nilo, a veces vendida como mero, llega desde el lago Victoria, en el centro de África. Brasil ya es el máximo exportador de pollos; al igual que Chile lo es en el negocio de criar, engordar y repartir salmones por el mundo. Los pepinos de España viajan a Holanda en invierno; en verano hacen la ruta en sentido contario. Los espárragos de Navarra, sólo se envasan en Navarra una vez aterrizan del Perú o la China. El panga que dan de comer en las escuelas viajó desde Vietnam y el atún enlatado proviene de El Salvador o se le roba a los mares de Somalia.
Los pollos para que engorden rápido no pueden ver el Sol, no salen de sus jaulas. Las gallinas ponedoras para que pongan más huevos padecen de exceso lumínico, y a penas pueden dormir. Los cerdos están tan asardinados que cuando uno estornuda todos se contagian de gripe. A las vacas vegetarianas –durante una temporada loca- se les alimentó con restos de vaca. Ahora se investiga como engordar peces carnívoros con una dieta rica en soja. La soja también alimenta a los coches (agrocombustibles) y con sus desperdicios aún se consiguen raciones de pienso para los cerdos.
Si fuera mentira nos parecería exagerado. Pero así es la alimentación del siglo XXI. Un rarísimo sistema contranatura en manos de muy pocas transnacionales, que ganan dinero a base de arruinar la pequeña agricultura tradicional, de ensuciar y contaminar el planeta, y como vemos –susto tras susto- poniendo en jaque la salud de la población consumidora. Vacas locas, dioxinas, gripes, ecolis… Todas estas enfermedades guardan el mismo patrón: patologías graves de origen bien conocido: la codicia.
Esperemos que el brote de E.Coli frene en breve, y que sirva para una reflexión: el combate a estas enfermedades no pasa por mejorar los sistemas de control. Como dice mi amiga Marta Rivera, «la mejor garantía de seguridad alimentaria son políticas a favor de la soberanía alimentaria». -¿Y qué es la soberanía alimentaria? -se preguntarán. Pues lo explica un dicho africano que me he permitido modificar ligeramente: «Mucha gente pequeña, en muchos lugares pequeños, cultivaran pequeños huertos,… que alimentarán al mundo»

Autor: Gustavo Duch
Miércoles 08 de Junio de 2011

EVA

2011-06-03T21:19:00.002+02:00

Festival En Veu Alta 2011

Dos Rombos (1)
Divendres 3 de juny, a les 22.30h. Vilafranca del Penedès. Inauguració

Lectures En Veu Alta

Dissabte 4 de juny, de 17.30 a 19.30h. Vilafranca del Penedès

Qui la pela més ràpid?
Dissabte 4 de juny, a les 22.30h. Vilafranca del Penedès

El joc del llop (1)

Diumenge 5 de juny (golfes), nit del dissabte al diumenge, a les 0.30h. Vilafranca del Penedès

Núria Feliu recita les sardanes més populars
Diumenge 5 de juny, a les 19.00h. Vilafranca del Penedès

El pinzell màgic
Dilluns 6 de juny, a les 18.00h. Vilafranca del Penedès Eva Infantil

Una vegada un terrisaire

Dilluns 6 de juny, a les 19.30h. Vilafranca del Penedès

El pirata bo a l'illa dels imperfectes

Dimarts 7 de juny, de 18.00h. Vilafranca del Penedès Eva Infantil

Los retablos de Roman Calvo

Dimarts 7 de juny, a les 21h. Vilafranca del Penedès

Los follets del Matarranya

Dimecres 8 de juny, a les 18.00h. Vilafranca del Penedès Eva Infantil

Ets una bèstia, VISKOVITZ

Dimecres 8 de juny, a les 21h. Vilafranca del Penedès

Quin embolic còsmic!
Dijous 9 de juny Eva Infantil, a les 18h. Vilafranca del Penedès Eva Infantil

Contes de sang i fetgeDijous 9 de juny , a les 21h. Vilafranca del Penedès

Contalles i rialles d'arreu del món

Divendres 10 de juny, a les 18h. Vilafranca del Penedès Eva Infantil

Dos Rombos (2)
Divendres 10 de juny, a les 22.30h. Vilafranca del Penedès

Rei Pipin

Dissabte 11 de juny, a les 18.00h. Vilafranca del Penedès Eva Infantil

Paraula d'humor

Dissabte 11 de juny, de 21.00h. La Granada del Penedès

El Joc del llop (2)

Diumenge 12 de juny (golfes), nit del dissabte al diumenge, a les 00.30h. Vilafranca del Penedès

Contes i romanços

Diumenge 12 de juny, a les 12.30h. Can Rossell de la Serra Eva familiar

A tres bandes

Diumenge 12 de juny, a les 19h. El Pla del Penedès Eva familiar

La verge Maria, el fill i la mort

Diumenge 12 de juny, a les 22h. Vilafranca del Penedès

en veu Alta

programa en pdf

Teotihuacan

2011-04-19T12:45:00.002+02:00

Teotihuacan
Ciutat dels Déus
De l'1 d'abril al 19 de juny

"Teotihuacan: ciutat dels Déus" presenta més de 400 obres mestres, curosament seleccionades, dels museus mexicans més importants. Així, el visitant podrà descobrir aquesta immensa ciutat a través d'alguns dels aspectes més importants de la seva cultura: la ideologia, el poder i la jerarquia política, l'arquitectura i l'art.La ciutat de Teotihuacan, a quaranta-cinc quilòmetres de Ciutat de Mèxic, és una de les meravelles arquitectòniques del món, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1987. Els seus monuments principals —la piràmide del Sol i la piràmide de la Lluna, unides per la calçada dels Morts, el bellíssim palau del Jaguar de Xalla o el temple de Quetzalcoalt— són referents de la cultura universal.Durant gairebé vuit-cents anys, Teotihuacan va ser el centre cultural, polític i religiós d'una civilització molt potent. Una gran metròpoli antiga, la ciutat més gran construïda al continent americà en època prehispànica, que va assolir l'apogeu entre els segles II i VII dC.Teotihuacan vol dir en llengua nàhuatl “el lloc dels déus o el lloc on es fan déus”, un nom vinculat a la llegenda del Cinquè Sol, del Còdex Chimalpopoca, redactada l'any 1558 en nàhuatl per un autor de qui desconeixem el nom. Segons la llegenda, Teotihuacan és el lloc on van néixer els déus, motiu pel qual la major part dels pobles de la planura mexicana se sentien descendents d'aquesta civilització.Com era la vida a Teotihuacan? Com eren els homes que hi habitaven? Com s'organitzava la societat? Quines creences tenien? Quin va ser el motiu del seu declivi?“Teotihuacan, ciutat dels Déus” proposa algunes respostes a aquestes preguntes. A través d'un recorregut estructurat en sis àmbits, es tracten temes com l'arquitectura i l'urbanisme; la política, la guerra i l'economia; les creences i els rituals, i la vida als palaus i als carrers de la ciutat. La mostra acaba amb un últim apartat que examina les relacions amb les cultures de l'entorn. Des d'objectes de simple ús comú, com ara estris de cuina, fins a joies fines elaborades amb pedres precioses, passant per obres de fusta, ceràmica, os i closca marina, escultures i pintures murals, permeten descobrir la grandesa d'aquesta civilització mesoamericana.Malgrat els múltiples interrogants que encara queden per resoldre, com la procedència dels seus fundadors, els motius pels quals va desaparèixer, el significat de la piràmide del Sol o el seu sistema de govern, aquest segle de recerques arqueològiques ha servit per mostrar la gran riquesa, magnificència i poder de la civilització de Teotihuacan, la ciutat de la qual va arribar a ser la més gran de l'època (darrere d'urbs com Constantinoble i Alexandria), amb una superfície d'uns 20 km2 i gairebé 200 mil habitants, i amb una àrea d'influència que va abraçar moltes parts de Mesoamèrica.

CaixaForum Barcelona

Av. Ferrer i Guàrdia, 6-8. 08038 Barcelona

De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 22 h.

Preu: Activitat gratuïta

27 obres, 18 autors

2011-04-19T12:26:00.001+02:00

10/02/2011 - 31/12/2011

La Fundació Suñol ha reunit 27 obres de la Col·lecció Josep Suñol amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de l’art del segle XX, mitjançant una mostra de 18 artistes molt significatius en el desenvolupament de les arts visuals dels darrers anys, caracteritzades per un distanciament d’anteriors convencions de representació.
Les 27 obres –des de 1924 fins a 1998– ens aporten un testimoni de 18 autors que, amb diferents interpretacions, intensitats i en diferents suports, ens proposen una experiència sobre el seu pensament i la seva expressivitat i, a la vegada, ens permeten copsar la particular visió del col·leccionista per haver-les inclòs en el fons de la seva col·lecció.
El que persegueix aquesta exposició no és proposar un recorregut cronològic ni un discurs temàtic, sinó sentir l’emoció que poden transmetre unes obres considerades com a peces emblemàtiques d’artistes les quals no obeeixen a la raó, sinó a la passió per fer art i per mostrar-nos la construcció d’un món de formes amb significat propi i accessible a la mirada dels altres.
L’exposició recorre vuit dècades del segle XX, però és destacable el gran nombre d’obres dels anys setanta i vuitanta, quan el col·leccionista Josep Suñol va adquirir el gruix més important de la seva col·lecció, que relata prou bé un període ric en propostes i de complexa evolució, que va des de les avantguardes fins a les darreres creacions del segle passat.
En les 27 obres hi trobem mostres del pop art, del rupturisme formal dels anys seixanta, de l’abstracció més pura, peces matèriques, orgàniques, algunes de serenes i d’altres d’inquietants, que en format de pintura, escultura i fotografia ens indueixen a fer un itinerari concís del que ha suposat la transformació de l’entorn artístic del segle XX.

Fundació Suñol

Passeig de Gràcia 98, 08008 Barcelona

934961032

De dilluns a dissabte, de 16h a 20h.

Diumenges i festius tancat.

més obresomnis

2011-04-03T23:01:00.001+02:00

obre somnis

2011-03-10T11:49:00.009+01:00

2011-03-10T10:28:00.001+01:00

Picasso, Miró, Dalí. Giovani e arrabbiati: la nascita della modernità
12 marzo-17 luglio 2011
Promossa e organizzata da: Ente Cassa di Risparmio di Firenze, Fondazione Palazzo Strozzi, Ministero per i Beni e le Attività Culturali, Soprintendenza PSAE e per il Polo Museale della città di Firenze, con il sostegno del Comune di Firenze, della Provincia di Firenze, della Camera di Commercio di Firenze e dell’Associazione Partners Palazzo Strozzi e con il contributo della Regione Toscana.Curatori: Eugenio Carmona, Christoph VitaliDedicata alla produzione giovanile di maestri che hanno avuto un ruolo decisivo per gli esordi dell’arte moderna, la mostra prende in esame il periodo pre-cubista di Picasso con suoi lavori anteriori al 1907, mentre le opere di Miró realizzate fra il 1915 e il 1920 sono presentate in relazione con quelle di Dalí del quinquennio 1920-1925 per porre in evidenza le differenze e relazioni stilistiche che caratterizzano il periodo precedente all’adesione dei due artisti alla poetica del Surrealismo.La mostra Picasso, Miró, Dalí. Giovani e arrabbiati: la nascita della modernità presenta più di sessanta opere della produzione giovanile di Picasso, Miró e Dalí e oltre cento schizzi picassiani, provenienti dai più importanti musei spagnoli, dal Metropolitan Museum of Art e da collezioni private. Cresciuti in Catalogna, i tre artisti raggiunsero la fama in Francia, dove i primi due scelsero di vivere e costruire la propria carriera, mentre Dalí decise di rimanere in Spagna. L’esposizione è strutturata come un film composto da flashback che rinviano a una serie di incontri che viaggiano a ritroso per riannodare le fila di un racconto: comincia con la visita di Dalí a Picasso (1926), traccia poi la nascita della modernità attraverso le risposte di Dalí a Miró, evidenzia l’incrocio fra Miró e Picasso (1917) e termina ancor prima dell’arrivo del giovanissimo Picasso a Parigi nel 1900, all’inizio del nuovo secolo. Esposto in questa mostra per la prima volta fuori dalla Spagna il quaderno di Picasso Cahier 7 del 1907, che raccoglie i primissimi schizzi per il suo rivoluzionario capolavoro Les Demoiselles d’Avignon, che hanno rappresentato sollecitazioni fortissime per Dalí e Miró e in generale punto di partenza per la nascita del linguaggio dell’arte moderna.
Informazioni in mostra: tel. +39 055 2645155Orari di apertura: tutti i giorni 9.00-20.00, giovedì 9.00-23.00PrenotazioniSigma CSCtel. +39 055 2469600fax. +39 055 244145mailto:244145prenotazioni@cscsigma.it

http://www.palazzostrozzi.org/Sezione.jsp?idSezione=79

http://www.lavanguardia.es/cultura/20110310/54125443632/florencia-analiza-en-una-exposicion-los-vinculos-entre-la-obra-de-picasso-miro-y-dali.html

Festes de Sant Raimon 2011

2011-01-07T10:54:00.001+01:00

Avui començen!!

programa

La llei del Mirall

2011-01-06T21:53:00.005+01:00

de Yoshinori Noguchi

La llei del mirall. A partir d'una història i senzilla Emotiva, Yoshinori Noguchi (Hiroshima, 1963), reconegut expert en entrenamiento y assessoramient psicològic, ens situa davant d'un mirall per a poder enfrontar-nos amb nosaltres mateixos. És l'interior, en definitiva, tot el que determina què és el que ens passa en la vida.
L'Eiko està preocupada perquè els nens de l'escola maltracten el seu fill Yuta, i se sent totalment impotent i sola davant d'un problema que no sap com resoldre. Fins que el seu amic Yaguchi li ofereix un Mètode sorprenent que la farà viure la situació més Difícil de la seva vida: enfrontar-se als seus Fantasmes, continuar endavant i nou amb esperit. A mig camí entre el coaching i les constel·lacions familiars, la llei del mirall ens retroba la filosofia oriental, amb una renovada i ens Proposa Pautes Clares i efectives per a resoldre d'arrel els problemes de la vida. Mai no havíem tingut la felicitat tan a l'abast.

Bon Nadal!!!

2010-12-22T01:50:00.004+01:00

sopar de fisioterapeutes 2010

2010-10-23T22:02:00.002+02:00

la Rossita

2010-10-23T21:57:00.004+02:00

per fí fotus de la Rossita!!!

Juliana de Norwich

2010-10-22T12:09:00.001+02:00

“Revelaciones de Amor Divino” es considerado por algunos como sin igual en la literatura espiritual de Inglaterra. Es simple atractivo y profundo. Juliana fue guiada genuinamente de modo natural y simple.
Aún más, sus escritos exploran y dan respuesta a profundos misterios de la fe cristiana, tales como: ¿Cómo puede el hombre tener libre albedrío y a la vez ser predestinado? ¿Cómo se puede culpar al hombre por su caída si Dios, quien es más grande, sabía lejos en el tiempo que él pecaría? ¿Cúal es la respuesta de Dios al sufrimiento de los inocentes?
Le preocupaba mucho el destino de aquellos que no habiendo conocido a Cristo, morían sin redención. Una de sus afirmaciones típicas que era parte de las respuestas en sus visiones fue la célebre frase: “de que todo estará bien, y todo estará bien, y toda clase de cosa irá bien”, por la cuál se la identifica como una mística optimista.
Ella afirmaba que aún lo que no comprendemos es fruto del amor de Dios y en esa certeza fundaba sus esperanzas.
Vivió el resto de su vida como ermitaña en una pequeña choza, cerca de la iglesia de Norwich. Oraba y contemplaba las visiones que le habían sido reveladas. Fue visitada por muchas personas, a las cuales ayudaban con sus consejos y don de discernimiento espiritual.

Revelacions de l'Amor Diví

“Dones: la força del canvi a l’Índia” d’Albert Uriach

2010-10-22T11:06:00.002+02:00

L’exposició “Dones: la força del canvi a l’Índia”, dedicada a la Fundació Vicente Ferrer, obrirà les portes al Palau Robert de Barcelona el pròxim 15 d’octubre. L’exposició recull el treball del fotògraf Albert Uriach, que ha documentat fotogràficament la vida de sis dones i una nena índies que participen en el Programa de Desenvolupament Integral de la Fundació Vicente Ferrer. La mostra tindrà més de 120 fotografies, agrupades en set capítols, i un audiovisual de 20 minuts.
“Dones: la força del canvi a l’Índia” està plantejada des de d’un doble vessant. D’una banda, presenta la vida quotidiana de les dones, el seu treball, la intimitat del seu espai domèstic i els seus costums i tradicions, i les seves relacions amb la família i amb la resta de la comunitat. D’una altra, relaciona la realitat de cada dona amb els diversos àmbits d’actuació del Programa de Desenvolupament Integral que du a terme aquesta ONG: l’educació, l’habitatge, la sanitat, l’ecologia, la dona i les persones amb discapacitat.
La Fundació Vicente Ferrer treballa des de fa més de 40 anys al sud est de l’Índia, una de les zones més poc desenvolupades del país, amb una acció global per eradicar la pobresa extrema. L’exposició documenta set històries de superació davant una doble discriminació: ser dona i pertànyer als estrats més baixos del sistema de castes indi, abolit legalment però encara vigent en la pràctica, especialment a les zones rurals, tot i l’esforç continuat del govern de l’Índia.
Davant d’aquesta realitat, la fundació actua perquè les comunitats més desafavorides de l’Índia rural, els dàlits o intocables, els grups tribals i les backward (castes), siguin les protagonistes del seu propi desenvolupament i esdevinguin autònomes.
L’exposició del Palau Robert és una de les iniciatives de la Generalitat de Catalunya en suport a la Fundació Vicente Ferrer, que enguany ha estat candidata al Premi Nobel de la Pau, i en reconeixement a la tasca que ha desenvolupat per transformar les comunitats més pobres de l’Estat d’Andhra Pradesh, a l’Índia.
A més d’aquesta iniciativa, el Palau Robert i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament han destinat enguany els diners recaptats en els concerts musicals d’hivern i estiu al projecte de la fundació Vicente Ferrer “Revaloritzant el paper de les dones a l’Índia”. Per la seva banda, el Departament de Salut posarà el nom de Vicente Ferrer a l’hospital que donarà servei a Rubí, Sant Cugat del Vallès i Castellbisbal.

Data: Del 15 d’octubre al 9 de gener de 2011

Lloc: Palau Robert, Passeig de Gràcia 107, 08008 Barcelona (mapa)

Preu: Entrada gratuïta

Palau Robert

Centre d'Informació de Catalunya

Passeig de Gràcia, 107 08008 Barcelona

www.gencat.cat/palaurobert

Horaris: de dilluns a dissabte: 10-19 h; diumenges: 10-14.30 h

Com arribar-hi:
Metro: línies 3 i 5, estació Diagonal

FGC: línies 6 i 7 estació Provença
Autobusos: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 28, 33, 34

star wars comença

2010-10-19T11:49:00.001+02:00

Los maestros del Paititi, per Ricardo González

vídeo

de cacera

2010-10-15T11:16:00.003+02:00

La carta de burgomaestre Johannes Junius a su querida hija Verònica

Brujas, Brujería" Y "La Religión Discreta"

documented incidents in the killings of witches

Festival Àsia

2010-09-16T12:17:00.001+02:00

del 16 al 26 de setembre 2010

Un any més torna el Festival Àsia amb un ampli ventall de propostes escèniques d’alta qualitat que comparteixen cartell amb les iniciatives de les comunitats asiàtiques instal·lades al nostre país.
Les estrelles d’aquesta edició estan representades per tres produccions que vindran per primera vegada a la nostra ciutat: el teatre kathakali de l’Índia, la jove banda de rock procedent de la Xina, Shan Ren Band, i l’espectacular actuació del percussionista japonès Leonard Eto.
D’altra banda, el concert que ens oferirà el cantant pop del Pakistan, Abrar-ul-Haq, és una demanda contractada per exprés desig de la pròpia comunitat.
Aquests interessants espectacles es complementen amb una llarga llista d’activitats, organitzades amb entitats i persones de comunitats asiàtiques, que tindran lloc en el marc de les Festes de la Mercè: passarel·la de vestits i costums, pràctica de jocs com el Ki-o-rahi de Nova Zelanda, o l’aula dels sabors i els sabers on descobrirem secrets de la cuina asiàtica.

La Residència

2010-09-14T22:54:00.001+02:00

del 9 de setembre al 30 de novembre

La Residencia de Estudiantes de Madrid, punt de trobada entre els intel·lectuals catalans i els de la resta d’Espanya, commemora el centenari durant el 2010 i 2011 i la Generalitat de Catalunya s’ha sumat al programa d’actes amb l’exposició “100% Residència. 1910-2010. La Residencia de Estudiantes compleix cent anys”, que es pot visitar entre el 9 de setembre i el 30 de novembre a la Sala 1 del Palau Robert de Barcelona.
L’acte inaugural va tenir lloc el dijous 9 de setembre, al Palau Robert, amb la presència del director general de Difusió Corporativa, Jordi Fortuny; de la directora de la Residencia de Estudiantes, Alicia Gómez Navarro; del comissari de l’exposició i del centenari de la Residencia, José García-Velasco, i del delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, José Cuervo.
La Generalitat de Catalunya i la Residencia de Estudiantes han col·laborat en l’organització d’aquesta exposició sobre la història i l’actualitat de la Residència, que ha mantingut sempre una vinculació especial amb Catalunya i va ser un dels nuclis principals de modernització científica, educativa i social entre el 1910 i el 1936. S’hi donen a conèixer les idees, els moments més importants i els protagonistes de la Residencia, un lloc de referència en la història i la cultura contemporània europea i punt d’acolliment i difusió de la cultura catalana a Madrid. Protagonistes destacats en la vida de la Residència van ser personatges rellevants com ara Juan Ramon Jiménez, Miguel de Unamuno, José Moreno Villa, Salvador Dalí, Federico García Lorca, Luis Buñuel, Gabriel Celaya o Severo Ochoa, entre molts d’altres.
L’exposició es desenvolupa en els àmbits següents: “Introducció”, “Un projecte modernitzador”; “Mirant Europa”; “Una nova educació”; “L’esperit de la casa”; “La Residencia de Señoritas”, “El Rusc científic”; “Viure a la Residencia”; “L’eterna joventut”, “Laboratori de Cultura”; “Assolint l’excel·lència”, “El final d’un projecte”, “La Residencia, avui”, i “Catalunya i la Residencia”.
La Residencia de Estudiantes, que va obrir les portes a Madrid l’1 d’octubre de 1910, va ser creada per la Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas (JAE), i inspirada per la Institución Libre de Enseñanza (ILE). La vinculació especial de la Residencia amb Catalunya, tant en l’època històrica com en l’actual, ha afavorit la trobada entre els intel·lectuals catalans i els de la resta d’Espanya.
Els intercanvis entre la Residencia i algunes institucions de la cultura catalana van ser importants durant el primer terç del segle XX, fruit de la col·laboració entre la Junta para la Ampliación de Estudios, de la qual depenia la Residencia, i l’Institut d’Estudis Catalans, dos organismes amb vocació de modernització i renovació científica. Una col·laboració que s’ha mantingut fins a l’etapa actual en què la Residència s’ha convertir en receptora freqüent de representants de la ciència i la cultura catalanes.
Una mostra d’aquesta sostinguda relació va ser la concessió del Premi Blanquerna a la Residencia de Estudiantes el 1999, atorgat per la Generalitat de Catalunya “per la seva contribució al desenvolupament, la promoció, el coneixement i la projecció de Catalunya”.

Palau Robert

Passeig de Gràcia, 107 08008 Barcelona
Horaris: de dilluns a dissabte: 10-19 h; diumenges: 10-14.30 h

les rutes pirinenques del naixement de Catalunya

2010-09-14T22:31:00.001+02:00

de l'11 d’agost al 7 de novembre

L’exposició fotogràfica “Pirineu comtal: un viatge pel naixement de Catalunya” es presenta al jardí del Palau Robert de Barcelona entre l'11 d’agost i el 7 de novembre. Aquesta exposició mostra als visitants la història del naixement de Catalunya, la història de com una societat hereva del món romà i visigòtic va adquirir, a les valls pirinenques catalanes, entre els segles IX i XI, una identitat diferenciada que es manifesta en una llengua pròpia, el català, i un nom de país, Catalunya.
El projecte “Pirineu comtal: rutes del naixement de Catalunya” és el primer d’aquestes característiques que va posar en marxa la Direcció General de Turisme, del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, i proposa recórrer els territoris d’onze dels antics comtats que van ser escenari de la configuració i del naixement del país:
• Comtat de Berga: a l’ombra del Pedraforca• Comtat de Besalú: la Cort d’en Tallaferro• Vescomtat de Cardona: els reis sense corona• Comtat d’Empúries: el comtat independent• Comtat de Girona: la frontera de l’imperi• Comtat d’Osona: clau de volta de la Catalunya Vella• Comtat de Pallars Jussà: els senyors de la muntanya• Comtat de Pallars Sobirà: romànic entre muntanyes• Comtat de Ribagorça: la llum de les imatges• Comtat de Ripoll: terra de comtes i abats• Comtat d’Urgell: una catedral entre heretges i sants
A internet, al web del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, també s’hi pot trobar informació sobre aquestes rutes, sobre la història de cada comtat, una selecció dels monuments, museus i conjunts medievals més importants, com també fotografies, panoràmiques 360° i enllaços per configurar l’itinerari i organitzar el viatge. D’altra banda, al web de l’Agència Catalana de Turisme s’hi pot obtenir el mapa-guia de la ruta.

http://www.blogger.com/www.gencat.cat/diue/serveis/publicacions/turisme/index_es.html
http://www.catalunya.com/

Palau Robert
Passeig de Gràcia, 107 08008 Barcelona
Horaris: de dilluns a dissabte: 10-19 h; diumenges: 10-14.30 h

marroc 2010

2010-08-01T15:50:00.099+02:00

4-7-2010: 210 fotus: Còrdoba
5-7-2010: 165 fotus: Còrdoba + Sevilla
6-7-2010: 387 fotus: Sevilla + port de Tarifa
7-7-2010: 614 fotus: Tànger
8-7-2010: 1348 fotus: Tetuan
9-7-2010: 1387 fotus: camí de Ketama
10-7-2010: 197 fotus: Xaoen
11-7-2010: 893 fotus: Ouazzane
12-7-2010: 577 fotus: Mknes
13-7-2010: 955 fotus: Fez
14-7-2010: 559 fotus: Om el Rabia + Bòumia
15-7-2010: 339 fotus: Cirq de Jafar
16-7-2010: 170 fotus; 1566,4 km Midlt, Merzouga 1910
17-7-2010: 271 fotus; Zagora 2347 i 2477, dormir 2526
18-7-2010: 549 fotus; Agdz 2601, Ouarzazate 2660,9
19-7-2010: 539 fotus ; Ait Ben Haddou 2705
20-7-2010: 340 fotus ;Mserir 2911, Boumalane du Dadés 2971, Tingrir 3024 + s
21-7-2010: 126 fotus; Zaira 3295, Azilah 3691
22-7-2010: 90 fotus; goles Ouzoud 3729, Bougomiz, Azilah 3957, Demnate 4025
23-7-2010: 165 fotus ;grutes Infi Inri 4035, Telouet 4240
24-7-2010: 50 fotus; Orzazate 4356, Tazenak 4515, Marrakesh 4832,
25-7-2010: 95 fotus; Marrakesh
26-7-2010: 252 fotus; Essauira 5048 apro,
27-7-2010: 91 fotus; Safi 5161, Oualidia 5235, Al Jadida
28-7-2010: 168 fotus; Al Jadida 5350 ap, Bulauane 53xx, Casablanca 5525,
29-7-2010: 219 fotus; Rabat 5649, s, Laraxe 5826, Lixus, Asilah
30-7-2010: 94 fotus; Asilah 5882, platja Las Cuevas 5901,7, bar dp cromlech -8 5970, aeroport Tanger 6023, Tanger 6041, aeroport Tanger 6058
31-7-2010: 8 fotus

TOTAL 28 dies i 10851 fotus

km 462,6 xauen, 160 p arribar, diumenge, 544 easmoria, mqnz 59 fez 753, dimecres 14 azrow 918, ain leih 1038, mirt 31, khenifra 1113, pinxazu 1229,7 +4 oulin, midelt 1291

midlt 1566,4, divndres 16; merxouga 1910

Aquest és el cotxe amb que ens hem fet els més de 6058km.

Oi que és guapu!
Aquí està de fotu

Tema: Marroc
data: 09/07/10 01:56

holq q tots/totes,
i jo, ara, és el primer cop k em connecto, des de que he posat els peus en terra marrokí
no hi ha hagut manera d’obrir el faisbuk
estic q un poble que es diu LA TIETA DE OUID LAU
I tenen un ciber
però les lletres estan lleugerament canviades de lloc:
.
demq imshallah arribem a Xauen

.
ja ni me’n recordo de com va començar tot. diumenge; de bon matí; els pares de la Carme ens van acompanyar fins l’estació de tren de Tarragona.
destí Còrdoba: jo fins i tot havia reservat un lloc per dormir: l’únic de tot el viatge.
.
També havia reservat una visita guiada per la nit del mateix diumenge: va estar molt bé.
L’endemà vam visitar la mesquita i la casa de Shefarad.
.
Ens va agradar tot molt
no vam visitar mes coses pk era dilluns; i en espanya ’los lunes too esta cerrao'.
vam anar amb tren cap a Sevilla
.
a no us creureu qui em va saludar pel carrer.
l’Alfons, el meu company de feina al curru.
cap dels dos sabia que l’altre estaria a Sevilla
.
i quina calda que feia a Sevilla
43 graus centigrads
insoportable;
vaja; jo no ho vaig poder suportar:
.
l'endemà vam visitar la Giralda; el museu d'indies; tapes; compres;
visita els bancs; descobrir que m'han passat 2 cops per la targeta el viatge de tornada
.
.
pillar un autobus per Tarifa
arribar a temps per pillar el penùltim ferry
i arribar a terres mqrroquines

.
Tànger
seguir els consells de la lonly planet i aterrizqr al hotel almunidia;
que en el seu dia vq visitqr el Burroughs, l'autor del Desayuno Desnudo
una pel·lícula que vaig veure al cineclub fa més de 10 anys i, de la qual, en vaig dormir més de la meitat.
.
l'endemà de bon matí; pillar cotxe de lloger; visitar la medina; el suq
visitar la kashba:
visitar les grutes d'Hèrcules
.
i de camí cap a Tetuan
i un altre dia continuaré que és molt tard i tinc son

aquí teniu unes quantes fotus de Tetuán

el famós verde abierto

aquesta era l'habitació de l'hotel Riad el Reducto

l'amigo

fotus del mercadillu

aquí la plaça està tota encerclada ja que al fons hi ha el palau on s'allotja el rei, que com tots els juliols vé a passar l'estiu a Tetuá

més fotus del mercadillu, diuen que la Medina de Tetuán és la més gran del Marroc

i en aquesta botiga vam comprar MOOOLtes alfombres i similars

i aquesta, la curtiduria de Tetuán

els colors del pais

fent obres: la típica turca i les rajoles de moda

una escala que no porta enlloc

i les vistes de les muntanyes del Rif des del punt més alt de la Medina de Tetuán

i tot això va ser el 8 de juliol

Tema: Xaoen
Data: 12/07/10 01:59

arribant a Xauen al capvespre

hola a tots avui mentre esmorzava a l'hotel de Chefchauen,

he vist les noticies; les passaven en castellà; no tinc ni idea de quina cadena era. Han passat imatges de la manifestació: s'ha vist el Montilla i molta gent amb pancartes.

Ara he llegit la vanguardia digitql i vist les controvèrsies sobre el número de participants: A les notícies han destacat que l'estatut marginava marcadament al castellà.

L'hotel estava plagat de cumbayàs de la resta d'espanya; però encara no s'havien llevat quan han passat aquestes imatges per la tele.

Una mitjq hora mès tard la notícia destacada era el partit espanya-holanda i els vaticinis d'un pop anglès.

per cert, és veritat que el Montilla ha sortit a la Nòria?

.
bueno, avui hem deixat Chauen; després d'estar-hi 2 dies; ens ha robat el cor: Una preciositat: A més a més, aquests dies hi feien el festival de música Alegria: estava ple de gent; semblava festa major; i plagat per catalans i espanyols.

un ambient molt cumba.
Abans d'ahir escoltar Ojos de Brujo;

ahir un espectacle al carrer en castellà molt currat i ahir uns marroquins.
Avui estavem una mica melancòliques: les dues ja estavem buscant-nos alguna excusa per tornar en un futur no massa llunyà.

.
Chauen té una medina preciosa;

amb les parets de color blau chauen;

una muntanya de botigues amb uns dependents no gens pesats; tots parlen espanyol; un fins i tot se'ns va declarar i va dir de cazar-nos;
.

.
.

.
i alguns fins hi tot parlen en un català impecable.

si algu sap com cqnviqr la configuraciùo del teclqt li qgrqire enor,e,ent
.

.
.

i aquest és el paissatge que ens anàvem trobant:

camps cultivats

i vam parar a ketama a fer un suc de tronja

ketama

Issaguen

i carreteres concorregudes

Tema: Xaoen/Fez
Data: 13/07/10 02:20
hola a tots; això de fer el turista és una feina molt dura, em falten moltes coses per explicar-vos; però no he trobat temps. I la intensitat de cada nova experiència fa que els records s'esvaeixin; Còrdoba és una ciutat molt maca i molt endreçada. Sevilla és un caos, campi qui pugui

Els lugarenyos no poden veure al barbes degut a la seva incompetència.

De moment, del que portem de vist del Marroc, tb he, tingut temps de notar moltes coses: avui la calda de Mknez,

ahir vaig aprendre que quan condueixes i entres en una rotonda, has de cedir el pas.

Tanger és coneguda com DANGER

i no m'estranya; van a saco;

i TETUAN molt pitjor: el que volen es vendre't alfombre, catifes, mantes, lampares,...

Xaoen es un oasi de relax, d'aquí en va sortir la dita MAS FELIZ QUE UN GATO EN XAOEN

estan guapos i satisfets, en veus molts pel carrer

i pensar que aquesta ciutat tenia prohibida l'entrada dels estrangers fins fa ben poc

i al centre, les ciutats imperials un altre caos; però més endreçadet.

És curiós el camp, amb la fèrtil terra negra i les llargues fileres i fileres d'oliveres, el gra, ja segat, que creix entremig i de tant en tant ovelles pasturant.

molta gent parla castellà; fins i tot català; a l'interior la gent parla més el francés i el jovent, anglès

Aquest matí hem visitat Mknes, la ciutat imperial verda

aquí teniu uns venedors k tb volien sortir a la fotu

feia tanta calor que sort que hi havia paredetes on et feien suc de canya de sucre

i entre una ciutat i l'altra vam passar per Volubilis i Mulai Idris.

aquí podeu veure la ciutat de Mulai Idris, diuen que sembla la jepa d'un camell, des de les ruines de l'antiga Volubilis

i a Mulai Idris, em va fer una peasu visita guiada un noi sord mud, va ser molt xula

i allí, mentre sopavem, vam veure com els marroquins veien el partit

i per variar; com de moment anem fent; ja es fosc quan ens posem a buscar allotjament per passar la nit;demà tocarà visitar la ciutat: Fes

aquí, en la plaça que es veu per la porta, vam aparcar, i gernacions de lugarenyos van afenyar-se a capturar-nos.

però ni per dormir ni de guies. Aquí vam ser tenaces i vam aconseguir visitar tot Fez sense guia local. Molt divertit.

aquestes són fotos de Fez

aquí podeu comprobar com les fotus del Lonely estan mooooolt pujades de color

Aquest representa que és un dels molts palau del rei. Teòricament tindria que ser l'habitual, ja que Fez és la capital històrica del pais, i com a bon marroquí es va buscar una muller de Fez, que tenen fama de ser les millors.

una típica botíga del mercaillu (Fez)

les curtiduries, les de Fez diuen que són les més grans del Marroc

mentre un guia ilegal ens n'ensenyava unes altres, de més petites, vam veure tota una persecució policial. Els policies perseguint els guies sense llicencia, pd ells ens van tornar als carrers concorreguts

aquí tothom ens felicita per haver guanyat la copa

va ser sorprenent ahir com estava tot el pais paralitzat mirant el partit

no es movien de la cadira

com esteu vosaltres de calor?

nosaltes mig asfixiades,

anirem tirant cap a l'Atlas,

una abraçada,

.

i aquí unes fotus de l'arbre que fa l'oli d'Argan

per si no ho sabieu, les cabres es mengen el fruit, llavors cal recollir els excrements de les cabres, moldre els pinyols, i d'allí en surt l'oli d'Argan

Tema: desert
Data: 19/07/10 23:40

tinc tantes coses acumulades per explicar-vos des de l'últim cop que us vaig saludar,

fins avui no hi hagut manera de trobar-tenir temps per internet

- persecucions en cotxe per Meknez a la una de la nit, tornant d'internet

- dormir en un restaurant mentre esperàvem el dinar, a Mknz

- ensortir-nos'en a Fez sense guia; persecucions de la policia darrere dels guies no oficials; fer amistat amb una coreana que s'havia ficat a Fez sense lonely planet; aconseguir sortir de Fez sense cap alfobra o manta, o babucha

-punxar una roda aprop de Boumia, la casa de la pradera, camí de Midelt; sort que uns morenassos ens van venir a ajudar i en un moment ens la van canviar;

-i a Boumia; el mecànic, amb 4 martillazos ens va deixar la roda com a nova

- passejar per boscos de cedres; aprop de Ifrane, la zona mes pija del Marroc

-Buscar Tatouin i el Jebel Ayachi, des de Midelt, on vam coneixèr el iaio, l'adorable.

-visitar les gorges del Circ de Jafar de nit; pk abans, en tot el dia no vam aconseguir trobarles

- i endinsar-nos al desert;conèixer de primera mà les pistes; els camins no asfaltats que tan aviat s'estrenyen al pam com s'eixamplen fins a on arriva la vista. Sort que tots els camins porten a Roma

- la Carme va caure del camell

- i dormir a la terrassa; un costum molt arrelat en els marroquins;

i avui us escric des de les Gorges del Dadés, un poble que es diu Msemrir
una abrazada;

i aquest va ser el garatge on ens van canviar la roda

i com veieu la gent és molt amable, tothom et saluda

i aquest és el parc natural d'Ifrane

aquí un arbre ens va fer tornar enrere, es veu que el dia abans havia plogut molt.
.

i aquest és el tipic macaco d'Ifrane.

aquí podeu veure com fèiem anar el cotxe,

i es que el desert és un mica just

hammada

tot això el 19

Aït Benhaddou
Essaouira

Tema: Tànger un altre cop
Data: 30/07/10 18:10

bueno;aixo ja s;acaba
no se quants dies; aprox 30; mes de 6000 km recorreguts

quasi ens ho hem patejat tot;

vam sortir de Marraquesh després d'estar-hi 2 dies; doncs contra tot pronòtric, en vam sortir sense comprar cap alfombra. Molt bé

i ara estic mirant d'esbrinar si tinc bitllet per tornar
ens veiem aviat;

Marraquesh

Ouzoud Falls
om ràbia

http://es.wikipedia.org/wiki/Oum_Er-Rbia

un dia amb la Tresa

2010-05-31T16:01:00.002+02:00

l'EFT

per resoldre tensions físiques i psíquiques de curta i de llarga durada
L’EFT té un component MECÀNIC fix i un component VERBAL que cal adaptar a cada persona.
Treballarem en grup la part mecànica (percussió amb els dits de determinats punts
d’acupuntura) i demanarem VOLUNTARIS per exemplificar amb casos concrets la
part verbal (com donar nom als problemes i com identificar-ne l’arrel).
A les WEBS www.emofree.com i www.eftmx.com trobareu informació detallada sobre l’EFT
i podreu baixar-vos gratuïtament el MANUAL EFT complert en anglès o en castellà.

Girona en flors

2010-05-16T13:28:00.002+02:00

Girona: Temps de flors

Un esdeveniment lúdic i cultural que convida els visitants a una relaxada i plaent passejada pel conjunt monumental que acull el Barri Vell de la nostra ciutat i a gaudir de la bellesa floral que elegantment l'ornamenta i l'embolcalla.

shiatsu per a cada dia

2010-04-15T21:17:00.000+02:00

Em fa molta il·lusió anunciar-vos que estic organitant per fer un taller de shiatsu a Cal Massot, els dies 23, 24 i 25 d'abril 2010

N'estic molt contenta i espero que us aniveu a venir!

podeu veure'n tots els detalls

Girona per pàsqua

2010-04-03T20:30:00.004+02:00

llet

2010-03-26T00:21:00.001+01:00

la llet

Variscita

2010-03-25T23:15:00.005+01:00

Ahir vaig anar a les Mines Neolítiques de Gavà a pillar-me Variscita, un míneral molt apreciat, amb una pila de propietats.

vegeu-ne el vídeo

tòxics

2010-03-24T22:08:00.004+01:00

Aquest dimarts al vespre, van passar el seu reportatge "El món segons Monsanto" a l'Institut Francès.

Tot i que ja l'havia vist pel yuotube, va ser molt interessant veure en directe aquesta dona forta i valenta.
moltes gràcies Monique!

Marie-Monique Robin
"Allò light porta aspartam, un verí"

transgènics

l'art taoista de l'amor

2010-03-22T19:21:00.002+01:00

K: el arte del amor

de Hong Ying, editorial El Aleph

sobre com en pot ser d'apassionant la vida i l'amor, i d'antics secrets taoistes.

Una història real entre el nebot de Virgínia Wolf i una famosa escritora xinesa destra en aquestes arts.

dolçor

2010-03-21T22:18:00.007+01:00

la stevia

entrevista a Josep Pàmies

slow food terres de Lleida

la dolça revolució

ruravitàlia

vídeos:
la stevia al saló Algusto
Josep Pàmies al Canal 3/24 I i II
la dolça revolució de les plantes medicinals
proposició de llei per la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament

blog del Josep Pàmies

productes Josep Pàmies

una altra entrevista al Josep Pàmies

Caravaggio

2010-02-20T20:31:00.005+01:00

del 23 de febrer 2010 al 10 de juny 2010

Una mostra dedicata al celeberrimo, e celebratissimo, "genio lombardo" in un'ottica radicalmente innovativa e aggiornata.In anni recenti, il gran numero di ricerche, studi, esposizioni e interventi sulle vicende biografiche e artistiche di Michelangelo Merisi detto il Caravaggio ha confermato l'universale e crescente interesse intorno alle vicende artistiche del pittore e al suo ruolo cardine all'interno della storia dell'arte degli ultimi quattrocento anni. E' questo lo sfondo e il clima in cui è nata l'idea di una nuova e ambiziosa - pur nella sua "semplicità" - iniziativa espositiva. Una mostra lineare ed emozionante, immaginata secondo un criterio assolutamente rigoroso, presentata al pubblico in un percorso sintetico, non antologico, incentrato sulle sole opere "capitali", vale a dire sulle sole opere di Caravaggio storicamente accertate.La scelta di privilegiare l'autografia sicura dei dipinti ha portato a escludere la produzione variamente riferita alla sua "bottega", così come sono state poste a margine, quasi lasciate momentaneamente in sospeso, le "ulteriori versioni" e tutte le questioni sulle quali la critica del Novecento si è più volte confrontata, e continua a farlo, con pareri non sempre concordi. Il risultato finale è un percorso coerente e rigoroso che getta una nuova luce sui diversi momenti del sofferto iter evolutivo del linguaggio di Caravaggio: un percorso emozionante e cristallino che depura ed esalta l'eccezionalità e unicità della sua opera.In mostra opere tra le più rappresentative dell'artista lombardo come la Canestra di frutta (fiscella) dalla Veneranda Biblioteca Ambrosiana di Milano, il Bacco dalla Galleria degli Uffizi di Firenze, Davide con la testa di Golia dalla Galleria Borghese di Roma, I musici dal Metropolitan Museum di New York, il Suonatore di liuto del Museo dell'Ermitage di San Pietroburgo, l'Amor vincit omnia dallo Staatliche Museum di Berlino e altri capolavori dai più importanti musei d'Italia e del mondo; una sorta di omaggio all'unicità dell'opera di Caravaggio proprio nell'anno dedicato alle celebrazioni per i quattrocento anni dalla morte del maestro lombardo.La mostra delle Scuderie del Quirinale si pone, quindi, come un nuovo e appassionato momento di riflessione, un'occasione unica per penetrare l'essenza dell'arte del pittore "terribilmente naturale", il suo rivoluzionario e sbalorditivo criterio di naturalismo, la sua ostinata, seppure dialettica, deferenza al vero, irriducibile a schemi e a scuola, solitaria nella sua grandezza e poesia.Il progetto, ideato per celebrare il IV centenario della morte del grande artista e posto sotto l'Alto Patronato del Presidente della Repubblica, nasce sotto l'egida e per volere della Soprintendenza Speciale per il Patrimonio Storico Artistico ed Etnoantropologico e per il Polo Museale della Città di Roma.

Scuderie del Quirinale

Via XXIV Maggio, 16

Roma

metabolisme del ferro

2010-02-09T12:00:00.000+01:00

taula de composició dels aliments
el cafè dificulta l'assimilació del ferro per l'intestí prim
l'intoxicació per plom també dificulta l'assimilació del ferro

entrevistada a l'ADEG

2010-01-18T02:01:00.003+01:00

volia compartir amb vosaltres l'entrevista que m'ha realitzat aquest programa de RTV Vilafranca

Economia i empresa
dijous 14 de gener 2010 a les 15:30

minut 3:30

terratrèmols

2010-01-17T18:41:00.006+01:00

Terremot predit al Japó, . guerra metereològica HAARP amenaza Japó (vídeo de Fulford) . Terremot del Japó, HAARP . . . Haití: La invasión humanitaria de EUA . Rusos afirman que EE.UU. causó terremoto en Haití ensayando proyecto HAARP . Proyecto HAARP Haití y el armamento sísmico de Estados Unidos ¿Ensayo militar de tipo sísmico de la US Navy? ¿Han los Estados Unidos provocado el terremoto en Haití? Luces en el terremoto en Chile posible uso de HAARP . Un nuevo terremoto se desata sobre Haití: Monsanto regala 475 toneladas de semillas modificadas genéticamente .

els terratrèmols com a Armes Bèliques

Fortuny, el mag de Venècia

2010-01-15T15:50:00.002+01:00

del 2 de març al 27 de juny 2010

«L´art és l´objectiu de la meva vida.»Mariano Fortuny MadrazoMariano Fortuny Madrazo (Granada 1871 - Venècia 1949), fill del pintor català Marià Fortuny i Marsal, és una de les figures més creatives i innovadores de la primera meitat del segle XX. Home polifacètic "no debades va rebre el sobrenom d´«el Petit Leonardo» i Proust s´hi va referir com «el mag de Venècia»", la seva producció abraça camps tan diversos com la pintura, el gravat, l´escenografia, la luminotècnia, la fotografia, el disseny tèxtil i la moda, en l´anhel d´assolir a través de l´art la bellesa en tots els ordres de les coses.

La Pedrera
Passeig de Gràcia 92, Barcelona
de dilluns a diumenge de 10 a 20h.

Festes de Sant Raimon 2010

2010-01-07T00:31:00.003+01:00

Del 7 al 24 de gener se celebren les Festes de Sant Raimon a Vilafranca del Penedès.

Les festes d'hivern comencen coincidint amb la festivitat de Sant Raimon de Penyafort, copatró de la ciutat. Són organitzades i coordinades per l'anomenada Coordinadora de les Festes de Sant Raimon, formada per un mínim de quatre membres i un màxim de sis. La funció de la Coordinadora és la de confeccionar el programa de les festes conjuntament amb les entitats de les diferents activitats que aquestes proposin.

.
tríptic programa d'actes de les Festes de Sant Raimon 2010

Eros

2010-01-07T00:08:00.003+01:00

Una exposició del Museu d’Art Ciclàdic d’Atenes prova que la sexualitat hi era present en tots els àmbits de la vida quotidiana

Eros
10 desembre 2009 al 5 d'abril 2010

S’ha presentat una exposició de tesi al Museu d’Art Ciclàdic d’Atenes. Una mostra completa on es prova que la sexualitat a la Grècia clàssica era present en tots els àmbits de la vida quotidiana. Gots, làmpades, moneders i tota mena d’objectes d’ús a la vida diària mostren un imaginari sexual que sorprèn per la seva modernitat

Museu d'Art Ciclàdic

horaris
adreça
4, Neophytou Douka str. Athens, 10674, Greece

Les arrels més antigues

2010-01-03T19:03:00.001+01:00

Tartesos, l'Atlàntida, Catalunya, Euskadi i Aragó

Recull de les etimologies i origens dels diferents pobles.

Athanagia

La història de la derrota del poble català a mans dels romans

Recorregut toponímic per la Seca, la Meca i les Valls d'Andorra

decididament el meu preferit

La Revolució de Mart

curioses teories

si voleu saber-ne més, a part de llegir-los, us podeu passar pel blog del Jaume Clavé Cinca

Bon Nadal 2009!

2009-12-22T02:19:00.003+01:00

Nadala del caganer

OGM

2009-10-25T23:49:00.014+01:00

ORGANISMES GENÈTICAMENT MODIFICATS

Mariano Pérez Álvarez, psicólogo clínco
"Inventan enfermedades para comercializar fármacos"

"A las multinacionales farmacéuticas les interesa mantener la sociedad medio enferma"

"Alerta sobre la presencia de tóxicos en el cuerpo"

Marie-Monique Robin, periodista
"El maíz transgénico está vetado en Francia"

Dr. Guilles-Eric Séralini, experto de la Comisión Europea en transgénicos
"Los transgénicos son tóxicos para la salud humana"

"Los alimentos transgénicos afectan al crecimiento y a la capacidad reproductiva, segun un grupo científico ruso"

Pobreza made in Monsanto

els efectes del progrés I

arròs transgènic

vegeu el vídeo "El mundo según Monsanto" per Marie-Monique Robin

Marie-Monique Robin visitarà terres catalanes el 16 i 17 de març

El menjar light porta aspartam

sóm el que sembrem

vegeu els vídeos:
Meatrix
Meatrix 2
Meatrix 2.5

Miguel Jara, periodista especializado en investigación de temas de salud y ecología
"La ciudadanía es víctima del marketing del miedo"
.
Gustavo Duch
"El capitalisme ens matarà de gana"
.
Monsanto regala semillas modificadas genéticamente a Haití
.
Mapa secret dels 63 pobles on s'experimentaran cultius transgènics
.
Aliments: El secret més gran s'exposa
.
Valoraciones y planteamientos miopes en tema de transgénicos
.
Lluís Català: exposición fotográfica dedicada a los transgénicos en India y los suicidios que provocan
.
Espanya i EUA van fer lobby a favor dels transgènics, segons wikileaks

ESPAÑA Y EEUU HICIERON "LOBBY" EN LA EU POR LOS TRANSGÉNICOS

transgènics

Els mons de l'Islam

2009-10-25T23:24:00.003+01:00

La col·lecció Aga Khan aplega peces valuoses i significatives de pràcticament cadascuna de les dinasties històriques del món musulmà, de les quals l'exposició presenta un conjunt de 180 objectes que inclouen uns 1.400 anys d'història i que resumeixen, en fusta, pedra, or, bronze, ivori, vidre, ceràmica, teixit, pergamí i paper, les millors fites artístiques del món islàmic, en un extens àmbit geogràfic que s'estén des de la península Ibèrica, l'antic al-Àndalus, fins a l’Índia. Aquestes obres descriuen la magnificència de les corts dels abbàssides, els fatimites, els safàvides o els mogols al mateix temps que demostren la ductilitat de l'art islàmic, capaç de transmetre un missatge, de vegades només religiós, adoptant diversos estils i combinant, en alguns casos de manera capritxosa, elements procedents de tradicions culturals dispars: de Roma a Pèrsia, de Turquia a la Xina, del Magrib a l'Índia o Indoxina, transformant allò que s’imita fins a donar-hi una personalitat pròpia. Entre les obres exposades destaca un ric grup de manuscrits i miniatures amb representacions figuratives, que es consideren de les millors realitzacions no tan sols de l'àmbit islàmic, sinó de l'art universal. Aquestes representacions rebaten el tòpic tan estès de la prohibició de les imatges en l'art islàmic, ja que si bé l'islam no fa servir cap motiu animal o humà en aquells edificis o objectes que es relacionen amb l'esfera de la religió, en l'àmbit civil, oficial o privat, hi va haver representacions d'éssers vius i, de vegades, en abundància. Va ser només una qüestió de preferències estètiques i de moments històrics. Exposició organitzada en col·laboració amb l'Aga Khan Trust for Culture

del 8-10-2009 al 17-1-2020

Caixa Fòrum
Av. Marquès de Comilles 6-8, Barcelona

Picasso i l'estampa eròtica japonesa

2009-10-25T23:22:00.003+01:00

del 5-11-2009 al 14-2-2010

Imatges secretes
La mostra reuneix, per primera vegada, una selecció d’estampes eròtiques japoneses que havien format part de la col·lecció de Picasso. A través del temps, els gravats eròtics japonesos s’han conegut amb diferents noms ―shunga, makura-e, warai-e. Un d’aquests termes va ser també el de higa, que significa «imatges secretes». Aquestes estampes, que tenen un clar paral·lelisme amb les escenes representades per l’artista –tant pel que fa a solucions compositives similars, com pel tractament formal a l’hora de descriure el nu femení i d’explorar el desig masculí i l’acte amorós–,entren en diàleg, a l’exposició, amb gravats de temàtica eròtica realitzats per Picasso entre els anys 1964 i 1970.
Si bé tota l’obra de Picasso està imbuïda d’erotisme i sensualitat, es pot considerar que en dos períodes, el dels seus inicis (1900-1908) i el final (1964-1972), l’artista es va dedicar d’una manera més intensa als temes eròtics explícits. Si en el primer període realitza apunts i dibuixos que són una crònica irreverent i autobiogràfica de la seva joventut, en els gravats d’última època la varietat d’enquadraments, de perspectives i de tècniques de representació, confereixen tal força a les imatges representades que fan que l’espectador esdevingui el voyeur a qui està destinada l’escena.

Museu Picasso
c/Moncada 15-23
08003 Barcelona

Elegància i minimalisme

2009-10-25T23:20:00.001+01:00

Porcellana imperial xinesa de les Col·lecions Baur de Ginebra
1-10-2009 al 31-1-2010

ALFRED BAUR. Andelfingen 1865-Ginebra 1951

Treballador infatigable, negociant, viatger, curiós i sensible, Alfred Baur col·leccionà set mil peces asiàtiques entre el 1907 i el 1947. Sota l'assessorament del comerciant japonès Kumasaku Tomita, el 1924 inicià la seva col·lecció de porcellana xinesa composada de “peces petites i rares”, testimoni d'un virtuosisme que vincula l'elegància i la simplicitat amb la sumptuositat. Poc abans de la seva mort va adquirir un palauet al barri residencial de Ginebra per exhibir-hi les seves antiguitats orientals integrades en una atmosfera intimista pròpia de l'àmbit privat. La porcellana és el material ceràmic per excel·lència, el més blanc, dur i compacte, el més plàstic i sonor. Va arribar a Europa en el segle XIV, a través de les caravanes de la ruta de la seda, i al llarg del segle XVIII es coneixia a Occident amb el nom d'“or blanc”. Els terrissaires contemporanis, adscrits a l'Orientalisme, moviment basant en les formes pures i els esmalts monocroms, corroboren l'actualitat de les produccions de la Xina imperial.

Museu de Ceràmica de Barcelona
Palau Reial de Pedralbes
Av. Diagonal 686
08034 Barcelona
Metro Palau Reial

Maillol

2009-10-25T23:18:00.003+01:00

del 20-10-2009 al 21-1-2010

1861-1882Aristides Bonaventura Joan Maillol neix el 8 de desembre del 1861 a Banyuls de la Marenda, al Rosselló. Passa la infància amb les seves dues ties fadrines, Llúcia i Clara Maillol, i amb l’avi patern, Rafael Maillol, que havia sigut patró de barca. Comença a dibuixar de ben petit, i als catorze anys pinta el seu primer quadre, una marina que representa la platja de Banyuls amb el cap d’Ona al fons.Als divuit anys és expulsat de l’internat i torna amb la família a Banyuls. Al cap de poc d’arribar funda una revista de la qual és l’únic redactor, il·lustrador, impressor i client. El títol de la revista és La Figue i, més tard, Le Journal d’un ennuyé. Aquesta revista té una tirada d’un sol exemplar. Dibuixa al museu de Perpinyà, decideix ser pintor, insisteix a la seva tia Llúcia perquè n’hi doni el vist-iplau, l’obté i se’n va a París, on es presenta unes quantes vegades a l’examen d’ingrés de l’École des Beaux- Arts. El suspenen per «incapacitat». A la pel·lícula de Jean Lods i Claude Roy Aristide Maillol, sculpteur (1943), Maillol explica per mitjà de quins ardits seguia les classes a l’École des Beaux-Arts sense estar-hi matriculat.
1883-1892Maillol sol·licita una subvenció al Consell General dels Pirineus Orientals, i se li concedeix. Després de molts intents, el 17 de març del 1885 l’admeten finalment a l’École des Beaux-Arts. Entra a la secció de pintura i escultura. Els seus mestres són Jean-Paul Laurens, Gérôme i, sobretot, Cabanel. Durant aquesta època parisenca d’estudis i privacions emmalalteix a causa de la mala alimentació i l’hauran d’hospitalitzar unes quantes vegades. Coneix Bourdelle, tan pobre com ell, i hi fa amistat.

La Pedrera
Passeig de Gràcia 92, Barcelona

I segreti della Città Proibita

2009-10-25T23:00:00.006+01:00

Els secrets de la Ciutat Prohibida
del 24-9-2009 al 9-5-2020

La Città Proibita di Pechino, favolosa reggia fatta costruire tra il 1406 e il 1421 da Yongle, terzo Imperatore della Dinastia dei Ming, sarà protagonista di primo piano della terza Mostra dedicata alla Cina. Infatti la si potrà visitare virtualmente attraverso uno straordinario modellino in legno di paulonia (scala 1:200; m. 9x4,5, per un totale di 40 mq.) che la riproduce fedelmente in ogni minimo dettaglio. Alla sua realizzazione, esclusiva per la Mostra, hanno lavorato per due anni 14 maestri ebanisti della Città Proibita sotto la supervisione di tre architetti. Gran parte dei 350 reperti perverranno dalle collezioni custodite nei palazzi imperiali e nei caveaux blindati. Preziosi gioielli, sontuosi abiti di seta, pregiate porcellane e oggetti della vita quotidiana della famiglia imperiale si affiancheranno a delicati dipinti, statue d'oro, giade raffinate, tessuti rari, mobili finemente lavorati, tutti reperti di enorme valore storico ed artistico. Una sezione speciale sarà dedicata a Matteo Ricci, il famoso gesuita italiano che all'inizio del XVII secolo introdusse a Corte le scienze occidentali e contribuì ad avvicinare l'Europa all'Impero cinese. Rarissimi documenti autografi, antichi testi e ingegnosi meccanismi per lo studio dell'astronomia giungeranno dalle collezioni ricciane di Macerata, città natale del grande missionario, e dal Museo dell'Astronomia di Roma.

Ca dei Carraresi
Via Palestro 33, Treviso, Itàlia

Ets únic?

2009-10-24T00:56:00.002+02:00

del 28-10-2009 al 27-6-2010

ETS ÚNIC? Biometria. Interactua i descobreix la teva identitat

Ensenyar la poteta o posar bona cara per entrar en alguns llocs no és cap novetat. En canvi, encara resulta poc habitual presentar la mà o la cara a un ordinador per ser-hi acceptat. L'exposició "Ets únic. Biometria: interactua i descobreix la teva identitat" es centra en aquesta tecnologia: les tècniques ditigals que utilitza, les aplicacions que proposa, els temes polítics i ètics que provoca.
Horari: De dilluns a divendres de 17 a 21 h. Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 14 h. i de 17 a 21h. Visites guiades, diumenges i festius a les 12 h. Visites per a grups: 696 406 767
Lloc: Obra Social Caixa Sabadell, c/ d'en Font, 25.
Programa:
Visites guiades: diumenges i festius a les 12h.
Visites i tallers per a grups escolars: concerta dia i hora al tel. 696 406 767
Informació i inscripcions www.etsunic.com i 902 33 55 66 i visitesguiades@caixasabadell.es

Obra Social Caixa Sabadell
c/d'en Font 25
Sabadell

Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte

2009-10-22T01:12:00.003+02:00

del 20-10-2009 al 28-2-2010

Aquesta mostra, emmarcada en els actes de l’Any Cerdà, destaca la riquesa urbanística del Projecte Cerdà analitzant el present de l’Eixample i pensant el futur de la ciutat de Barcelona.
L’Eixample es el resultat d’una idea forta i racional -el projecte d’Ildefons Cerdà-, que en la seva aplicació durant 150 anys ha produït una ciutat molt complexa i rica de matisos. Tots el grans projectes urbanístics necessiten temps pel seu desenvolupament i l’Eixample s’ha anat modulant al llarg de tots aquests anys.
L’exposició que presentem relata com s’ha aplicat i executat el projecte de Cerdà al llarg dels darrers 150 anys i com aquesta construcció concreta ha donat la forma del continent i el contingut que avui té l’Eixample i, per tant, també de la ciutat de Barcelona.
Cerdà i la Barcelona del futur proposa una immersió dins la realitat actual per tal de descobrir i interpretar unes determinades formes d'organització urbana que han produït una ciutat compacte i confortable, amb una forma d’urbanitat molt apreciada.
La mostra ens dóna la temperatura de l’Eixample d’avui, un barri on hi viuen més de 300.000 persones i n’hi treballen més de 260.000 i pel qual hi circula la xarxa de transports i serveis més complexa de Catalunya. L’itinerari expositiu ens revela la vida subterrània de l’Eixample, ens redescobreix els seus patis interiors molts d’ells encara desconeguts, les mançanes més poblades i les que tenen més activitat econòmica. Aquesta és la mirada més propera possible a la realitat present.
Més de dos-cents documents entre plànols, maquetes, instal·lacions, estadístiques, audiovisuals i, fins i tot, algunes intervencions artístiques (Joan Fontcuberta, Maria Rubert), ens permeten comprendre millor el funcionament de l’Eixample barceloní o descobrir models urbanístics similars arreu del món com el Manhattan de Nova York, amb una trama urbana semblant a la de l’Eixample i amb unes característiques urbanes sorprenentment similars.Però la mirada sobre l’aplicació del Pla Cerdà no només ens ha de donar claus per interpretar el present, sinó també ens ha d’ajudar a pensar el futur de Barcelona. L’experiència de l’Eixample ha de ser un model per pensar el creixement territorial de Barcelona cap a la seva àrea metropolitana. L’exposició «Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat vs. Projecte» planteja algunes preguntes sobre aquesta qüestió i en vol donar també respostes.

CCCB

Muntanya Nevada de Jade

2009-09-15T19:20:00.025+02:00

Muntanya Nevada de Jade
29/7/2009 18:34

Hola a tots,

avui he anar a veure la muntanya nevada de jade. Molt a prop de Lijiang. De fet és la muntanya que es veu des de l'Estanc del Drac Negre. Sempre que el dia estigui despejat, es clar.

i el mateix em va passar ahir amb la Muntanya Nevada del Drac de Jade. Com que plovia no he vist gran cosa.

ara pagar, si que he pagat.

10 yuans per arribar-hi amb autobús

80 yuans d'entrada + 80 en concepte d'ajuda a la regió

150 yuans per desplaçament intern + 20 d'assegurança

10 minuts de transport en autocar, 1h d'espera per agafar el telescadira i 12 minuts de telecadira.

30 de lloguer de l'abric

60 de l'ampolla d'oxigen

20 de postal de record

20 de foto de record

i segur k em deixo alguna cosa

total 310 yuans + 130 en la majoria dels casos + menjar + records

m'he quedat al·lucinant del muntatge que tenen per buidar-te la butxaca. Bueno, per buidar-los-hi als xinets, pk tots eren xinets.

Total per veure un tros de muntanya boirosa mentre esbufegues amb taquicàrdia a causa de la desadaptació al mal d'altura.

Ja sóc al Yunnan

01/08/2009 18:28

Total, que he deixat Lijiang, i m'he n'he anat cap a Dali. En autobús es clar.

M'ha tocat seure just a primera fila. Literalment darrera el vidre. He fet una muntanya de fotos. Llàstima que plovia i feia núvol, i tb k han quedat una mica mogudes. I el paisatge tampoc era un gran què.

Dali ha resultat una ciutat tb plena de botigues esperant els turistes. I tb plena d'excursions per a perdre el temps al llac mirant els ànecs.

Que se'n vagin al Llac de Garda, Itàlia. Allò si que és un llac.

El van fer servir de fondo a la guerra de les galàxies, on se'n anava la princesa Leia de vacances.

Total que després de visitar botiguetes al vespre, i una mica més al matí, autobús cap a Kunming. 4 horetes més.

Ara el paisatge ha estat més bonic, amb molt més verd.

També he segut a primera fila, però no just darrere el vidre.

He tingut de company de viatge un australià, amb barret del cocodril dandee inclòs.

hem quedat per l'endemà anar a veure Shilin, el bosc de pedra.

hi ha més d'una hora de camí amb autobús, per variar, durant el qual ha plogut. Però després ha fet sol i he pogut fer força fotus xules. I és que la llum solar millora molt el paisatge.

L'australià se n'ha anat a agafar un tren per anar al Vietnam, i jo m'he kedat un dia més a Kunming per descobrir-la. A la tarda he agafat un avió cap a Guilin. Destí inevitable a la Xina.

i demà investigaré la zona,

ja us ho explicaré

Longsheng
03/08/09 18:38

doncs bé,

vaig arribar a Guilin sense allotjament reservat. He fet cas a l'australià, i m'he passat als hostals.

I tinc que dir, que el preu és irrisori en comparació, però allò més sorprenent és el servei. Les habitacions són molt millors que molts hotels, i he estat en hotels de tots tipus i nivells. Però la informació que et donen és infinita. Quan els hotels et fan mala cara, o no tenen ni idea de informacions turístiques bàsiques, com pot ser el nom de l'estació d'autobusos.

A part del nivell d'anglès. Ja van sabent anglès, però resulta incomprensible. A vegades t'hi entens més fent-los-hi escriure, ja que la seva pronunciació és horripilant. Xinglish en diuen.

Doncs als hostals, hi ha bon ambient de clientela, els que ho porten fins hi tot et gestionen compres de bitllets de tren o viatges organitzats, i tenen infinita informació de caire turístic.

Bueno, i allò millor és el preu que gasten. A part, que a costumen a estar molt ben situats.

Doncs bé, vaig arribar a Guilin sense reserva d'allotjament. I havia buscat per internet l'hostal que em va recomanar l'australià, però no el vaig trobar. En arribar al aeroport hi havia un servei de turisme on em van recomanar molts hotels, però me'n vaig ensortir de que m'escrivissin en xinès el nom de l'hostal aquest. Cap a Guilin en bus, i pillar taxi i k em porti a l'Hostal. Al taxista va haver de pregunar no sé quantes vegades on rediantre estava l'hostal aquest. Finalment hi arribo, estava ple.

Eren quasi les 9 del vespre.

Però, Algú havia fer una reserva del hostal i encara no s'havia presentat.

Reservo allotjament per l'hostal de Yangshou. Demà està ple, doncs passatdemà. Reservo una excursió fins a Longshen per demà, i una altra de creuer en riu fins a Yangshou per passatdemà.

Ha passat mitja hora i la noia em diu, que si m'espero mitja hora més i no arriba la persona aquesta, doncs em quedo jo amb l'habitació.

I efectivament, habitació per mi sola amb bany privat per 120 yuans la nit, uns 12 eurus.

Fantàstic.

L'endemà, doncs cap a Longsheng

la idea de la excursió era sortir a les 8:30, arrivar allà a quarts de dotze, dinar típic, passejar i tornar a les 15h.

Pel camí faig amistat amb una canadenca i uns francesos. Ells tenen planejat quedar-se a dormir allà per poder patejar-s'ho i tornar l'endemà.

mmmh

Faig trucar al guia al hostal i aconsegueixo que em posposin la travessia fins a yangshuo i l'allotjament.

I em kedo amb ells. A buscar allotjament per Longsheng. No ens costa gaire. Al tercer hotel trobem 3 habitacions, la meva per 70 yuans. I ens passem la tarda patejant.

Avui ens hem llevat a les 6 per patejar, de Longji fins al poble del costat, Jinquen. Ha estat fantàstic.

També esgotador, ja que em estat caminant ben bé fins les 15h, amb parades, això si.

Haig de destacar els plats típics que tenen. L'arròs cuit amb bambú està increïble. Pillen un tros de bambú, l'omplen d'arròs i el couen a la brasa. Quan esta al punt, el tallen per la meitat amb una falç, i a jalar.

I les vistes, fantàstiques

aqui us podeu fer una idea del percal

jo he fet millors fotos, feia un sol molt guapu

vejam, jo ho he pillat tot verd.

Els camps anegats d'aigua hi estan sempre. Però només es veuen a la primavera. Ara l'arròs està molt crescut i molt verd.

I a la tardor es torna groc, de madur.

I l'última foto, on es veu la senyora típica. Doncs si, encara van així, però t'intenten vendre de tot, des de roba típica, xals, arròs per menjar, vegudes, roba varia, fer-te de guia pels camins, portar-te la maleta, cobrar-te per ensernyarte el cabell.

Tenen una passada de cabell, negre, llarg fins la cintura, envolicat al cap en aquesta mena de monyo-turbant. I el tenen negre com l'azabatxe, tinguin l'edat que tinguin.

La minoria a la qual pertanyen es veu que es matriarcal, aqui manen les noies. Elles decideixen, i ells sempre diuen si.

Bueno penya, fins la proxima,

un altre cop a Canton

05/08/09 11:48

bueno,

i ara estic al loung de primera classe de l'aeroport de Guanzhou.

M'he llevat a quarts de 7 per pillar: passar-me el dia dalt d'avions i d'aeroports.

Feia varis dies que estava intentant quadrar horaris per anar a Huangshan, la muntanya groga, una de les muntanyes sagrades taoistes.

des de la wiki vaig veure aquest link amb molta informació sobre connexions de tren i autobús

però res, que des de Guilin m'havia de passar una pila d'hores viatjant. I amb avió no tantes, ja que no hi ha gaire connexió: Vaig buscar totes les combinacions possibles, peró l'única és la que em deia muchoviaje o el mateix aeroport.

des de Guilin surten una pila d'avions cada dia

però a Huangshan, és que només hi arriben 6 vols en tot el dia, molt trist.

doncs, això, avui em llevo d'hora, com cada dia.

Arrivo a l'aeroport, compro els dos bitllet per avui, i també per divendres anar a Pekin, aquest directe.

i que resulta que hi ha un tifon a Guangzhou. Fly delayed.

Amb lo que em va costar decidir-me per pillar el vol i va hi ha un tifon a Canton. Si a mi no se m'hi ha perdut res a Guangzhou.

I no hi ha més opcions per arribar a Huang shan, en un mínim de temps.

Paciència.

3h més tard hem volat.

Als aeroports hi ha wifi lliure en alguns cafes, pero no internet. Però després d'1h d'àrdues negocicions i pagar 100 yuans he pogut colar-me a primera classe, on si que tenen internet.

i aquí estic, esperant, per l'altre vol, que també està delayed.

fins aviat,

Pekin

09/08/09 17:45

hola penya,

ostres, quants dies fa que no escrivia.

dimecres al vespre al final vaig arribar amb una hora de retard a l'aeroport de Tunxi.

Havia reservat l'hostal, i m'havien enviat un email, i allà estaven, esperant-me per portar-me en taxi a l'hostal.

Sempre m'havia preguntat que tal seria veure el propi nom en un cartell en arribar a un aeroport.

I només per 20 yuans.

Vaig dormir a Tunxi, vaig deixar-hi tots els trastets, per l'endemà al mati anar cap la Muntanya Groga per tornar-ne al cap d'unes 30h.

Així que a les 7 de mati ja estava en marxa, una horeta per arribar a la muntanya. Autobús intern del parc, i començar a caminar pels esglaons orientals, per dormir a dalt i demà baixar pels occidentals.

Els francesos m'havien avisat que els hotels de la muntanya tenien uns preus prohibitius, i que els mapes no eren molt clars, ja que només t'ensenyaven una part petita, i no tenies perspectiva.

Vaig trigar unes 4h en fer els 6 km dels esglaons orientals. Un cop dalt vaig anar seguint camins i veient els preus dels diferents hotels. A partir de 100 eurus la nit, standart room. Arribant fins a 400 i 600, deluxe room.

En un hotel vaig trobar per 10 eurus habitació compartida (amb les rates). Després de 4 h patejant per dalt, veient els preus, i que s'estava fent fosc, vaig posar-me a analitzar la situació. Allí l'ambientillo era d'una muntanya de xinus, però cap amb aspecte pijo; els guiris es podien contar amb els dits d'una mà. Tot semblava d'aplec: grups escolars, grups d'escoltes, veïns de barri, o d'associació. Si tots anaven carregats de menjar i begudes amb les bosses de plàstic del super, ja que els preus a dalt la muntanya estaven molt pujats. Moltes noies anaven amb talons. Ningu portava sabates de patejar. Aquí fallava alguna cosa. Així que pregunto al primer guarda que trobo, on puc trobar allotjament BARATO. Allí darrere. Pregunto.

-Que què vull.

-Doncs habitacio single.

-Mil yuans.

-Res. BARATO.

-150 Yuans habitació amb dutxa.

-Primer ho vull veure.

i per 15 eurus tinc habitació compartida amb altres 9 xinetes. Primer em va semblar que un era un home. No, només una dona lletja.

Fantàstic.

M'en vaig a sopar, miro internet i cap a dormir. Són les 8 del vespre.

Els hi pregunto a les xinetes a quina hora pretenen alzar-se demà.

- a quarts de quatre.

Resulta que no era broma.

Aquí es veu k tothom té molta mania per veure sortir el sol des de dalt de les muntanyes. La posta ja no es va poder veure ja que es va posar a ploviscar.

I a quarts de quatre tothom en moviment, en plan camino. Igualet.

Al hall del hotel, ja tothom estava alzat.

Segeixo a uns que porten lots. Però al primer encreuament ja no saben el camí i tornen enrerre. M'espero i de seguida apareix un grup més nombros provinent de l'hotel del costat, aquests van amb guia i tenen més clar on van. Igualet que al camino. Només faltava la penya amb els frontals.

Al cap d'una hora de patejar arribem a una mena de plaça on hi ha un xiringuito obert. Sembla un aplec. Me n'adono que es just al costat de l'hotel on hauria compartit habitació amb les rates.

Hi ha un pannell electrònic que informa de l'hora de sortida del sol, 5:29. Encara no són ni les 5. Hem arribat a temps per veure l'albada, però hi ha tanta boira que no es veu res. Comença a clarejar.

De sobte tothom es posa en moviment. La riuada de gent es divideix en dues. Jo dubto, al final cap a l'esquerre. 5 minutets i tothom agafa posicions al PIC DE L'ALQUÍMIA o al PIC DE LA CLARETAT BRILLANT. Passent 20 minuts i la boira sembla que es vagi fent cada vegada més espessa. No es veu res. Es va fent de dia.

I quan són les 5:29 en punt, comenza a plovisquejar.

I poc a poc tothom va despejant.

Busco el funicular Taiping que ahir vaig veure i em disposo a explorar la zona nord abans de baixar pels esglaons occidentals, que tothom diu que són tan xungus.

Després de patejar una altra hora ho trobo. Resulta que és la sortida nord. És allò del mapa no és el territori.

Bé, doncs a buscar els esglaons occidentals. Comenzo a baixar per un lloc k segons el mapa té unes vistes excepcionals.

Uns precipicis excepcionals.

A pas de tortuga. Avanço a una hora el quilòmetre. Fa rato que no plou i quasi no hi ha boira, i em dedico a fer moltes fotos mentre vaig assegurant cada pas.

Ara si que hi ha molt poca penya, cosa que m'agrada perquè així puc fer fotos del paisatge sense que hi surti gent pel mig.

Faig amistat amb uns coreans. Són els únics que he vist preparats per patejar, amb uniforme quechua.

Continuo patejant, aquí prácticament no hi ha gent, quasi tampoc hi ha xiringuitos. Vaig quadrant els mapes que em trobo pel camí amb el que he comprat.

Ja són quasi la una, he esmorzat 3 vegades, pero ja torno a tenir gana. Estic molt cansada, porto moltes hores caminant. Em trobo una xineta que m'explica on estic, vaig molt atrassada, em pensava que estava més a prop de la sortida. Ha comenzat a ploure.

Els precipicis són cada vegada més impressionants. Sort que hi ha boira i no els puc veure.

Finalment arribo a un hotel, on torno a esmorzar, ara amb un cafè de veritat (50 yuans). Pregunto pel funicular dels esglaons occidentals. Aquí sota, a una hora i mitja.

I tot i els mapes, em moc en cercle, i en 5 minuts torno a estar al mateix hotel. Torno a preguntar, cap on és el funicular. Em faig acompanyar fins al encreuament. Començoo a patejar, i 20min després em trobo, no us ho crueureu. És k no m'ho creia: On hi havia hagut l'aplec ak mati a les 5. Sota el quarto de les rates.

Pregunto a la senyora del xiringuito. M'explica que si vull anar al funicular occidental, que tiri avall, que es troba a dues hores; encanvi el funicular oriental està a només mitja horeta, amunt.

Valoro la situació. Són quasi les 15h. A les 16:30 xapen els funiculars, si no el pillo obert he de baixar les escales a pota. Aquí a les 17h ja és fosc. A les 21h tinc un avió per Pekin. Fa raaato que esta ploviscant i jo fa 11h que patejo i estic mooolt cansada.

La decisió és clara. Cap al funicular dels esglaons orientals, per on ahir vaig pujar a pota. En 40min m'hi planto. 15min de funicular. 15min més d'autobús fins baix la muntanya. Són quasi les cinc. Pillar un autobús fins a l'hotel. 90 minuts més.

Dutxa i cap al aeroport.

Bueno, l'avió va sortir amb una hora de retard. No sé el motiu.

Vaig arribar a Pekin a les 00h. Havia esmortzat 4 vegades, no havia dinat, i havia sopat una bossa de galetes i l'entrepà de l'avió. Vaig tornar a sopar.

Tenia reservat l'hostal New Dragon, en un barri de hutongs a tocar de Wang Fu Jing, molt cèntric. Va costar de trobar.

Me'n vaig anar a dormir que eren quasi les dues. Un dia de 22h.

Dissabte, el programa era fer ruta templera i fer les compres que em faltaven. Em vaig llevar a les 8h.

Per començar temple del Cel. Un dels punts energètics més importants del planeta. Pekin està organitzat seguint la llei dels 5 elements d'acupuntura. Té la ciutat prohibida al mig, i en les 4 direccions cardinals hi té 4 temples molt potents.

Al sud el Temple del Cel, Tien Tan.

Al oest el Temple de la Lluna, Yuen Tan.

Al nord el Temple de la Terra, Ditan.

i a l'est el Temple del Sol, Ritan.

Només es troben guiris al Temple del Cel, als altres no, és l'avantatge de que a les guies no en parlin. Tots estan plagats de xinesos. Ja que tenen un gran parc, on hi fan taixí, fan meditació, escriuen amb pinzells molls d'aigua sobre les rajoles com a forma de meditació, et venen ganxet, fan volar estels o canten caraoke.

M'encanta el temple del Cel.

A les dotze ja m'havia patejat també el Temple de la Lluna. Aquest és molt més petit.

De moment m'estava movent en metro, i molt bé.

Surto del parc i entro en el que em penso que és un supermercat a comprar-me una ampolla d'aigua. Resulta que és un centre comencial de quatre plantes dedicat a complements del cabell. Perfecte, aquí trobaré el monyero que l'any passat em vaig comprar a Shanghai.

És al·lucinant la quantitat que hi arriba a haver de pinces, passadors, reixes pel cabell, llaços, fermalls, arracades, collarets, clips, pals, gomes. Tot a abarrotar de gènere. Amb molts brillantets. També hi ha botigues amb xampús i gels i escumes i cremes. I fins hi tot una oficina de correus i un Natura a la quarta planta. Però la resta són tot pinces i passadors i arracades. Pregunto a la meitat de les botigues. Resulta que el monyero que jo vull no el tenen. Ja que és típic del Sud. Que en tot Pekin no el trobaré. Que tindria que anar a un lloc com Guangzhou per trobar-lo. En això estava pensant jo, en tornar a Canton, que en 15 dies hi havia estat 2 vegades. Home, m'ho hagessin dit 4 dies abans, això.

Jo continuo preguntant i al final, en una de les botigues em diuen que ho tenen, però en un altra botiga. Em dona l'adreça. Taxi i en 5 minuts sóc en una altre centre comercial, aquest són 2 edificis, com 2 corteinglés units en algunes plantes. Enorme, també abarrotat de penya i de gènere. Aquí hi ha de tot. Per plantes: articles de pell, de la llar, del cabell, de plàstic, de roba, de tot.

Arribo a la parada, si, tenen el monyero que jo buscava, no el mateix model. Jo el tenia de roba i ells me'l venen de plàstic.

Què hi farem.

Cap al Temple de la Terra.

Aquí si que hi ha una curiosa concentració de temples. Ja que en dos carrers hi ha tres grans temples, dedicats a les tres grans religions xineses. El temple de la Terra és taoista, el Temple dels Lames és budistes, i el Temple de Confuci és confucià.

I els dos carrers que els uneixen són botigues d'encens, per cremar en els temples o per a ús domèstic. També tenen imatges, suposo que per a ús domèstic, de fins a 3 metres, en metall o de colors, llibres de temàtica religiosa (confuciana, budista o taoista, també de feng shui). I aquest any vaig veure que també tenien espelmes, d'aquelles petitones de colors que a l'Ikea no pots evitar comprar.

Vaig arribar al temple a quarts de quatre, molt tard. Flipo quan veig un pantano que sembla una botiga a dalt de l'altar del temple. Ja comenzo a despotricar, és que aquests xinesos tenen l'esperit comercial molt accentuat.

Comença a sonar una música, i fan un espectacle-representació unes 20 persones vestides de funcionaris de l'emperador, amb l'emperador de groc, i refan la cerimònia d'ofrena als déus.

Faig una muntanya de fotos. Jo i els dos grups de boiescauts que hi ha per allà

Molt xulu l'espectacle.

Avui és 8 d'agost, fa just un any que es van inaugurar els jocs olímpics Pekin 2008.

Cap a dinar. Vaig al restaurant que hi ha just sortint al temple. Ja el vaig descobrir fa 2 anys. És l'excepció a la regla dels restaurants xinesos, de quan més cutre més bo està el menjar. Aquest té tres plantes de restaurant, amb lavabos nets i amb paper (tb tenen cendrer {a l'alzada adequada perquè el puguis fer servir mentre estàs acotat {molt curiós, ja que al restaurnat posa que està prohibit fumar}}).

Han retirat de la carta un arròs a la pinya dins d'una pinya que estava increible.

Et donen les 3 cartes i un tros de paper i un boli per a que tu mateix escriguis el codi de 4 numeros dels plats que vulguis i quants de cada, igual que l'Ikea.

m'agafo uns rotllets típics de sèsam amb algo que sembla farcit de maduixa; sopa de wantun; ànec amb fruits secs; i mig mango reomplert amb llet bollida dues vegades.

Boníííííssim.

No vaig fer fotos, m'ho vaig zampar tot.

Cap al Temple del Sol, que ja era molt tard.

Vaig passar per l'hotel a deixar les bosses de compres que havia anat fent.

i cap a la Friendship Store, ja són les 7 passades. Sort que estava allà mateix.

Van ser les primeres botigues que van aparèixer a la Xina.

Ja que fins els 1982 cap estranger podia comprar, ni cap xinés podia vendre res a un estranger si aquest no tenia un certifat especial. Només a les friendship stores.

No vaig trobar el que buscava.

Cap al Carrer de la Seda.

Que no m'agrada gens, ja que per cada compra tens que estar-t'hi un bon rato regatejant. Però tenen moltissiiima oferta.

I arribo que falten 10 minuts per les vuit. L'hora que xapaven l'any passat. Per sort ara tanquen a les 21h.

o per desgràcia. Perquè la temptació és gran i peco. Compro.

i cap a sopar a Wanfujing

Hi arribo en metro, surto per la sortida que dóna directament a Wanfujing, però em deixa just dins d'un dels centres comercials. Són tan grans que t'hi perds. Aquest en deu fer com 4 de L'illa.

Aquí em pensava que ja trobaria les botigues tancades, però encara n'hi havia d'obertes. I vaig tornar a caure.

i després a sopar al carrer musulmà de darrere.

Vaig buscar un centre de fer massatges. Calia recuperar-se de la patejada de la Muntanya Groga. Finalment el trobo. Demano un chinese foot massage. Mentre el noi va fent jo vaig reconeixent els passes del que aquí en diem reflexoteràpia, que si ronyó, que si intestí prim, que si ulls.

El noi parla una mica d'anglès i m'explica que fa 6 anys que va acabar els estudis, i que el seu professor és francès. Ah tate.

Jo estudiant massatges orientals, i els xinesos estudiant massatges occidentals.

Em fa propaganda del massatge corporal amb oli.

Els massatges tipics xinesos son el Tuina, son uns brutus apretant, i es fa sense oli, sobre la roba, com el shiatsu.

Me'n vaig a l'hostal a deixar totes les compres.

Són quasi la una, i el servei d'internet l'acaben de xapar.

Pregunto per un cibercafè, m'ho explica.

Aquest verdaderament s'emporta la palma de lloc cutre, difícil de trobar, i... em falten adjectius. Vaig haver de preguntar varies vegades. No hi havia llum als carrerons. I això que estava en una planta baixa i estava indicat. Fins i tot em van demanar el carnet per si era menor. De película de por.

Bueno, a organitzar el programa per l'endemà. L'últim dia que em queda de vacances.

Busco a la Wiki la llista de llocs k m'havia preparat per si em quedava temps. Són tots massa lluny, el més proper a 6h de viatge. Tots descartats.

Em queda un dia a Pekin i no sé què fer.

Me'n vaig a dormir que són quasi les dues.

Em llevo a les vuit. Esmorço i me'n vaig al bicines center. El taulell especial per donar informació turística. Aquí, però, la noia parla un bon anglès i està enterada.

Em fa propostes, però ja hi he anat a tot arreu. I és que fa dos anys vaig estar 3 setmanes només a Pekín i l'any passat una altra semana.

Això dels hostals és una canya. Sempre hi ha una lonely que algú n'ha fet donació. La fullejo.

Ja ho tinc, l'Àrea 798 d'art contemporani. Aquí si que hi puc perdre tot un dia i encara no acabar-me-la.

Hi havia anat fa dos anys però només una hora, ja que està molt lluny i a les 18h ja xapen.

La noia, una joia, em diu com hi puc anar amb servei públic. Aquest autobús fins a Dongzimen, i aquest altre. Tot escrit en xinès. Fantàstic.

i bé, no he estat mai a Nova York, pero suposo que deu ser una cosa semblant. Edificis d'antigues fàbriques reciclades a galeries d'art. D'un o de varis artistes, temporals o permanents. D'uns pocs quatres a més d'un centenar. La majoria xinesos, pero també coresans i algun americà. Hi ha una sala que es diu Iberia i està emparentada amb no se quin museu de Madrid, on hi exposava un autor espanyol. També hi ha unes litografies de Miró, Picasso, Manet, en una altra sala.

El que més abunda és la pintura, pero també hi ha escultura, videoart, ...I tot gratis, ja que són galeries per vendre allò exposen.

Només en un feien pagar, la galeria UCCA, 15 yuans, però gratuit per estudiants, i per una vegada el carnet de la UOC ha colat. Una galeria més gran que el MACBA!! amb pantalles per videoart de més de 20 metres.

Bé, a mi no m'agrada l'art modern, però per insistir que no quedi.

Quan el Serrabona va esposar la seva teoria al respecte, em va semblar genial. Ho vaig entendre tot. Llavors ho vaig veure clar: estan com un llum! tots!!

I és que això que una obra d'art t'hagi de probocar alguna emoció, em sembla molt bé, que sigui visceral, també, però que sigui vomitar, ja no tant.

Una obra consistia en pa en procés de putrefacció.

Pero la resta molt bé.

Ha estat genial veure l'ambientillo, les obres, les sales, com organitzen l'espai dels diferents ambients. Com una embestida de ferro, la forren en vidre i et sembla genial.

A dins, exposició sobre la tecnologia italiana aplicada a la moda esportiva. Tot sense dir en cap moment la paraula fashion.

Fins i tot i havia una parella de nuvis fent-se el reportatge fotogràfic per allà.

i sopar i aquí estic encara, escrivit-vos.

Ara aniré a esbarallar-me amb les maletes.

i demà viatge de tornada.

Ja he vist l'eclipse

2009-09-14T19:05:00.041+02:00

Ja he vist l'eclipse
23/7/2009 15:54
chengdu, 23-7-2009, 21:11

hola a tots,
l'últim dia k us vaig escriure era a Canton. Han passat moltes coses.
Vaig agafar un avió fins a Chongqing, i vaig perdre la guia Lonely Planet en un taxi. Ja me'n vaig adonar de seguida. Pero ja qui sap on era.
Només arribar a Chongqing vaig anar a la llibreria de llengues estranjeres, la Xinhuà, una mena de FNAC de 5 plantes. On hi ha de tot. Esperava trobar-hi una lonely en anglès, com les havia vist a Pekin o a Shanghai. Però que va, només hi havia llibres en xinès. 5 plantes.
Una planta, la tenien dedicada a llibres per aprendre anglès. On uns xinets ja em llogaven com a professora d'anglès. No mira, jo es que el meu anglès tampoc és tan bo, i només em quedaré avui a la ciutat.
Res.
Sense guia a Xina.
Sort k m'havia imprès uns resums.
I passejant pels carrers comercials, entrapusso i em trenco l'ungla del dit gros del peu.

I us preguntareu k hi havia anat a veure a Chongqing, doncs l'eclipsi solar.

I si. Fins i tot va fer bon temps.
M'havia mirat les previsions del temps el dia anterior i estava previst núvol amb risc de plujes. A Shanghai fins i tot llamps i trons.

No sé quin temps va fer a Shanghai, per aquí va estar molt despejat.

Al final vaig veure l'eclipsi des de davant de l'estació de tren. Va ser curiós veure tota la penya, amb una mena de vidre gruixut que venien a cada cantonada, mirant el sol.

I quan l'esclipse va ser total, tothom va dir ohhh, com si hagessin coronat un castell.

No és que es fes fosc, va disminuir la quantitat de llum, semblava que estigués núvol, i el sol era molt curiós de veure, aquell fi cercle de sol allà lluny.

i d'aquesta foto, quan el sol ja comença a despuntar, es veu que en diuen "en anell de diamants"

M'ha quedat prou bé, oi?

i això que no portava trípode

i cap a Dazu, a veure les coves de Dazu, Dazushike

i aquests són els dos xinets que se'm van apalancar a Dazu, ens vam trobar a la ciutat, en un restaurant, i en descobrir que tots anàvem a visitar les coves, doncs hi vam anar plegats.

i això és una representació del seu infern,

s'assebla bastant al nostre, oi?

i avui, deprés de 5 hores d'autobús, he arribat a Chengdú,

Costa de creure que sigui la mateixa distància en km que hi ha entre Hong Kong i Guangzhou i que abans d'ahir en tren, tipus AVE a 200km h, vaig fer en 50 minutets.

i m'ha costat una mica trobar un ciber,
però al final l'he trobat,
és que els posen en uns llocs

Chengdú

28/07/09 20:59

hola a tots,

mica a mica ja li vaig pillant el trukillo a això de localitzar cibers. Normalment són en un tercer pis, el segon acostuma a estar buit, sembla com ficar-se a la gola de llop. Suposo k hi deu haver algun cartell identificador, però no tinc ni idea de quin. Normalment va precedit per una sala de maquines abarrotada de xinets jugant a maquines, i finalment, més amagats, hi ha com uns 300 ordinadors esperante, amb unes pantalles enormes, que en fan dues de la que tens a casa. Sempre son xinetes les que regenten el local, mai parlen una paraula d'anglès, i és molt barat, 3 yuans la hora (uns 30 cèntims d'euro).

bueno, han passat moltes coses.

I és que he estat en llocs on no hi havia cibers, o jo no tenia esma per anar-lo a buscar.

Primer de tot dir-vos que des de Chiongqing que tinc diarrea. Ja ha tingut temps de millorar, d'empitjorar i d'estabilitzar-se. Ha millorat gràcies a les agulles i a una dieta estricte de mifan (arròs al vapor), que aquí és bastant fàcil d'aconseguir. Hi ha empitjorat quan em començo a saltar la dieta, i deixo de punxar-me.

Chengdú.

Situat a la província del Sichuan, es on l'any passat hi va haver el terratrèmol. No he anat a la zona afectada.

L'any passat, quan vaig visitar el Museu d'Art Modern de Pequín, els quadres amb temàtica del terratrèmol van ser els que més em van impactar. Hi eé que l'exercit hi va anar en missió de salvament. A salvar la penya. El que els va donar més feina van ser les inundacions posteriors, ja que va ploure molt i els cursos dels rius s'havien alterat. Van haver de fer empalizades de sacs per protegir les ciutats i els camps de refugiats, i quan es van acabar els sacs, s'hi col•locaven els propis soldats fent de barrera contra l'aigua. I allí s'hi estaven dies i setmanes, i es veu que agafaven de tot, fongs, paràsits, etc. És per això que els xinesos veuen amb molt de respecte i admiració al seu exercit.

El primer k vaig fer a chengdu va ser anar a veure els pandes.

Si, són una monada.

Aquí podeu veure la muntanya de guiris fent fotos embadalits davant dels pandes, que no paren de fer monades.
I a Chengdú, una cosa obligada per anar a veure són els pandes, o com allà en diuen XiongMao (ós-gat). Casualitat que fés dos dies que havien nascut una bessonada de pandes, que els tenien a la incubadora del parc.

Dp men vaig anar a veure el gran buda de Leshan.

com veieu la wiki és una joia.

si ha dazu se'm van apalancar una parelleta de xinets, a Leshan va ser un xinet.

Mig en anglès i mig en xinès, algo de comunicació hi ha.

De fet, equival a un master en comunicació.

Vaig aprendre que peix en xinès es diu yü.

Vam sopar un menjar típic de Leshan, el hot spot, no sé com se diu en xinès, però ho tradueixen així. Vas al restaurant, on la taula té un forat per on hi ha una bombona de butano que escalfa un perolo ple de caldo amb verduretes. Normalment està a tope de picant, ja que a Chengdú els hi va molt el tema picant. Això vol dir que hi ha més proporció de picant que de menjar.

Per sort ho van pillar, que sense picant vol dir sense GENS de picant.

I allà a la perola hi van posar un peix, que abans el tenien en una palangana a l'entrada del restaurant, doncs el van tallar a trocets i a fer xup xup.

Boníssim estava, hi a la meva panxa li va sentar de meravella, el peix bullit.

i l'endemà cap a Emeishan

aqui podeu veure com es pot visitar el Gran Buda de Leshan amb barca.

i aquí tenim el costum d'encendre encens davant de cada temple. És obligatori que cada ofrena sigui d'un mínim de 3 bastons d'encens.

i l’endemà cap a

EmeiShan

i si a Leshan va fer sol i molta calor i vaig suar com mai, doncs a EmeiShan feia fred. És una muntanya i té 3077m.

El canvi va ser espectacular. Núvols, pluja i plugim, i fred.

Ja havia pres un jersei i una jaqueta, però de pantalons m'havia emportat els curts, de manera que vaig improvisat un pareo amb la manta de l'avió. Abrigava bastant. Més el xubasquero de plàstic.

Les ordes de turistes xinesos es van mantenir. N'hi havia a patades. Concretament a autobusos plens.

Després de patejar un bon rato, de 2 h d’autobús pujant muntanya, de tornar a patejar, de telefèric, i de tornar a patejar, per fi a dalt. I pluja i núvol. Ho sigui que de vistes espectaculars, doncs poc o res.

Dormir en un dels hotels que hi ha dalt de la muntanya i llevar-me a quarts de 6 per veure sortir el sol.

Plou.

Encara hi ha menys vistes que ahir el vespre.

Recollir els trastets i cap avall. Plou bastant més que ahir.

Patejada, telefèric, patejada, 2 hores d’autobús, recollir maleta, i dues horetes més i per fi a Chengdú. Encara plou. Ara agafar autobús cap a la Muntanya del Drac Blau. 2 horetes més d’autobús.

moneta fotent-li el jalu als turistes despistats

cremant incens a EmeiShan

i aquí teniu el costum de llençar pregeres des de dalt del precipici d'Emeishan. Aquesta és gratuïta. Les banderetes les reparteixen el monjus. Tot un detallassu per part seva.

Qincheng Shan

vaig arribar k eren les tres tocades, i a les 5 xapaven.

i cap dalt. A grimpar per la muntanya. Vaig pujar fins el primer temple, on tenien allotjament, i allí em vaig quedar. Vaig fer amistat amb 3 xinets de Chengdú, amb ells ens en vam anar a inspeccionar pels camins. Però va començar a ploure i ho vam deixar estar.

A dormir com les gallines, i a llevar-se quan sola el gong.

A quarts de 6 del matí.

I a grimpar per la muntanya. Sorprenentment no plovia. Va fer un dia esplèndid, amb molt de sol. Feia més aviat fresca, ja que la muntanya tb és alta.

Va ser fantàstic. Esborronador. Encisador, un plaer per l'ànima.

Els esglaons conformant sinuosos camins per entre el bosc, els ocells cantant, i jo badant a cada pas.

Mirant el paisatge i mirant el terra. Ja que estava mullat de la pluja d'anit i relliscava bastant, i feia baixada. En 3 hores, de tranquilitat absoluta, quasi sense trobar-me ningú, baix arribar al següent monestir, no vaig poder pujar més ja que el camí estava tallat, els xinets m'havien explicat que hi havia hagut desprendiments i havien tallat alguns camins.

Aquí vaig arribar a la conclusió que lo meu és el Taoisme.

Em va agradar molt més k les dues altres muntanyes budistes, l'Emeishan i Leshan.

Això d’aquí només es podia definir com tremebundo.

Doncs cap baix, agafar el funicular i cap dalt, a veure el monestir de dalt de tot, amb aquestes ja feia bastanta calda, i el nombre de turistes xinesos havia augmentat considerablement. Tampoc podia pujar més amunt, i me’n vaig anar a inspeccionar el costat dret de la muntanya, amb els respectius monestirs.

Aquell dia, vaig estar patejant des de les 6 fins les 4 de la tarda. Em vaig repassar tots els camins de la muntanya, tant que vaig sortir per una urbanització.

2 horetes més d’autobús i cap a Chengdú. I ara amb destí Yunnan, els Núvols del Sud.

Opció autobús descartada per sobredosis.

opció tren descartada per la durada, 22h.

només queda opció avió.

Cap a l'aeroport i a pillar el primer avió k hi hagi. Tants com vulgui. I a les 10 del vespre arribo a Lijiang.

Aquí no parlen xinès sinó naxi, una de les 54 minories de la Xina.

i avui me la he patejat.

Primer Llac del Drac Negre i tarda ciutat vella.

Després de sopar massatge als peus. Que ja s'ho mereixien.

i després localitzar ciber.

una abraçada a tots,

continuació

La munyanta del Drac de Jade

EROS i THANATOS

2009-09-06T11:18:00.005+02:00

Lágrimas de Eros

del 20 d'octubre al 31 de gener 2010

Giambattista Tiepolo
La muerte de Jacinto
1752-1753
Óleo sobre lienzo
287 x 235 cm
Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid

La íntima relación entre pulsión sexual e instinto de muerte -Eros y Thanatos- en las artes visuales es el tema de esta exposición, que toma prestado el título de un libro de Georges Bataille: Les larmes d'Éros e incorpora también algunas de sus ideas sobre el erotismo: la necesidad de la belleza, la tentación como prohibición y trasgresión, o la asimilación de lo erótico al sacrificio religioso. El escenario central de la muestra es la pintura y la escultura europeas del siglo XIX -Canova, Ingres, Delacroix, Millais, Moreau, Rodin...-, pero incluirá también alguna mirada atrás -principalmente hacia el Barroco, con Rubens o Bernini, entre otros- y hacia delante, como la presencia de temas eróticos del XIX en el surrealismo y su estela. Figuras y escenas que proceden tanto de la mitología clásica como de la tradición judeo-cristiana configurarán un recorrido a través de dos grandes apartados: "De la tentación al sacrificio", que abordará los indicios de muerte en la pasión erótica en representaciones como el Nacimiento de Venus, Eva y la serpiente, las Tentaciones de San Antonio o el Beso, y un segundo capítulo, "El sueño eterno", que tratará de mostrar el tema de la muerte o la agonía convertida en un trance similar al éxtasis amoroso, presente en temas como Apolo y Jacinto, Venus y Adonis, la Magdalena y la calavera o las "bellas suicidas" Cleopatra y Ofelia.

Museo Thyssen Bornemisza
Palacio de Villahermosa, Paseo del Prado 8 -28014 Madrid
De martes a domingo de 10.00 a 19.00 horas.

Plaer i dolor

2009-09-01T13:00:00.009+02:00

Salwa al Neimi,
"Al placer se llega tras superar la necesidad y luego el deseo"

Miguel Perlado, especialista en relaciones sectarias
"¡Abandona tus viejos apegos! Hasta anular la individualidad y lograr sumisión ciega"

Michela Marzano, investiga la pornografia, el management y el coaching
"Tu mala suerte es culpa tuya, porque el sistema es perfecto"

Bibliografia

Història d'O
Pauline Réage, pseudònim Dominique Aury
La sonrisa Vertical
Tusquets Editores, 1987.

Retorn a Roissy
Pauline Réage, pseudònim Dominique Aury
La sonrisa Vertical
Tusquets Editores, 1989.

El rapto de la Bella Durmiente
Anne Rice, pseudònim A. N. Roquelaure
Ediciones B, Barcelona, 1997

El castigo de la Bella Durmiente
Anne Rice, pseudònim A. N. Roquelaure
Ediciones B, Barcelona, 1998

La liberación de la Bella Durmiente
Anne Rice, pseudònim A. N. Roquelaure
Ediciones B, Barcelona, 1999

La pasión Turca
Antonio Gala
Ed. Planeta, 2003

Món Mascle
Terenci Moix
Col·lecció Tròpics
Ed. Aymà, SA, Barcelona 1971

Justine o los infortunios de la virtud
Marqués de Sade
La sonrisa Vertical
Tusquets Editores, Barcelona, 1994.

Masa y poder
Elias Canetti
DeBolsillo, 2005.

La pornografía o el agotamiento del deseo
Michela Marzano
Ed. Manantial, 2006

Mecanismos y vias del dolor
Dr. Samuel Torregrosa Zúñiga. Profesor Auxiliar de Anestesiología, Departamento de
Anestesiología.

Borrego Matrix
Luis Carlos Campos

Per Bruixa i Metzinera

2009-08-22T14:38:00.006+02:00

Per bruixa i metzinera.

La cacera de bruixes a Catalunya
Del 2 de novembre al 3 de desembre 2010

Palau de Congressos de Tarragona

Arquitecte Rovira 2

Del 27/08/09 al 13/12/09

El Museu d’Història de Catalunya l’any 2007 va organitzar l’exposició Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya; una mostra singular i pionera a Catalunya i a l’Estat, ja que era la primera gran exposició que abordava la temàtica de la cacera de bruixes de forma àmplia. Ara aquesta exposició arriba en format itinerant al Museu Comarcal de Cervera i coincidint amb la celebració de la festa de l’Aquelarre.
En el cas del Museu Comarcal de Cervera s’ha incorporat documentació pròpia dels processos per bruixeria que van haver-hi a la vila i el seu terme entre els anys 1545 i 1640.

Museu Comarcal de Cervera
C/Major 115, 25200 Cervera
de dimarts a dijous de 10:30 a 14:00
divendres i dissabtes de 10:30 a 14:00 i de 17:00 a 19:00
diumenges i festius de 10:30 a 14:00

Tutankhamon: Descobreix la tomba i els seus tresors

2009-08-20T18:49:00.005+02:00

06/06/2009 - 04/10/2009
Del 6 de juny al 4 d'octubre, arriba al Museu Marítim de Barcelona l´ exposició de l'any: "Tutankhamon: Descobreix la tomba i els seus tresors". Per primera vegada el tresor funerari del llegendari faraó tal i com va ser trobat pel seu descobridor Howard Carter al novembre de 1922. Un viatge en el temps al misteriós món de l'Antic Egipte que combina la difusió històrica amb finalitats educatives per a tota la família. L'exposició presenta la reproducció a escala original, única en el món, de tres de les quatre càmeres funeràries de Tutankhamon, així com més de 1.000 rèpliques de peces de l'aixovar funerari realitzades per 100 artesans egipcis seguint les tècniques tradicionals. El conjunt de l'exposició permetrà al visitant a través d'un àudio guia gratuït evocar l'època daurada dels faraons amb els mitjans més moderns. Vine a descobrir la tomba de Tutankhamon i els seus tresors.

Múseu Marítim de Barcelona
Av. de les Drassanes s/n 08001 Barcelona
Diumenge a divendres de 10:00h a 21:00h

Andrea Palladio

2009-08-20T18:31:00.007+02:00

Del 21/05/2009 al 06/09/2009

Pràcticament contemporani de grans artistes del Renaixement com Rafael i Miquel Àngel, Palladio va exercir l'arquitectura com una professió d'una importància singular. Va democratitzar l'arquitectura en reivindicar la supremacia de les estructures domèstiques, posant en evidència que qualsevol edifici podia ser bell sense la necessitat d'emprar materials costosos. Gràcies al seu coneixement profund de l'arquitectura del món clàssic, va idear un harmoniós sistema de plans i alçats que donava lloc a construccions sorprenents, per enginyoses i commovedores per la

combinació perfecta de bellesa i funcionalitat. A través de més de 200 obres, aquesta exposició recorre la trajectòria professional de Palladio, des de la seva època adolescent de picapedrer a Pàdua fins als temps d'intel·lectual i arquitecte predilecte de l'Estat venecià, aristòcrates i autoritats religioses. Posa també de relleu el compromís de l'arquitecte amb l'humanisme, que va avivar la seva determinació de forjar un llenguatge arquitectònic nou i adaptat a la seva època. L'exposició explora també la influència que ha exercit en les generacions posteriors d'arquitectes com Arata Isozaki, David Chipperfield, Richard MacCormac, Toh Shimazaki o Jiménez Torrecillas, entre d'altres. Exposició organitzada en col·laboració amb la Royal Academy of Arts de Londres, i el Centro Internazionale di Studi di Architettura Andrea Palladio de Vicenza, amb la participació del Royal Institute of British Architects de Londres.

CaixaForum Barcelona

Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 BARCELONA
De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h

Dissabtes, de 10 a 22 h

Activitat gratuïta

pasta de dents

2009-08-16T17:52:00.005+02:00

com es fa la pasta de dents

ingredients de la pasta de dents comercial

més ingredients

ara receptes per fer la teva pròpia pasta de dents

- amb fang verd

- amb bicarbonat de sodi

- per blanquejar les dents
- tb per blanquejar les dents
- una altra

+ informació

grips

2009-08-14T22:37:00.034+02:00

i que cadascú prengui les pròpies conclusions

operació pandèmia

Vacuna contra la grip porcina

La Dra. Rauni Kilde

tamiflu

Butlletí Grog de la Fundació Institut Català de Farmacologia
vejeu l'apartat que parla dels efectes secundaris del tamiflú, i tot només per estalviar-te un dia de grip

Señora Ministra de Sanidad, escúcheme usted

Xavier Castells "La gent sap que la grip es passa a casa"

GripA Mortal

La grip espanyola del 1818

l'agulla enverinada

el poder que mata la gent

aquesta grip durarà tant com duri a la tele

Ten things you're not supposed to know about the swin flu vaccine

H5N1 mixed with Human Flu Vax

We still don't know if vaccines are safe

More Vaccines - More Autism

vacunes

campanes per la grip A
campanya a internet

Miguel Jara, periodista especializado en investigación en temas de salud y ecología
"La ciudadania es víctima del marketing del miedo"

Una reflexió

Teresa Forcades: "És absurd el que es fa amb la grip A"

Teresa Forcades a TV3 amb Josep Cuní

Teresa Forcades: "Les vacunes i l'abús de confiança"

confirmació a la premsa xeca de l'incident Baxter-Biotec

lliga per la llibertat de vacunació

vídeos de la lliga per la llibertat de vacunació

Semana Internacional Víctimas de las Vacunas

más gripe da el hambre

miedo al virus 1 i 2

La UE investiga cinco muertes producidas después de recibir la vacuna contra la gripe A
.
Jane Burgemeister

vacunes

Xina 2009

2009-07-12T23:45:00.049+02:00

bueno penya,
encara no he acabat de repassar les exactament 10464 fotus que he fet durant els 25 dies k he estat a la Xina.
De totes les més de deu mil fotus, només en dues hi surto jo.
Aquesta n'és una, a Shilin, el bosc de pedra, aprop de Kunming

i akest ha estat l'itinerari i les fotus k vaig fer cada dia:

17 juliol pillo l'avió a Barcelona a les 18:50
18 juliol arribada prevista a les 17:20 a Hong Kong, 14 fotus
19 juliol Kowloon, 240 fotus
20 juliol Guanzhou, 320 fotus
21 juliol Chongqing, 9 fotus
22 juliol eclipse de sol i Dazu, 345 fotus
23 juliol Chengdú, 0 fotus
24 juliol Leshan, 413 fotus
25 juliol Emeishan, 541 fotus
26 juliol Muntanya del Drac Blau, 235 fotus
27 juliol Lijiang, 585 fotus
28 juliol Estanc del Drac Negre, 170 fotus
29 juliol Muntanya del Drac de Jade, 813 fotus
30 juliol Dali, 98 fotus
31 juliol Shilin, 249 fotus
1 agost Kunming, 39 fotus
2 agost Longshen, 685 fotus
3 agost Longshen, 812 fotus
4 agost Yangshou, 1512 fotus
5 agost Guangzhou, 70 fotus,
6 agost HuangShan, 1060 fotus
7 agost HuangShan, 1271 fotus
8 agost Beijing, 531 fotus
9 agost Artist Area 978, 83 fotus
10 agost a les 11:25 sortida des de Pekin, arribada a les 21:30 a Barcelona

total 25 dies i 10.085 fotus

horaris de tren a Xina

més horaris de tren a la Xina

i més horaris de tren a la Xina

allotjament

kowloon, 19 juliol 2009, 12:38 am
"Ja he arribat jo, la maleta encara no"

holA penya,
doncs aquí estic, esbarallant-me amb un teclat forrat.
molt ddifícil d'escriure-hi.

bueno, avui, fa unes hores he aterrat a Hong Kong, concretament a la illa de Lantau.
i el primerr contratemps ha estat descobrir que la meva maleta no hi era.
n'hi havia dues d'igualetes a la meva. Però no eren la meva maleta.
Aixxò si, hi havia dues samsonite igualetes a la meva. Una a nom de un tal Zheng, i l'altra a nom d'un tal Smith. Pero la meva no.
Doncs a protestar.
Aquí la penya no parla xinès. Sinó cantonés. I parlen un anglèss prou bo. bastant millor que el meu.
Resulta que el senyor Zheng ja havia fet una reclamació per pèrdua de maleta.
Serà el senyorr Zheng o sera el Mr. Smith, qui s'hagi emportat la meva maleta.
total, que em donen un paperot i kedem k quan sàpiguen alguna cosa de la meva maleta, doncs ja me la enviaran al meu hotel.
Així k j em teniu. aterrant a Hong Kong amb lo puesto, o sigui, en plan hivernal.
i és que dins els avions fa bastant de fred, però a HK fa bastanta calta, tirant a molta. I jo amb xandall i les dues samarretes i la jaqueta tot posat. I dins la motxilla: la mega càmara fotogràfica, una altra samarreta i una altra jaqueta i poc més. la manta del avió.
Ni necesser, ni roba interior, ni muda, ni els meus resums del viatge amb kè veure i on anar i que visitar.
Un desastre vaja.
I cap a l'hotel en bus. Baixo a Yau Ma Tei, a Nathan Street, i a buscar l'hotel amb el mapa del google maps. Trobo el mercat nocturn de Temple Street, ple de subenirs pels guiris.
Em compro unes calces calvinklein-gucci. El venedor m'assegura k són de la meva mida, jo les veig una mica justes.
i els pantalons costen més, akí les xinetes només gasten texans tamany minimalista. Finalment en trobo uns k no són texans, tot i k si basant curts.
I a Hong Kong hi deu ploure molt, quan he arribat els carrers estaven mullats, i ara s'ha posat a ploure i encara no ha parat.
Trobo l'hotel, efectivament no era gaire lluny. L'habitació té l'espai molt aprofitat, però té raspall de dents i sabó i paper de vàter. Molt bé.
Me'n vaig a sopar una micaa.
Aquí es porta el peix fresc i lo picant.
Deu portar 2-3h plovent i bastant.
Me'n vaig a dormir,
una abrazada a tots,

Sopant a Temple Street

kowloon, 20 juliol 2009, 12:36am
"Ja he arribat, jo, i la maleta tb"

holaa tots,
doncs si, finalment ha arribat la meva maleta.
ke bé!
ha estat tota una alegria quan a l'hotel m'han dit k ja havia arribat.
avui he patejat per Honk Kong i Kowlon.
Tant k estic feta caldo.
bona nit,

vistes de Hong Kong des de l'avinguda de les Estrelles de Kowlon

Guang Zhou
Data: 20/07/09 18:14
Guang Zhou, 20-7-2009, 23:44

hola a tots, avui ha fet un sol espatarrant!
no m'ho esperava pas. Després d'arribar el dissabte a la tarda a Hong Kong, i que plogués tot el vespre, i diumenge també, només pluja per sobre.
I quan avui m'he llevat, i he vist que feia sol, ha estat tot un descobriment.
Així, que enlloc de marxar ben d'hora cap a Guanghzhou, província de Guangdong, més coneguda com Canton. Doncs m'he n'he anat un altre cop cap al camí de les estrelles. Així és com es diu la riba de Kowloon, la part peninsular des d'on es veu tota l'illa de Hong kong, i on hi ha les empremtes de totes les estrelles de cine de Hong Kong, que són moltes, el més famós el Jackie Chan.
És una vista fantàstica, tant de dia com de nit.
I després me n'he anat al Museu d'Art de Hong Kong. Hi havia una exposició temporal sobre el Louis Vuitton, ha estat curiós conèixer una mica la vida d’aquest home. Com es va fer famós per dissenyar maletes de viatge còmodes i pràctiques en un moment en que ningú ho havia fet. Habitualment d’això se'n diu ser pioner, o innovador.
Tampoc sabia que els últims dissenys els havia fet el Murakami, el dibuixant de còmic manga, no pas l'escriptor. Continua molt llest ak Louis Vuitton.
I cap a Xina me n'he anat.
En metro fins la frontera, i dp encara no m'havia decidit si fer-ho en tren o en autobús. La Lonely Planet era inconcluent, en l'apartat de Hong Kong deia que per anar a Guangzhou el millor era el bus, i en l'apartat de Guangzhou posa k el millor per anar a Hong Kong és el tren. La recepcionista de l'hotel m'havia dit k el millor era el bus, però que a tots els estrangers ens agradava més el tren, però ho havia dit com si fos una mania.
I així estava jo al metro fent transbords de línia a línia, k no sé quantes línies hi ha, tot molt ben explicat, molt, molt bé.
I amb aquestes k faig amistat amb un noi de la índia, de nom impronunciable k ja no recordo, algú així com Lenah. De nom occidental s'havia posat Francesc Xavier. Resulta k fa una pila d'anys k treballa a Hong kong, per Inditex, fent roba i gestionant-ne les botigues de Hong Kong i Xina (Zara, Massimo Dutti, Bershka, i ja coneixeu la resta). I k se'n anava a Canton a veure els seus tiets. I a més a més, s'ha germana viu a Tenerife.
I per descomptat parlava un anglès perfecte, com la majoria de honkaionesos. Molt bé, molt bé.
I m'ha explicat l’èxit k tenia Inditex a la Xina i Hong Kong.
També em parlat del temps, i jo li he preguntat si sempre plovia. I m'ha explicat k ak temps ha estat una mica excepcional, ja que el dissabte a la nit va passar un TIFON.
Tate.
Això explica allò dels dies tant plujosos. Fins i tot avui, feia sol i plovia. I tothom tant tranquil amb el seu paraigües, les botigues amb paraigüers o amb bosses de plàstic llargues per poder posar-hi el paraigua i no mullar-ho tot. Cartells per tot arreu COMPTE K RELLISCA, les parades amb plàstics per cobrir el gènere, en resum tot a punt per la pluja.
Menys el meu hotel, k jo no podia dormir pel jetlag i només feia k sentir pluja i ràfegues de vent. I la sensació es que se m’emportava. Un 17è pis, en una habitació de 3m2, contant el bany. Quatre habitacions per planta.
Bufava d'una manera que semblava que mogués l'edifici a cada rebuf.
I jo k em deia, "son imaginacions teves, t'ho sembla que bufi molt fort, només t'ho sembla. T'ho sembla molt sovint, però només t'ho sembla".
I ara resulta k hi havia hagut un Tifon. Tela!

Ja sabeu d'on prové la paraula, del xinès Tai Feng "gran vent", d'aquí va passar al anglès, que en va conservar la fonètica, i a nosaltres ens ha arribat la grafia anglesa.

Bueno nois,
us deixo,
k Canton és molt xula, no hi plou, i l'habitació de l'hotel en fa 4 de la d’anit.
una abraçada,

continuació
Ja he vist l'eclipse
Chengdú
La Muntanya del Drac de Jade
Ja sóc al Yunnan
Longshen
Un altre cop a Cantón
Pekín

Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l'edat mitjana

2009-07-08T20:12:00.003+02:00

Inici: 24/04/2009 - Fi: 03/08/2009
Museu d’Història de CatalunyaDel 7 de maig al 2 d’agost de 2009
Museu Nacional d’Hongria, Budapest. Del 4 de setembre al 29 de novembre de 2009
L’exposició, organitzada conjuntament pel Museu d’Història de Catalunya i el Museu Nacional d’Hongria, dóna a conèixer les relacions que es van establir entre ambdós països al llarg del període medieval. Uns lligams que es van fonamentar sobre les estratègies matrimonials entre les dinasties governants d’ambdós països, les cases d’Aragó i d’Àrpad, i que van donar lloc a quatre matrimonis reials entre el segle XII i començament del XVI. Les protagonistes d’aquests enllaços són quatre princeses que esdevindran reines: Constança d’Aragó, Violant d’Hongria, Beatriu d’Aragó i Maria d’Habsburg. Totes elles afirmen el seu paper polític en el si de les estructures de poder de les corts medievals i representen quatre models diferents d’exercir la seva autoritat.L’exposició reuneix un important conjunt de més de 200 peces procedents de museus i col·leccions d’Europa i els Estats Units entre les quals destaquen un conjunt de taules procedents del Musée Languedocien de Montpeller, on es troba l’única representació coetània del rei Jaume I; el tresor de Santa Isabel de Portugal, del Museu Machado de Castro de Coïmbra, elaborat per mestres orfebres de la Corona d’Aragó; part del conjunt funerari de Constança d’Aragó, procedent de la catedral de Palerm; una selecció de la Biblioteca de la reina Beatriu i el seu germà Joan d’Aragó; i una important mostra d’objectes sobre els orígens del poble magiar procedent del Museu Nacional d’Hongria a Budapest, on es podrà veure l’exposició posteriorment.

Museu d'Història de Catalunya
De dimarts a dissabtes, de 10 a 19 h.
Dimecres, de 10 a 20 h.
Diumenges i festius, de 10 a 14,30 h.
Dilluns no festius, tancat.

Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar)08003 BARCELONA (Barcelonès)
Telèfon 93 225 47 00 93 225 47 26 93 225 47 32
mhc.cultura@gencat.cat

Transports i vies d'accés
Autobusos 14, 17, 19, 36, 39, 40, 45, 51, 57, 59, 64 i 157
Metro L4 (groga) Barceloneta

I Congrés Internacional de Lideratge Femení

2009-07-01T12:25:00.005+02:00

I Congrés Internacional de Lideratge Femení

inscripcions

Narratives de l'Índia al segle XXI: entre la memòria i la història

2009-06-30T11:04:00.004+02:00

CASA ÀSIA EXPOSA L’OBRA DE 10 ARTISTES CONTEMPORANIS INDIS
La cara més íntima de l’Índia
del 01/07/2009 al 30/09/2009

Jugant amb el concepte de subjectes translocals, éssers nòmades que vivim en un lloc del planeta, però sempre en trànsit, 10 artistes d’Índia es fan ressò, a partir d’avui a Barcelona, de la nova identitat postcolonial del seu país. En formats com l’escultura, la fotografia, el vídeo i la pintura, l’art d’aquests creadors indis, i ells mateixos, ja coneguts internacionalment, ofereixen la seva mirada a la vida pública i privada d’una Índia amb un pensament que ja no se subjecta a les teories dominants de la seva història com a colònia britànica.La mostra Narratives de l’Índia al segle XXI: entre la memòria i la història, que s’inaugura aquesta tarda a Casa Àsia (19.30 hores), ens parla, a través de l’art, d’allò que no coneixem: el camí íntim entre la vivència i el record d’un país que fins al 1947 no va aconseguir la seva independència.LA RUPIA GEGANT / “L’art contemporani indi és essencialment narratiu, explica i fa al·lusió a la vida privada del subjecte i a la història d’un país, de la multitud, d’aquella realitat presumptament objectiva”, explica la directora de Cultura de Casa Àsia i comissària de l’exposició, Menene Gras. Entre les obres exposades, Gras destaca la de l’artista Jitish Kallat, Death of Distance, l’escultura d’una rupia gegant, “homenatge a una nena que als 12 anys es va suïcidar perquè la seva mare no li va poder donar una rupia per dinar al col·legi”. L’itinerari d’aquesta exposició col·lectiva explora també el procés d’apertura que experimenta Índia des dels anys 90. La mostra ha reunit 45 peces de 10 emblemàtics artistes com Nalini Malani, Vivan Sundaram, Ranbir Kaleka o Shilpa Gupta, que ja han exposat als principals centres culturals internacionals i que són “representa-tius de les estratègies que adopta el discurs en defensa d’una nova identitat postcolonial a l’Índia”, apunta Menene Gras. CARME ESCALES

Casa Àsia
Av. Diagonal, 373
Barcelona

història

2009-06-23T13:21:00.019+02:00

Hans-Gert Pöttering, presidente del Parlamento Europeo
“Si la UE no es fuerte, ¿quién negocia de tú a tú con Rusia?”

Antoni Biada, descendiente del impulsor del primer ferrocarril de España
"Creían que dentro de la locomotora había caballos"

Robin Lane Fox, historiador del mundo clásico
"Una noche oí de Homero el final perdido de la ´Odisea´"

Sergi Grau, doctor europeo en Filología Clásica Griega
"Los filosofos eran los que habían alcanzado el secreto del buen vivir y vivían como se debe vivir"

marató

Alfonso Quatrecasas, estudioso de la antiguedad romana
"Ovidio quiso el placer de la mujer ..., y eso le costó la vida"

Isabel Rodà, especialista en Tárraco
"En Tárraco, Roma aprendió a ser Roma"

La història oculta I, II, III

13-11-2009

Charles J. Merrill, doctor en Literatura Medieval
"Colón era un barcelonés que camufló su origen"

José Miguel Carrillo de Albornoz, coleccionista de anécdotas históricas
"¿Y si el comunismo salió de los forúnculos de Marx?"

Tomas Hijo, coleccionista de leyendas urbanas
"Verdad de mentira"

Cristóbal Serra, escritor, traductor y erudito asnómano
"Se impone un pacto con el asno"

Steve Taylor, investigador de la evolución histórica de la psique humana
"hace 6000 años se disparó el ego y empezaron las guerras"

Història de la cosmètica
(pàgines 6-26)

els veins de dalt

2009-06-12T18:12:00.009+02:00

Steven Greer,
"Ningú contesta als extraterrestres que truquen"

Edgar Mitchell

Bryan O'Leary, fue astronauta de la NASA
"Hay razones más allá de la razón"

Alfred W. Lebre, director del Instituto para la Cooperación en el Espacio
"Marte está habitado por humanoides"

Congrés d'exopolítica a Sitges

tatrerrestres

entrevista a Alfred Webre

La ONU designará a una astrofísica malasia como embajadora para posibles contactos con alienígenas

No es cierto que la ONU haya nombrado una embajadora para el Espacio

el Proyecto Blue Beam

Kees Van Dongen

2009-06-11T18:42:00.002+02:00

11 juny al 27 setembre 2009

Kees Van Dongen va ocupar un lloc determinant a les grans agitacions artístiques de principis del s.XX, especialment dins del fauvisme. Aquesta exposició mostra l’evolució de l’artista, des dels seus anys de formació fins al cim de la seva carrera. Company temporal de Picasso al Bateau-Lavoir, va establir uns vincles i uns intercanvis estètics amb ell àmpliament evocats aquí. Van Dongen, nascut als afores de Rotterdam, va desenvolupar la major part de la seva carrera a París, on es va establir a partir del 1897.
L’extravagància i la virulència de les teles de Van Dongen van tenir repercussions a l’estranger, especialment dins del grup expressionista alemany Die Brücke, la qual cosa, juntament amb un orientalisme contemporani al de Matisse, situa Van Dongen al primer pla de l’avantguarda. Les seves obres, brillants i impúdiques —sovint comparades amb «prodigiosos excessos de llum, de calor i de color»— són bona prova de l’afirmació del seu propi estil dins de l’art modern, al costat de Matisse i de Picasso.
El recorregut de l’exposició és cronològic i engloba els diferents àmbits d’expressió de Van Dongen: la pintura, evidentment, gràcies a la qual, segons Élie Faure, l’artista «va escriure el poema sensual del món», però també la il·lustració i l’obra gràfica. L’exposició ofereix també una perspectiva inèdita sobre l’artista, gràcies a les noves recerques i a la presentació d’obres fins ara molt poc conegudes.

Museu Picasso de Barcelona

Els ibers, cultura i moneda

2009-06-11T17:52:00.003+02:00

21 maig 2009 - 2 maig 2010

Les monedes encunyades pels ibers són un testimoni magnífic de la història d’aquests pobles que, entre els segles VI i I aC, van desenvolupar una de les cultures més importants de la península Ibèrica. L’exposició es proposa analitzar tot allò que el numerari dels ibers aporta al coneixement de la seva cultura. Amb aquest objectiu, les monedes es mostren acompanyades d’altres objectes fabricats per aquests pobles. El primer àmbit tracta dels inicis de l’arribada de la moneda als territoris ibers i de les seves primeres encunyacions, emeses sobretot en el marc de la Segona Guerra Púnica. El següent àmbit mostra com al llarg dels segles II i I aC, ja sota el domini de Roma, els ibers van obrir un gran nombre de tallers monetaris, i també com els celtibers fabricaven numerari amb característiques similars. Finalment, el tercer àmbit analitza les iconografies de les monedes on hi trobem personatges, animals i objectes que ens acosten al món sobrenatural i mític dels ibers i celtibers, així com la vestimenta i l’armament que utilitzaven. Les monedes portaven sempre gravat el nom de la ciutat o de la tribu emissora i, en ocasions, també el nom de personatges. Aquestes inscripcions són sovint l’únic testimoni que ha quedat del nom de les seves ciutats i dels magistrats que les van governar.

Museu Nacional d'Art de Catalunya
Palau Nacional.
Parc de Montjuïc 08038 Barcelona

sopar de fisioterapeutes 2009

2009-03-01T14:27:00.010+01:00

”Re/Veure’ns les cares”

S’organitza sopar de fisioterapeutes pel proper divendres 27 de març 2009 a les 21:30 al Restaurant Sharlotte, Plaça Milà i Fontanals 9, de Vilafranca de Penedès.

Serà un menú de 25 eurus, amb 4 primers i 4 segons a escollir. Beguda i postres inclòs.

Informació i inscripcions al 647141625 Núria.

Esquelets Malalts

2009-02-21T23:33:00.001+01:00

Esquelets Malalts. Una visió de la malaltia a través del temps
DEL 5 FEBRERAL 30 JUNY 2009

Sota el comissariat d’especialistes en paleopatologia, l’exposició recull 136 peces procedents de col·leccions nacionals i internacionals que mostren, per primera vegada al nostre país, l’ampli ventall de malalties que van patir els nostres avantpassats.
Formada per restes prehistòriques, d’època clàssica, de l’edat mitjana o de temps contemporanis, les peces que es mostren presenten diferents tipus d’alteracions: anomalies congènites, traumatismes, infeccions, tumors, patologies articulars, trepanacions, lesions per violència, etc. La seva anàlisi, des d’una perspectiva evolutiva, evidencia que tots els grans grups de malalties que es pateixen avui tenen el seu origen en èpoques molt antigues i ens han acompanyat gairebé des de l’inici de la vida, perquè inevitablement vida, malaltia i mort són indissociables.
L’estudi de les restes paleopatològiques no només ens aporta informació de la malaltia en un individu aïllat, sinó que també ens permet avaluar l’estat de salut de tota una població a través d’una anàlisi més amplia. La paleopatologia ens informa més sobre la vida –aspectes curatius, socials i condicions de vida– que sobre la mort dels individus, aportant a l’arqueologia d’avui una informació imprescindible. Per exemple, la constatació de la supervivència en un individu afectat per una malaltia greu, ens documenta la solidaritat i l’atenció que els altres membres del grup han demostrat al malalt, i ens informa de les relacions socials que establiren en el passat.

HORARI D'EXPOSICIÓ I MUSEU:
De dilluns a dissabtes de 10h a 20h sense interrupció. Diumenges de 10h a 14h.
Els dies 25, 26 de desembre i 1 de gener, tancat.
El Museu ofereix visites comentades a la col·lecció permanent els dissabtes a les 11h (català) i a les 17h (castellà) incloses en el preu de l'entrada
Visites concertades per a grups amb inscripció prèvia al 93 488 01 88 o visites@museuegipci.com

FUNDACIÓ ARQUEOLÒGICA CLOS
MUSEU EGIPCI DE BARCELONA
València, 284. E-08007 Barcelona
Tel. (34) 93 488 01 88 · Fax. (34) 93 487 80 60
http://www.museuegipci.com/
TRANSPORTS:
Metro: L2, L3 i L4. Passeig de Gràcia. L1 Plaça Catalunya. L5 Diagonal.
Bus: 7, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 39, 43, 44, 45, 47 i Tomb Bus.
Renfe: Passeig de Gràcia o Plaça Catalunya.
FGC: Provença o Plaça Catalunya.

El Castell dels Tres Dragons

2009-02-21T20:11:00.005+01:00

El Castell dels Tres Dragons. De Restaurant a Museu de Ciències Naturals

La sala de la Balena acull a partir del dia 20 de febrer una nova exposició temporal on s'uneixen l'art, la història i la ciència.
Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 que es va celebrar a Barcelona, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner va dissenyar un singular Cafè-Restaurant que 120 anys després encara mostra la seva esplendor. L'exposició permet recórrer la particular història d'un edifici emblemàtic, conegut popularment com el Castell dels Tres Dragons, des de la fi del segle XIX fins als nostres dies.

Comissariat, idea original i guió: Rossend Casanova

Producció: Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Dates: del 20 de febrer al 13 de setembre

Horari: De dimarts a dissabte de 10 a 18:30 h. Diumenge de 10 a 14:30 h. Dilluns tancat.

Adreça: Parc de la Ciutadella, s/n 08003 Barcelona Telèfon: 93 319 69 12 Fax: 93 310 49 99

Xina. Retrat d'un país

2009-02-21T20:08:00.004+01:00

"Xina. Retrat d'un país (1949-2008)"
Barcelona. 12-03-2009 > 17-05-2009

Aquesta exposició reuneix imatges d'arxiu que documenten la història de la Xina en el complex període històric que va del 1949 fins al present recuperant, d'aquesta manera, la història viva d'un poble a través d'imatges que s'han convertit en autèntics símbols de la història.

Casa Àsia
Palau Baró de Quadras
Av. Diagonal, nº 3730 - 08008 Barcelona
93 238 73 37
Parada de metro: Diagonal

Sala d’exposicions i Sala TransÀsia - 3a planta:-
De dimarts a dissabte de 10 a 20 hores
Diumenge de 10 a 14 hores
Dilluns tancat

Sorolla. Visió d’Espanya

2009-02-21T20:07:00.002+01:00

20 de Febrer de 2009 - 03 de Maig de 2009

Entrada gratuïta

Joaquim Sorolla: Ayamonte. La pesca de la tonyina ©Hispanic Society of America, Nova York.

Sorolla. Visió d'Espanya ha estat organitzada per Bancaja amb obra de la Hispanic Society of America i amb la col·laboració del MNAC.
Comissaris: Felipe Garín i Facundo Tomás, catedràtics d’Història de l’Art de la Universitat Politècnica de

Després d’haver-se vist a València, Sevilla, Màlaga i Bilbao, l’exposició Sorolla. Visió d’Espanya. Col·lecció de la Hispanic Society of America, el MNAC acollirà aquesta mostra que reuneix el conjunt dels 14 panells pintats per Sorolla per decorar la biblioteca d’aquesta institució americana que té la seva seu a Nova York.
Comissariada pels catedràtics de la Universitat de València i experts en aquest pintor, Felipe Garín i Facundo Tomàs, aquesta exposició presenta per primera vegada, fora de la seu per a la qual va ser concebut aquest conjunt pictòric, la totalitat de les imponents pintures, que han estat restaurades amb aquesta ocasió.
El mecenes i erudit Archer Milton Huntington (1870-1955), que va fundar la Hispanic Society of America el 1904 on va aplegar la seva important col·lecció d’art espanyol, va encarregar aquesta decoració a Sorolla l’any 1911. L’any següent, el pintor va recórrer Espanya aplegant imatges dels diferents tipus de la geografia espanyola. L’any 1912, però, va començar a pintar els immensos panells directament del natural, empresa que no finalitzaria fins el 1919 i que li va suposar un esforç considerable.
El programa iconogràfic desenvolupat pel seu autor es basa en una interpretació lliure i molt personal d’una realitat geogràfica molt variada i diversa. Darrera d’aquestes composicions gegantines, emergeix amb força el talent i l’energia d’un pintor que observa la realitat que l’envolta amb una mirada carregada de sensibilitat; una sensibilitat que es deixa entreveure en els detalls més inapreciables. Els anys transcorreguts entre la data inicial de l’encàrrec i la seva finalització és una prova molt il·lustrativa del repte i de la dificultat que va suposar per a Sorolla la realització dels plafons. Lluny de limitar-se a enllestir-los amb rapidesa, va decidir potenciar el contacte directe amb el motiu representat, convertint els protagonistes de les composicions en veritables estudis de tipologies humanes i sense renunciar, però, a l’esclat de la llum i del color com dos dels trets que més han caracteritzat el seu llenguatge i més han contribuït a convertir-lo en un dels pintors espanyols més universals.
Sorolla. Visió d'Espanya. El procés creatiu
Atesa la seva monumentalitat, és indubtable que el programa iconogràfic dels murals pintats per Sorolla per formar part de la decoració de la biblioteca de la Hispanic Society of America constitueix una de les empreses més singulars i emblemàtiques de la història de la pintura espanyola. Tanmateix, l'espectacularitat de tot el conjunt ha deixat en un segon pla un procés de realització que va comportar un gran nombre de dificultats i vicissituds per al seu autor. Amb l'objectiu de donar a conèixer alguns aspectes d'aquest procés de treball feixuc i complex, el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha organitzat aquesta mostra destinada a donar una visió complementària a l'exposició que es pot contemplar a la Sala d'Exposicions Temporals 1. Seguint aquest principi, la mostra aplega una selecció d'uns 50 dibuixos preparatoris, pertanyents a les col·leccions del Museo de Sorolla de Madrid i a la Hispanic Society of America, que ens acosten a la idea artística de Sorolla, durant la fase d'estudi anterior a la realització dels plafons. Es tracta, doncs, d'un conjunt de composicions sobre paper que són un valuós testimoni gràfic del procés creatiu de l'artista en l’elaboració dels murals, i que revelen una inequívoca intenció compositiva. A més, les obres exposades també permeten apreciar el talent innat de Sorolla per aconseguir efectes visuals d'una sorprenent i captivadora bellesa. En tractar-se d'obres de dimensions més petites, el llenguatge i el treball de Sorolla es mostren amb una major llibertat i espontaneïtat creatives. El pintor fa servir unes llicències compositives que, en determinades ocasions, resulten molt estimulants per a l'espectador, atès el seu caràcter experimental i la seva impactant modernitat.

Museu Nacional d'Art de Catalunya Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038 Barcelona
De dimarts a dissabte: obert de 10 a 19 h
Diumenges i festius: obert de 10 a 14.30 h
Dilluns: tancat, tret dels festius

Les Portes del Cel

2009-02-21T20:06:00.001+01:00

“The Gates of Heaven. Visions of the World in Ancient Egypt”
Egyptian Antiquities
Del 6 de març al 29 de juny 2009

In the Ancient Egyptian language “The Gates of Heaven” meant the doors of a sanctuary housing the statue of a divinity. Symbolizing the passageway into the afterworld this expression also applies to other points of contact between the different elements of the universe as conceived by the Egyptians.
Containing about 350 artefacts spanning three millennia, from the Old Kingdom to the Roman Period, the exhibition endeavours to place everyday objects in their social, religious and artistic context.
Curator(s) : Marc Etienne, département des Antiquités égyptiennes, musée du Louvre.

Josep Mompou:

2009-02-21T19:58:00.005+01:00

Del 10 de febrer al 14 de juny de 2009

Dancing, 1929.

La Pedrera reivindica l'art oblidat de Josep Mompou
Una retrospectiva en rescata la figura, desconeguda d'una bona part del públic
L'Obra Social de Caixa Catalunya recupera, en una àmplia retrospectiva exposada a la Pedrera, l'obra de Josep Mompou. Mompou va ser un pintor destacat de l'escola catalana dels anys vint i trenta, però és desconegut d'una bona part del públic. Francesc Fontbona, comissari de l'exposició, que aplega cent trenta obres, assegura que hi ha una certa 'apatia' dels museus catalans envers l'art de Mompou, encara que sigui un pintor cotitzat.
El fet que caigués malalt quan va atènyer l'èxit, i que no es reincorporés a la palestra artística fins una desena d'anys després, ben entrats els anys quaranta, va desvincular Mompou dels nous corrents imperants, i això degué contribuir a relegar-lo. Mompou encarna l'evolució de la pintura noucentista cap a un figurativisme depurat, hereu del fauvisme, com el que s'imposà a Europa a final del primer terç del XX. La retrospectiva, que s'inaugura avui, recull els temes principals que va treballar: figura, paisatge i natura morta. Hi figuren obres reconegudes com 'La bella' i 'Dancing' (foto), i obres de disciplines artístiques com la il·lustració (en fou de 'Papitu') i el tapís. També hi ha unes fotografies dels frescos que Mompou va pintar a la Casa dels Canonges, encarregats pel galerista Josep Dalmau (que n’era l’amo, després va esdevenir la residència oficial del president de la Generalitat). Aquells frescos, tapats o destruïts, avui no es conserven. Mompou, a diferència del seu germà músic, Frederic, no va poder-se dedicar en exclusiva a la pintura. Com a germà gran, va haver d'agafar les regnes del negoci familiar, una foneria, i fins el 1927 no va viure exclusivament de la pintura. L'exposició restarà oberta fins el 14 de juny, i es complementarà amb conferències, concerts i visites guiades.

Josep Mompou
Del 10 de febrer al 14 de juny de 2009
Sala d'Exposicions de La Pedrera de Caixa Catalunya, Passeig de Gràcia, 92. Barcelona.
De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h

Joaquim Mir

2009-02-21T17:00:00.001+01:00

Joaquim Mir. Antològica (1873-1940)

Caixa Forum Barcelona

Del 03/02/2009 al 26/04/2009

Primavera, 1907-1910. Oli sobre tela. Col·lecció Particular.

L’exposició comprèn des dels orígens del pintor català, quan formava part —amb Nonell, Vallmitjana, Canals i Pitxot— de l’anomenada Colla del Safrà, fins a l’última època, a partir de 1921, quan es va instal·lar a viure a Vilanova i la Geltrú. Entre aquestes dues etapes es podran revisitar les campanyes pictòriques a Andorra, a començament dels anys trenta, i també les obres pintades al Camp de Tarragona, Reus, Maspujols i l’Aleixar que han estat objecte de monografies i exposicions. La mostra dedica una atenció especial a les obres que va pintar a Mallorca, a l'entorn de les quals s’ha creat un mite: l’artista que es fon amb la natura, s’aboca als penya-segats i acaba enfollit en un deliri de llum i color. L’exposició, fruit d’un intens treball de recerca dut a terme pel crític i historiador Francesc Miralles i el seu equip, mostrarà una selecció de 80 obres —entre olis, pastels i dibuixos—, entre les quals hi ha les peces més madures i reflexives de l’artista, i també algunes obres inèdites per al gran públic.

Caixa Forum Barcelona
Del 03/02/2009 al 26/04/2009

Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 Barcelona

Horari: De dilluns a diumenge, de 10.00 h a 20.00 h Dissabtes, de 10.00 h a 22.00
Activitat gratuïta

Enric Casanovas. Escultor i amic

2009-02-21T12:07:00.001+01:00

La Fontana d'Or acull l'exposició «Enric Casanovas. Escultor i amic»

Fins el proper 8 de març, la Fontana d'Or acull l'exposició "Enric Casanovas. Escultor i amic", un recorregut pel món més íntim de Casanovas a partir de la correspondència que l'escultor va mantenir amb artistes com Picasso o Sunyer, crítics d'art o poetes com Salvat Papasseit. La comissària de l'exposició, la historiadora de l'art Susanna Portell, ha explicat que permet conèixer el Casanovas més desconegut, un escultor 'molt estimat' pels seus amics.

Noms de gran renom internacional com el de Picasso

Precisament Portell ha explicat que un dels aspectes que més 'il·lusió' li ha fet de l'exposició, és descobrir la relació que mantenien Casanovas i Picasso per correspondència.

Les cartes destil·len 'molt sentit de l'humor' tant per part de Picasso com del mateix escultor. També reflexa el fort arrelament de Picasso a Catalunya perquè les darreres cartes les escriu en català i, fins i tot, en signa una amb el nom de 'Pau'. A més, també hi ha un document molt curiós que és un llistat de perfums que la companya de Picasso demana a Casanovas que li porti des de Barcelona quan estaven a Gósol.

Des de Ceret, Manolo Hugué i Frank Burty Haviland

Tant la singular personalitat de l'escultor Manolo Hugué, com l'encant del paisatge i la seva gent, atreuen a Ceret nombrosos artistes, entre 1911 i 1913. Ceret es converteix en un dels centres més vius i actius de l'art d'avantguarda. Enric Casanovas, responent a les invitacions que li fan arribar per via epistolar els seus amics Manolo Hugué i Frank Burty Haviland hi sojorna durant diferents períodes, els anys 1911, 1912 i 1913. A Ceret, Casanovas també coincideix amb artistes com Picasso, Braque, el músic Déodat de Séverac i el seu gran amic Joaquim Sunyer.

Des de Catalunya, Joaquim Sunyer i Joan Salvat-Papasseit

Tot i que són molts els escenaris compartits per l'un i l'altre –París, Ceret, Sitges, el Montseny, Barcelona-, Mallorca esdevé per a Enric Casanovas i Joaquim Sunyer un indret molt especial. Enric Casanovas invita el seu amic a compartir-hi estada de treball a finals de 1915, i tots dos protagonitzen investigacions cabdals dins les seves trajectòries respectives. Poc abans, Joaquim Sunyer ha quedat extasiat davant el paisatge de Banyuls, descobert en companyia de Maillol, i ho ha volgut compartir per via epistolar amb l'amic Casanovas.

Els projectes de treball, com el monument de Casanovas al Dr. Benaprès, a la localitat de Sitges, en uns anys d'especial efervescència artística d'aquesta localitat, esperonat pel mateix Joaquim Sunyer, així com les excursions i la família, els mantenen units tota la vida.

L'exposició també recull l'amistat i admiració que es professaren Enric Casanovas i el poeta Joan Salvat-Papasseit. Cada cop més malalt i reclòs en diversos sanatoris de Castella o de la Catalunya Nord, a partir de 1921, Salvat-Papasseit escriu sovint al seu amic Casanovas i amb ell comparteix un fort sentiment nacionalista. Tots dos, tanmateix, tenen altres amics comuns, com Joaquim Sunyer i Manolo Hugué. Salvat li dedica dos poemes, 'Cançó de l'amor efímera' i 'Mester d'Amor'.

Centre Cultural de Caixa Girona Fontana d'Or

DatesDel 23 de gener fins al 28 de març de 2009

C/ Ciutadans, 19, 17004 Girona Tel: 972.20.98.36

Il·luminacions. Catalunya visionària

2009-02-18T11:24:00.003+01:00

Del 18 febrer 2009 al 17 maig 2009

"De tant en tant el seny català acluca l'ull i deixa fer"Nicolau M. Rubió i Tudurí(Pròleg a Viatges d'Alí Bei, 1932)
La mostra és un itinerari pel pensament i la creació a Catalunya des de l'època de Ramon Llull fins als nostres dies amb la presència majoritària d'artistes i creadors visionaris.

Catalunya ha estat un país avançat gràcies a la intuïció i a la visió de les seves individualitats, permeables als corrents de pensament europeu i a les noves ideologies revolucionàries. Aquesta és una exposició que ens apropa a l'obra d'aquestes figures del món de les arts i les lletres, de la ciència i del pensament que han obert perspectives i han trencat motlles.
Una exposició sobre els il·luminats i els arrauxats, el llegat dels quals ha obert les portes de la modernitat a Catalunya al llarg de vuit segles:
ABAD, ALOMAR, BARBA, BARRADAS, BATAILLE, BEN, BEY, BERENGUER, BEUYS, BOFILL, BONASTRUC SA PORTA, BROSSA, BUIGAS, CASAS ABARCA, CASELLAS, CATALÀ I PIC, CERDÀ, CHOMÓN, CLAPÉS, CLAVÉ, CIRLOT, COLOM, COLOMER, COMAS I SOLÀ, CRAVAN, CRESQUES, CRISTÒFOL, CUIXART, DALÍ, DEULOFEU, DUCHAMP, EINSTEIN, EULÀLIA, FAGEDA, FERRANT, FERRER I GUÀRDIA, FOIX, FONTCUBERTA, FORTUNY Y MADRAZO, FRANCÉS, GATCPAC, GAUDÍ, GONZÁLEZ, GUAL, GUIMERÀ, JUJOL, JUNYENT, LAMOLLA, LE CORBUSIER, LETAMENDI, LLULL, MAN RAY, MARÇAL, MARINEL·LO, MASÓ, MASSANET, MASSON, MESTRE DE CABESTANY, MESTRES, MESTRES QUADRENY, MIR, MIRALDA, MIRALLES, E, MIRALLES, F, MIRÓ, MONTOLIU, MONTURIOL, NOGUERA, NOGUERAS i OLLER, PABLO, PEREJAUME, PERUCHO, PICABIA, PICASSO, PLA JANINI, PONÇ, PORTABELLA, PRUNÉS, PUJOLS, RECHA, RIBA, RIBÉ, RIERA, ROMERO, ROSSELL, RUBIÓ I TUDURÍ, SABATÉS, SALVAT-PAPASSEIT, SANTOS, SANTOS TORROELLA, SARRÓ, SAYRACH, SERRA, SIBIUDA, SISA, SUCRE, TÀPIES, TORRES-GARCÍA, VALLDOSERA, VARO, VERDAGUER, VILANOVA, VILATOBÀ, VILLÈLIA, VIURA, XIFRA, XIRÓ, ZANNÉ, ZUSH/EVRU.L'exposició, amb disseny de l'arquitecte Lluís Pau, conté 800 obres d'art i de ciència. Alguns àmbits de la mostra es completen amb una instal·lació d'un artista contemporani, el treball del qual té relació amb la temàtica i el pensament que l'han originat.

CCCB
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre, 5 - 08001 Barcelona - Tel. 93 306 41 00

Jaume I

2009-02-01T18:01:00.005+01:00

Jaume I. Geografia, fets i memòria
De l'18 de Gener al 19 d'Abril de 2009

S’acaba d’inagurar, després del seu pas per les illes Balears, la mostra que commemora els 800 anys del naixement del rei Jaume I. L’exposició la podeu veure al monestir de Santes Creus fins al dia 19 d’abril. Està organitzada pel Consell Insular de Mallorca, el Museu d’Història de Catalunya i el Departament de la Vicepresidència de la Generalitat. L’objectiu es donar a conèixer la trajectòria vital del monarca, els indrets que van ser escenari dels seus fets i les visions de què han estat objecte la seva figura i les seves obres.

Reial Monestir de Santes Creus. Aiguamúrcia (Catalunya)
Tel. 977 63 83 29
Jaume I

zheng he

2009-02-01T12:43:00.009+01:00

ELS GRANS VIATGES DE ZHENG HE

13/11/2008 - 31/05/2009

La cultura marítima de la Xina mil·lenària a través de la figura d'un dels seus navegants més importants: Zheng He San Bao, que ja al segle XV va protagonitzar una increïble aventura marítima.

vídeo

Les grans expedicions navals xineses reviuen a les Drassanes

ERNEST ALÓS
La Xina que torna a obrir-se al món reivindica avui els elements del seu passat que poden aparèixer com a precedents del seu actual estatus com a potència mundial i alimentar l'orgull nacional. Un d'ells és l'almirall Zheng He, un eunuc musulmà que, enviat per l'emperador Yongle, va capitanejar una gegantina flota de 255 vaixells i 28.000 tripulants que va solcar l'oceà Índic i els estrets per convertir-lo en un llac xinès. El Museu Marítim de les Drassanes de Barcelona dedica a partir d'avui una ambiciosa i espectacular exposició a la història dels set grans viatges de Zheng He: el medi multicultural en què es van desenvolupar, el comerç d'espècies, sedes i ceràmiques que va alimentar i, naturalment, els mastodòntics vaixells que van transportar totes aquestes expedicions, reproduïts amb models i audiovisuals.Si la política marítima dels Ming hagués seguit i els conservadors funcionaris imperials no s'haguessin imposat als poderosos eunucs de palau, la història mundial hauria estat molt diferent. Però, com explica l'exposició, després d'establir les bases del comerç xinès al Sud-est de l'Àsia amb aquests viatges (entre els anys 1405 i 1433), l'any següent l'imperi va suprimir la seva flota i el buit que va deixar va ser ocupat per portuguesos, holandesos i britànics. Però avui la Xina ha tornat a aquest espai, segons subratlla la comissària de l'exposició, la sinòloga de la Universitat Pompeu Fabra Dolors Folch.POTÈNCIA MARÍTIMANo obstant, en el moment històric que recull l'exposició, la Xina governava les onades. Mentre que els europeus començaven a treure el cap a l'Atlàntic en closques de nou, Zheng He recorria l'Índic amb els que potser van ser els vaixells de vela més grans de la història, amb 1.000 tripulants i innovacions tecnològiques com compartiments estancs, brúixola, timó central, nou pals i unes dimensions descomunals segons les fonts xineses: 180 metres d'eslora (llargada) i 54 de mànega (amplada). Tres vegades més grans que el Victory que va capitanejar Nelson 400 anys més tard."La tradició naval xinesa ve de la navegació fluvial i els viatges d'aquests navilis poc maniobrables només es poden explicar per l'aprofitament dels monsons", explica Folch, que dubta que un vaixell de fusta pogués resistir físicament aquestes dimensions, que alguns experts rebaixen a uns, tot i així respectables, 65 metres.L'exposició mostra peces artístiques del British Museum, el Victoria & Albert i el museu marítim de Quanzhou per reflectir, explica Folch, el "cosmopolisme" de la Xina del segle XV. Des de la porcellana que els xinesos exportaven fins a Somàlia (plats Ming decoren les parets de tombes de reis locals) fins a làpides que demostren que al port d'on partien les flotes hi vivien bisbes italians, cristians nestorians que escrivien amb alfabet tibetà, els últims maniqueus i musulmans arribats de llocs com Bujara, com els ancestres de Zheng He. Un personatge avui adorat com una deïtat a les comunitats xineses de gran part de l'Àsia que descendeixen de les seves mítiques expedicions.

Zheng He, el Colom Xinès

El Museu Marítim de Barcelona

Av. de les Drassanes s/n

08001 Barcelona

Tel. 933 429 920

Fax 933 187 876

De dilluns a diumenge, de 10:00 a 20:00 h.

Bon Nadal!!

2008-12-18T14:10:00.001+01:00